Cazarabet conversa con... Marçal Abella i Brescó, autor de “Estacions de Lleida.
Quadern de viatge” (Pagès)
Pagès Editors edita un llibre preciós que és més que res
una mena de Quadern de viatge que fa Marçal Abella i Brescó per les estacions
de Lleida.
El llibre mostra, a més, un treball per part de Pagès
Editors molt bo.
En Marçal Abella i Brescó és, també, a més de la persona
que ens ho explica tot, de manera ben acurada… l´encarregada de les excel·lents
il·lustracions ,dibuixos…
Forma part de la col·lecció Visió 90.
Ens explica Pagès sobre aquest llibre-quadern: “Un llibre de
totes les estacions de la demarcació de Lleida, no només amb els dibuixos, sinó
també amb fotografies, la història, curiositats i anècdotes de cadascuna
de les estacions.”
Del pròleg d´en Vidal Vidal hi
podem extraure: "L’agraïment per tantes hores de feina que ens hauran permès
recuperar records, sensacions i vivències que no tenen preu. Aquest llibre
no hauria de passar desapercebut."
La sinopsis del llibre: Aquest llibre és un recorregut per totes les estacions
de les línies ferroviàries que creuen les Terres de Lleida, algunes d’elles ja
enderrocades. Amb més de seixanta il·lustracions originals i un ampli treball
de documentació Estacions de Lleida immortalitza la història del ferrocarril,
des de Sant Guim de Freixenet fins a Almacelles, de Vinaixa a Lleida, de Lleida
a la Pobla de Segur i també de Mollerussa fins a Menàrguens i Balaguer amb el
desaparegut ferrocarril d’ample mètric, el “Trenquet”
de la Sucrera. Un singular quadern il·lustrat de viatge per totes les estacions
de Lleida.
En Marçal Abella i Brescó: és dibuixant, il·lustrador i Historiador de l'Art. Ha
publicat a l’editorial Bruguera, diari La Mañana,
revistes La Paeria, Ara Lleida, Docusport,
etc. També a Egmont de Copenhague,
Ehapa d'Stuttgart, Mondadori de Milà, Vaillant i Edimonde de París, Oberon d’Haarlem i altres. Il·lustra diversos llibres i còmics i
col·labora amb Comicon de Barcelona. Participa en
exposicions d'art i d'Humor gràfic i és l’impulsor de la Festa del Llibre
Gegant d’Alpicat. L'any 2003 guanya el 1er Premi del Concurs Internacional
d'Humor Gràfic "Espirito de Humor" a Lousa (Portugal). Membre de FECO España, Cercle de Belles
Arts de Lleida, Associació Arts de Ponent i Urban Sketchers Lleida.
Declarava això:” "He dibuixat totes les estacions en
l’estat en que me les vaig trobar, sigui un edifici o una simple marquesina, i
les estacions que han estat enderrocades per un motiu o un altre, i que
evidentment ja no existeixen, les he dibuixat a partir de fotos i les he
pintat en blanc i negre, per diferenciar-les a primer cop d'ull de les que feia
"in situ". En total 73 dibuixos que podeu veure en aquestes
pàgines."
https://www.facebook.com/FecoEspana/
https://www.facebook.com/cercle.debellesarts.3/?locale=ca_ES
https://www.facebook.com/groups/dibuixalleida/
Cazarabet conversa con Marçal Abella i Brescó:
-Marçal, aquest llibre que és un cant, també, a l´art…és sobre tot la
historia personal d´una passió ,la que té a veure amb les estaciones i els
trens , oi?
-Els trens sempre m'han agradat, de fet m'agraden aquelles coses que es
belluguen, no tant les que van per carretera. Però realment la meva gran passió
és dibuixar, il·lustrar o pintar... i ara, després de fer aquest llibre, he
acabat apassionat també pel món del ferrocarril.
-És un llibre , com diu Vidal Vidal, amb molta
nostàlgia, oi?, però conta´ns ,per favor, tu mateixa...
-He de dir que Vidal Vidal n'ha fer un magnífic
pròleg que ja ens introdueix en la nostàlgia ferroviària. Una nostàlgia que ja
s'impregna en els meus dibuixos perquè la majoria de les estacions dibuixades
han perdut la importància que havien tingut, nostàlgia perquè avui les andanes
estan gairebé buides, els trens escasos. Les
estacions sempre han tingut un component romàntic: comiats, retrobades,
abraçades, petons, llàgrimes, etc, uns sentiments que
tothom pot haver sentit en un moment o altre viatjant en tren.
-Què té el ferrocarril que t´atrau
per tal de fer un treball tan minuciós…
-Sempre he pensat que les estacions tenen una gran plasticitat, l'edifici,
les vies, els elements ferroviaris... no era la primera vegada que havia
dibuixat estacions. Però aquest treball no va començar pensant en que acabaria
sent un llibre, més aviat volia tenir dibuixades les estacions de Lleida per
mi, com una mena de col·lecció privada. No és que fins que coneix l'Antoni
Nebot, un dels més importants col·leccionistes europeus d'imatges ferroviàries,
que començo a treballar pensant en que els dibuixos formarien part d'un llibre
que havia d'anar més enllà de ser només un llibre d'il·lustracions.
-T´has passejat totes les estacions de Lleida; com teu feies perquè després les
descrius perfectament i les dibuixes molt, molt bé?
-Bé, vaig anar a dibuixar a totes les estacions, fent també fotografies de
totes elles, la gran majoria dibuixades in situ, algunes les vaig haver
d'acabar a casa sigui per manca de temps o bé perquè el lloc des d'on dibuixo
es complicat estar-s'hi molta estona. Estan dibuixades tal com estaven, no hi
ha res inventat, si hi ha un arbre, l'arbre el dibuixo, si hi ha pintades, les
pintades estan dibuixades, he intentat ser molt fidel a l'estat de les
estacions en aquell moment.
He volgut donar la mateixa importància a totes les estacions, des de les
petites estacions a la gran estació de Lleida. Sobre aquesta estació, com que
al llibre les estacions estan maquetades seguint l'ordre de la línia, gairebé a
totes hi apareix l'estació de Lleida, sigui com inici, final o de pas, per això
és la única estació dibuixada quatre vegades, una d'elles en la versió de la
estació antiga que va existir abans del 1928.
-Algun dibuix ens aplega gràcies a alguna fotografia, oi?, però res com
anar allí a dibuixar, oi?
-Si, els dibuixos fets a partir de fotografia són dels edificis de viatgers
que ja no existeixen, que per algun motiu o un altre han estat enderrocats i
que per tant no els he pogut dibuixar des de l'andana. Són els dibuixos que al
llibre estan pintats en blanc i negre, així el lector a primer cop d'ull pot
diferenciar clarament que aquell edifici ja no hi és i ara n'hi ha un altre,
que sovint consta d'una simple marquesina, directament que avui ja no hi ha ni
estació.
-Tots els dibuixos e il·lustracions et poden dur… quan de temps de treball?
-Aquest ha estat un projecte de més de quatre anys, per dibuixar els 73
dibuixos que es poden trobar en el llibre (n'hi ha algun més ja que la mateixa
estació està dibuixada des d'un altre punt de vista i que finalment no he
publicat), per cercar la informació, les fotografies, els permisos per
publicar-les, etc... Tot això amb una pandèmia pel mig que va dificultar el
moviment tant per sortir a dibuixar com per fer l recerca adequada.
-Què creus que va aportar el ferrocarril a Lleida i a les estacions dins
aquesta província catalana, una important revolució?
-L'arribada de l'aigua canalitzada i l'arribada del ferrocarril al segle
XIX va suposar una revolució en les terres de Lleida. Els pobles que tenien
estació augmentaven la seva riquesa ja que podien donar sortida fàcilment als
seus productes i alhora importar-ne d'altres. Algunes poblacions que en el
projecte inicial no disposaven d'estació, van demanar i en alguns casos se'ls
hi va concedir que els trens hi fessin parada. I és que més enllà del moviment
de les persones, el tràfec de mercaderies propiciava riquesa.
-Quins sectors es van beneficiar més, a banda dels ciutadans i ciutadanes,
amb la implantació del ferrocarril a Lleida?
-Els agricultors podien fer arribar els seus productes a altres llocs, les
industries podien rebre la matèria prima per elaborar els seus productes i deu
nou utilitzar el tren per fer-los arribar als clients. Poder utilitzar el
ferrocarril per rebre o enviar mercaderies fàcilment en tren enlloc d'utilitzar
carros i tartanes va ser un impuls econòmic molt important.
-Conta´ns com es va implantant el ferrocarril a Lleida i província… és més
ràpid del que sembla?
-El tren arriba a Lleida per la línia Barcelona-Saragossa l'any 1860.
Abans d'acabar el segle XIX arriba per la via de Tarragona-Reus fins a
Lleida.
A començament de segle XX es construeix un ferrocarril de via estreta, el
Ferrocarril de Mollerussa a Balaguer amb el ramal de Menàrguens, i es manté en
actiu fins a final de 1950. Era el popularment anomenat el Trenquet
de la Sucrera ja que la seva funció primera era que els pagesos del Pla
d'Urgell podien fer arribar la remolatxa a la Sucrera del Segre per la
producció de sucre que era enviat a la resta d'Espanya utilitzant també aquest
tren i enllaçant a Mollerussa amb el tren de via ampla.
Després, a partir de 1924 es construeix la línia del Ferrocarril
Transpirinenc que havia d'arribar fins a Saint Girons a França però que mai no
va passar de la Pobla de Segur. La totalitat d'aquesta línia de Ferrocarril es
va projectar per connectar Baeza, a Andalusia, fins a Saint Girons. Tot i que
es van construir estacions que encara en podem veure unes quantes a Terol,
només es va posar en servei el tram entre Lleida i la Pobla de Segur.
I per últim a l'inici del segle XXI es construeix la línia d'Alta Velocitat
per les terres de Lleida.
-Com a estat el procés de documentació versus investigació envers les
estacions de Lleida?
-Tan laboriós ha estat dibuixat totes les estacions com la recerca
d'informació i documentació del contingut. He de dir que la implicació de
l'Antoni Nebot amb el seu fons documental i fotogràfic ha estat fonamental en
aquest projecte. Ell ha estat sempre disposat a ajudar-me en tot allò que fos
necessari. Però hi ha molta recerca més enllà, he consultat hemeroteques,
biblioteques i arxius, també he parlat amb gent que ha viscut en estacions, o
tenen records de fets que han passat en elles. Alguns ajuntaments han ajudat
cedint-me fotografies de les seves estacions. Moltes hores també cercant per
internet i la veritat es que he trobat coses curioses que s'expliquen al
llibre. Les fotografies que trobava per internet i que volia fer sevir per ser
publicades al llibre, havia de demanar permís, és clar, als seus autors, per
tant també he hagut de fer recerca per esbrinar qui són els seus autors o a
quin arxiu pertanyen. Totes les fotografies tenen escrita l'autoria o pertanyença a peu de foto.
-En què vas trobar-hi més dificultats?
-La veritat es que no he trobat grans dificultats, internet ajuda molt i
facilita la recerca i també quan he demanat ajuda l'he trobat ràpidament. Hi ha
una web ferroviària creada pel Bernat Borràs (trenscat.cat) que ha estat també
de gran ajuda ja que hi ha una descripció dels elements que hi ha o hi havia a
les estacions i hi podia trobar fotografies dels últims 20 anys de les
estacions. Algunes d'aquestes fotografies estan també al llibre i també les
descripcions ajuden a omplir de contingut, tot i que en aquest projecte m'ha
interessat menys si una estació tenia dos, tres o deu vies, l’interès l'he
centrat en fets històrics, anècdotes documentades o explicades oralment que
hagin succeït en cadascuna de les estacions. No ho he trobat en totes, llavors
si que hi ha més una descripció física de la estació.
-Com definiries la teva tècnica com a dibuixant e il·lustrador; quins
estris has utilitzat pe a Estacions de Lleida?. -Alguns dibuixos e il·lustracions
són, em permets?, com si poguessis tocar-hi la locomotora…hiperrealisme,
naturalitat…
-He volgut expressament crear totes les il·lustracions com ho faig quan
surto a dibuixar amb els Urban Sketchers,
dibuix amb línia feta amb retoladors calibrats resistents a l'aigua i després
posar-hi color amb aquarel·les. Son dibuixos amb la concepció de pertànyer a un
quadern de viatge, per tant havien de ser fets amb materials fàcilment
transportables, amb tècnica d'assecat ràpid i que en aproximadament tres hores
puguin estar acabats in situ a les andanes de les estacions. Així que
anava a les estacions amb la meva cadira plegable, els retoladors, els
pinzells, les aquarel·les i sovint acompanyat amb la meva parella qui va fent
fotografies o llegia un llibre al meu costat.
Les estacions estan dibuixades intentant ser molt fidel a allò que veia,
dibuixant qualsevol detall però molt lluny de l'hiperrealisme, cosa que no he pretès
mai.
-Et documentes, preguntes, investigues per escriure els text i demés…però
quina és, a més, la teva metodologia de treball?
-Si, és clar, ja ho he explicat abans, molta recerca feta.
Feia recerca on line, als foros
ferroviaris, a les biblioteques, he de dir que la biblioteca d'Alpicat m'ha
aconseguit molts llibres que he consultat a través del préstec
interbibliotecari, així he pogut llegir fàcilment llibre de col·leccions locals
de molts dels pobles que tenen estació. També publicacions ferroviàries,
etc... He conegut molta gent vinculada d'una manera o una altra als trens,
grans aficionats, col·leccionistes d'imatges ferroviàries, grans coneixedors de
tot allò que envolta als trens, savis dels camins de ferro.
Un llibre fet a estones, sovint estones ben llargues i a mesura que anava
arribant al final hi anava dedicant més temps fins que finalment un dia ja el
dono per acabat. Sempre es pot donar més voltes i més voltes al contingut però
un dia s'ha de dir "fins aquí".
-Quan de temps t´ha dut per escriure, dibuixar e il·lustrar aquest llibre
Estacions de Lleida…
-Quatre anys llargs des que vaig començar dibuixant la primera de les
estacions, la d'Almacelles, després van seguir la de Lleida, la d'Àger...
Però no va ser més endavant, quan es decideix fer un llibre, que començo a fer
recerca d'informació i documentació de cadascuna de les estacions.
Durant aquests quatre anys de feina per fer el llibre he hagut de
compaginar la meva feina principal, les estacions les dibuixava bàsicament els
caps de setmana i robant temps bàsicament a la família.
Quatre anys fins arribar a Pagès editors.
-Com t´ha anat col·laborant amb Pagès per aquest llibre il·lustrat…?
-Ha estat molt fàcil treballar amb Pagès. El primer contacte el faig
directament amb l'Eulàlia Pagès qui em va rebre per explicar-li el projecte,
desprès amb les editores, la Joana Soto i la Rosa Pach
qui ha vetllat per la bona edició feta. Jo havia fet prèviament una maquetació
del llibre per poder anar-lo treballant i visualitzar els espais per
fotografies, text i dibuixos. Pagès va fer una nova maquetació, molt ben feta
seguint la idea de la meva molt més "casolana". Al final, com era
d'esperar, Pagès n'ha fet una edició magnífica, un llibre de tapes dures amb el
paper i format adequat perquè sigui un llibre de fàcil lectura.
-Ets membre de FECO España, del Cercle de Belles Arts de Lleida i de
l´Associació Arts de Ponent i Urban Sketchers Lleida…ens pots dir una miqueta, com artista, què
fas i de què et serveixen aquestes associacions…?
-FECO és una associació d'humoristes gràfics, durant més de deu anys vaig
treballar pel diari La Manyana fent humor gràfic i aquesta associació ens
informa de tot allò relacionat. El Cercle de Belles Arts i Arts de Ponent són
des associacions d'artistes lleidatans. El Cercle, del que formo part de la
junta, organitza cursos, tallers, exposicions, etc... Arts de Ponent també
organitza exposicions pels seus associats.
Els Urban Sketchers
Lleida no estem legalment formalitzats com associació, de fet no volem tenir ni
estatuts, ni presidents, ni portar paperassa, som un grup d'aficionats al
dibuix que ens convoquem per les xarxes, bàsicament alguns caps de setmana
per sortit a dibuixar junts i in situ a diferents indrets.
-Per cert, creus que el ferrocarril, ara per ara, a Lleida està com a
deixat una miqueta de costat?
-Pel que fa al tren, Lleida ha tingut la sort d'estar situada entre
Barcelona i Madrid, i això va provocar que quan es projecta la línia entre
aquestes dues ciutats ja es va preveure que el tren fes parada a Lleida. Avui
està previst que els propers anys, la línia pugui ser traspassada a la
Generalitat de Catalunya i s'espera que, tal com va passar a la línia de la
Pobla, el servei pugui millorar, tant en els trens com en els horaris.
Jo crec que no és només a Lleida on el ferrocarril convencional s'ha deixat
de costat. A tot el país s'ha donat prioritat a les línies d'Alta Velocitat
envers les línies convencionals. Buscant la sostenibilitat, potser en el futur
el tren torni a tenir la importància perduda.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)