|
Cazarabet |
Sala de Exposiciones
Virtual |
|
#on acaba el poble Francesc Vera |
|
Clicar la imagen para vista ampliada. Una vez situados en
la foto grande podéis ampliar más con otro clic.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
#on acaba el poble
L’augment del preu de l’habitatge entre els darrers anys
del segle XX i els primers d’aquest segle va fer que, esperonat per
l’especulació, el mercat immobiliari no se centrarà només en la compravenda de
cases, sinó que feu aparèixer, com la tardor els bolets, els anomenats
«Programes d’Actuació Integrada» (els PAI), uns plans urbanístics recollits en
la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística de la Generalitat Valenciana de
1994, en què l’«urbanitzador» (una gran empresa
constructora o una associació temporal d’empreses creada a correcuita per la
perspectiva d’un enriquiment fàcil i ràpid) tenia unes potestats tan àmplies
que els propietaris dels terrenys afectats per aquella actuació esdevenien en
realitat veritables «damnificats» dels programes. Com era d’esperar, aquelles
pràctiques van produir una polèmica, social, política i jurídica que obligaria,
el 2005, a substituir aquella llei per una de nova que, tanmateix, tot i les
peticions dels afectats pels programes, no gosava derogar-los.
Quan cap al 2008 es va desinflar la bombolla immobiliària, moltes d’aquelles
intervencions quedaren paralitzades o no arribaren a iniciar-se, deixant un
paisatge desolat, territori de ningú, que ja no era ni camp ni ciutat. És en
aquests indrets, precisament, on es centren les fotografies de la sèrie
#onacabaelpoble. Una sèrie que Francesc Vera va realitzar entre l’abril del
2015 i el desembre del 2016 al voltant de diferents PAI que no arribaren a
concretar-se, tot emprant per a la captura de les imatges un iPhone 5 amb l’app Hipstamatic.
Tot i estar pensada per compartir imatges en les xarxes socials (per això el hastag que dona nom a la sèrie), Hipstamatic
és una aplicació en què cal seleccionar a priori, abans de realitzar cap
captura, una determinada combinació d’òptica i de pel·lícula (és clar que
virtuals) que produeixen un determinat efecte visual. Després de diverses
provatures, el fotògraf va trobar que mitjançant la combinació de l’«objectiu» Jane i la
«pel·lícula» Claunch 72 monochrome,
s’obtenia el resultat plàstic que millor s’adaptava als motius que
fotografiava.
Malgrat l’estil documental de la sèrie, #onacabaelpoble ens proporciona, a
través de la personal mirada de l’autor, una reflexió plàstica i estètica sobre
un dels aspectes més controvertits de l’urbanisme depredador de la nostra
època.
Francesc Vera
Francesc Vera (Sollana, la Ribera Baixa del Xúquer, 1953)
va estudiar magisteri i posteriorment es va llicenciar en filosofia i ciències
de l’educació en la Universitat de Valencia. És doctor en comunicació
audiovisual per la Universitat Politècnica de València.
Va ser professor dels cursos de perfeccionament de laboratori al Centre
Fotogràfic Visor, de València, professor col·laborador de l’Institut de
Creativitat de la Universitat de València i professor de fotografia a la
Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València. Ha col·laborat en el màster
de fotografia de la Universitat Politècnica de València i en el d’Espai d’Art
Fotogràfic i la Universitat de València.
La seua obra fotogràfica s’ha pogut veure en múltiples exposicions individuals
i en mostres col·lectives, així com reproduïda en publicacions diverses. Ha
publicat, entre altres, els següents llibres: Breu assaig fotogràfic sobre
les festes de Sollana (Ajuntament de Sollana, 1993), Càmera, llibre per
a l’ensenyament de la fotografia en secundària (Bromera, 1996), Bellreguard
vist per Francesc Vera (Ajuntament de Bellreguard, 1996), L’escultor
Beltran, imatges de l’obra (Ajuntament de Sueca, 1999) Urbs mínima
(Afers, 2009), Casa d’En Lluís Guarner (Fundació Bancaixa, 2011), A peu de
foto (Afers, 2012, juntament amb Xavier Serra), 48 bodegons per a una
quarantena (Afers, 2020) MIM,
un assaig fotogràfic (Onada, IAM i IVC, 2020) i #onacabaelpoble (Afers i
IAM, 2022).
Té obra en diverses col·leccions públiques i privades, tot destacant les de la
Fundació Xarxa Cultural de Barcelona, la Fundación
Telefónica de Madrid i l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM de València.
Cazarabet conversa con... Francesc Vera, autor de “#on acaba el poble”
(Editorial Afers. Institució Alfons el Magnànim )
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/onacabaelpoble.htm
