Cazarabet conversa con... Andreu Claret Serra, autor de “El cònsol
de Barcelona” (Columna)
Andreu Claret
Serra ens endinsa des d´una molt mesurada narrativa, en
una historia trepidant que és
un autèntic thriller polític
amb certa dosi de suspens…
Es tracta d´una novel-la històrica amb molt, molt
de pes….des de l´estructura fins
la trama o, jo destacaría, el tractament
dels personatge si l´apropament als mateixos.
L´escriptor no “tracta de fer historia” ni “d´escriure una
trama histórica”, ens plantetja
una manera d´entretenir-nos des de la trama histórica
d´una manera diferent…
Aquesta novel-la
ha guanyat l´actual Premi Néstor Luján de novel-la, en concret ,en la seva XXIII edició
Tota la trama gira entorn
del diplomàtic de la Unió Soviètica, Vladimir Antónov-Ovséienko
que era ucranià d´orígen….
El protagonista s´enamora
tant de Catalunya que davant
certes situacions planta
cara al Stalinisme i,“el padrecito” acaba per manar que el passin per les armes davant un mur.
Allò que ens explica la sinopsi del llibre:
Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko,
el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també
controlar la CNT i perseguir els trotskistes
del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa
pels anarquistes i estableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any
dels processos de Moscou i la seva dona, Sòfia
Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no
se’n refiarà mai. Antónov- Ovséienko
escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer,
Josep Tarrida, un militant
del PSUC, per donar-lo a conèixer quan
Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard,
una jove historiadora russa
el descobrirà a casa d’una
dona misteriosa de noranta
anys que viu envoltada de llibres i records.
És autor, entre d´altres
de El Secret del Brigadista, un llibre
que ens va agradar força.
Un altre llibre seu, també editat pel Grup62 és Venjança.
Aconseguí en aquest llibre, el d´El Cònsol de Barcelona el premi
Néstor Luján, anem a aproparnes
a en Luján: https://es.wikipedia.org/wiki/N%C3%A9stor_Luj%C3%A1n
Andreu Claret
Serra. És
periodista i escriptor, nascut a Acs (França,
1946), en una família de republicans
exiliats, va començar a exercir la professió sota el
franquisme a la revista Cambio 16.
Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica
subsahariana i a l’Amèrica central, i director d’Efe a Catalunya. Com a
articulista, ha col·laborat en nombroses publicacions internacionals sobre qüestions relacionades amb la diversitat. Va participar a El matí de
Catalunya Ràdio amb Josep Cuní i Antoni Bassas, i ha estat professor de periodisme a la Universitat Pompeu
Fabra. Va liderar l’IEMed
durant anys i, del 2008 al
2015, ha estat director de la Fundació Anna Lindh pel diàleg intercultural amb seu a Alexandria. El
2008 va publicar El secret del brigadista. Actualment col·labora a El Periódico.
Vladimir Antónov-Ovséienko:
https://es.wikipedia.org/wiki/Vlad%C3%ADmir_Ant%C3%B3nov-Ovs%C3%A9yenko
Cazarabet conversa amb
Andreu Claret Serra:
-Andreu, què et va fer
escriure aquesta història que gira entorn al cònsol i diplomàtic Antónov-Ovséienko ?. Escriure sobre el període tan centrat
dins la Guerra Civil què suposa?
-Hi ha motivacions personals i intel·lectuals. Vaig néixer a l’exili, a
França, en una família republicana, i el pare, quan discutia amb amics, sempre
deia que la guerra no l’havia guanyat Franco sinó que l’havien perdut els
republicans. Aquesta idea sempre m’ha perseguit i m’ha dut a interessar-me per
la guerra des d’una perspectiva més crítica que no pas èpica. La meva primera
novel·la (El Secret del Brigadista), basada en els Fets de la Fatarella ja era
una manifestació d’aquesta preocupació.
També ha comptat que l’any 1937 és una mena de buit en la narrativa en
català, potser perquè no ens agrada remoure el que va passar a la rereguarda i
volia parlar dels fets que tracta Orwell al seu Homenatge a Catalunya des d’una
altre perspectiva.
La figura de Vladimir Antónov-Ovséienko (VAO)
m’ho ha permès, introduint amb força la dimensió de l’estalinisme,
a través de la personalitat fascinant i escindida del personatge.
-Què ha suposat per a tú fer-te amb el premi de novel·la històrica Néstor Luján
amb aquesta novel·la?
-El premi va ser una satisfacció perquè vaig conèixer Nèstor Lujàn, però també una gran oportunitat de promoció inicial
de la novel·la. Crec que ha contribuït decididament a la seva difusió.
-Hi ha racó per la
imaginació en aquesta novel-la que té al punt de mira
a en Vladimir Antónov-Ovséienko , un personatge real?
-Tinc massa respecte pels historiadors per a pretendre fer una llibre
d’història. Per aixó son tan importants els
personatges ficcionats que giren al voltant de la família
Tarrida. I també el paper de Sofia Levin, la dona de VAO, que és dona sobre la qual sabem poca
cosa (només la seva carta abans d’esser afusellada) i que també forma part de
la ficció. Sense ella, la trajectòria del marit a Barcelona no s’entendria.
-Per què et vas fixar amb
ell? Què et va cridar l´atenció d´aquest
personatge?
-Ja m’havia sorprès, pel seu caràcter i la seva determinació, quan vaig
llegir el llibre de John Reed sobre la Revolució del
1917, però quan vaig descobrir la seva importància a Catalunya durant l’any que
va viure-hi, em va fascinar.
-No fou un personatge
massa conegut per la historiografia, no? ; tot i això va tindre la seva
importància( molta m’atreviria a dir…) i els seus trets especials com a persona
que és allò que et fa decidir per ell?…
-Fins que no es va publicar el llibre de Josep Puigsech
(La Leyenda del Kremlin) s’en
sabia poca cosa. A partir del llibre, en vaig seguir la pista a moltes memòries
i dietaris de la guerra (Miravitlles, Pàmies, etc.) i
a la premsa de l’època. Això em van permetre concloure que s’havia
enamorat de Catalunya, i que s’havia interessat pel nacionalisme català i pels
anarquistes amb una mirada diferent de la de Stalin (aixó
li va costar la vida)
-En aquells temps i
per la URSS era considerat “un bon bolxevic”? Quin paper va jugar en la
Revolució d´ Octubre?
-Decisiu com a home d’acció. Encapçalant les
tropes que van assaltar el Palau d’Hivern i jugant un paper a l’Exèrcit Roig
durant la guerra civil a Rússia i Ucraïna. (Amb procediments expeditius que van
dur a la mort de milers de camperols, propis dels bolxevics de l’època)
-En Antónov-Ovséienko era, a més, militar. Quina tasca
tenia en la Barcelona del 37?. Quines tasques tenia encarregades des de la més
alta cúpula del Moscou comunista i boltxevic?
-No tenia funcions militars. Fins i tot li van cridar l’atenció des de
Moscou perquè s’hi ficava. La seva tasca era política. Assegurar l’entesa de la
Generalitat amb el govern de la República. Controlar els anarquistes (li van
recriminar que no ho fes prou) i combatre el POUM (políticament i amb
propaganda, sense estar al càrrec dels serveis de seguretat de l’NKVD que van liquidar el Nin)
-Volien parar-li els peus
a les influències de l´anarquisme i del trotskisme
que a l´Estat Espanyol i a Catalunya, molt en
especial,va agafar forma amb el POUM i els poumistes?
-Stalin volia parar el peus a l’anarquisme que considerava una desviació
del moviment obrer (i havia estat un enemic a Rússia i Ucraïna durant la guerra
civil). I volia acabar amb el POUM que veia des de la seva dèria contra Trotski.
-Amic crec que
ací , en aquesta història, t´has tingut que
treballar , i molt, el fet de documentar-te, oi?. Com ha sigut aquesta tasca?
Què ens pots contar-hi?
-He llegit i rellegit molt sobre la guerra civil (sobretot allò que passava
a la rereguarda) i molt sobre l’estalinisme, a partir
dels nous llibres que s’han publicat des que s’han desclassificat arxius de
Moscou. En total més de seixanta títols que no he volgut posar al final de la
novel·la per no enfarfagar.
-En quin moment esdevé
incòmode per la URSS…tot i que, em fa la impressió, que Stalin i
companyia eren de pell fina, no feia falta massa brossa per sentir-se incòmode,
oi?
-Stalin no es refiava de VAO. De fet, a la novel·la, la seva dona creu que
l’envia a Barcelona com a càstig. No ho puc demostrar, però ‘se non è vero é ben trovatto’, perquè va
liquidar mols dels ‘spanskis’ (diplomàtics, militars,
periodistes) que van tornar d’Espanya ‘contaminats’ pels anarquistes i el
nacionalisme. Mai no li va perdonar la seva actitud favorable a Trotski els anys vint. Ni la seva indisciplina.
-Vols mostrar en aquesta
història els estira i arronsa dels partidaris de la República?
-Més que d'estira i arronsa, crec que s’ha de parlar del drama d’unes
esquerres que es maten pels carrers de Barcelona mentre el Franco es va
acostant a l’Ebre. La guerra dins la guerra va debilitar molt la República i en
va donar una imatge molt negativa (Orwell)
-Quin lloc juga ací el
president de Catalunya, Lluis Companys? Quina relació va establir amb el cònsol
de la URSS a Catalunya?…
-Els presento com dos personatges units pel seu destí dramàtic, que van fer
una certa amistat perquè ambdós es sabien condemnats. VAO estava molt sol entre
els seus. I Companys estava cada cop més aïllat entre els dirigents d’ERC i Estat Català i enfrontat amb Largo i Negrín.
-Després està la dona del
protagonista que veu i presencia, de manera directa e indirecta, els horrors de
l´estalinisme… ho parla amb el seu marit…I clar,
apareixen en escena els dubtes, lleialtat…
-La intuïció i la intel·ligència política de la seva dona es essencial. Si
tornés a escriure la novel·la li donaria més importància.
-Tot s´ acaba trencant
quan agafen força i presència els serveis secrets de la Unió Soviètica que, a
més, escalfen l´ ambient, oi?
-Els serveis secrets arriben a Barcelona abans que VAO. I una de les
tasques que tenen és controlar-lo i, finalment, fabricar un dossier falç que
permeti la seva condemna a mort quan torni a Moscou.
-És aquesta la història
(una mostra agafant al periple d´ aquest personatge) de la caiguda en desgràcia
de no pocs bolxevics…des de les urpes de l´estalinisme?
-És un dels casos més paradigmàtics per la seva importància i popularitat.
Un exemple del que va ser una autèntica hecatombe de la vella guàrdia bolxevic.
(membres del Comité Central, quadres locals, alts
oficials de l’Exèrcit Roig, diplomàtics, intel·lectuals etc). Dels que surten a
la novel·la, Ilià Ehrenburg
és un dels pocs que es va salvar.
-Com és escriure una novel-la en la qual surten personatges reals que han escrit
tantes pàgines importants de la història?( Andreu Nin, Companys, Tarradellas, Met Miravitlles, Durruti, Ramon Mercader, George Orwell, Pau Casals, Dolores Ibárruri, La Passionària, I fins
I tot Stalin).
-Han passat prou anys com per novel·lar-los. El repte és fer-los actuar i
parlar amb credibilitat. Sense que grinyoli.
-Amic segurament que ja
estàs pensant en alguna que altra trama, sempre jugues a endinsar la
imaginació dins esdeveniments reials…què ens pots comentar-hi?
-Encara no ho tinc decidit, però l’interès que ha
suscitat el Cònsol de Barcelona m’orienta a seguir amb el tema de la Guerra
Civil. Tenint en compte que, en català, no hi ha molta narrativa sobre la
rereguarda, m’agradaria completar la meva tasca literària amb una tercera
novel·la. Hauria escrit una trilogia sobre un període que de la nostra historia
decisiu i de molt interès per comprendre millor alguns dels desafiaments de la
Catalunya d’avui.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069