Cazarabet conversa con... Lucia Pietrelli, autora de “Lítica” (Males Herbes)

Males Herbes publica un llibre de Lucia Pietrelli, dins la col-lecció de Distorsions.

Lucia Pietrelli, aquesta escriptora italiana, s´està convertint en una de les plomes més fermes i que millor capta certa harmonia entre allò realment ben escrit, i saber, per què no, entendre,agradar i engrescar amb la lectura…

En la narrativa de Pietrelli es nota , i molt, que l´ autora és poeta.

Allò que ens explica la sinopsis del llibre des de Males Herbes:

Tot passa -i no passa- en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. Lucia Pietrelli construeix una novel·la elegíaca de manera personalíssima, amb una obsessió clínica pel detall i una gran habilitat per a projectar idees torrencials. El lector tardarà molt de temps en oblidar les imatges i les reflexions filades al llarg d'aquesta novel·la.

L´autora, Lucia Pietrelli:

Lucia va estudiar literatura entre les ciutats de Pisa, Madrid, Barcelona,tot i que, en l´ actualitat resideix a Mallorca. Ha publicat els poemaris:Fúria Documenta Balear; Violacions a Moll; Esquelet a Pagès ; Mort d´ un aviador tartamut a AdiA; Ortigues, també a AdiA i V a Café Central. Té també, ja editades les novel·les: Nissaga a Moll; Qui es defensarà a Lleonard Muntaner i Cadenes des d´ Edicions 621 i que s´ alçà amb el Premi Joanot Martorell de narrativa. La seva darrera obra és la cantata Irene i la terra adormida, una obra teatral que va ser estrenada al TEATRE Principal de Palma de Mallorca al novembre del 2018.

Cazarabet conversa amb Lucia Pietrelli:

-Com definiries i podríem presentar Lítica?

-Per a mi és com una faula. Juga amb els elements tradicionals dels contes orals, però, al mateix temps, també intenta actualitzar-los. Lítica és un conte llarg, la seva estructura és circular i, a dins del text, juga amb les repeticions, amb els epítets dels personatges perquè era així com els contes tradicionals aconseguien funcionar de manera oral i gravar-se dins de la memòria dels oients.

-Amb quina mena de lectores i lectors pensaves mentrestant estaves escrivint el llibre?

-Em costa imaginar-me tipologies de lectors així que per a mi l'important és que Lítica tingui diferents capes i graus de lectura, que deixi intuir més coses més enllà de les paraules impreses que li donen vida. A través d'això espero que pugui entrar i agradar a lectors amb gustos i desitjos distints.

-És una lectura per a unes lectores i per a uns lectors que volen indagar sobre elles i ells i sobre el món en el que viuen ,sofreixen i des d´ on es preparen per avançar per una senda i algun dia trobar la mort , esdeveniment que cadascú viu i viurà d´ una manera, oi?

-D-' alguna manera sí. El pensament és allò que més ens defineix com a espècie, com a persones, és allò que ens fa complexes i també impenetrables, així que, per a mi, es tracta del misteri més gran. Em sedueix molt i també, en part, m'espanta, com la mort. M'interessa acaronar aquestes idees mentre escric i convidar el lector a que pensi amb mi i a través de mi.

-La teva és una prosa poètica?.Suposo que et naix de molt endins escriure prosa amb aquestes pinzellades poètiques, oi?

-És la meva manera natural d'escriure. Em neix així i així surt. També és una manera de cuidar les paraules, de sospesar-les i valorar-les com cal. El «com» ho fa tot diferent, crec jo.

-Crec que una poeta mai pot deixar de ser-ho, veritat?---ni té perquè--

-No ho tinc clar si pot o no pot, però, en el meu cas, més que com a poeta, em reconec en una manera concreta d'escriure i de dir les coses. És com una marca de naixement. La passeges pel món i aprens a estimar-la, perquè hi ha coses que no es poden triar i aquesta, a lo millor, n'és una.

-Amiga, estaves en constant reflexió de reflexions mentrestant estaves amb aquesta escriptura?... pregunto perquè a nosaltres sí que ens fiques en constant reflexió....

-Això és bo i és en part l'idea del llibre, o sigui que em fa molt contenta haver-vos convidat a reflexionar. Una de les coses que més em desagraden i alhora m'espanten són les que em deixen indiferents, les que al final et fan dir «I què?». Per això quan escric intento fugir d'això i crear un microcosmos capaç de convidar a la reflexió.

-"Un poble que podria ésser qualsevol poble , (....) un temps que podria ser qualsevol temps"....és la teva narració una mena d´ homenatge a la llibertat dins la proposició més interna del llibre?

-A la llibertat i a la tradició també, perquè abans, en la mitologia i els contes tradicionals, no existia tanta censura a l'hora de representar la crueltat ni tanta ànsia a l'hora de jutjar els personatges i condemnar-los. Després van venir les manipulacions, els límits, les mitges tintes... però abans crec que les paraules i els personatges eren més lliures i Lítica és un homenatge a això.

-Al llarg de la lectura...s´ ha de parar, de tant en tant, és necessari i precís....per, no sé com dir-ho, agafar-hi aire sobre la lectura....és part del teu propòsit de cara anar-hi reflexionant entorn de la lectura i el que desperta amb nosaltres?

-Sí, Lítica és una prosa breu, però densa, i crec que això marca el seu ritme de lectura. És interessant deixar que les imatges i els pensaments gestin dins de nosaltres una estoneta, abans de passar pàgina. Si no, per a què tantes paraules?

-Està clar que ets de les escriptores que pensa que hi ha d´ haver quelcom més que entreteniment arrere la lectura, oi?

-Sí. Com a lectora, cerco molt més que entreteniment i llavors, quan sóc jo la que escriu, em quedo amb aquest patró gravat dedins i intento anar més enllà de l'entreteniment jo també.

-Per aquestes narracions no sé com tant íntimes i/o internes t´ has documentat?Com?

-No diria documentat exactament. Diria que beuen del què llegeixo i del què observo. Sempre hi ha una guspira que ve de fora i que encén alguna cosa més íntima que després es converteix en text. Em costa racionalitzar com funciona o com funciono jo mateixa. Succeeix i m'encanta que així sigui.

-Com és la teva metodologia de treball?

-Sóc molt impulsiva i ràpida quan escric, el primer esborrany em surt prou a raig, però després em puc passar anys revisant l'obra, m'obsessiono i vaig molt a poc a poc. I sempre em quedo amb un deix de decepció, perquè crec que és impossible donar del tot per acabat qualsevol llibre.

-I com ha esdevingut treballar amb Males Herbes?

-Ha estat molt bonic i molt agraït. Lítica no seria la mateixa sense l'ajuda i els consells de Males Herbes. Van fer amb la meva novel·la una feina d'editors molt important i Lítica ha crescut molt en l'any en què hi vam treballar junts. Estic molt contenta d'haver publicat amb ells.

-Ens pots fer cinc cèntims d’allò en què estàs treballant ara?

-Estic acabant un poemari al què ja fa un parell d'anys que hi treballo... i també estic donant voltes a una nova narració, però de moment més dins del meu cap que damunt del paper. No sé viure sense imaginar-me històries.

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com