Cazarabet conversa con... Vicent
Sampedro Ramo, autor de “La maçoneria a Vinaròs i El Maestrat” (Centre d’Estudis del Maestrat)
L´investigador que més en sap de maçoneria al País
Valencià investiga sobre aquest fenòmen a Vinaròs.
Edita el llibre el Centre d´estudis del Maestrat.
La sinopsi del llibre:
La maçoneria es va constituir com un espai de llibertat i
una de les més importants xarxes de sociabilitat, basada en la fraternitat
maçònica, amb la finalitat d'aconseguir la secularització de la societat a
través de polítiques laïcistes, que defensava la llibertat de pensament i que
veien en la República l'ideal polític on poder desenvolupar plenament els
ideals maçònics de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.
Vinaròs es va convertir entre finals de 1882 i almenys 1892 en un dels
principals focus d'actuació de la maçoneria a Castelló, amb la lògia Padilla
núm. 268 i 20 i el seu capítol Rosa-Creu. S'ha identificat a seixanta- quatre
dels seus membres, dels quals, quatre eren dones.
A Morella, entre 1882 i 1886 es va constituir la lògia Hijos
de la Verdad núm. 264, de la qual han quedat molt
poques referències documentals.
Va haver-hi una profunda interrelació d'aquestes lògies amb el republicanisme
progressista i en algun cas també amb els federals, amb la Coalició Republicana
de 1887. Hem fet una visió d'eixe republicanisme vinarossenc de la dècada de
1880 i principis de la de 1890, amb la seua participació en les eleccions
locals, provincials i a Corts, que ens serveix de context històric de les
activitats de la lògia Padilla. I hem ressaltat els seus enfrontaments amb
l'Església.
En la segona part d'aquest treball hem realitzat una aproximació al que va
representar la repressió franquista contra la maçoneria i el cas de déu de les
seues víctimes, nascuts al Maestrat o amb una important relació amb aquesta
comarca, que van ser maçons en altres províncies, investigats i condemnats per
la Llei d'1 de Març de 1940 sobre Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
L´autor, en Vicent Sampedro: Vicent Sampedro Ramo (Sao
Paulo, 1962) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de
València i Doctor en Història Contemporània per la Universitat Jaume I de
Castelló. És autor de les monografies: La maçoneria valenciana i les logies accidentals durant la guerra civil. Consell
Valencià de Cultura (1997 i 2006). Los masones de
Sant Vicent del Raspeig en el contexto de la masonería alicantina de los siglos XIX y XX: Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
(2008). 1936. València- Barcelona. El nacionalista Josep Rodríguez
Tortajada, president del València F.C.. Tres i Quatre (2013 coautor amb
Ricard Camil Torres). Julio Cervera Baviera, republicano y masón. UJI
(2015). Los Hijos de la Viuda. La masonería en la ciudad de
Alicante (1893- 1939). Universitat d'Alacant. ((2017). Inhabilitación
absoluta y perpetua. La represión franquista contra
los masones de Castelló. UJI (2020). La masonería en la comarca de la Hoya
de Buñol-Chiva. De la Restauración
a la represión franquista. I.E.C. La Hoya de Buñol-Chiva (2022).
Ha publicat més de cinquanta articles a revistes i
col·laboracions en llibres col·lectius. És funcionari de la Universitat de
València.
Amb aquest autor ja vam tindre un Conversa con: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/masonescastello.htm
Cazarabet conversa amb Vicent Sampedro:
-Amic Vicent
,tu ja vas escriure un llibre sobre la maçoneria a Castelló ; per
què ara et centres en Vinaròs i el Maestrat, sense oblidar ,per res
del món, a Morella?
-Efectivament, una de les meues monografies
anteriors es va centrar en la maçoneria de la província de Castelló durant les
tres primeres dècades del segle XX i especialment en la incidència que la
repressió franquista de la maçoneria va tindre sobre els seus membres. En el
cas de les lògies de Vinaròs i Morella, són d'una etapa anterior, durant les
dècades de 1880 i 1890, que va ser precisament quan major auge va tindre esta
ordre iniciàtica a la província castellonenca i, en general, en la resta del
País Valencià.
Hem considerat que era el moment d'investigar
a fons la maçoneria comarcal, en este cas la de l'antic Maestrat, com ja vam
fer en el seu moment amb la d'altres comarques i localitats valencianes, com la
Costera, la Foia de Buñol-Chiva o Requena i després
d’haver publicat també amplis estudis sobre la maçoneria a València durant la
Guerra Civil o la maçoneria a Alacant.
-Presenta´ns
una mica a les lògies que habitaven aquests indrets......-Quines
característiques tenien?
-Sobre la lògia Hijos de la Verdad número 264de Morella, de la
obediència del Gran Orient d'Espanya (GODE), no hem pogut realitzar un estudi
en profunditat a causa de la total desaparició de la seua documentació. Hem
hagut de recórrer a fonts secundàries, tant maçòniques com de la premsa, per a conèixer
alguna cosa de la seua trajectòria, que va ser breu, perquè va estar en actiu
sols entre 1882 i 1886 i també identificar a alguns dels seus components, que
en 1884 eren almenys catorze, encara que només coneixem la identitat de set.
Pel que respecta a la lògia Padilla de Vinaròs que va estar en actiu
des de 1882 fins a, almenys, 1892, encara que va estar inactiva, “en somni” en
llenguatge maçònic entre 1886 i finals de 1887, tenim la sort que s'ha
conservat més documentació original, com un quadre lògic de 1889 tant de la
lògia simbòlica com del seu capítol i trenta cartes o “planxes” de la seua
correspondència, tot això conservat en l'expedient d'este taller del Centre
Documental de la Memòria Històrica de Salamanca i altres vint `planxes d'un dels seus venerables mestres,
el coronel Miguel Núñez-Cortés, en el seu expedient personal. A més hem trobat
bastants referències hemerogràfiques tant en la premsa republicana com en la
catòlica o integrista.
D'esta lògia, que va tindre el número 268 en
la obediència del GODE i a partir de 1888, el número 20 de la obediència del
Gran Orient Nacional d'Espanya, dirigit pel Vescomte de Ros (GONER), hem pogut
identificar a seixanta-quatre dels seus membres, incloses quatre dones i altres
tres denunciats per la revista catòlica integrista La Verdad, de Castelló de la Plana,
sempre ben informada, per la qual cosa presumiblement també van ser iniciats en
la lògia Padilla, encara que no ha
quedat constància documental sobre ella.
Tots dos tallers tenen les característiques
pròpies de la maçoneria en aquells moments, composta essencialment per
destacats membres locals del Partit Republicà Progressista, liderat per Ruiz
Zorrilla, i també alguns republicans federals i possibilistes. Era afins al lliurepensament i varen actuar amb un fort component
anticlerical. En el cas de la lògia Padilla
hi ha un nombrós grup de militars, oficials de la Zona Militar de Vinaròs i
dels seus dos batallons de reserva i depòsit i tres marins militars. També
varen comptar amb un grup important de forans, que eren funcionaris de
l'Ajuntament, de Telègrafs o de la Duana de Vinaròs.
-Quina
importància creus que va tindre la maçoneria a la zona nord de Castelló amb
Vinaròs i Morella al cap davant...?
-En el cas de Vinaròs, especialment, estem
parlant que en una ciutat de quasi 10.000 habitants, va haver-hi un taller
maçònic molt dinàmic, que va arribar a comptar amb prop de quaranta membres en
actiu en 1888, que tenia el seu temple en el centre de la ciutat, en l'antiga
casa dels Aiguals de Izco, en la qual es feia
ostentació d'això, perquè en un dels seus balcons apareixia retolat que era la
seu de l'Associació de Beneficència Maçònica, nom amb el qual la maçoneria
estava inscrita en el registre establit per la Llei
d'Associacions de juny de 1887. I que a més comptava entre els seus membres amb
dos dels coronels al comandament de la Zona Militar, Luis Rubiales i
especialment Miguel Núñez-Cortés, qui va ser el seu venerable mestre entre 1888
i 1890. També eren membres de la lògia alguns regidors republicans i qui va ser
alcalde de Vinaròs entre 1885 i la seua defunció en 1888, Ángel Dozal, després de la victòria d'esta candidatura en les
municipals d'abril de 1885. El republicanisme va dominar la vida política
d'esta ciutat fins a ben entrada la dècada de 1890.
Importants industrials i comerciants
d'ideologia republicana van ser destacats membres del taller, com José Martínez
Miralles, Juan Bautista Pascual Esperanza, Juan Bautista Valanzuela,
o l'administrador de la Duana, l'alacantí Ernesto Villar Miralles, primer
venerable mestre del taller en 1882.
Els maçons del Maestrat van tindre una gran
connivència amb la premsa liberal i republicana, representada per El Maestrazgo
Liberal de Morella i El Batallador
de Vinaròs.
-Tant
important era el moviment de la maçoneria?
-La maçoneria va tindre a Castelló i en la
resta del país una gran implantació durant el Sexenni Democràtic, que es va
veure truncada amb la Restauració Alfonsina en un primer moment. Però a partir
de 1876 i especialment en els primers anys de la dècada de 1880 va haver-hi una
gran eclosió de lògies i es va produir la incorporació a elles de molts
republicans, els quals, veient cercenades pel nou govern conservador les seues
activitats polítiques, van veure en la maçoneria un lloc de trobada idònia, una
xarxa de sociabilitat que tènia els seus mateixos ideals i que, per les seues
pròpies característiques, els van permetre continuar lluitant per la consecució
dels seus objectius. Si bé en un principi van ser les elits republicanes les
que es van incorporar a la maçoneria, amb el pas dels anys també el van fer els
seus militants de base, artesans, comerciants, militars ... etc. Pel que fa a
la província de Castelló es constituïren cinc lògies simbòliques i almenys dos
capítols de cavallers rosacreus a la capital de la província
i altres sis tallers en diferents localitats, com Morella, Vinaròs, Vilafamés,
La Vall d’Uixó i Segorbe, on va haver-hi dos lògies.
-Quin
perfil tenia aquest moviment?
-La maçoneria era una institució amb un
caràcter filosòfic, moral i filantròpic que coincidia plenament amb els ideals
del republicanisme polític, encara que en les seues files també va haver-hi una
important presència de liberals i algun destacat conservador. Era un moviment
profundament tolerant, encara que a causa de la persecució que l'Església
Catòlica va desenvolupar contra ells, es va convertir en l'avantguarda de
l’anticlericalisme i en el difusor dels ideals del lliurepensament.
Bona mostra que, malgrat el seu enfrontament amb el catolicisme, la maçoneria
no era antireligiosa, la tenim en la incorporació a les seues columnes d'alguns
dels primers pastors protestants i evangèlics que van aparèixer a Espanya, així
com la de molts dels fidels del moviment espiritista i, posteriorment, també
seguidors de la Teosofia. Podem dir que la maçoneria va aglutinar a la major
part dels heterodoxos espanyols.
-De
quantes lògies, amic Vicent, estem parlant?, parlo en el conjunt del Maestrat.
Et faig aquesta pregunta perquè pot ser hagueren més lògies, però que per temes
de documentació i demés només has pogut investigar aquestes, sobre tot la de
Vinaròs...
-Com he comentat, tenim únicament la lògia Padilla de Vinaròs i la Hijos de la Verdad
de Morella,. La resta de les lògies de la província estan bé documentades, amb
l'excepció d'un taller a Vilafamés, del qual coneixem únicament la seua
existència per fonts indirectes, però res més. És possible que fora només un
triangle maçònic. No hi ha referències a uns altres organismes maçònics, ni
directes ni indirectes-
Perquè
la que destacava més era la de Vinaròs, la lògia Padilla núm. 268 i
20 i capítol Rosa-Creu?
-Pel nombre dels seus membres i especialment
per la importància social i política d'alguns d'ells i a més perquè va comptar
en el seu si amb quatre de les cinc dones maçones de les quals hi ha constància
a la província de Castelló. També per la incidència que els ideals maçònics van
tindre en la política local, especialment a través de l'alcalde Dozal, qui durant l'epidèmia de còlera de 1885 va realitzar
una gran labor en ajuda dels malalts i necessitats. I cal no oblidar que el
candidat republicà pel districte de Vinaròs en les eleccions a Corts de l'1 de
febrer de 1891 va ser el coronel Miguel Núñez-Cortés, venerable mestre de la
lògia, qui poc abans, en una maniobra ordida per l'església i el govern
conservador, havia sigut traslladat a Lucena, a
Còrdova. Malgrat no aconseguir l'escó, pels manejos caciquils
del Cossí en la resta del districte,
va ser el candidat més votat a Vinaròs, amb més del doble de vots que el
candidat tetuanista cossiero,
qui va ser finalment el guanyador.
-Quines
característiques o què hi destacaries d´aquesta lògia de Vinaròs?
-Especialment el seu dinamisme i influència
social. També per la seua àmplia presència entre els oficials de la Zona
Militar, molts d'ells, amb tota seguretat, afiliats també a l'Associació
Republicana Militar, que va protagonitzar diversos pronunciaments en els
primers anys de la dècada de 1880 i reconeixien com a cap polític a Ruiz
Zorrilla.
Cal ressaltar el fet que aparegueren en el
seu quadre quatre dones és molt significatiu, encara que totes eles dobles eren
esposes o familiars de destacats membres del taller, sent molt reconeguda, per
part dels venerables mestres del taller, la tasca que varen realitzar.-
-Aquesta
lògia amb quines altres lògies i de quina manera es relacionava e
interrelacionava?
-La lògia Padilla
va tindre una bona relació amb la resta de lògies, especialment les de Castelló
de la Plana, com pot veure's en diversos textos de la revista maçònica La Razón,
malgrat pertànyer a diferents obediències. Amb qui va tindre una relació molt
especial va ser amb una lògia valenciana, la Puritana, el venerable mestre de la qual era el conegut líder
republicà federal Aurelio Blasco Grajales. A pesar
que esta lògia era independent, va tindre excel·lents relacions amb els tallers
que seguien al Vescomte de Ros, com va ser el cas de la lògia Padilla. Blasco Grajales
va participar en diversos actes polítics a Vinaròs, com un dels principals
impulsors de la Coalició Republicana, a la qual es va adherir el republicanisme
progressista de Castelló, amb el seu líder Francisco González Chermá i per descomptat els republicans de Vinaròs. Blasco Grajales també va ser un gran impulsor d'un moviment
maçònic anomenat Confederación Masónica Ibero Americana, dirigida per Jaime Martí i Miquel, que
va estar estretament lligada al Partit Republicà Federal Coalicionista. La
*lògia Padilla va mantindre molt bones relacions amb
este projecte maçònic.
-Les
lògies, en general, tenien una especial predilecció per relacionar-se amb el
republicanisme més progressista, oi?; per què?
-La seua relació va ser amb tots els corrents
republicans. Com vam demostrar en el cas d'Alacant, els possibilistes
predominaven en la lògia Alona,
els federals en la Constante Alona i els
progressistes en la lògia Puritanos, a la fi de la dècada de 1870. A València, els federals
coalicionistes eren majoria en la lògia Puritana,
mentre que els progressistes predominaven en la lògia Severidad, per posar diversos
exemples. Els candidats a ser iniciats solien ingressar en els tallers en els
quals predominaven els seus correligionaris polítics.
-A la
vegada s’enfrontava i molt amb l’església, no?. Per què? .Quins eren els seus
principals punt de fricció?
-L'Església Catòlica i el Vaticà ja havia
condemnat a la maçoneria des de 1738. A Espanya veiem com l'Església va ser una
enemiga furibunda del Trienni Liberal, va fer costat majoritàriament als
carlina, es va oposar a les polítiques secularitzadores
del Sexenni Democràtic i especialment de la Primera República i va donar suport
a la Restauració. En tot moment s'associava als maçons amb el republicanisme,
com els majors enemics de l'Església. Se'ls acusava de tota classe de crims i
fins i tot es van assumir com a veritats les delirants fantasies publicades pel
francès Lèo Taxil, qui
assegurava que la maçoneria era satanista.,
A Vinaròs podem veure com l'ajuntament
republicà a partir de 1885, no va dubtar a enfrontar-se amb el poder del rector
i del bisbe de Tortosa, que l’acusaven de seguir una política maçònica.
-La
maçoneria era vista per l´Església com un adversari o gairebé com un enemic?.
De què se le tenia por?
-En realitat el que l'Església temia era les
polítiques en favor de la laïcització de la societat, les mesures en favor de
l'ensenyament aconfessional, l'educació de la dona, per a afavorir el seu
alliberament i que trencara amb el jou a la qual
l'Església la sotmetia a través del confessionari. La maçoneria va ser una
ferma defensora de tot això i per això l'Església, veient com perillava el seu
gran influx social i els beneficis econòmics que això representava i la possibilitat
de perdre el control absolut de l'educació , va emprar tot el seu poder a
combatre la maçoneria. I això el podem veure a través de les pàgines de la
revista catòlica castellonenca La Verdad, dirigida pel prevere Wenceslao Balaguer, un
antic carlí.
La
maçoneria que has investigat a Vinaròs, Morella i el Maestrat en
quina franja temporal i cronològica té més dinamisme i activitat?
Fonamentalment entre 1882 i 1886 i
posteriorment entre 1888 i 1892. La crisi que va patir el GODE en 1886 va
provocar la desaparició de la lògia de Morella i l'entrada en somnis de la
lògia Padilla, que va tornar a
l'activitat a la fi de 1887, amb el procés unificador que va cristal·litzar en
l’obediència dirigida pel Vescomte de Ros, el nou Gran Orient Nacional
d'Espanya.-
Per què creus
que es perd aquest dinamisme i l ´activitat?. Com està
d´influenciat, a la nostra zona, el moviment maçó pels esdeveniments ,sempre
moguts i remoguts , de l´últim tram del segle XIX i dels primers
anys del segle XX?
-La maçoneria a Vinaròs i pràcticament en la
resta de la província va desaparèixer influïda per diversos factors.
Paradoxalment, l'auge del republicanisme, que va començar a tindre èxit
electoral, especialment amb les eleccions a Corts de 1891, en les quals
González Chermá va obtindre
l'acta de diputat i també en les eleccions provincials a la Diputació, va fer
que molts maçons prevalgueren l'activitat política sobre la maçònica. Va
haver-hi també factors econòmics, perquè a partir de 1892 i 1893 es va agreujar
la crisi económica, que va fer que molts maçons no
pogueren afrontar les quotes i despeses que produïen la seua permanència en la
lògia.
Però el problema fonamental per als maçons va
ser l'ofensiva clerical, secundada pels governs conservadors. A través de les
pàgines de La Verdad,
el prevere Balaguer denunciava als maçons amb nom i cognoms i pressionava als
catòlics al fet que boicotejaren els seus interessos econòmics, tant si eren
comerciants com si exercien una professió liberal. Això va portar al fet que
diversos maçons de Castelló i algun de Vinaròs es retractaren públicament de la
seua pertinença a la maçoneria i l'abandonaren. La pressió social es va fer
insuportable per a molts maçons, inclosos alguns líders del republicanisme
En el cas de Vinaròs va influir també molt la
desaparició de les seues més destacades figures, per defunció, com en el cas de
Dozal, Martínez Miralles o Pérez Montoto,
o per trasllat, com en el cas dels militars Núñez-Cortés, el comandant Ximénez de Sandoval o un maçó molt actiu, com el tinent Roselló. Finalment des de 1892 ja no hi ha més notícies
documentades sobre activitat maçònica a Vinaròs.
-Quin
era el perfil dels maçons de la lògia Padilla? Més o menys tots i totes els que
s´apropaven al món de la maçoneria tenien el mateix perfil o els de la lògia
Padilla tenien un perfil i els d´altres llocs com els de la lògia Hijos de la Verdad de Morella en
tenien un altre?
-Hi havia molts factors que influïen en la
decisió d'iniciar-se en la maçoneria, però podem establir un prototip general
en aquella Espanya dels primers anys de la Restauració. Es tractava de persones
de ideologia progressista en la seua major part, que veien en la República el
tipus de règim més adequat per a assegurar el progrés i la llibertat del país.
Volien millorar situació de les classes populars, abocades a la pobresa i
l’analfabetisme i dominades pel fanatisme i la superstició, a causa de la influència
de la religió.
A les lògies predominaven els comerciants,
empleats i funcionaris, industrials, militars i membres de professions
liberals, és a dir, el mateix perfil socioprofessional que tenim a la lògia
Padilla.
-Vinaròs
sempre ha estat un poble (un poble gran) amb la mentalitat, segons el meu punt
de vista, oberta...pot ser aquest un dels motius per a que es possés
en marxa més activitat de la maçoneria?
-Efectivament, la maçoneria va tindre més
desenvolupament en les capitals de província o en localitats amb un sentiment
eminentment liberal i progressista, obertes al comerç i als intercanvis
culturals gràcies al seu port, com en el cas de Vinaròs, ciutat que sempre
havia destacat per la seua lluita en favor de les llibertats, com va succeir
durant la primera guerra carlista. En el cas de Morella, per contra, o com va
succeir a Segorbe, l'entorn era molt hostil, pel predomini de l'Església, els
carlistes i els conservadors.
-Per
exemple, aquestes dues lògies en què convergien i en quins trets es
diferenciaven?
-Malauradament, no podem establir un estudi
paral·lel entre totes dues lògies, a causa de la carència de documentació sobre
les activitats de la lògia Hijos de la Verdad de Morella. Però sí que podem veure, en este
cas, pels membres que hem pogut identificar, que la seua composició era similar
a la del taller de Vinaròs, amb alguns d’ells relacionats amb el setmanari El Maestrazgo
Liberal, com qui va ser el seu director, Manuel Palau, o el seu impressor,
Clemente Marín. També sabem que un militar, el capità Cecilio
Marcos va ser el seu primer venerable mestre, càrrec que també va exercir
Andrés Moltó, que era agent del Banc d'Espanya en la localitat.
-Antigament
com que estaven més lligades a oficis estaven com “més especialitzades”?
-L'antiga maçoneria operativa, lligada als
gremis medievals de constructors de catedrals, va donar pas en el segle XVIII a
una maçoneria especulativa, en la qual es van anar integrant diferents classes
socials. Hi ha també elements de classes populars en les lògies, però tenien el
problema de fer front a les cotitzacions i gestos, que per a molts obrers eren
inassolibles, per la seua situació econòmica.
-Espais de
socialització, de reflexió....però de què reflexionaven, debatien, parlaven?
-La desaparició dels llibres d’actes de tots
dos tallers ens impedeix conèixer els debats interns, però com sí s'han
conservat estos en tallers coetanis de València o Alacant, per exemple, sabem
que els temes de discussió giraven entorn de l'avanç social, a la defensa de
l'escola laica, la lluita contra el predomini de l'Església, la defensa dels
ideals comuns al republicanisme i a la maçoneria, com la llibertat i la
igualtat, sense oblidar la fraternitat tant envers els seus germans com
referent a labors filantròpiques i d'ajuda als necessitats.
-Però
també feien rites ,no?. Què ens pots dir?
-La maçoneria és una ordre iniciàtica que
desenvolupa els seus treballs i activitats a través d'un ritu. En el cas de les
lògies espanyoles anteriors a la Guerra Civil, el ritu més estés
i el que van practicar els tallers del Maestrat va ser el Ritu Escocés Antic i Acceptat, que consta de 33 graus. En la
lògia simbòlica es treballaven els tres primers graus, el d'aprenent, company i
mestre, mentre que al capítol formaven part d'ell els que ostentaven el grau 4t
o superiors. En el cas de Vinaròs, dos dels seus membres, Martínez Miralles i
Núñez-Cortés van arribar a ser grau 33.
-Per
què han estat tanta querència pel secretisme, per
anar d´amagat ...pot ser que perquè la llibertat a peu de carrer era poca i
vigilada?
-Més aviat era discreció, encara que com hem
assenyalat, en el cas de Vinaròs, era de coneixement públic on es trobava el
temple maçònic, que els mateixos maçons publicitaven.
Era tradicional en la maçoneria espanyola adoptar un nom simbòlic, pel qual
eren coneguts en lògia tots els germans i germanes. Per exemple, amb el seu nom
simbòlic i grau, el venerable mestre del taller José Ximénez
de Sandoval va remetre una carta que va ser publicada en El Clamor de Castellón
al desembre de 1887 anunciant que la lògia de Vinaròs havia tornat a
l'activitat.
Cal no oblidar que en eixos anys, encara que
la maçoneria no era il·legal a Espanya, la pressió social i política en contra
seua era enorme, com bé podem veure amb la campanya empresa per la revista La Verdad de
Castelló, denunciant als maçons i esta persecució va anar a més fins a
desembocar en 1896 en l'acusació de connivència de la maçoneria espanyola amb
els rebels mambises de Cuba i especialment amb el Katipunan filipí, que s'havien aixecat lluitant per la
independència. A l'agost d'eixe any la policia va entrar en les seus del Gran
Orient Espanyol i del Gran Orient Nacional d'Espanya, requisant documentació i
detenint a alguns dels seus membres. La campanya en tota Espanya va ser
d'autèntica persecució, la qual cosa va fer que nombroses lògies cessaren en
les seues activitats. I les poques que van aconseguir subsistir, ho van fer en
condicions molt precàries, fins que es va anar normalitzant la situació ja en
els primers anys del segle XX.
-Per
què el poder dels governants els ha tingut en el “punt de mira”...pot ser
perquè no els ha agradat mai ningú que pensi, i reflexioni, amb criteri?
-La llibertat de pensament i en general tota
defensa de les llibertats no solia agradar als governants, especialment als
conservadors. No obstant això a Espanya es van anar alternant estos governs
conservadors amb altres liberals que van veure amb més benevolència a la
maçoneria. Cal no oblidar que Práxedes Mateo Sagasta va arribar a ser el Gran Maestre del GODE i que va
ser durant els seus governs quan es van dictar lleis, com la d'Associacions de
1887, que van donar un marc legal a la maçoneria. Però curiosament en períodes
de restricció de llibertats, com els primers anys de la Restauració o durant la
dictadura de Primo de Rivera, va ser quan la
maçoneria va pendre un gran auge i impuls. En la
dècada de 1920 van ingressar a la maçoneria els que després serien els
protagonistes polítics de la Segona República. I encara que en els últims anys
de la Dictadura es va perseguir als maçons, esta persecució no va generar conseqüències
tan greus com les de la crisi maçònica finisecular, entre 1896 i 1903 i ni molt
menys amb el que va significar la repressió franquista-
-Amic,
ens pots parlar del procés d´investigació, estudi, documentació envers aquest
llibre?
-Després de més de tres dècades dedicades a
la investigació de la maçoneria valenciana, vaig ser convidat pel grup Tràngol
de Vinaròs a presentar el meu llibre sobre la repressió dels maçons de
Castelló. Encara que en els últims anys m'he centrat especialment en la
repressió de la maçoneria per part del franquisme, també he tingut molt
d’interès pel desenvolupament de l'Ordre en diferents localitats valencianes
durant el segle XIX, com va ser el cas de Xàtiva, Requena o Buñol.
Per això vaig decidir mampendre esta investigació
sobre Vinaròs i paral·lelament sobre la lògia de Morella. Fins a eixe moment,
el que s’havia publicat sobre estes lògies, ja fa molts anys, va ser molt
superficial. El resultat és este treball, publicat pel Centre d’Estudis del
Maestrat i que presentarem pròximament a Vinaròs.
Per a completar l'obra, també hem assenyalat
a una sèrie de maçons de la comarca que van formar part de lògies valencianes o
d'altres localitats durant el segle XIX i en la part final del llibre, hem
parlat sobre el que va significar la repressió franquista contra la maçoneria i
hem exposat un total de nou casos de maçons nascuts o relacionats amb
localitats del Maestrat que van ser víctimes de la repressió franquista per
haver format part de tallers valencians, catalans o andalusos.
-I com ha estat ficar-hi ordre a tot ;com
és la teva metodologia de treball?
-En les meues investigacions s'imposa una
metodologia transdisciplinar, eixamplant les vies
d'interpretació, augmentant la fiabilitat de les anàlisis i establint diferents
connexions. Partim del plantejament que la maçoneria és una societat, amb una
sèrie de característiques pròpies, que practica i regula uns hàbits i modela un
tipus de sociabilitat propi, establint una sèrie de comportaments socials
diferenciadors. En esta línia, no és necessària una metodologia pròpia, sinó
que s'ha d'aplicar a cada moment i circumstància els recursos que ens aporta la
historiografia actual, posant en relació la maçoneria amb la història cultural,
la social o la política d'una manera transversal.
Quant a la documentació emprada, la base
fonamental són els lligalls i expedients que es guarden en el Centre Documental
de la Memòria Històrica de Salamanca. Lligalls corresponents a lògies,
triangles i organismes maçònics superiors i també els expedients personals dels
maçons i els sumaris incoats pel TERMC. Així mateix hem considerat crucial
l'estudi de la premsa del moment, de la qual hem fet un ampli ús, així com de
la consulta de la bibliografia especialitzada, especialment la que fa
referència a la història de Vinaròs i la comarca.
-Amic
Vicent, com és que t´ha donat en investigar a la maçoneria?
-En 1984, sent estudiant
de 4t curs d’Història, a la Universitat de València, vaig parlar amb
el professor Joan Brines perquè m’assenyalara
un tema d’investigació per a la tesi de llicenciatura. Feia poc temps que havia
arribat a les meues mans un especial de la revista Història 16
dedicat a la maçoneria, dirigit pel professor José Antonio Ferrer Benimeli de
la Universitat de Saragossa i em va agradar molt aquest tema. A
Joan Brines li va paréixer molt
bé i més quan en un curs anterior havia dirigit una altra tesina, la
de Joan Carles Usó sobre la maçoneria
castellonenca. Poc després es va celebrar a la Facultat
d’Econòmiques un congrés sobre el franquisme al qual van vindre
Ferrer Benimeli i el professor Pedro Álvarez Lázaro de la
Universitat Pontificia de Comillas,
que en aquells moments eren, i continuen sent, els majors especialistes en la
història de la maçoneria espanyola. Brines me'ls va presentar i
m’animaren a començar la meua investigació. Pedro Àlvarez em
va suggerir que treballara sobre la maçoneria
alacantina i em va facilitar documentació del seu propi arxiu. El resultat va
ser una tesi de llicenciatura defensada el maig de 1986 davant un
tribunal presidit per Ferrer Benimeli... i fins
a l’actualitat, inclosa la meua tesi doctoral defensada a la
Universitat Jaume I en 2016 i codirigida pels doctors
José Miguel Santacreu de la Universitat d’Alacant i
Rosa Monlleó Peris, de l'UJI. Els
resultats són sis monografies i més de cinquanta articles, col·laboracions en
obres col·lectives i comunicacions a congressos sobre la maçoneria valenciana i
la repressió franquista.
-Com
t´ha anat, amic Vicent, el fet d´editar el llibre amb el Centre d´Estudis del
Maestrat?
-Estic molt agraït al
Centre d’Estudis del Maestrat per aquesta publicació, de gran
qualitat i en la que també
han col·laborat l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de
Vinaròs. Especialment, vull donar les gràcies a Narcís Tena i Vicent Royo i a la resta
de membres de la directiva per l’esforç que ha suposat publicar
aquest treball, el número 17 dins de la col·lecció Història del
Maestrat.
En aquests moments en què
els Instituts d’Estudis Comarcals veuen amenaçada la seua labor per part
d'alguns membres del Consell de la Generalitat, que desitgen eliminar les
subvencions que permeten a aquests Instituts desenvolupar la seua tasca de
recuperació de la nostra història i cultura, hem de mostrar-los tot el nostre
suport i donar-los l'ajuda necessària perquè prosseguisquen
amb la seua important tasca. He tingut la sort de col·laborar no sols amb
el CEM, sinó també amb l'Institut d'Estudis Comarcals de la Foia de Buñol-Chiva, que també em van publicar en 2021 una
monografia sobre la maçoneria en aquella comarca i conec el seu esforç i la
seua lluita per la nostra història, els nostres costums i la nostra cultura.
Per això sempre comptaran amb el meu suport i m'agradaria que també
comptaren amb el reconeixement de tota la societat valenciana.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)