Cazarabet conversa con... Jaume
de Bargas Fàbregas, autor
de “El pany i la clau”
(Rafael Dalmau. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de
Catalunya)
Un llibre que ens ensenya els panys i les claus que han format part de la
nostra vida amb una col·laboració pletòrica entre l'editorial Rafael Dalmau i
el mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya) des de la ploma de Jaume de Bargas
Fàbregas.
És un llibre que pertanys al patrimoni industrial amb què el mNACTEC treballa dia a dia i amb què l'editorial Rafael
Dalmau té tant de plaer a treballar de tant en tant.
L'enginy dels panys i les Claus es barregen amb el més pràctic des de la
seva utilitat passant o agafant com a fil conductor el pas del temps i dels
dies… de les diferents èpoques de l'art i de les expressions artístiques.
La sinopsi: El Museu Nacional de Ciència i Tècnica (MNACTEC) i Rafael
Dalmau Editor publiquen el llibre El pany i la clau, de Jaume de Bargas. L'obra tracta tant la història del pany i la clau
-dels orígens a l'actualitat- com els aspectes tècnics dels oficis que els hi
estan vinculats.
Són moltes les activitats professionals lligades a la seguretat dels béns:
des de la serralleria, la ferreteria i la forja, fins a la fosa, la fontaneria,
la restauració, la policia i tota mena d'indústries. El pany i la clau posa de
manifest, doncs, el paper dels artesans i industrials de tot el món que han
dedicat la seva carrera professional a treballar perquè la vida sigui més
segura.
Els panys i les claus són estris útils i quotidians que, tot i així, al
nostre país no han gaudit fins ara de l'atenció dels estudiosos, almenys amb la
profunditat i l'extensió que sí que han rebut i reben als països
centreeuropeus. I, de fet, els mecanismes de tancament i d'obertura són l'inici
de molts processos industrials.
El llibre de Jaume de Bargas és fruit de 60 anys
de trajectòria professional al món de la seguretat, així com de la seva
persistència per investigar i divulgar l'evolució dels panys i les claus, uns
objectes plens de simbolisme.
El pany i la clau és el vuitè títol editat dins de la col·lecció «Temes de
Patrimoni Industrial», dirigida i coordinada pel MNACTEC i publicada per Rafael
Dalmau, Editor.
L'autor, en Jaume de Bargas i Fàbregas: Jaume de Bargas
i Fàbregas pertany a una família barcelonina de serrallers que ha exercit
l'ofici des del 1890; el seu avi i el seu pare ja eren serrallers amb taller a
Barcelona. És dins aquest entorn on Jaume de Bargas i
Fàbregas inicia la seva activitat professional al taller familiar als 15 anys i
que va esdevenir Mestre industrial. L'any 2006 la Generalitat de Catalunya li
va atorgar el diploma de Mestre artesà i el 2014 va passar a formar part de la
Junta Directiva del Gremi de Serrallers de Catalunya.
A més de l'activitat associativa i gremial, també ha dut a terme una
intensa tasca de difusió del món artesanal, i de recerca sobre el món de la
serralleria, que ha difós a través d'exposicions i conferències, i n'és el
responsable de la creació i l'impuls del museu de «panys, claus i oficis del
ferro», establert a Segur de Calafell des de l'any 2010.
No us podeu perdre, a més de la lectura del llibre: https://artesans3.wixsite.com/museo
El llibre forma part de la col·lecció de Patrimoni Industrial on hi han
altres set títol ja editats anteriorment: La telegrafia òptica a Catalunya, Els
molins paperers a Catalunya, Les màquines de vapor a Catalunya; Del Petit
taller a la gran fàbrica, Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial;
Els jardins d ela preindustrialització al Ter; Les
armes de foc a Catalunya, manufactura i industria.
Cazarabet conversa amb Jaume de Bargas Fàbregas:
-Aquest símbol, el de la clau i el pany, ve donat per
la nostra cultura? .Nosaltres som un gresol en que hem conviscut musulmans,
jueus i cristians...
-Efectivament,
com deia abans ja els romans tenien consciencia i coneixement de panys i claus,
però també els Egipcis, Grecs i ibers, en feien servir. Cada període històric
te claus amb les seves particularitats. A casa nostra com molt bé dius som un
gresol de totes elles, i els sistemes de tancament son força comuns a tot el
territori tot hi haver-hi
particularitats. Cal dir que fins el segles XII o XIII, el moviment i seguretat
dels panys estava basat en l’ acció de la gravetat, no serà fins a partir d’ aquells
segles que les fargues aconsegueixen el que coneixem com ACER, de fet es tracte
d’un material de ferro amb la particularitat de que quan el doblegues retorna a
la posició original, aquest material permet crear el que coneixem com la molla, aquest sistema genera una revolució
en el mon de la rellotgeria, fins aquell moment els rellotges eren accionats
per el pes d’una pedra, també les armes és perfeccionen gracies a l’ acer i per
descomptat a la serralleria.
-També hi
ha l’ ofici artesanal de la forja i la serralleria, oficis artesanals.....
-Cal
diferenciar el forjador del serraller, malgrat que els termes és confonen i a
la realitat el forjador solia fer feina de serraller i a l’ inrevés. El treball
artesanal te el plus de la persona que et fa la peça, moltes vegades peces
úniques, amb el toc de l’ artesà, en el mon de la serralleria hi trobem la
pugna entre l’ artesà que genera seguretat i el malfactor que intenta trobar el
truc per desactivar les mesures de seguretat que ha creat l’ artesà, quant
aquestes mesures eren superades, calia aplica més enginy i crear nous trucs per
donar més seguretat.
-En 60
anys de trajectòria professional hauràs fet tota mena de claus....?
-Efectivament,
als inicis de la meva activitat a l’ empresa familiar els anys seixanta, es
feien panys de diferents formats, potser els més singulars eren els panys per
portes forjades, eren uns panys amb unes caixes amb formes adients segons el
disseny de la porta, eren encàrrecs que ens feien els forjadors que feien la porta. De totes
maneres la clau que m’ha fet més il·lusió fer va ser l’encàrrec d’una clau que
no obria res, es va tractar que quan la visita del papa Benet XVI a Barcelona
vaig fer la clau que se li va donar com la clau de la Sagrada Família, de fet
en vaig fer dues una pel papa i l’ altre per el meu museu, jo encara la tinc
exposada, la de Benet XVI no ser on es.
-I lo màgic és que no hi ha cap clau igual, cap
pany igual....?
-Actualment
és poden fer milers de combinacions diferents. De totes maneres hi han
circumstàncies en que interessa que amb una clau obrir diferents panys. Durant
el regnat d’ Enric II de França es va produir un fet important per la
serralleria, la qüestió va ser que Enric II tenia una amant Diana de Poitiers,
tenia a la porta de l’ habitació tres
panys amb claus diferents, però Enric II en tenia una que obria els tres panys,
podem dir que en aquell moment va néixer el que ara coneixem com els panys amb
clau mestra.
-Sents
que ets part d’un ofici que és patrimoni i memòria d’ una feina que es va
perdent....?
-De fet
el que s’ha perdut es l’ activitat artesanal de l’ ofici, aquest treball
artesanal va començar a morir a mitjans del segle XIX amb l’ industrialització,
ara ha començat a morir el pany mecànic amb les noves tècniques electròniques que fan desaparèixer el
concepte de clau, targetes magnètiques, empremtes del dit, amb l’iris de l’ ull...
-De les
claus i els panys depenen d’ altres oficis. ?
-Així es,
el fet de donar seguretat genera moltes activitats de manera més o menys
indirecta. Des de els ferreters que amb el seu coneixement del ofici poden
aconsellar de la millor opció per a cada circumstància, als especialistes en
caixes de cabals tant a nivell particular com a les de bancs i altres
institucions.
-Jo tenia
febre, veritable febre per fotografiar panys de portes....
-El panys
i les claus tenen un magnetisme, potser pel seu simbolisme. A casa nostre
efectivament hi han persones amb aquesta afició, crec que és una atracció
comuna a moltes societats, ara bé, a Europa i Estats Units aquesta atracció a
portat a crear-hi museus explicant la historia d’ aquests estris tant comuns
que tots portem a la butxaca.
-Veiem també que ets l’ impulsor del «Museu de
panys, claus i oficis del ferro».....
-Per
sorpresa meva quan estava a punt de jubilar-me vaig tenir l’ inquietud de voler
saber-ne més, vaig començar per llibreries de Barcelona buscant llibres amb la
temàtica, no hi havia res en català ni castellà, buscant per altres indrets
vaig trobar un llibre en francès on hi havia el que buscava, posteriorment vaig
trobar altres publicacions en anglès i alemany. Aquesta informació em va
permetre crear un somni. Durant la meva vida quan veia quelcom curiós o
diferent arreu del mon ho comprava hi ho
guardava, arribava la jubilació i a l’
empresa tenia estanteries plenes de peces singulars, tenia dos opcions
llençar-ho al ferro vell o crear un museu, un dia parlant amb el director de la
biblioteca Arús de Barcelona li vaig
comentar el meu dilema, l’home s’oferí
a fer una exposició, va ser un
èxit, un cop acabada la mostra vaig tenir clar que calia un museu, per cert
únic a l’ estat amb aquesta temàtica.
-Tot el
que gira a Catalunya al voltant de treballar el ferro té una força especial.
-Catalunya
durant molts segles va ser pionera amb elaborar ferro a les fargues. De fet com
deia abans hi ha diversitat d’oficis relacionats amb el ferro que es cavalquen
fargues, forjadors, ferrers, serrallers.... d’aquesta tradició també crec que
cal potenciar el seu record, doncs a part dels artesans hem tingut arquitectes
que ho han potenciat, Gaudi, Puig i Cadafalch, Jujol.....
-És
aquest Museu diguem que, juntament amb aquesta publicació....
-Crec que
calia donar a coneixia aquesta historia, actualment estic fent presentacions
del llibre complementades amb una mostra de peces del museu. Una de les potes es el Museu, l’ altra era
aconseguir la publicació d’ un llibre per explicar-ho amb més detall i així ha
estat, gràcies a Editorial Dalmau i el recolzament del MNACTEC (Museu de la
ciència i la tècnica de Catalunya) ha
estat possible. Ara em queda consolidar el Museu del pany i la clau, actualment
en el garatge de la meva casa a Segur de
Calafell (Tarragona). Estic amb converses amb el municipi de Vimbodí-Poblet
(Tarragona) on actualment hi ha el museu del vidre, vull tenir la certesa que
un cop jo falti tingui continuïtat, allà
disposen d’un espai adient per acollir-lo, de totes maneres caldrà trobar més
espai per complementar-ho amb els oficis del ferro un seguit d’ activitats que
han estat importants per moltes generacions d’ artesans.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)