Cazarabet conversa con... Manel
Mas, autor de “Flors de vent.
Poemes d’aire” (autoedició)
Manel Mas s´endinsa, més que mai, en una poètica que va més enllà de les
paraules….
Estem al davant d´un llibre que ens trau les paraules de la boca perquè no
apleguen al cervell ni al cor al veure la bellesa del llibre, per això preferim
que sigui ell el que, conversant, ens presenti aquesta petita, però gran
joia... comencem?
Cazarabet conversa amb Manel Mas:
-Manel conta´ns el per què d´aquest llibre de poemes?
Perquè poesia?
Perquè ara? Perquè és una pulsió, una visió personal del mon. La poesia com a
gaudi compartit.
-Flors de vent què és; com el definiries?
L’anterior
llibre, FLORS DE PEDRA era un llibre més “sintoista”, aquest és un poemari més
budista tibetà, respectant la creença de penjar paraules al vent per a que
siguin escampades, tal com ho veuen els tibetans, i buscant que el lector
indagui sobre la repressió als tibetans, que van estar envaïts per l’exèrcit
xinès el 1959, essent des de llavors territori ocupat i actualment els tibetans
son minoria en el seu propi territori.
-Les “flors “ són una mena de metàfora ,de comparativa amb les banderoles
al vent ....?
Aquest és un
segon poemari, d’un conjunt que acabarà constant de quatre... Les flors és la
reivindicació d’allò efímer, transitori (com ho som nosaltres en el nostre pas
pel planeta Terra). La segona part del títol fa referència a un element
alquímic (el primer llibre era PEDRA = Terra, aquest és VENT = Aire, els
següents seran FOC, i GEL =Aigua) fins a referir els quatre elements alquímics.
-Li “cantes” , amic Manel amb aquest poemes i amb la seva presentació a la
natura més propera , la del vent del Montsià…
Si hi ha una
característica de la meva poesia és la referència constant a la natura que ens
envolta, i de la que en formem part... ho anomeno poesia rural; en
contraposició a la poesia que anomeno “urbana”, feta per gent de ciutats per a
lectors urbans.
-Parlant de vent …els teus poemes són com un joc de paraules que juguen amb
el vent, la natura i les seves sensacions …. i ens invites a això..
Si. El que
pretenc amb aquest poemari és que les pàgines dels versos no estiguin fixades
en un llibre, que puguin ser lliures per a penjar-les al vent, o triar-ne una i
tenir-la a la tauleta, o exposada, com ja han fet lectors del poemari
-Un llibret de poemes on el dibuix i les aquarel·les són també poètica,
poètica visual, però poètica al cap i a la fi, no?
Si. M’encanta
la poesia visual, on les imatges també transmeten una història, un poema, i que
cada cop més és emprada també per fotògrafs i dissenyadors.
-Quan parles de la muntanya no deixes de mirar les que rodegen la teva
terra, no?
Quan parlo de
la muntanya és tan de la muntanya propera, de la que forma part del meu horitzó
vital, com de la muntanya metafòrica (com a referent d’una vida més arrelada a
la terra).
-Jugues molt amb els cercles… és perquè fiques a la vida com una mena de
metàfora dels cercles?
Bé, el símbol
del Yin-Yang és un cercle, molts mandales estan dins
cercles, l’home de vitruvi (de Leonardo da Vinci)
mostra la proporció humana mesurada en cercle i quadrat:
La pròpia vida
és un cicle (“sèrie d'esdeveniments o de fenòmens que es repeteixen en el
mateix ordre en què es van produir abans”) que es representa amb un cercle:
-També mires molt a la cultura versus, diria jo, filosofia d´orient,
no?;per què?
Sento una
afinitat especial amb certes filosofies orientals (taoisme, sintoisme, budisme
tibetà Nyingmapa, xamanisme siberià), sobretot amb
aquelles que destil·len senzillesa profunda de viure la vida en comunicació amb
la natura...
-La guerra, les guerres són motiu del teu neguit….té quelcom de
solució l´ésser humà envers aquesta dinàmica envers la violència…?
La guerra, les
guerres em produeixen un profund rebuig cap als que les provoquen o les
alimenten, i una profunda tristesa per les víctimes, siguin del bàndol que
siguin. L’ésser humà no podrà evolucionar mentre no sigui capaç de allunyar-se
de la violència.
-Més d´una lectura, més d´un poema visual furga en contra la guerra, però
m´estranya que senyalant com senyales expressament a Ucraïna no ho fessis
igualment amb Palestina, per què…és que Flors de vent ja estava en impremta?
Si. El poemari
el vaig portar a impremta a primers de Setembre de 2023, però per raons de
feina de la impremta no va estar enllestit (tot i que vaig haver de canviar la
data d’edició dos vegades) fins a primers de Desembre. No vaig poder reflectir
el drama de la massacre a Gaza (em nego a considerar guerra un conflicte tan
desigual, amb uns resultats tan desastrosos cap a la població civil palestina).
Em resulta molt cínic que els països occidentals siguin tan severs cap a Rússia
per la invasió a Ucraïna (cap dels dirigents dels dos països son innocents en
aquesta guerra) mentre no apliquen el mateix raser en la invasió de l’exèrcit
d’Israel a la Franja de Gaza, i la persecució i repressió ferotge que pateixen
els palestins de Cisjordània o els mateixos jueus que no estan d’acord amb aquestos crims. La invasió militar a Gaza semblava les
primeres setmanes que acabaria aviat, que els països occidentals o àrabs no
permetrien un desgavell que perdura en el temps, creant cada cop més dolor,
mort i destrucció. D’altra banda necessitaria varis llibres per reflectir-hi
totes les guerres o conflictes que hi ha actualment al món...
Mapa dels conflictes armats al mon el
2024, segons Wikipedia
-I no pots oblidar la teva terra Catalunya sotmesa al seu propi reflex, a
les seves pròpies trampes i a la metàfora dels gats que salten a corre
cuita de les Terres del Montsià…per a tu què simbolitza el gat... que vol
deixar de protegir les terres catalanes o que es mostra saltant perquè hi
simbolitza protector…
Hahahaha. Aquest poema visual juga amb la
similitud fonètica de les paraules “Catalunya” i “Cat-allunya”. En el fons
intenta fer entendre que la gent de les Terres de l’Ebre ja estan farts de que Barcelunya inverteixi ben poc en aquestes terres del sud
com passa amb els demés territoris de la perifèria de Barcelona, i els gats que
fugen en son una metàfora prou clara...
Recordo una frase
de l’independentisme català que diu “Madrid ens roba”, a les terres del sud hi
afegim “...i Barcelona també”.
T’afegeixo un
poema visual inèdit que defineix Barcelona com un enorme forat negre que
s’empassa els recursos de la resta de territoris...
-Amic com s´escriu com s´aplega a pensar i a parir una mena de
llibret , joc i cant a la poesia tant l´escrita com la visual...tant bonic com
inspirador...perquè si quelcom fa amb la persona que la té a les mans és
inspirar?
L’avantatge d’autoeditar-me els llibres és que jo me’ls plantejo com a
obres totals: des del paper en que estan impresos, la presentació, la
maquetació, el disseny... Quan porto el treball a la impremta del poble ja és
un llibre acabat: la impremta fa el que millor saben fer, que és imprimir-lo.
Cada llibre és
un projecte diferent, un format diferent, una estructura diferent... Cada
llibre pretén embolcallar el missatge en un nou format, per tal de fer
reflexionar sobre el llenguatge poètic, que no ha d’estar encapsulat amb els
mateixos paràmetres que les novel·les (llibre de pàgines, el mateix tipus de
lletra, edició per part de tercers...).
-Ens hem de rodejar o de mirar de rodejar de coses plenes de bellesa, no?
És molt
important que procurem veure la bellesa en la seva sensibilitat efímera (una
posta de sol no dura eternament, un somriure és un moment que passa fugaçment,
el xiuxiueig de les fulles del arbres en un dia de vent no és mai igual, el
llenguatge de les pedres empeses a entrexocar amb elles pel corrent dels
rierols només l’escoltes si hi pares atenció...), dels infortunis, crims,
corrupcions, guerres... ja en tenim els mitjans plens i ens despisten la ment
d’allò que és important: que la vida és efímera i irrepetible, i que mereix
aprofitar-la plenament.
-Si ho féssim pot ser ens mataríem menys, no? amb les guerres, les baralles
muntades de to...
Clar. Si la
bellesa ens copsa, si la senzillesa ens guia, si volem aprofitar aquest petit/gran
miracle que és la vida, ens adonarem que les guerres, a més de no portar enlloc
i estorar-nos, només beneficia a uns pocs: que fan negoci amb la venda
d’armament, i després seguiran fent negoci amb la reconstrucció d’allò que s’ha
destruït, però no repararan les víctimes de la desigualtat o els conflictes.
-Quan un poeta escriu un poemari reflexiu amb coparticipació d´altres
expressions artístiques... què sent al final i quin propòsit hi tenies des d´un
principi si és que surts amb un propòsit més enllà de dibuixar somriures de
veure i poder tindre el goig de compartir tresors...
La poesia, tal
com l’entenc jo, no es limita a una col·lecció més o menys encertada de
paraules que pretenen reflectir un estat d’ànim, una reflexió vital, un sospir
efímer capturat en el temps, sinó que també s’escampa per les imatges que
evoquen, que també expliquen històries, que acompanyen i complementen les
paraules (o que volen lliures, segons qui llegeixi el poema).
La poesia és un
art (com la música, la pintura, l’escultura, la dansa...) i un regal de
l’artesà que l’ha composat als seus lectors, oients, visitants. D’aquesta
interacció en surten tantes interpretacions com lectors, oients, visitants,
enriquint-la, donant-li nous sentits, compartint-la, fent-la créixer, potser
també sent punt de partida de nous poemes o pintures o músiques (les cançons no
deixen de ser poemes musicats).
La poesia és un
regal, i en el meu cas, l’embolcall físic del poemari (la caixa i els fulls
solts amb forats per a poder ser penjats) forma un tot que completa el
missatge, que intenta arribar millor a les mans que ho manipulin, a l’ull que
s’ho mirin, al cervell que tradueixi els impulsos visuals en emocions,
provocant el sentiment de tenir un petit oasi de bellesa al davant.
-Perquè llicència de Creative Commons?
El fet de
publicar sota llicència lliure (Creative Commons) és per a compartir millor la poesia, ja que no
està subjecte a les restriccions de copyright. Els meus poemes es poden usar i
compartir lliurement, sempre que es respecti la llicència lliure original.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)