Cazarabet conversa con... Oriol
Garcia Quera, autor de “Cartago Vetus. La ciutat perduda” (Rafael Dalmau)
Una novela
corta ilustrada desde la pluma y el trazo de Oriol Garcia Quera donde se nos
invita a participar en la búsqueda de la ciudad perdida de Cartago Vetus que,
presumiblemente, debió de erigirse entre Tarraco y Barcino y que anda perdida…
El libro está
editado por Rafael Dalmau, editores.
Lo que nos cuenta la sinopsis: Al segle II dC el geògraf grecoegipci Claudi
Ptolomeu esmenta la ciutat de Cartago Vetus al llibre segon de la seva Geografia.
Molts segles més tard, erudits, col·leccionistes i antiquaris intenten
localitzar les restes d’aquesta antiga ciutat. Les teories sobre el seu
emplaçament són diverses, però cap d’elles sembla concloent.
On és Cartago Vetus?
El autor, Oriol Garcia Quera: https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Garcia_i_Quera
El autor ya ha estado con nosotros:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas2/feudals.htm
Los editores también:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas2/ferransoldevila.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas2/guiadidacticabatallaebre.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/manolet.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/marcellimassana.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/nazisfrontera.htm
Cazarabet conversa con Oriol Garcia Quera:
-Oriol, d´on t´ha vingut la idea de cercar i reflectir-ho en un còmic la
ciutat, podríem anomenar perduda, de Cartago Vetus?
Ja fa uns anys que, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olèrdola,
realitzo còmics ambientats al seu municipi, però mai no havia tractat
específicament el tema dels arqueòlegs i la seva feina al jaciment del turó
d’Olèrdola. Em va semblar que havia arribat el moment de fer-ho, i al posar-me
a fer recerca m’he trobat de nassos amb la teoria que el jaciment havia estat
originàriament una ciutat cartaginesa. La Cartago
Vetus que Ptolemeu cita a la seva Geografia.
A partir d’aquí he anat tirant enrere en el temps, estirant el fil, fins a
conèixer l’origen de la teoria i la seva pervivència entre el mon acadèmic
durant moltes generacions.
-Com teu van plantejar des de Rafael Dalmau i com va ésser el dir que sí?
L’editorial Dalmau té molta sensibilitat amb el mon de l’arqueologia. Quan
els vaig parlar del projecte de seguida els va semblar interessant.
-Al moment com et vas plantejar el treball perquè allò que un té que fer
primer un, imagino, és documentar-se molt, molt bé, no?
En aquest cas m’ha anat molt bé el treball que ha fet els darrers anys la
Núria Molist des del Museu d’Arqueologia
de Catalunya amb la catalogació de totes les obres, articles, ressenyes... que
en algun moment han parlat del jaciment d’Olèrdola. M’he fet un fart de llegir
documents antics i finalment he escollit tres moments que crec que resumeixen
la relació entre el jaciment i la gent que l’ha visitat amb intenció
d’extraure’n algun coneixement.
-Què en sabies tu d´aquesta ciutat perduda…?
Doncs diria que gairebé només el nom. Cartago Vetus és un nom que et queda
a la memòria, però mai no m’havia entretingut a qüestionar-me si tenia sentit
anomenar així les runes del turó d’Olèrdola.
-Després o paral·lelament vas ficar-hi la part de ficció… la que li dona
ritme d´aventura, de recerca…
Sí. Tot i tenir documents escrits dels tres grups d’estudiosos que visiten
el jaciment al llarg de tres segles, quan els dibuixes i els has de fer actuar,
una certa dosi de ficció és inevitable. Ha estat interessant procurar que les
converses resultin naturals, amb un llenguatge creïble, i que a cada època els
personatges reflexionin en funció dels coneixements dels que disposaven en
aquell moment. I afegir una certa dosi d’aventura, fent que els personatges
persegueixin objectius que varien segons l’època.
-T´has hagut de recórrer els camins que van de Tàrraco a Bàrcino per tal de
veure escenaris i imaginar millor llocs?
L’acció transcorre exclusivament al turó d’Olèrdola. L’únic element que
apareix a les tres històries és precisament el jaciment. Les pedres. I aquest
indret sí que me l’he trepitjat. M’ha interessat especialment mostrar-ne la
transformació a través del temps.
-Molts la situen a l´enclavament geogràfic que ocupa la Vilafranca del
Penedès…què n´opines o segons allò que has investigat o en que t´has documentat
…..què ens pots dir?
Actualment penso que és una teoria difícil de sostenir. Però la
investigació sobre la ubicació d’aquesta ciutat continua oberta. Cartago Vetus,
si mai va existir, encara no s’ha trobat. Ves a saber...
-I què hi ha dels que la situen a Olèrdola?
Doncs una mica el mateix. Després de les excavacions que fa Maties Pallarès
l’any 1921, també és una teoria que resulta força improbable.
-O al cap i a la fi és només un mite sobre el que es construeix la
història?
En tot cas, el mite es construeix després. El que és segur és que el
geògraf Claudi Ptolemeu cita la ciutat de Cartago Vetus el segle II dC. I, tot
i les imprecisions que tenen moltes de les seves obres, sembla que hi ha un
consens en què, si va citar la ciutat, és que devia existir.
-Algú t´ha dit que has construït una novel·la gràfica, un còmic que recorda
les aventures d´Indiana Jones?
Sí. De fet, jo mateix me n’adonava al dibuixar-ho, que coincidien el tema
de l’arqueologia, l’època, la recerca... Entenc que en el meu cas la història
és molt més creïble, tenint en compte que està
inspirada en personatges i fets que van existir. El meu objectiu no era
crear un arqueòleg súper-heroi, sinó fer un homenatge als arqueòlegs reals, que
ja tenen una feina prou difícil, sense haver de saltar d’avions a ple vol.
-Ens pots explicar com va ser la metodologia de treball?
La part de recerca i de treball d’escenes ja l’he comentada una mica. Una vegada
plantejades les pàgines de còmic, vaig decidir que inclouria uns petits
apartats històrics de dues pàgines després de cada una de les històries, per
fer avançar al lector fins al punt de partida de la següent. Crec que aquesta
combinació funciona molt bé. I per reforçar encara més el canvi de segle, cada
història te la seva gamma de colors. La darrera aventura té el doble de pàgines
que les anteriors, donat que necessitava espai per fer entendre el mètode de
treball de l’arqueòleg.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)