Cazarabet conversa con...   Manel Mas, autor de “Flors de vent. Poemes d’aire” (autoedició)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Manel Mas s´endinsa, més que mai, en una poètica que va més enllà de les paraules….

Estem al davant d´un llibre que ens trau les paraules de la boca perquè no apleguen al cervell ni al cor al veure la bellesa del llibre, per això preferim que sigui ell el que, conversant, ens presenti aquesta petita, però gran joia... comencem?

 

 

 

 

Cazarabet conversa amb Manel Mas:

-Manel conta´ns el per què d´aquest llibre de poemes?

Perquè poesia? Perquè ara? Perquè és una pulsió, una visió personal del mon. La poesia com a gaudi compartit.

-Flors de vent què és; com el definiries?

L’anterior llibre, FLORS DE PEDRA era un llibre més “sintoista”, aquest és un poemari més budista tibetà, respectant la creença de penjar paraules al vent per a que siguin escampades, tal com ho veuen els tibetans, i buscant que el lector indagui sobre la repressió als tibetans, que van estar envaïts per l’exèrcit xinès el 1959, essent des de llavors territori ocupat i actualment els tibetans son minoria en el seu propi territori.

-Les “flors “ són una mena de metàfora ,de comparativa amb les banderoles al vent ....?

Aquest és un segon poemari, d’un conjunt que acabarà constant de quatre... Les flors és la reivindicació d’allò efímer, transitori (com ho som nosaltres en el nostre pas pel planeta Terra). La segona part del títol fa referència a un element alquímic (el primer llibre era PEDRA = Terra, aquest és VENT = Aire, els següents seran FOC, i GEL =Aigua) fins a referir els quatre elements alquímics.

 

 

-Li “cantes” , amic Manel amb aquest poemes i amb la seva presentació a la natura més propera , la del vent del Montsià…

Si hi ha una característica de la meva poesia és la referència constant a la natura que ens envolta, i de la que en formem part... ho anomeno poesia rural; en contraposició a la poesia que anomeno “urbana”, feta per gent de ciutats per a lectors urbans.

-Parlant de vent …els teus poemes són com un joc de paraules que juguen amb el vent, la natura i les seves sensacions …. i ens invites a això..

Si. El que pretenc amb aquest poemari és que les pàgines dels versos no estiguin fixades en un llibre, que puguin ser lliures per a penjar-les al vent, o triar-ne una i tenir-la a la tauleta, o exposada, com ja han fet lectors del poemari

-Un llibret de poemes on el dibuix i les aquarel·les són també poètica, poètica visual, però poètica al cap i a la fi, no?

Si. M’encanta la poesia visual, on les imatges també transmeten una història, un poema, i que cada cop més és emprada també per fotògrafs i dissenyadors. 

-Quan parles de la muntanya no deixes de mirar les que rodegen la teva terra, no?

Quan parlo de la muntanya és tan de la muntanya propera, de la que forma part del meu horitzó vital, com de la muntanya metafòrica (com a referent d’una vida més arrelada a la terra).

-Jugues molt amb els cercles… és perquè fiques a la vida com una mena de metàfora dels cercles?

Bé, el símbol del Yin-Yang és un cercle, molts mandales estan dins cercles, l’home de vitruvi (de Leonardo da Vinci) mostra la proporció humana mesurada en cercle i quadrat:

 

La pròpia vida és un cicle (“sèrie d'esdeveniments o de fenòmens que es repeteixen en el mateix ordre en què es van produir abans”) que es representa amb un cercle:

-També mires molt a la cultura versus, diria jo, filosofia d´orient, no?;per què?

Sento una afinitat especial amb certes filosofies orientals (taoisme, sintoisme, budisme tibetà Nyingmapa, xamanisme siberià), sobretot amb aquelles que destil·len senzillesa profunda de viure la vida en comunicació amb la natura...

-La guerra, les guerres són motiu del teu neguit….té quelcom  de solució l´ésser humà envers aquesta dinàmica envers la violència…?

La guerra, les guerres em produeixen un profund rebuig cap als que les provoquen o les alimenten, i una profunda tristesa per les víctimes, siguin del bàndol que siguin. L’ésser humà no podrà evolucionar mentre no sigui capaç de allunyar-se de la violència.

-Més d´una lectura, més d´un poema visual furga en contra la guerra, però m´estranya que senyalant com senyales expressament a Ucraïna no ho fessis igualment amb Palestina, per què…és que Flors de vent  ja estava en impremta?

Si. El poemari el vaig portar a impremta a primers de Setembre de 2023, però per raons de feina de la impremta no va estar enllestit (tot i que vaig haver de canviar la data d’edició dos vegades) fins a primers de Desembre. No vaig poder reflectir el drama de la massacre a Gaza (em nego a considerar guerra un conflicte tan desigual, amb uns resultats tan desastrosos cap a la població civil palestina). Em resulta molt cínic que els països occidentals siguin tan severs cap a Rússia per la invasió a Ucraïna (cap dels dirigents dels dos països son innocents en aquesta guerra) mentre no apliquen el mateix raser en la invasió de l’exèrcit d’Israel a la Franja de Gaza, i la persecució i repressió ferotge que pateixen els palestins de Cisjordània o els mateixos jueus que no estan d’acord amb aquestos crims. La invasió militar a Gaza semblava les primeres setmanes que acabaria aviat, que els països occidentals o àrabs no permetrien un desgavell que perdura en el temps, creant cada cop més dolor, mort i destrucció. D’altra banda necessitaria varis llibres per reflectir-hi totes les guerres o conflictes que hi ha actualment al món...

Mapa dels conflictes armats al mon el 2024, segons Wikipedia

-I no pots oblidar la teva terra Catalunya sotmesa al seu propi reflex, a les seves pròpies trampes i  a la metàfora dels gats que salten a corre cuita de les Terres del Montsià…per a tu què simbolitza el gat... que vol deixar  de protegir les terres catalanes o que es mostra saltant perquè hi simbolitza protector…

Hahahaha. Aquest poema visual juga amb la similitud fonètica de les paraules “Catalunya” i “Cat-allunya”. En el fons intenta fer entendre que la gent de les Terres de l’Ebre ja estan farts de que Barcelunya inverteixi ben poc en aquestes terres del sud com passa amb els demés territoris de la perifèria de Barcelona, i els gats que fugen en son una metàfora prou clara...

Recordo una frase de l’independentisme català que diu “Madrid ens roba”, a les terres del sud hi afegim “...i Barcelona també”.

T’afegeixo un poema visual inèdit que defineix Barcelona com un enorme forat negre que s’empassa els recursos de la resta de territoris...

-Amic com s´escriu com s´aplega a pensar i a parir  una mena de llibret , joc i cant a la poesia tant l´escrita com la visual...tant bonic com inspirador...perquè si quelcom fa amb la persona que la  té a les mans és inspirar?

L’avantatge d’autoeditar-me els llibres és que jo me’ls plantejo com a obres totals: des del paper en que estan impresos, la presentació, la maquetació, el disseny... Quan porto el treball a la impremta del poble ja és un llibre acabat: la impremta fa el que millor saben fer, que és imprimir-lo.

Cada llibre és un projecte diferent, un format diferent, una estructura diferent... Cada llibre pretén embolcallar el missatge en un nou format, per tal de fer reflexionar sobre el llenguatge poètic, que no ha d’estar encapsulat amb els mateixos paràmetres que les novel·les (llibre de pàgines, el mateix tipus de lletra, edició per part de tercers...).

-Ens hem de rodejar o de mirar de rodejar de coses plenes de bellesa, no?

És molt important que procurem veure la bellesa en la seva sensibilitat efímera (una posta de sol no dura eternament, un somriure és un moment que passa fugaçment, el xiuxiueig de les fulles del arbres en un dia de vent no és mai igual, el llenguatge de les pedres empeses a entrexocar amb elles pel corrent dels rierols només l’escoltes si hi pares atenció...), dels infortunis, crims, corrupcions, guerres... ja en tenim els mitjans plens i ens despisten la ment d’allò que és important: que la vida és efímera i irrepetible, i que mereix aprofitar-la plenament.

-Si ho féssim pot ser ens mataríem menys, no? amb les guerres, les baralles muntades de to...

Clar. Si la bellesa ens copsa, si la senzillesa ens guia, si volem aprofitar aquest petit/gran miracle que és la vida, ens adonarem que les guerres, a més de no portar enlloc i estorar-nos, només beneficia a uns pocs: que fan negoci amb la venda d’armament, i després seguiran fent negoci amb la reconstrucció d’allò que s’ha destruït, però no repararan les víctimes de la desigualtat o els conflictes.

-Quan un poeta escriu un poemari reflexiu amb coparticipació d´altres expressions artístiques... què sent al final i quin propòsit hi tenies des d´un principi si és que surts amb un propòsit més enllà de dibuixar somriures de veure i poder tindre el goig de compartir tresors...

La poesia, tal com l’entenc jo, no es limita a una col·lecció més o menys encertada de paraules que pretenen reflectir un estat d’ànim, una reflexió vital, un sospir efímer capturat en el temps, sinó que també s’escampa per les imatges que evoquen, que també expliquen històries, que acompanyen i complementen les paraules (o que volen lliures, segons qui llegeixi el poema).

La poesia és un art (com la música, la pintura, l’escultura, la dansa...) i un regal de l’artesà que l’ha composat als seus lectors, oients, visitants. D’aquesta interacció en surten tantes interpretacions com lectors, oients, visitants, enriquint-la, donant-li nous sentits, compartint-la, fent-la créixer, potser també sent punt de partida de nous poemes o pintures o músiques (les cançons no deixen de ser poemes musicats).

La poesia és un regal, i en el meu cas, l’embolcall físic del poemari (la caixa i els fulls solts amb forats per a poder ser penjats) forma un tot que completa el missatge, que intenta arribar millor a les mans que ho manipulin, a l’ull que s’ho mirin, al cervell que tradueixi els impulsos visuals en emocions, provocant el sentiment de tenir un petit oasi de bellesa al davant.

-Perquè llicència de Creative Commons?

El fet de publicar sota llicència lliure (Creative Commons) és per a compartir millor la poesia, ja que no està subjecte a les restriccions de copyright. Els meus poemes es poden usar i compartir lliurement, sempre que es respecti la llicència lliure original.

https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca

 

 

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

Mas de las Matas (Teruel)

http://www.cazarabet.com

info@cazarabet.com