Cazarabet conversa con... Jordi
Duran i Suàrez, autor de “Carrilaires
sota sospita. Conflicte
social, repressió i depuració
ferroviària a Móra la Nova” (Museu
del Ferrocarril a Móra la Nova)
Jordi Duran i Suàrez fa tot un repàs del conflicte
social i al voltant del món ferroviari abans de la Guerra Civil i també, com
no, de la repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova.
Aquest minuciós treball l´ha editat el Museu del
Ferrocarril a Móra la Nova i el Museu Nacional de Ciència i Tècnica a Catalunya i i l’Associació per a la Preservació del Patrimoni
Ferroviari i Industrial (APPFI)..
En Jordi Duran ha escrit també darrerament ,just abans d´aquest llibre,
L´altra guerra. La patrulla antifeixista de Móra la Nova en la revolució social
de 1936.
Podem estar al davant d´un treball únic i pioner ja que és molt específic i
està molt localitzat a un determinat lloc, Móra la Nova. Que fica al davant la
depuració que van sofrir els ferroviaris a Catalunya.
L´escriptor, vestit d´investigador, es va endinsar, entre d´altres, a
una font fonamental: l´Arxiu Ferroviari
de la Depuració (AFD) del Centre Documental de la Memòria Històrica
(CDMH) de Salamanca on ha trobat vincles entre els ciutadans de Móra la Nova
afectats pels processos de depuració arran de la Guerra Civil.
L´autor va establir la recerca entre els anys 2021 i 2023 i ha permès
redactar més d´un centenar retrats de moranovencs repressaliats, des de depurats a sancionats…
Aquest projecte d´investigació i de recerca va obtindre
l´any 2022 una beca CERE i en aquest any passat que acabem de deixar arrere el
Memorial Democràtic va subvencionar a l’Associació per a la Preservació del
Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI) per tal de que publiqués el llibre
Un petita joia que ens conta quin fou el brou del conflicte social que
esclatà entre els ferroviaris de Mora la Nova i que va ser contestat amb mà
ferma i de ferro, implacable pel règim de Franco.
Cazarabet conversa amb Jordi Duran i Suàrez:
-Amic Jordi, per què et vas decidir a escriure aquest llibre que tracta,
majoritàriament, sobre la repressió i la depuració que van sofrir els
ferroviaris a Móra la Nova?
-A Móra la Nova l'any 1891 va entrar en servici una estació de primer
nivell de la companyia MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante), dotada de tallers i
dipòsit de locomotores. Este complex ferroviari va crear centenars de llocs de
treball i generà un impacte socioeconòmic impressionant en una població de
petites dimensions, que feia tot just seixanta anys que havia assolit la
independència municipal. Els empleats del carril aviat van associar-se i
participaren activament en les vagues de 1912, 1917, 1920 i en la revolució
d'octubre de 1934, per la qual cosa van patir represàlies i repressions
diverses. Durant la Guerra Civil van formar un Comitè per a gestionar el
servici ferroviari del recorregut de Móra la Nova, que abastava el tram
comprès entre les estacions de Reus i Casp. Després
van vindre la repressió i la depuració franquistes. Crec que tot plegat
mereixia ser explicat, mereixia un relat que donés a conèixer este passat
ferroviari i obrer i, alhora, fos un homenatge als nostres avis i besavis,
veritables pioners del carril a la vila.
-Per què et centres més amb els ferroviaris que al voltant de Móra la Nova?
-La plaça ferroviària de Móra la Nova, el complex electroquímic de Flix i
la conca minera del Priorat eren els centres obrers més importants dels antics
districtes de Falset i Gandesa abans de la Guerra Civil. Si bé sobre el
moviment obrer a Flix i a les mines prioratines hi ha documentació i
bibliografia publicada, de la conflictivitat social al ferrocarril de Móra
la Nova pràcticament no se'n sabia res. L'any 2022 vaig publicar 'L'altra
guerra', un estudi que analitza la revolució social de 1936 i el primer
franquisme a la localitat en general, però calia aprofundir i aportar més dades
sobre la lluita social dels carrilaires i la repressió que van patir. Per això
he centrat l'estudi en els ferroviaris.
-Móra la Nova, sempre un referent en tot allò que té a veure amb el
ferrocarril…
-La de Móra la Nova era una estació clau de la línia dels directes
(Barcelona-Madrid) i el punt intermedi del recorregut entre dos grans estacions
(Barcelona i Saragossa). Allí es feien les maniobres de canvi de les
locomotores de vapor, que tenien una autonomia d'uns 150 quilòmetres, per
a poder continuar el viatge. Els expressos feien una parada llarga a Móra la
Nova i els viatgers aprofitaven el temps per anar a menjar al restaurant o per
estirar les cames per l'estació i els voltants. De passatgers n'hi havia de
molt rellevants: el rei Alfons XIII, Primo de Rivera,
Macià, Alcalá Zamora, Companys, Marcel·lí Domingo... Artistes, jugadors de
futbol, toreros, boxejadors i tota mena de famosos de l'època passaven per la
vila ebrenca i hi feien una petita estada. L'estació sovint s'emplenava de
curiosos i de seguidors de les celebritats en trànsit. Fins i tot s'aprofitaven
estes aturades per a fer trobades i reunions polítiques entre les
autoritats locals o regionals i els dirigents governamentals catalans i espanyols
esmentats.
-És un llibre, també, que tracta sobre la conflictivitat social… aquell
brou que s´estava coent diria que abans que esclatessin els conflictes de
manera més evident, no?
-Els carrilaires conformaven un col·lectiu laboral estratègic. Tenien a les
seues mans la possibilitat de col·lapsar l'economia del país paralitzant el
transport ferroviari mitjançant una vaga. Això els feia molt atractius per als
sindicats, que veien en treballadors dels camins de ferro una eina determinant
per a forçar millores socials o, fins i tot, per a impulsar la revolució
social. Les empreses i els governs n'eren conscients, per la qual cosa el
col·lectiu carrilaire va ser molt vigilat, controlat, militaritzat i reprimit
en els anys previs a la guerra. A Móra la Nova els empleats del carril van
contribuir a generar consciència social entre els jornalers, els obrers de la
construcció i els llauradors del poble, els quals van acabar formant els seus sindicats
i contribuint a estendre la revolució social del 1936.
-Què et va fer que et decidissis per investigar la depuració i la
repressió sobre els treballadors del ferrocarril a Móra la Nova?
-El fet que existissin arxivats a Salamanca gairebé 300 expedients de
depuració franquista de ferroviaris de la vila ebrenca em va obrir els ulls.
Tres-cents expedients són una font important d'informació, no només per a
conèixer la repressió del franquisme sinó també per a descobrir detalls sobre
el funcionament del ferrocarril durant la revolució de 1936 i la Guerra Civil.
Als expedients de depuració es parla de les assemblees obreres, dels sindicats,
dels controls armats que muntaven els milicians, de la repressió que els
revolucionaris van exercir contra els ferroviaris considerats feixistes, de
l'evacuació de l'estació i del periple que van seguir els carrilaires fins a
arribar a Portbou i als camps de concentració del Rosselló... Això em va animar
a investigar sobre el conflicte social i la repressió al ferrocarril.
-El treball és molt minuciós... no vull ni pensar com ha estat el procés
d´investigació, documentació, possible recerca de fonts, directes o indirectes,
orals...?
-Tota recerca històrica implica un esforç important de localització
de documentació i de fonts de tota mena. És així, tot costa molt i, més encara,
si et planteges fer un estudi amb centenars de persones implicades i on fas
constar noms i cognoms. He consultat, un a un, tots els expedients de depuració
dels gairebé 300 carrilaires moranovencs afectats pel
procés. Això va implicat fer tres estades d'una setmana cadascuna al Centre
Documental de la Memòria Històrica de Salamanca entre 2021 i 2023. A banda, vaig
consultat un centenar d'expedients de consells de guerra a Barcelona, una
trentena d'expedients de responsabilitats polítiques a Tarragona, les llistes
dels ferroviaris refugiats a Vilanova i la Geltrú, la paperassa dels sindicats,
les llistes de carrilaires que conserva el Museu del Ferrocarril, entre
altres.
-Abans que esclatés la guerra, quin ambient, quant al conflicte social, es
respirava entre els treballadors... perquè el grau de descontent ja era
més que evident, no?
-A partir de 1931 va entrar en joc en el moviment sindical del carril
la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF), de la CNT, que va
desafiar l'hegemonia que mantenia fins aleshores al sector el sindicalisme
socialista, representat pel Sindicat Nacional Ferroviari (SNF) de la UGT.
Els anarcosindicalistes van anar al gra i a través de l'acció directa
intentaren materialitzar les reivindicacions sociolaborals dels treballadors
del tren, per la qual cosa van ser molt vigilats i perseguits per la companyia.
En aquells moments la tensió social era molt present a les estacions, als
tallers i als dipòsits i reserves de màquines. A més, a l'octubre de 1934 hi va
haver la vaga revolucionària, que va implicar noves repressions, fins i tot
empresonaments, però també hi va haver treballadors que van boicotejar el
moviment vaguístic i van fer costat a l'empresa. Uns van ser reprimits, els
altres van rebre premis i gratificacions per part de la companyia. Van ser
moments intensos, de conflicte, de confrontació violenta, de lluita...
Moments apassionants que van culminar amb la victòria del Front Popular a les
eleccions del febrer de 1936 i, posteriorment, van desembocar en esclat de la
guerra i en l'intent de materialització del somni revolucionari per part del
proletariat.
-Quins eren els principals factors que creaven aquesta inestabilitat
social?
-Bàsicament les grans desigualtats socials existents aleshores. Els obrers
i els jornalers malvivien i no disposaven de cobertura social de cap mena. Per
contra, propietaris i rendistes gaudien d'un nivell de vida confortable, sense
a penes treballar. Tot plegat va conscienciar els treballadors sobre la
necessitat que tenien de lluitar per a intentar canviar les coses. Consideraven
-i no anaven gaire desencaminats- que el benestar dels patrons, els burgesos i
els empresaris tenia l'origen en els sous ínfims i en l'explotació extrema de
la mà d'obra. La lluita per a aconseguir sous justos, jornades laborals de vuit
hores, millors condicions de treball o prestacions educatives, sanitàries i de
previsió va molt ser dura. En el cas dels ferroviaris la batalla era molt
desigual, perquè els treballadors s'enfrontaven a grans companyies, avalades
per corporacions del capital internacional, les quals comptaven amb el suport
incondicional dels governs de torn, de l'exèrcit, de l'empresariat, de la
banca...
-Inestabilitat social que deguera transcendir més
enllà dels propis treballadors ferroviaris, no?
-Sí, és clar. En el cas de Móra la Nova els mateixos ferroviaris, que
estaven organitzats sindicalment i disposaven d'un local social al mig del
poble, van ser els que van impulsar la creació de sindicats de jornalers de la
terra i d'oficis diversos a les dècades dels anys vint i trenta. Als
mítings sindicals dels carrilaires, els oradors animaven a pagesos i obrers
manuals a crear els seus sindicats i a involucrar-se en els moviments de lluita
social i revolucionaris. Fruit d'esta mobilització van aparèixer líders
sindicalistes locals destacats, com Jaume Martí Mestre, que va ser un dels hòmens d'acció cenetistes més rellevants de la província de
Tarragona abans de la guerra i un dels defensors més aferrissats del comunisme
llibertari durant la revolució de 1936.
-El ferrocarril i els conflictes socials al voltant del mateix han macat,
d´alguna manera i com, l'esdevenidor de Móra la Nova?
-Des de 1891 i fins a la dècada de 1970 a 1980 el ferrocarril va ser la
principal indústria de la població. Per tant, Móra la Nova no seria el que és
si no haguera existit l'estació i el dipòsit de locomotores. El carril ha donat
personalitat i prosperitat a la vila i ha marcat el seu esdevenidor. És un
poble de tarannà treballador, de gent senzilla, arribada de diferents indrets
del país i del món, amb un comportament electoral d'esquerres. Esta manera de
ser, esta idiosincràsia, es deu al passat carrilaire de la població.
-Avui i ara com i de quina manera es nota?
- Crec que es nota en el fet que és un poble molt divers i molt obert,
ja que el fet de disposar d'estació durant tants anys ha implicat moviment de
persones i d'idees. Als anys vint del segle passat, el Centre Ferroviari estava
subscrit als diaris 'Solidaridad Obrera' i 'El
Diluvio' i a l'estació arribava cada dia 'El Heraldo
de Madrid', periòdic que seguien amb interès els ferroviaris socialistes dels
anys trenta. Per tant, este trànsit -amunt i avall- de persones i de maneres de
pensar diferents ve de lluny i això, en certa mesura, s'ha mantingut. Móra la
Nova és encara ara poble d'al·luvió i, malgrat que els temps gloriosos del
carril queden molt enrere, este tarannà no ha canviat tant.
-Com va ésser la repressió i la depuració als treballadors del ferrocarril
de Móra la Nova?
-Tots els ferroviaris que treballaven a l'MZA en temps republicans si
volien continuar ocupant el seu lloc de treball en el ferrocarril franquista
havien de demostrar que no havien tingut connivència amb el sindicalisme, la
política o la revolució social durant els anys pretèrits. D'antuvi, tots eren
sospitosos d'haver col·laborat amb la República, per la qual cosa havien
d'argumentar i documentar que això no era així. Els ferroviaris en procés de
depuració eren culpables mentre no demostressin que eren innocents a ulls dels
directius de la companyia (o de Renfe a partir de 1941) i dels militars
franquistes. La depuració era això, el treballador havia de donar proves
tangibles que demostressin que estava alineat ideològicament amb els
guanyadors de la Guerra Civil i que tenia un passat blanc pel que fa a la
participació en la vida sociopolítica durant els anys de la II República si
volia continuar treballant.
-La repressió en quines branques es va escenificar... des del càstig més
cruel, la depuració fins a... què ens pots dir?
-La depuració no es pot dissociar de la repressió franquista en general. És
un element més de l'ampli catàleg repressor que va implantar el franquisme als
territoris que anava ocupant. Els ferroviaris de Móra la Nova, com els de
tota la zona republicana, van patir exili, van haver de fer front a consells de
guerra (alguns van ser afusellats; altres, empresonats), van ser investigats
per responsabilitats polítiques i, a més, com a colofó, van ser depurats. El
resultat de la depuració podia ser la separació definitiva del servici
(acomiadament), el trasllat forçós de residència, la postergació, la sanció
econòmica de sou i feina... A banda de tot això, els guanyadors de la guerra
aplicaven una repressió de fet, no documentada, que no va ser menor i que va afectar
tant als treballadors del tren, com a les seues dones, famílies, etc.
-En el teu estudi i investigació hi ressalten uns noms per damunt d´uns
altres?
-És un treball on apareixen molts noms. Certament, n'hi ha alguns que
prenen més protagonisme en el relat perquè o bé van tindre un paper destacat en
els fets que explico o bé perquè la documentació que he manejat aporta dades
interessants sobre la seua trajectòria professional, sindical, política o sobre
el seu historial de repressió. Tot i això, crec que és una obra que posa en
valor el col·lectiu, els carrilaires, per sobre dels individus. Els ferroviaris
sempre han tingut una forta consciència de grup, una forta consciència
corporativa. Jo diria que el llibre transmet este esperit, esta consciència de
classe i de pertinença del col·lectiu carrilaire.
-Pot ser perquè el pes de les reivindicacions el pogueren portar
més uns que altres, no? Què ens pots dir?
-Tot i el que comento en la resposta anterior, el col·lectiu ferroviari no
era homogeni. Hi havia molts oficis en el món del tren, des dels directius i
caps d'estació o de servei fins als obrers i peons de via i obra.
Ideològicament, tot i la preponderància dels socialistes i els anarquistes, hi
havia ferroviaris tradicionalistes, de missa i dretes. Alguns, fins i tot, van
demanar voluntàriament l'ingrés a l'Escala Honorària de Complement de
l'exèrcit, un cos militaritzat que agrupava els ferroviaris afins a l'empresa,
als governs i a la pàtria. Per tant, les reivindicacions sempre anaven a càrrec
d'un grup d'activistes que mobilitzaven i arrossegaven el gruix de la
plantilla. En el cas de Móra la Nova, el pes de la lluita social en una
primera etapa va recaure sobre els sindicalisme de raïl socialista però a
partir dels anys trenta del segle XX el lideratge el van assumir els
revolucionaris i els anarcosindicalistes.
-Què hi ha, amic, dels testimonis orals, més o menys directes, que t´han
pogut proporcionar un xic de llum en aquesta minuciosa investigació?
-La recerca es basa molt en documents. Allí on els documents deixen ombres
o llacunes entra la font oral. En totes les meues investigacions la font
principal sempre és la documental, si bé és cert que els testimonis orals m'han
ajudat a contextualitzar situacions concretes i m'han orientat sobre qüestions
que no havia tingut en compte. Durant el franquisme, com comentava més amunt, a
banda de la repressió formal i documentada hi va haver molta repressió de
facto, informal, arbitrària. D'esta mena de repressió els papers que
trobes als arxius no en parlen, però els descendents de les víctimes la
recorden i l'expliquen.
- Quin perfil tenien els ferroviaris que van ésser depurats, repressaliats? . I
una altra cosa: ens pots enviar fotos d´alguna presentació i demés?.
-En la depuració franquista, els ferroviaris que van resultar sancionats
van ser tots els que havien sigut sotmesos prèviament a consell de guerra i
altres que havien que no havien sigut ni jutjats ni condemnats però havien
tingut alguna mena de protagonisme polític o sindical durant els anys de la
República i la Guerra Civil. En el cas de Móra la Nova, els sancionats,
més d'un centenar, pertanyien majoritàriament a la federació
d'indústria ferroviària de la CNT, si bé també hi va haver alguns carrilaires
ugetistes que van patir represàlies severes. La immensa majoria de sancionats
eren hòmens, ja que la presència de les dones en el
món del carril aleshores era ínfima i restringida a ocupacions molt concretes,
com guardabarreres (generalment les viudes de ferroviaris), personal de neteja,
personal administratiu i similars.
-Per cert, com ha estat el procés de documentació i investigació?
-El procés ha sigut llarg ja que degué començar en temps de pandèmia o
abans. No ho recordo. Volia reconstruir els fets de la revolució social de 1936
a Móra la Nova, on van ser especialment rellevants. Volia explicar aquells fets
que les fonts orals de què parlava abans descrivien com a terribles. Però jo em
preguntava: com de terrible va ser la revolució al poble?
Quantes execucions extrajudicials hi va haver a la rereguarda durant la
revolució? Deu, vint, cent...? Això la font oral no ho sap. Sap que hi va haver
"molts morts" l'estiu del 1936, però és incapaç de dir-te quants, més
enllà dels cinc o sis noms que tothom recorda. Això t'ho has de buscar tu amb
la documentació que puguis localitzar i, és clar, és un procés que no s'acaba
mai perquè en qualsevol moment et pots topar amb una font que no havies tingut
en compte i que t'aporta un doll d'informació nova.
-I com va ésser la metodologia de treball, el ficar ordre a totes les
dades... el donar-li un “cos narratiu”?
-La metodologia bàsicament va consistir a creuar dades. Primer, calia
localitzar fonts i fer el buidatge de les dades, dels noms, dels fets...
que aportava cada font. Després, creuar les dades extretes de cada font, ja que
la informació sobre un fet o un esdeveniment se trobava fragmentada i
apareixia, posem per cas, en dos expedients de depuració, en el d'un consell de
guerra, en dos expedients de responsabilitats polítiques, en un padró
d'habitants i en un llistat de militants d'un sindicat. A partir dels fragments
d'informació extrets de cada font vaig anar construint el relat, tenint en
compte el context i el marc general dels esdeveniments descrits a escala local.
-Amic com ha estat col·laborar amb el Museu del Ferrocarril a Móra la
Nova i el Museu Nacional de Ciència i Tècnica a Catalunya i i l’Associació per a la Preservació del Patrimoni
Ferroviari i Industrial (APPFI)?
-Tant el Museu com l'Associació m'han ajudat aportant documentació i
facilitant-me tot allò que he necessitat. Per a acabar de reblar el clau, quan
van saber que el treball estava en condicions de veure la llum van assumir el
repte de publicar l'obra. Són unes entitats extraordinàries, que fan una tasca
titànica per a recuperar la memòria ferroviària local. Crec que tot el poble de
Móra la Nova els hauria de prestar suport.
-Amic, ens pots fer cinc cèntims d´allò en que estàs treballant ara per
ara?... només unes pinzellades si no vols ésser massa específic
-Tinc tres o quatre coses mig fetes: una biografia sobre un militar alfonsí
d'extrema dreta vinculat a la comarca de la Ribera d'Ebre, un treball sobre la
repressió republicana contra els mestres nacionals considerats 'feixistes'
durant la Guerra Civil a la Ribera d'Ebre, una crònica del franquisme a Móra la
Nova i el relat dels fets de la Guerra Civil i la revolució social de 1936 a
Móra d'Ebre. Molts fronts oberts i cap de tancat. Ja veurem si se'n
materialitza algun. De moment no estic mentalitzat per a tirar-ne cap
endavant, la veritat.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
Mas de las Matas
(Teruel)