La
Librería de Cuadernos de Cazarabet
A vegades
pot existir el mar a mil metres d´altitud, almenys a mil metres d´altitud….allí
estaba, sí, és veritat, però la ploma de Paco Tortosa amb allò que escriu i la
seva mirada amb la seva fotografía ens porta de la mà a Vilafranca on la pedra
en sec, els seus camins i la seva gent trauen una força més que bestia….Les
comarques de l´interior del País Valencià i em permetran que ací sigui una mica
castellonenca…les de Castelló en particular tenen i guarden, dia a dia, una
força molt particular. Si a la mirada del geògraf Paco que ha confeccionat un
llibre magnífic hi sumem la confección
d´un Mapa i Guia Excursionista, 1:20.000 des de els coneixements i les
bones maneres a l´hora de treballar de Pau Fuster…ens trobem amb un resultat
més que rotund, és magnífic, una pasada quelcom que costa a definir, perquè
fins que no téns el material entre les mans gairebé no teu creus i és que, avui
en dia, ja no es fan llibres així. Després están els editors ,com Edicions 96
que tenen la valentía d´apostar per aquest producte i que ho fan, a més, molt
bé amb gust i molt de “carinyo” mimant cadascuna de les pàgines, cadascuna de
les lletres i les seves tipografíes, cadascuna de les mirades envers les
fotografíes que s´utilitzen….no podem fer , res més, que felicitar-los i
donar-los les gràcies…ja comença a ser hora que cadascú tingui que asumir els
punts possitius i negatius de la seva feina i ja va sent hora que, cadascú,
tingui el plaer de retindre la gratitut quan una cosa es fa bé…perquè, fins
ara, allò que es porta es estirar , més aviat, les orelles i ja està bé!. El
treball d´Edicions 96 és valent i el de Paco Tortosa i el cartògraf Pau Fuster
més que envidiable, admirable. Gràcies a tots i, per suposat, gràcies a
Vilafranca per tindre i retindre aqueix patrimoni cultural, artístic,
antropològic, sociològic etnològic, geogràfic….i sobretot de les seues gents
que tant podem gaudir des d´aquestes pàgines…és un plaer llegir el llibre amb
el seu camí i particular mirada literaria i , també, un plaer viatjar, envers
la mirada i el viatge per la part superior del llibre….
Vos invitem a que vos apropeu , per activa (comprant el llibre) o per
pasiva i que vos enamoreu d´un territorio més que especial.
Per als amants de les dades i de les
coincidències, ací en teniu una que no està gens malament:” Aquest llibre va
entrar en impempta el dia 27 de juliol de 2013, data en que va morir a València
, exactament 737 arrere, Jaume I el Conqueridor, dividint els seus regnes entre
els seus fills: Pere(Aragó, Catalunya i València) i Jaume ( Mallorca i el
Rosselló)
Allò que ens diuen des d´Edicions 96:
L'autor d'aquesta obra en Paco Tortosa , geògraf, s'ha deixat caure una temporada
per les terres de Vilafranca, vila ubicada entre meravelloses mostres
d’arquitectura modernista i medieval. I com a fruit, ens ofereix aquest relat
amè, rigorós i crític quan cal sobre la seua realitat actual.
Amb més de 1800 fotos, el llibre inclou cinc itineraris per fer a peu o en
bici. S'acompanya d'un mapa de Tossal Cartografies.
Allò que fa Cazarabet , des
d´un primer moment és apropar-se a Edicios 96 i ho fem entrevistant a Dolors
Pedrós, gerent d´aquesta editorial.
Cazarabet
conversa con Dolors Pedrós
-Dolors, per què et vas ficar a
fundar i treballar amb una editorial com Edicions 96, tenint en compte que és
una editorial petita?
-Neix
amb la il·lusió de dotar a les escoles d'ensenyament en valencià de recursos
educatius com L'agenda de l'escola valenciana. Una agenda escolar
personalitzada per als Centres educatius del país.
-Per cert, per què Edicions 96?.
Què significa Edicions 96?
-Nou
Sistema d'Edició. De tota manera és una casualitat que siga eixe nom i no un
altre dels 20 que anaven per davant del llistat que presentàrem.
-Per què et vas plantatetjar des
d´un primer moment que la teva seria una editorial especialitzada?.La pots
descriure i ens pots apropar...
-Pensàrem,
i pensem, en editar materials pròxims per a les persones més pròximes i en la
la nostra llengua.
-Per què no ens presentes a
Editorial ?
-Som
una editorial de La Ribera, petita i independent, que només publiquem en
valencià. Estimem el nostre ofici i es per aixó que cuidem tots els processos
de producció dels llibres i, sobretot, als nostres autors -no descataloguem els
llibres- i als nostres lectors, apostant per fer materials de qualitat a preus
justos.
-Amb quins medis vas partir
perquè no té que ser gens fàcil?
-Amb
moltes ganes i il·lusió i marcant-nos objectius reals. Amb una ruta d'actuació
clara, però, sense pressa a l'hora de crèixer. Coem a foc lent els projectes
que fem!
-Quin és l’equip humà d´Edicions
96?
-Un
equip jove amb una bona preparació i una gran dosi d'il·lusió. L’ambient de
treball -magnífic!- és un dels nostres millors dons.
-Des de quina filosofia neix o
sigui quina és la vostra idiosincràsia?
-Fer
bons llibres en valencià i que el preu estiga a l'alcanç de tots.
-Sota quines il·lusions surt al
carrer?
-Ser
una editorial propera i ben valorada pels lectors i autors.
-Amb quines perspectives?
-Les de
continuar presents en el panorama editorial valencià durant molts anys.
-Dolors
, Edicions 96 es va mirar en algun mirall o en alguna altra editorial …et vas
inspirar en algú?-
-Ninguna
en particular, encara que pense que res neix per generació espontània i tots
som un poc dels que ens precedeixen o conviuen amb nosaltres.
-En pots contar com ha sigut, des
de la vostra fundació, el camí com a editor si com està anant aquests, tenint
en compte el temps que estem vivint i que amb això del llibre i de
l’ofici d’editor tot és molt, molt difícil?
-Han
estat 15 anys d'anar creixent a poc a poc fins arribar a l'actualitat on cobrim
un catàleg ampli pel nombre de col·leccions i discret pel que fa a la quantitat
de títols. El moment actual és de canvi en els hàbits de consum cultural,
condicionat per les economies i per altres elements tecnològics i socials que
ens conviden a que ens adaptem o correm el risc de desaparèixer. En això
estem...
-Quines temàtiques vol o
acaricia?
-Més
que temàtiques, ens guanyen els llibres que ens emocionen.
-Dolors, des del compromís es
poden editar bons llibres d’assaig, pensament, historia,costums, antropologia,
etnologia, sociologia?
-Si, si
el filtre o condició que li demanem al text és el de qualitat, a més d'altres
requisits com la llengua o la temàtica, etc.
-Quina tirada teniu per cada
títol?
-Va
dels 800 als 1500.
-Ja
sabem que els peixets grans es mengen als xicotets i el mercat editorial no es
lliura, per a res, d’aquest fet…així la desfeta amb els grans grups editorials
és bestial….Ací és on la premsa deuria de jugar un paper més que important,
però sovint fa costat , encara més, al més poderós. Dolors Com vos tracta la
premsa ?
-No ens
tracta massa, vaja que més que la premsa en general, troben persones que
col·laboren amb mitjans i que descobreixen algun títol que els resulta
interessant i se´n fan ressó.
-Dolors , explica’ns com tries
allò que vas editant?. Com et planteges el tractament del material?
-D'aquelles
propostes que ens arribem ,valorem el que ens agrada i, intentem marcar després
un calendari de producció, comptant en que el procés d'elaboració és costós i
ha de passar per moltes mans professionals.
-Què és allò que et motiva d’una
ploma? I d’un llibre, teu pregunto com a lectora i com a editora?
-La
capacitat de fer que el lector s'hi senta protagonista de la història, i que
s'emocione llegint-la.
-Què et va motivar en el cas que
ens ocupa avui, Vilafranca un mar de pedres?
-Vilafranca,
un mar de pedra seca a mil metres d'altitud, és el tercer llibre que editem de Paco Tortosa.
Sempre són llibres plens de vida i d'estima per la terra i la gent que l'autor
sap convertir sempre, en els autèntics protagonistes dels llibres.
-Com ha sigut treballar amb en
Paco Tortosa? I la col·laboració , molt especial, de Pau Fuster?
-Molt
interessant professionalment, i també molt costós. Per fer un llibre de Paco
Tortosa ens movem amb una quantitat de 8000 a 10000 imatges que s'han de
revisar, escollir, tractar...a més de les 500 pàgines que finalment acabes
maquetant, corregint, etc. Etc. Això si els seus llibres i la seua qualitat
humana van de la mà i sempre és una experiència enriquidora i gratificant.
-A qui penses, Dolors, que va
destinat aquest llibre?
-A les
persones que s'estimen el país i que tinguen curiositat cultural, històrica, i
ecològica de la zona de Vilafranca. Però, sobretot, a aquelles persones amb la
sensibilitat suficient, com per valorar un treball de camp magnífic, un llibre
d'autor.
Vos recomanem que vos aneu
apropant a:
Web de recursos al voltant de
l’Agenda; http://agendaedicions96.com/
Relació d’agendes
personalitzades; http://www.edicions96.com/ca/agendes/List/listing/agenda-primaria-151/1
Característiques tècniques de
l’agenda; http://www.edicions96.com/ca/agendes/List/show/agenda-escolar-de-primaria-pais-valencia-216
Ara ens apropem a conversar
amb Paco Tortosa autor de Vilafranca .Un mar de pedres a 1000 metres d´
altitud.
Cazarabet
conversa con Paco Tortosa
-Vilafranca, amic Paco és molt ,
però a més té i reté molt més: entre la cota més baixa la del riu Montlleó i la
cota més alta la del tossal dels Montillats...què ens podem trobar-hi...sabem
que és una pregunta que engloba molt, però segur que sabràs com donant-li la
volta i contestar donant al blanc.
-Diferencies de clima, de
vegetació, de conreus, de paisatges, de paisanatge, de calius. Diferents
maneres de sobreviure la gent al llarg del temps. De la neu cada
hivern a les aigües que dona vida la neu en forma de potents
brolladors. Diferencies de mirades obertes a mirades més intimistes.
-És Vilafranca al cor de la
comarca dels Ports i sent un lloc de referència de l’interior del País de
Valencià i essencial de la província de castelló un punt de trobada
imprescindible per entendre allò essencial de la gent d’interior d’una regió
que viu tant bolcada al mar, al sol i a
la seva idiosincràsia?
-No entenc molt be la
pregunta, però si, Vilafranca és una mostra de paisanatge i paisatge que no
segueix el ritme del litoral. És com un país a l'interior d'un alte pais.
Almenys, climàticament i botànicament.
-Tot i que per a mí que conec la
zona és obvi. Què significa per a tú :
Un mar de pedres?
-És una manera metafòrica
de anomenar aquest encontre del cel amb un hortizó sense fi de pedra seca
traballada per l'home.
-Paco per què et vas animar a dur
a terme un treball d’aquestes dimensions; què et porta a això?
-Soc un geògraf que he
dedicat gran part de la meua vida a viatjar pel meu país i contar-lo a partir
de les meues emocions, reflexions i dèries. Soc feliç amb aquesta manera de
viatjar i em deixe seduir pels pobles que confien amb el meu treball d'enamorat
de tot el conjunt del territori valencià.
-Quant de temps hi vareu invertir
amb el llibre?
-Quinze mesos a una mitjana
de 12 hores de treball diari de dilluns a diumenge.
-Estem parlant de Vilafranca que és
un terme molt gran i on et trobes amb un món més que particular. Tu que ets
geògraf i que has passejat les terres i el terme de Vilafranca per què el
recomanaries, què és allò que, des del teu punt de vista, quidra més l’atenció?
-El silenci, la solitud,
l'harmonia, la bellesa de la pedra seca, la lluminositat de les nits, la
pervivència de la vida al masos, el fred, el cant del vent. I les relacions
humanes en una comunitat menuda i aïllada.
-L’interior de les terres de
Castelló: terres d´ Els Ports, L´ Alt Maestrat i d’altres són excel·lents en
molts sentits tant com desconegudes...ets dels que pensen que si aquestes
terres foren més trepitjades serien coma més “artificials”...ja li van bé a
molts d´ aquells racons tindre cert desconeixement, cert encant per no ésser
massa conegut....
-Absolutament d'acord.
Però, no aniria gens mal que anara per allí més turisme cultural, amb més poder
adquisitiu i més sensibilitat. No importaria i deixaria unes rendes més dignes
a la gent que treballa el tema turístic. El model de Morella no m'agrada.
-El temps atmosfèric a aquestes
terres és un atractiu...tot i que entenc que els seus habitants a vegades
acaben fins a dalt pel temps intempestiu, les neus damunt altres neus, les
ventiscades, les pluges gelades que o no venen quan fan falta o cauen impertinents i pesades com agulles per la
fredor...
-Pense que es el gran atractiu, ja
que ell defineix els paisatges i el caracter del paisanatge. I com que a
Vilafranca és tan poderós el clima, per extrem, a mi em va tenir tot l'any
corprés.
-El paisatge i el medi natural
d’aquesta zona és ben particular. Amb quines sorpreses ens podem trobar?
-Tan sols un exemple, amb
un bosc de til·lers a un barranc (el d'Asnar), que ni tan sols la gent de
Vialfranca coneix. I barrancs de vertigen inimaginables... I més.
-Vilafranca té molt de dinamisme
econòmic( em diràs que avui res va bé amb la crisis, per....): la ramaderia, el
conreu dels camps, els activitats industrials( amb la Fàbrica Marie Claire al
capdavant)...com la vas palpar després de la teva estada per Vilafranca?
-La gent està molt
preocupada. Ja els han baixat quasi un 30 % els sous als que treballen a la
Marie Claire. Saben que si desapareix la "fabrica", la Vilafranca que
hui coneguem deixarà d'existir. Jo es vaig proposar alternatives per que no
continuen depenent exclusivament del tèxtil.
-També és una terra que ha
acollit a gent de fora. Com creus que els ha rebut?
-Molt, be. La comunitat
romana, la més nombrosa, conviu sense cap problema amb la vilafranquina. Hi ha
respecte i convivència mínimament raonable.
-Vilafranca, té un passat , una
història i un patrimoni artístic, molt fort. Què és imprescindible visitar
entorn a aquests patrimonis en visitar aquestes terres?
-Els dos retaules
medievals, La Pobla del Bellestar, el carrer Major, les ermites, els masos...
Caldrà dedicar temps per descobrir l'ànima de tot aquest patrimoni.
-Si parlem de Vilafranca, així
com d’altres llocs del món rural del seu entorn...hem de parlar dels masos i
dels masovers. Tinc clar que Vilafranca no seria allò que és si no fos pels
masovers i els seus masos...com ho veus?
-Sobre tot actualment, ja
que ells mantenen unes tradicions, uns paisatges i una manera de mirar al mon
meravellosa. Els masovers son hui, jardiners, guardes forestal, restaurador de
marges de pedra seca, mantenidors del medi ambient. I son oberts, no com la
gent pensa respecte al seu aïllament.
-Punt i apart té la cultura de la
pedra seca. Són conscients els vilafranquins del valor d’aquest element? I des
de fora com ho veus o com ho veuen molts visitants?
-Actualment, gràcies al
treball de conscienciació i ficada en valor per part dels intel·lectuals de la
vila, està molt ben valorada pels vilafranquins el seu excepcional patrimoni
petrui. Des de fora, quan arribes al cor del terme et quedes bocabadat i
gesmanperdud del paisatge humanitzat que representa la pedra en sec. El terme
de Vialfranca possiblement sig al amillor mostra a escala municipal de tot el
mediterrani espanyol. Ni Menorca l'hi fa ombra.
-Quin futur, creus que té
Vilafranca a quines pors s’ha d’afrontar i quines són les principals
avantatges?
-Com ja deia, la tancada de
la fabrica. Ara be, ja vaig comentar a Oscar Tena, l'alcalde, que
Vilafranca te que diversificar les seus activitats econòmiques. Suggeriments:
Tot el terme en producció ecològica (ramaderia i agricultura), abandonament les
grnajes estabulades; declaració del conjunt dle terme com a parc cultural,
recuperació de la vida a les masies pel que he comentat abans, tot i convidant a
families joves a recuperar el treball masover amb noves tecnologies. Apostar
per un turisme cultural de qualitat millor gestionat, dinamitzat i ofertat.
-Paco un llibre d’aquesta
idiosincràsia seria impensable sense tanta foto, no?
-És un llibre un tant especial.
No és una guia, ni un llibre descriptiu i objectiu amb el que conta. Em vaig
plantejar el viatge al llarg de dos anys com a una mena de doble viatge: el
visual o fotogràfic (que corre per la part de dalt de cada pàgina) i el
literari que cobrix la part baixa d ecada doble pàgina. Conte així el viatge
també amb imatges, i sense les vora 2.000 fotos emprades, el viatge visual
podria estar faltat de rigor.
-I , jo penso, que allò que és
impensable és fer llibres d’aquests sense fotografiar, en primer plano a la
seva gent...la seva mirada, els ulls clavats...com ho veus?
-El teball amb la gent ha
estat el més emotiu, però també el més costos. La gent tan sols va entrar a
deixar-se fotografiar quan ja portava sis mesos per la vila i el terme, quan ja
em varen convertir en vilafancquí. Quan aj començaven a entendre que allò era
alguna cosa més que un llibre. Tal com vaig plantejar el projecte sense
paisanatge no hi ha llibre. Almenys com el que jo tenia pel cervell i el cor.
-Paco, jo estic aprenent molt amb
el llibre, però és de suposar que tú has fet un doctorat d’un ventall de
disciplines, però presumiblement la humana sigui la que més pesa...De qui, i de
quina manera, has après més?
-Sobre tot dels masovers.
Per raons obvies. La seua vida és d'una autenticitat humana que et despulla el
cor i et deixa indefenses davant tanta autenticitat.
-Vilafranca: cada racó del poble,
cada racó rural i del terme guarda una història i et pot inspirar milers
d’elles?
-Si, efectivament, de fet a
les entrevistes de la gent hi ha una part de ficció quan desenvolupa el text
definitiu. De tan singular com és Vilafranca i els seus habitants, el q ue em
contaven a les entrevistes donava per escriure novel·les o dirigir pel·lícules.
-Parlar de Vilafranca amb alguna gent
és parlar de la Marie Claire....això és bo, però Vilafranca és molt més...fins
a quin punt la fàbrica textil té aquesta força dins i fora del poble?
-Pensem que la gent viu de la
fàbrica. Que la gent s'ha tornat urbana en quan a l'estil de vida. Vacances
a l'estiu... Ni somniar-ho un masover. I eixe context sociològic i econòmic s’irradia
a la resta de pobles dles voltants, ja que molts d'ells i elles treballen a la
"fabrica".
-Com a fotògraf i amant de
reposar la mirada en un punt i deixar-la allí com apressada....quants colors té
Vilafranca?
-Infinits, incomptables...
O tan sols un color d'un nom per inventar i en forma de màgia que et segresta
el cor per sempre. Si saps, mirar, és clar.
-Finalment, com ha sigut la
col·laboració de la gent del poble?
-El millor del meu viatge d'un
any. Portes i cors oberts de manera inimaginable inclús per als mateixos vilafranquins
i vilafranquines. Deixem clar de que quan tu t'apropes amb el cor a la ma, els
altres t'obrin els seus.
-Quins projectes estan o en quins
projectes t’agradaria treballar?
-Continuar viatjant pel
país contant cròniques d'una any com aquesta de Vilafranca. Sembla que Morella
està per la llavor. El poble on visc, Carcaixent, volen que em fique ja a
treballar per fer una cosa semblat al llibre de Vilafranca... Per què no un
anys vivint a Mas de las Matas? Seria ben emotiu per mi eixir del país per una
vegada per parlar d'una altra cultura des de la meua prespectiva de geàgraf
ambientalista.
-Per cert, com ha anat i ha sigut
la col·laboració amb en Pau Fuster...descriu-la i parla explicant els dies o un
dia de treball?
-Uf!! Això no es pot explicar. Pau
és una mena de Paco Tortosa però en jove i enamorat de la cartografia. Un dia
de treball amb ell és caminar des de l'alba fins a que el sol desapareix. Una
curiositat és l´ estima pel patrimoni cultural , que li té, sense límits.
Treballar plegats ha estat una experiència impagable i irrepetible. Ell camina
a la recerca dels camins nous i vells i de les fonts i brolladors que ja no
existeixen a cap cartografia actual. Georeferència patrimoni etnogràfic i queda
imprés al seu mapa per sempre. Impagable. I amés a més, és divertit,
culte i amigable.
Un retrat de ben apropet a
Paco Tortosa; el signa Joan Romero, Catedràtic de Geografia Humana de la
Universitat de València: “ Paco Tortosa (Vallada,1954) és doctor en Geografia
per la Universitat de València i fotògraf autodidacta, a més de col·laborador habitual
de la Cartellera Túria de València i de la revista Descobrir Catalunya.
El doctor Tortosa és una de
les persones que millor coneix i estima el seu país. Un geògraf pioner. Un dels
nostres més destacats “paisatgistes” que des de fa dècades ha transitat entre
paisatges. Un avançat al seu temps. Una persona que des de fa anys ha sabut
conciliar com pocs el coneixement i la interpretació dels processos
territorials i ambientals, a més de demostrar la seva coherència amb principis
i valors que avui són àmpliament compartits però que fa tres dècades eren
absolutament minoritaris. Amb una extraordinària capacitat per a captar la
bellesa i l’ànima d’un paisatge en una imatge. Que ha mantingut el seu
indeclinable compromís amb les causes justes i la seva voluntat de proposar i
de suggerir que les coses es poden fer millor perquè això ens fa a tots un poc
millors.
En 1983 va publicar Espanya
amb bici, un clàssic en què proposava més d’una vintena de rutes d’interès. Des
de llavors fins al seu recent De viatge per terres valencianes (2012), s´ha
succeït quasi una trentena de publicacions i desenes d’audiovisuals, cartografies
temàtiques, i estudis etnogràfics. Totes tenen un fil conductor: la predilecció
pels espais rurals, la defensa dels valors ambientals i paisatgístics com a
font de qualitat de vida de les persones, l´excel-lent qualitat de les imatges
i un coneixement excepcional dels llocs que ha volgut compartir amb els
lectors, Perquè tot el que transmet amb els seus textos i cada imatge que
proposa procedeix de llocs , espais naturals i paratges que abans ha visitat,
ha volgut entendre i més tard ha ofert per a ser compartits amb nosaltres.
Aquesta invitació a viatjar entre paisatges per camins tranquils que l’autor
ens fa en aquesta obra només reclama de nosaltres una condició: voluntat
d’aproximar-nos sense pressa, amb cultura i respecte a cada un dels llocs i
paratges suggerits i a les persones que hi viuen.
Una altra mirada sobre Paco
Tortosa li fa en Josep Monferrer i Guardiola, professor a la Universitat de
Santo Toribio de Mogrovejo, Chidayo (Peú), la recollim, en part:”...Al besllum
de la lectura es nota com traspua la identificació del doctor Tortosa amb un
territori que l’ha endogalat i, a sobre, sura la humanitat del seu tracte amb
la gent senzilla, el poble entès en sentit social, que no pas polític. El
relat, amé, rigorós, crític quan cal, i amerat utopies creadores, és un
suggestiu assaig d’interpretació global de la realitat actual de Vilafranca,
des d’una perspectiva històrica que condiciona el present, però que també conté
algunes propostes per enfocar-hi el futur. L´ autor ho fa no sols amb la ploma,
sinó també amb impagables imatges fotogràfiques. En definitiva, el llibre sobre
Vilafranca d’aquest geògraf humanista constituirà per als vilafranquins un
preuat real, un tresor; i per als forasters, un inesperat descobriment, que els
permetrà una adequada aproximació al coneixement d’aquesta terra portenca als
inicis dels segle XXI, situada al bell mig d’un mar de pedra, testimoni mut de treballs
de grandiositat homèrica en la centenària lluita per la subsistència. Estic
plenament convençut que no trigarà molt a ésser considerat un llibre
clàssic...”
Cazarabet conversa con Pau
Fuster, cartògraf, autor del Mapa i Guia Excursionista de Vilafranca; erò ell
mateix es presenta i així d´aixerit: “Sóc enginyer tècnic en topografia. O topògraf. El que
passa que ens dediquem a la reproducció cartogràfica orientada a
l’excursionisme, unes cartografies que alhora i indirectament acaben
convertint-se en uns documents històrics únics. Però la meua formació és de
topògraf encara que em dedique a reproduir cartografia
i editar-la, però nosaltres també ens havíem apropat a Pau i fet la
feina : nosaltres també haviem fet
la feina: Pau Fuster Puig, és castellonenc
i enginyer tènic en Topografia per la Universitat Politècnica de València. A
més, és un observador molt curiós i dotat del do de la tenacitat . En Fuster va
trobar el seu espai quan va elaborar un mapa topogràfic excursionista de
Morella com a projecte final de carrera amb el que obtingué, l’any 2003, el
primer premi al Millor Projecte Final de Carrera Luís Martín Morejón d’àmbit
estatal que s´ otorga des del Col-legi Oficial d´ Enginyers Tècnics en
Topografia de Catalunya.
Durant la realització del
Projecte Final de Carrera va conèixer , a la mateixa escola de Topografia, als
dos companys amb qui compartirà inquietuts vitals i professionals. I així, amb
la intenció d’apropar la tècnica a la cultura per posar-la al servei d’un
turisme de qualitat, d’utilitzar les bases i els coneixements tècnics per a
nodrir-los de patrimoni tant natural com cultural, i de fomentar el respecte
envers el nostre llegat, l’any 2008 Pau Fuster, Òscar Arnau i Natxo Segura
posen en marxa el Tossal Cartografies.
Des d’aleshores han publicat
un gran nombre de mapes on la cultura quedarà fixada per exemple sobre un
suport rigorosament tècnic: la Tinença de Benifassà, els Ports, la Serrella,
Serra Mariola, Xodos, Vistabella, l´Alcora, La Serra d´ en Galceran, la
Serratella, Titaguas, Chóvaar, VallibonaSilla, Sueca i Vilafranca.
Cazarabet
conversa con Pau Fuster
Pau, com va anar el tema de treballar amb Paco Tortosa?. Com era la
metodologia?
Primer de tot he d’apuntar que encara que havíem
treballat junts en altres projectes, en aquest fou la primera vegada que
coincidíem fent la feina de camp. Per tant fou una experiència meravellosa per
molts aspectes. Penseu que la meua feina de camp és bastant solitària, no
solament quan vas a la muntanya, sinó fins i tot quan tornes allí on dorms. Per
aquesta part, ja podeu imaginar que compartint casa durant el treball de camp,
em feia sentir menys sol. A tot açò si sumem el caràcter amical, espontani,
natural i agradable de la persona de Paco, el tot, era un veritable plaer. Per
la part professional, ha estat molt enriquidor treballar ma a ma amb un geògraf
de la trajectòria de Paco. Ens retro alimentàvem ja que la nostra feina està
molt lligada. Mentre jo he de situar una font i saber el nom correcte, Paco ha
de contar una història al voltant de la font però alhora també ha de saber on
es troba. Algun dia vàrem eixir junts a caminar, però òbviament el treball de
Paco és diferent al meu com he apuntat. Ell va amb la càmera de fotos
documentant-ho tot i a poc a poc. Jo en canvi necessite un poc més de marxeta.
No puc entretindrem molta estona en qualsevol lloc, si es que la meua pretensió
és xafar tot el territori per tal de documentar i classificar tant el patrimoni
com les vies de comunicació. Per tant el dies que no eixíem junts que eren la
majoria, al final del dia ens retrobàvem al sopar i Paco em deia “Pau, he
conegut a un masover que no pots deixar de conèixer!, coneix pam a pam la zona
dels Montllats!” o a l’inrevés. Podríem dir que compartir feina de camp, ha
segut gratificant en les dos direccions.
Explica’ns un dia a
dia de treball d´ un cartògraf?
Us explicaré dos. Un de camp i altre de feina de
gabinet. Si estic fent feina de camp, és alçar-se de bon de matí amb la
motxilla amb un bocata, una peça de fruita, una botella de vi a l’ hivern i
aigua. El mapa de la zona a treballar i un gps a les mans. La càmera de fotos a
la butxaca per ser treta en qualsevol moment màgic que t’oferisca la natura. I
caminar i caminar i caminar. Buscant camins, classificant-ne l’estat de
conservació, buscant fonts, trobant forns de calç... Fins a que el sol es pon.
Tot ho vas enregistrant amb el GPS i anotacions al mapa. També es dona la
situació d’anar acompanyat d’un masover que conega bé la zona, llavors vas
seguint-lo i anotant tot allò que et va dient i mostrant. Al arribar a casa
descarregues tota la informació i actualitzes l’arxiu digital del mapa.
Si es tracta d’un dia de gabinet, per exemple,
la feina prèvia a anar a la muntanya consisteix en editar una primera
cartografia, un esborrany amb tota la nova informació patrimonial afegida i
disposada a ser comprovada en camp. Un dia consisteix en asseure davant
l’ordinador i amb la taula plena de llibres de la zona, fullets turístics o tot
allò susceptible de ser consultat, vas actualitzant tota la cartografia base.
Hores i hores davant la pantalla, modificant, afegint i corregint la informació
base de les cartografies oficials mitjançant fotos aèries actuals i la consulta
de diferents fonts d’informació com el wikiloc, instituts autonòmics de
cartografia, cartografia històrica etc...
Com definiries, com ens aproparies des del punt de vista d’un cartògraf, a
aquest territori ...en què hi has trobat tant d’atractiu?
Aquestes terres sempre m’han cridat l’atenció.
Des del nostre punt de vista, que ens dediquem a fer mapes rics i plens de
continguts, Vilafranca com en general les muntanyes del sistema ibèric valencià
i aragonès, són un tresor en quant a informació. Hom quan pensa en muntanya
sempre tendeix a pensar en els Pirineus. Sí, estan bé, però la gràcia de les
nostres muntanyes rau en que al no tindre tanta altitud com els Pirineus, junt
a altres factors, ha facilitat la població dispersa a diferència dels Pirineus,
on els humans es concentren als pobles pel caràcter extrem d’eixes contrades.
Per tot això les nostres muntanyes potser no tinguen l’atractiu majestuós que
tenen els Pirineus, però per contra, al haver estat poblades de forma dispersa
(el mas), això ens ha deixat un rastre de multitud d’enginys per tal de moldre
el blat, aconseguir aigua, fer carbó, aconseguir calç o tancar el ramat... És a
dir, tenim unes muntanyes riquíssimes des del punt de vista patrimonial i que
no podem deixar perdre. I en eixa tasca estem nosaltres, en intentar fixar
sobre un suport rigorós des del punt de vista tècnic, tot aquest patrimoni que
els nostres majors han sofert i que a dia d’avui, per l’abandó del món rural,
estan en greu risc de desaparició.
I si ens parles com a
persona amant del territori...què t’ha captivat de Vilafranca i del seu entorn?
Bé com a valencià de l’horta, anar i treballar a
Vilafranca és com parlar dels “Pirineus valencians”. Ja es nota el clima
continental, és una terra a cavall entre el clima mediterrani i el clima
continental, guanyant aquest darrer i això ens deixa uns racons meravellosos
des del punt de vista botànic. Allí he vist sens molta dificultat grans
exemplars d’Auró, espècie inèdita per les latituds valencianes i que sí podem
trobar en alguns racons de Penyagolosa i altres terres altes. Però exemplars
com a Vilafranca, promet que no havia vist mai. Potser a la Tinença de
Benifassà i prou. Però poder comparar Vilafranca amb la Tinença ja us pot donar
una idea de la magnitud del paisatge i la botànica. Jo inclús m’arriscaria, i
diria que Vilafranca guarda similituds amb la Tinença i a més a més però, pots
trobar un paisatge erm, de moles impressionants dibuixades al llarg del temps
entre barrancs profunds amb una vegetació inimaginable com el barranc d’Asnar i
la Mola. Vilafranca té aquesta dualitat. Pots trobar grans serres i racons
botànics únics, i alhora ens ofereix més a l’est i sud del terme, un paisatge
de moles i altiplans més típic de la comarca dels Ports. Una meravella per als
sentits.
Pau has el-laborat un Mapa, però a la vegada una Guia Excursionista. Ens
pots parlar d´ ella?
Bé sempre acompanyem el que és merament el mapa,
amb uns textos, unes fotografies i la informació de les rutes i sendes
senyalitzades. Limitats per l’espai, intentem donar un poc més de llum al
funcionament, poblament i a l’entorn natural, per tal que la persona que faça ús
del mapa siga conscient de l’espai que hi visita. Pots anar per la muntanya, i
parar a fer un mosset després d’haver seguit un camí utilitzant el mapa, i
assegut gaudint d’unes bones vistes o tombat mirant el cel sobre un tapis de
gespa, satisfer les diferents curiositats sorgides pegant-li la volta al mapa i
fent un poc de lectura.
Igualment, si sou més de seguir senders
senyalitzats, podeu planificar la vostra pròpia ruta simplement consultant la
informació que es facilita en el revers del mapa, on ve detallada la durada, el
kilometratge i la dificultat del sender.
Com ha sigut el treballar en un terme tan gran i de tants recursos?
Ha sigut un enorme plaer. Us podeu imaginar
perfectament. Caminar per la muntanya dona unes sensacions inimaginables per a
qui no ho fa, i si això és la meua feina, com dic, només cal que imagineu. Un
veritable plaer, i més que agraït al poble de Vilafranca que em convidaren a
caminar i documentar un terme tan potent des del punt de vista patrimonial
natural i cultural.
Quant de temps t´ ha portat el dur a terme aquest treball?
En total uns 8 mesos.
1 mes aproximadament per a preparar el primer
esborrany i documentar-me prèviament de la zona. 5 mesos de camp, caminant
caminant i caminant. 1 mes o mes i mig actualitzant i editant el mapa
definitiu. I un mes entre proves d’impremta i imprimint el treball final.
De les primeres coses que vaig veure teves van ésser lo de Vallibona i lo
de la Tinença i ja em va parèixer molt bo. En quins altres indrets has
treballat?
Bé, això és pot consultar a la nostra web www.eltossalcartografies.com, però per aquells mandrosos tecnològics vos diré que hem treballat en:
Xodos, Vistabella, Silla, Sueca, Serra de Mariola, Serrella, els Ports I (de
Morella), Titaguas, Chóvar, la Serratella, la Serra d’en Galceran, la Serra
Calderona i l’Alcora.
En quin projecte o tasca estàs treballant ara?
Ara mateix acabe de començar un projecte per a
fer el mapa de Xert (Baix Maestrat) a peus del Turmell. Per al juliol del 2014
estarà enllestit.
En què t’agradaria treballar o estàs a punt de fer-ho...millor dit, quins
nous projectes tens entre mans?
Ara mateix a part de Xert, estic a punt de
començar, cosa que em torna boig d’il·lusió, Puertomingalvo. Estem ara mateix
molt entusiasmats i en negociacions amb l’Ajuntament. Inclús un veí s’ha ofert
a que en cas que l’Ajuntament no ho assumeixi, ho assumirà ell! La gent ens va
coneixent pels nostres treballs acurats, i gestos com el d’este veí del
Puertomingalvo ens posa la pell de gallina. Per tant amb tota probabilitat
comencem en breu el Puerto. I això ens obri les portes a fer Penyagolosa. Per
altra banda, també vaig preparant en els pocs moments lliures que puga trobar,
la base cartogràfica per a fer el Desert de les Palmes. A pesar de tot,
aprofitem aquesta entrevista per a oferir els nostres serveis. Si també pensen
que una de les vies de desenvolupament del vostre municipi o comarca pot ser el
turisme, des un punt de vista patrimonial i de qualitat, no dubteu en posar-vos
en contacte amb nosaltres! Moltes gràcies.
Paisaje de piedra seca en tierras de Castellón
15316
Vilafranca. Un mar de
pedra seca a mil metres d'altitud. Paco Tortosa
504 páginas 22 x 25 cms.
35,00 euros
Edicions 96
L'autor d'aquesta obra,
geògraf, s'ha deixat caure una temporada per les terres de Vilafranca, vila
ubicada entre meravelloses mostres d’arquitectura modernista i medieval. I com
a fruit, ens ofereix aquest relat amè, rigorós i crític quan cal sobre la seua
realitat actual.
Amb més de 1800 fotos, el llibre inclou cinc itineraris per fer a peu o en
bici. S'acompanya d'un mapa de Tossal Cartografies.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol