La Librería de El Sueño
Igualitario
Estem davant un llibre , editat per Onada, que és molt
bo amb la narrativa i amb el fet d´aconseguir una perfecta
armonía entre les històries que es van desenvolupant.
Un llibre ben escrit( com diem) , ben documentat, ben acompasat i que no fa traques ni és
gens pretenciós…cosa que s´agraeix
perquè lo clar ,com més clar
millor i si és breu li donc
una consistència , a la narració,
molt ben aceptada per la comunitat
lectora.
Aquesta mena de reflexió no s´ha de confondre en que no ens agradin els llibres
llargs, les narracions
profundes….no, però hi ha
que entendre que allò és una altra literatura; una altra manera de narrar, de desrciure
les situacions i de enregistrar
i d´entendre la creativitat
narrativa…m´explico : sin ens
plantem al davant d´un llibre llarg
ens hem d´esperar
que l´escriptor utilitzarà uns recursos ben diferents i nosaltres ho hem
de fer a l´hora de ficar-nos a llegir. Al contrari, si ens plantem al davant d´un llibre o d´una
narrativa més curta, com és el cas, ho
hem de fer sabent que l´escriptor i narrador
ho farà utilitzant
recursos literaris ben diferents
i nosaltres , hem de ficar-nos a llegir amb una actitut, també, ben diferent. Les comparacions són odioses….una altra cosa és que ens agradin més
uns gèneres que uns altres o més
les narracions curtes, els relats o les narracions llargues…Jo pensó que hi ha temps per a gaudir, si t´agrada l´art de la lectura, de tot…picar una miqueta de tot i gaudir molt
i molt…deixant- se , sempre, moltes grosselles que estarant pendents per fer boca…
Aquest és
un llibre de narració ( basat en fet reials)
més aviat curt, però seriós
i que ve d´una ploma que caldrà
tindre molt en compte. El recomanem per tot això i per molt més….però
això ja és
una cosa que has de descubrir I redescubrir, tú, lector….
La sinopsi:
Pere,
un historiador reconvertit a periodista, sobreviu, escèptic, en una València
desinflada on totes les torres enlairades durant el boom immobiliari van caient
com a conseqüència de
la crisi. Té molt clar que ja no pot canviar i té assumit que pertany, des de
sempre, al bàndol dels perdedors i, sense ganes, participa en totes les vagues
i protestes. Sap que acabarà la vida com la va començar: lluitant contra els
mateixos de sempre. Recorda l’època de la transició democràtica quan, de jove,
va viure totes les esperances de construir un món millor. Una transició en què
en nom de la “reconciliació nacional” no es veia amb bons ulls que es recordara els derrotats de la República.
El
treball en les memòries de la viuda d’un anarquista li permet al protagonista
viure tres moments històrics que són els tres plànols temporals que s’alternen
en la novel·la: el moment en què tot era possible durant la República; la
il·lusió i el pragmatisme de la transició democràtica, i la crisi actual, on
els de sempre intenten desmantellar totes les conquestes socials
Vos en recordeu de la lletra,
d´una de les lletres més mítiques amb
la lluita contra el franquisme
i la seva repressió:
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/musica/f-quevolenaquestagent.html
El blog d´un escriptor,
narrador que donarà molt de
parlar:
http://ginjol.blogspot.com.es/2011/02/columnes-de-paper-salvador-vendrell.html
L´autor:
Salvador Vendrell (Fortaleny, 1958) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i actualment és catedràtic de valencià d’ensenyament secundari a l’institut Joan
Fuster de Sueca. S’ha dedicat
molt de temps a l’estudi de la llengua i la
literatura i ha publicat abundant
material didàctic per a l’ensenyament
del valencià, sobretot llibres de text per a secundària i batxillerat. Ha traduït diversos llibres de
literatura infantil i juvenil, ha actualitzat clàssics com ara Curial i Güelfa
i és coautor de l’adaptació
d’Alí Babà i els quaranta lladres i Els viatges de Marco Polo i de biografies
sobre Ausiàs March o Jaume
I. És columnista del diari
Levante-EMV, i ha recopilat part
dels seus articles en el llibre Columnes de paper.
Més sobre l´autor
i aquest llibre:
http://premsaonada.blogspot.com.es/2013/11/antoni-albalat-salvador-vendrell-i.html
http://premsaonada.blogspot.com.es/2014/03/la-historia-contada-des-de-la.html
http://premsaonada.blogspot.com.es/2014/03/quan-truquen-de-matinada-les-histories.html
Cazarabet
conversa amb Salvador Vendrell:
-Salvador per què o què et va fer decidir a
fer una novel·la que és una mena de reconeixement a la Memòria Històrica?
-Tot començà fa un bon grapat d’anys en casa Joan Fuster on han començat tantes
coses en aquest país. Matilde Gras, la viuda d’un dirigent anarquista de Sueca,
després de sofrir la derrota i la repressió se n’havia hagut d’anar a Catalunya
per guanyar-se la vida. Tots volien oblidar el passat, però Matilde no l’havia
volgut oblidar. Havia viscut perquè la història del seu marit no s’extingira: “Vaig a escriure el que tant anhele, ja que no em deixa dormir —encara que passen els
anys sempre tinc present el vostre avi Camil—… Sóc humil i no en sé de
literatura i, a més, la mà em tremola. He complit 68 anys…” Un dia mirant la
televisió, va veure una entrevista amb Joan Fuster i va sentir a dir que era
del seu poble. Des d’aleshores, va començar a admirar l’escriptor de Sueca i
els va dir a les seues filles que volia que li portaren les memòries, perquè
ell sabria què fer amb elles. Joan Fuster va pensar en mi per fer una
introducció i unes notes a peu de pàgina al llibre Camilo Albert. Memòries de la viuda d’un sindicalista suecà de Matilde Gras, que es van publicar en
Quaderns de Sueca II i que edità l’Ajuntament de la ciutat l’any 1981. Vaig fer
un treball d’investigació per contextualitzar les coses que contava aquella
dona, sobretot, d’arxiu i hemeroteca. Allò es va publicar en el seu temps.
Ara, després de tant de temps, quan està qüestionant-se o, si més no, considerant-se
insuficient tot el muntatge que es va crear en la transició i, quan ja estan
també desclassificats els documents als quals no vaig poder accedir en aquella
època, m’he decidit a novel·lar tota aquesta història. I intente
novel·lar a través d’un personatge actual que conta el treball que va fer
durant la transició en les memòries de la vídua d’un anarquista i això m’ha
permès viure tres moments històrics que són els tres plànols temporals que
s’alternen en la novel·la: el moment en què tot era possible durant la
República i que acabà com acabà, la il·lusió i el pragmatisme de la transició
democràtica i la crisi actual on els de sempre intenten desmantellar totes les
conquestes socials. Tot vist des de la perspectiva i evolució d’un personatge
que creix i que no s’oblida de contar les vivències més íntimes: els amors i desamors i que viu l’amistat com
a refugi i solució.
-Com t’has documentat per tal de construir
aquesta història ?
-L’avantatge que he tingut és que la
investigació, la documentació la tenia feta des que vaig fer el treball en les
memòries. Hi ha molt de treball d’arxius i d’hemeroteca. Vull deixar clar,
però, que es novel·len tant les coses més interessants que conta Matilde Gras,
com les que no conta. Com ara, la insurrecció de Sollana,
que és un episodi que no apareix en les Memòries…; i que, per poder-lo narrar,
he fet servir com a úniques fonts les dels diaris de l’època i també el treball
d’Enric Pedro: Història oral d’una insurrecció. Sollana 1932,
publicat a Quaderns de Sueca VII, juny de 1995. De les vivències de Camil
Albert, el protagonista de les Memòries de Matilde, en el port d’Alacant, l’any
1939, tampoc no n’he pogut trobar cap notícia; l’avantatge de la ficció, però,
m’ha permés de contar-les amb molt de detall i
situar-les, intentant ser versemblant, en aquell moment històric, del qual sí
que m’he documentat. Ara, he pogut accedir al Procediment sumaríssim d’urgència que li van fer a Camil Albert
després de ser detingut al port d’Alacant i retornat a Sueca. El més important
dels papers és la seua declaració, la sentència i un recull molt complet dels
articles que va publicar en la revista Poble
Lliure. La investigació m’ha permés situar
l’acció en tres moments històrics diferents i molt transcendents per al nostre
país; en part, també en són protagonistes. La novel·la, però, més que els fets
històrics que hi apareixen, intenta contar com els viu un personatge de ficció,
el seu narrador protagonista.
-El llibre narra
també les vivències d’un periodista a la València actual, tot i que el mateix alè
es respira per arreu on vas, en crisi i en decaïment de tots el
“booms” i les grans traques que es van muntar i, que , d’alguna
manera, encara es munten…Com és viure, avui i ara, en aquestes terres?
-Això és també el que intente
contar en la novel·la un periodista madur que va viure amb molta il·lusió la
transició i com veu que han anant frustrant-se totes
les esperances. Avui viu en una València en crisi, on han caigut totes les
torres enlairades i tot el fum que s’ha venut. El protagonista, sobreviu
expectant, resistint i participant en totes les lluites mentre contempla que
van caient totes les conquestes socials.
En aquestes terres cal viure lluitant
perquè si no ho perdrem tot. Ara tornen a ser temps de resistència i
d’esperança en un canvi que es veu possible. Espere
que no fallem, perquè si no es fan les coses bé tornarem a tenir la dreta per a
molts anys més.
-És un home, el protagonista, que té assumit que pertany al bàndol
dels perdedors, però personatges com en Pere mai van trobar un tros per a
sentir-se com a l’altre bàndol, el dels guanyadors?
-Pere pertany a una generació que són els
néts d’aquells jornalers anarquistes que es trencaren la cara per construir un
món millor. Pertany la primera generació de la classe obrera que va accedir a
la Universitat en els últims moments del franquisme i no van tenir més remei
que jugar-se-la contra la dictadura. Ara, molt escèptics, perquè les coses no
són com les somiaven, ho viuen d’una altra manera. Resisteixen amb un cert
escepticisme, però no poden canviar de bàndol perquè saben d’ on venen. Per
respecte a la història i per cultura. Per això és molt important no oblidar:
hem de saber d’ on venim.
-Per a les gents d’esquerres, Salvador, el
temps passa més de pressa?
-Per a la gent d’esquerres és molt dur
perquè hem perdut moltes guerres i batalles. La més preocupant és la
ideològica. S’han perdut molts dels valors que tenien els nostres avis. La
cultura dels diners i del consum és molt difícil de combatre. Avui és molt
complicat fer durar una vaga, perquè estem tots atrapats per les hipoteques i
per un fum de rebuts que hem de pagar. Abans, com que ningú no tenia res, no hi
havia res a perdre. Només es tractava de menjar. Ara tot és molt més complicat.
Això vol dir, d’altra banda, que, malgrat les derrotes, hem avançat: vivim
millor. Ara, però, estem en un moment que ho podem tornar a perdre tot. Cal
estar alerta.
-Però, no creus
que l’orgull per lluitar per les causes justes l’haurien de
lliurar de cert sofriment? S’ha de lluitar per rescatar de l’oblit, tots els
dies, els protagonistes d’històries com aquestes?
-La consciència de fer el que cal et pot
lliurar del sofriment. Si no haguera hagut homes que donaren la cara front a la
injustícia encara seríem esclaus. Per això es tan important la memòria
històrica. Rescatar la vida d’aquests homes per a les noves generacions és
fonamental perquè no es perda la consciència que cal
lluitar contra la injustícia.
La història és molt important per saber qui
som: d’ on venim, què fem ací i on volem anar. El passat és fonamental per a
comprendre el present per a canviar-lo. Per intentar anar construint un món més
just per a tots.
-Hi ha molts dubtes de tot allò que va
callar la transició… per això és tant important la Memòria Històrica?
-Durant la transició no volien saber res
del que havia passat durant la guerra, ni de la repressió de la postguerra.
S’inventaren això de la “reconciliació nacional” i no volien saber res
d’històries com aquesta. I no podia ser. Quan tanques la porta a la realitat
aquesta t’entrarà per la finestra. No es pot ignorar tot el que ha passat. Cal
que se sàpia. Les noves generacions ho han de saber.
I més encara en moments com el que vivim en què es veuen totes les
contradiccions que durant la transició no es van fer bé. No es poden negar els
fets.
-Sota la
denominació de “reconciliació nacional” a quants i a què s’ha portat a engany?
-A molta gent. S’ha volgut ignorar la
història, però la història no es pot amagar. La història no es pot inventar.
Els fets estan i sempre hi ha gent que investiga, que vol saber. I, sobretot,
hi ha gent que reclama justícia. Cal explicar al món què va passar en aquest
país. Ara, tot és més actual, perquè tot el que es va fer en la transició que
no es va fer bé mostra les seues contradiccions. Cal reivindicar, cada vegada
més, la democràcia.
-El llibre
arranca amb una tros d’història tan dramàtica com particular i que té molt d’identitat
amb allò que va ser la repressió franquista … Què es pots dir d’aquells dies de
repressió (conforme a les tasques de documentació)?
-Ara ja podem accedir a la documentació on
podem comprovar com va ser d’injusta la repressió. Va ser una guerra. Un colp
d’estat contra un govern legítim que era la República. Va haver-hi molta
repressió i no ho poden negar. Els vencedors, els colpistes, van actuar de la
manera que es conta en el llibre. Respecte la repressió els fets que conte són
reals.
-En aquest
llibre es treballa, i molt, la derrota amb el fet d’haver d’assumir-la:
i en tres trams temporals i històrics diferents…, tot i que els vencedors són,
sempre, els mateixos… Com un escriptor pot arribar a “dibuixar” durant tanta
estona tanta derrota, tanta desfeta, tanta tragèdia...?
-La lluita és sempre la mateixa, però la de
la guerra, per les conseqüències va ser molt més dramàtica perquè molta gent va
haver de donar la vida. El que va passar després de la guerra va ser molt dur.
No em puc imaginar viure uns moments com els del port d’Alacant o, després, en
els camps de concentració i en les presons. La repressió va ser brutal.
Després, en la transició, va ser una altra cosa. A canvi de l’oblit es van
legalitzar els partits polítics i vam aconseguir una certa democràcia, però, al
meu entendre, vam renunciar a massa coses i els mateixos de sempre van eixir
sense assumir cap responsabilitat... Cal investigar i cal explicar al món tot
el que ha passat en aquest país. Ara estem en un altre moment conflictiu. Ara
volen que els mateixos de sempre paguem els plats trencats de la crisi. Ja
estem pagant-los. Cada vegada hi ha més distància dels que tenen i els que no
tenen res. La crisi estan sofrint-la els mateixos de sempre: les classes
populars. Els vencedors i els vençuts són els mateixos de sempre. Encara que ho
vulguen amagar, hi ha lluita de classes. I els
mateixos de sempre no volen perdre cap privilegi encara que molta gent haja de
sofrir.
Cazarabet conversa amb Òscar París d´Onada Edicions:
-Òscar , per què vos vau
ficar a fundar i personalment per què et vas ficar a treballar dins d´una editorial com, Onada, tenint en compte que és una
editorial petita?Per cert, per què Onada ?. Què significa Onada per a
vosaltres?
-Onada Edicions naix a l’any 2003 com una iniciativa per
a omplir un buit respecte a
publicacions de diverses temàtiques (història, cultura, llengua, patrimoni, etc.) en el marc geogràfic de la diòcesi de Tortosa, això és, el territori de cruïlla del nord valencià i el sud català, un espai carregat de relacions a tots els nivells. La denominació “Onada” recull aquest esperit
i impuls, com la força de la Mediterrània que banya les nostres comarques, i
per aquest motiu el símbol són quatre
ones, quatre barres carregades de dinamisme. En el meu cas personal, hi sóc a Onada Edicions
des de la primavera de l’any 2011.
Onada, doncs, és molt més que una empresa dedicada
a la publicació de llibres:
és, com indica el nostre lema, un projecte cultural
per al territori. Ens sentim ben arrelats als nostres pobles,
la nostra gent, les nostres tradicions i patrimoni… i volem difondre-ho i promocionar-ho a
partir de publicacions de qualitat.
Però, aquest fort component territorial no ha estat
inconvenient per a que en els
darrers anys Onada haja crescut
i haja obert noves línies de treball orientades a la literatura general en valencià/català o en obres per a infants i
joves, entre d’altres.
-Per què vos vareu plantatejar,
des d’un primer moment, que la vostra seria una editorial de llengua catalana?
-No es va plantejar
aquesta qüestió, senzillament era la llengua
natural de les obres del projecte Onada.
De fet, la primera publicació
és paradigmàtica: “El català en antena” de Daniel Casals,
sobre el model lingüístic
de Catalunya Ràdio, la qual
obri una de les col·leccions
de referència, La Nau,
dedicada a la sociolingüística i filologia en català. I amb les obres del territori, el català, sobretot en la nostra variant, és la llengua que demana tant el públic com la pròpia obra, són indestriables.
-Per què no ens presentes a Editorial Onada?
-Onada
Edicions està a Benicarló, ens podeu trobar a la plaça de l’Ajuntament. Des
d’ací hem publicat ja més de dues-centes obres, emmarcades en una trentena de
col·leccions, tant de ficció com de no-ficció.
Actualment, l’editorial té tres línies: les obres de les nostres comarques, la
literatura de ficció d’autors i autores d’arreu de les terres de parla catalana,
i l’edició de literatura infantil i juvenil dins del projecte Onada Educació.
-Amb quins medis vau
partir perquè no té que ser gens fàcil? Conteu-nos un poc la història de Onada
-En
aquestos més de deu anys de recorregut, Onada ha anat creixent i sobretot ha
anat modernitzant-se i incorporant les últimes tecnologies en el camp de
l’edició, per exemple en el maquinari i programari informàtic. També ha ampliat
les seues instal·lacions amb l’Espai Onada, on realitzem diverses activitats
culturals i literàries al llarg de l’any.
A
més a més, no cal oblidar el bagatge i l’experiència adquirida en aquesta
dècada i la possibilitat de treballar amb persones ben rellevants del món
cultural. Possiblement, el gran canvi entre Onada Edicions del 2003 i l’actual
és com l’editorial s’ha enriquit amb les aportacions de centenars d’autors i
col·laboradors.
-Quin és l’equip humà de Onada?
-Actualment,
l’equip d’Onada el formem els dos editors, i els quatre treballadors que ens
encarreguem de correcció, administració, informàtica, maquetació i comunicació.
A més, cal sumar un bon grapat de col·laboradors externs, com ara un consell
que valora les propostes literàries que ens apleguen.
-Des de quina filosofia neix o sigui quina és
la vostra idiosincràsia?
-Tenim
sobretot dos pilars, fundacionals podríem dir: el territori i la qualitat, i
pretenem que aquestos dos elements siguen la marca
que reconega l’editorial davant del públic. Qui
adquireix una obra d’Onada sap que té al davant un producte cultural fet amb
les màximes qualitats i la màxima cura. I l’estreta relació amb el territori ja
l’he exposada abans i és sens dubte, un gran identificador de l’editorial: el
nostre catàleg compta pràcticament amb una obra almenys de cada localitat del
Maestrat i les Terres de l’Ebre.
-Sota quines il·lusions surt al carrer?
-Amb
la il·lusió de saber que fem el que ens agrada, que apostem per cadascun dels
títols i que estem aportant un afegit a la nostra cultura i a la nostra
societat.
-Amb quines perspectives de futur?
-Dins
de la incertesa de la difícil situació econòmica, les perspectives són
tímidament positives. Precisament, al ser una editorial menuda, podem controlar
tot el procés de cada novetat i arribar als nínxols de públic als quals els pot
interessar. A més a més, les tecnologies de Web 2.0 ajuden a estar més prop
dels lectors i lectores i guanyar visibilitat. Fins i tot, amb projectes com
Onada Educació podem parlar que l’editorial continua creixent i guanyant pes
dins del sector.
- Òscar, es va mirar en algun mirall o en
alguna altra editorial, Onada …?
-Sens
dubte hi ha hagut influències d’altres editorials, a l’igual que Onada ha influit altres companyies. Hi sol haver-hi bona comunicació
entre les editorials, sobretot en les d’una mida semblant a la nostra.
-En pots contar com ha sigut, des de la vostra
fundació el camí com a editors i com està anant aquest, tenint en compte el
temps que estem vivint i que amb això del llibre i de l’ofici d’editor és
molt, molt difícil?
-Onada
només duu onze anys de recorregut, però en aquesta dècada tot ha canviat
radicalment, i l’edició al 2003 és molt diferent a la del 2014. La crisi
econòmica, la generalització d’Internet, les xarxes socials, la digitalització
dels procesos de producció, el llibre electrònic,
etc. han obligat a que la tasca d’editor estiga en constant renovació, però
sense perdre de vista els dos valors que he citat abans: la qualitat i el
territori.
-Quines temàtiques vol o acaricia Onada?
-El
ventall és prou ample: narrativa, poesia, teatre, infantil i juvenil, gastronomia,
història, fotografia, festes i tradicions, biografia, sociolingüística i
filologia, territori, etc.
-Òscar , des del compromís es poden editar
bons llibres d’assaig, pensament, història, narrativa?
-Si,
és clar. És més, crec que el compromís és indispensable per a editar un bon
llibre. No només l’autor, l’editorial també ha de confiar i creure en el que
trau al mercat.
-Quina tirada teniu per cada títol?
-Com
Onada té eixe ample ventall de temàtiques que he comentat, els tiratges varien
en funció de les necessitats de cada títol, i donar un número mitjà seria prou
inexacte.
-Ja sabem que els peixets
grans es mengen als xicotets i el mercat editorial no es lliura, per a res,
d’aquest fet…així la desfeta amb els grans grups editorials és bestial….Ací és
on la premsa deuria de jugar un paper més que important, però sovint fa costat
, encara més, al més poderós. Com vos tracta la premsa , Òscar ?
-En
general, hi ha molt bona relació amb la premsa i els mèdia.
Ambdòs ens necessitem: nosaltres busquem la seua
difusió i ells obtenen continguts d’interés per al
seu públic. De fet, encara que ara semble que amb
eines com Facebook o Twitter
s’arribe a molta gent, ni de lluny es toquen les
xifres de públic potencial que ofereixen els mitjans de comunicació.
Ara
bé, com és natural, la proximitat contribueix a tindre millor relació amb els
mitjans de la nostra zona, mentre que per a editorials “perifèriques” és prou
complicat entrar als mitjans de les capitals. Però un cop fet el contacte, la
relació pot arribar a ser bona i fluïda.
- Òscar , explica’ns com trieu allò que
aneu editant?. Com aneu treballant el material?
-Depén de diversos factors. Per un costat, col·laborem amb
Premis i certamens literaris (Sagunt, Puçol, Almassora, Mallorca, ara també el Ciutat de
Benicarló d’àlbum infantil il·lustrat, etc.) per ons
apleguen les obres que un jurat ha valorat i guardonat.
Per
un altre, rebem nombroses propostes editorials de tota mena, i totes elles
passen a un consell de valoració, compost per experts en diverses vessants
culturals. Si hi ha una visió favorable, i el projecte s’inscriu dins de la
filosofia de les col·leccions obertes, es tira endavant.
-Què és allò que vos motiva d’una ploma? I
d’un llibre, vos ho pregunto com a lectors i com a editors?
-L’originalitat
de les propostes, al marge de la temàtica. Que siguen
aportacions novedoses i interessants per al públic,
que sumen a la nostra cultura i a la nostra societat. I com a editorial, el
compromís dels autors també és fonamental.
-Què vos va motivar en el cas que ens
ocupa avui, Quan truquen de matinada de Salvador Vendrell?
-Aquesta
obra ha estat guardonada amb el darrer Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa, un
dels més importants i prestigiosos de la literatura valenciana, de manera que
sabíem que tíndriem una obra de destacada i
reconeguda qualitat, que a més a més, tracta assumptes i personatges del país.
Des del primer moment vam plantejar que podíem tindre a les mans una de les
novel·les en valencià de referència d’aquest Sant Jordi.
-Com ha sigut treballar amb en Salvador
Vendrell?
-Com
a bon autor preocupat de la seua creació, Salvador Vendrell ha seguit de prop
tot el procés d’edició de l’obra, i les converses han estat constants i
productives durant aquests mesos, tant en la correcció, en la coberta, en les
accions de promoció i presentació. Val a dir que ha estat obert a les nostres
propostes i entre les dues parts ho hem tirat endavant.
I
tal com està el panorama literari nostrat avui en dia, la implicació de l’autor
és imprescindible per a que l’obra es moga.
-A qui penses, , que va destinat aquest
llibre?
-D’entrada,
“Quan truquen de matinada” és un llibre obert a tots els públics. L’estil de
Vendrell és directe i entretingut, i tot i no ser extens, les tres èpoques en
les quals transcorreix l’acció (anys 20 i 30,
Transició, i actualitat) s’alternen i es combinen d’una manera natural. I
encara que el marc geogràfic és prou definit, la comarca de la Ribera, el tema
de fons que impregna l’obra és universal.
- I a qui van destinats els llibres des d´Onada Edicions?
-A
tot tipus de públic. Tenim obres per a totes les edats. Òbviament, els llibres
dedicats al territori ténen més presència al mateix
territori, però les col·leccions genèriques (infantil, juvenil, narrativa,
poesia, teatre) estan obertes a qualsevol persona que busque
una bona història, un bon conte o un bon poema.
17897
Quan truquen de matinada. Salvador Vendrell
160 páginas 23 x 15 cms.
15,00 euros
Onada
Pere, un
historiador reconvertit a periodista, sobreviu, escèptic, en una València desinflada on totes les
torres enlairades durant el
boom immobiliari van caient
com a conseqüència de
la crisi. Té molt clar que ja no pot canviar i té assumit que pertany, des de sempre, al bàndol dels perdedors i, sense ganes, participa en totes les vagues i protestes. Sap que acabarà la vida com la va començar: lluitant contra els mateixos de sempre. Recorda l’època de la transició democràtica quan, de jove, va viure totes les esperances de construir un món millor. Una transició en què en nom de la “reconciliació
nacional” no es veia amb bons ulls que es recordara els derrotats de la República.
El treball en les memòries
de la viuda d’un anarquista li
permet al protagonista viure
tres moments històrics que són els tres plànols
temporals que s’alternen en
la novel·la: el moment en què tot era possible
durant la República; la il·lusió
i el pragmatisme de la transició
democràtica, i la crisi
actual, on els de sempre intenten desmantellar
totes les conquestes socials.
Salvador Vendrell (Fortaleny, 1958) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i actualment és catedràtic
de valencià d’ensenyament secundari a l’institut Joan
Fuster de Sueca. S’ha dedicat
molt de temps a l’estudi de la llengua i la
literatura i ha publicat abundant
material didàctic per a l’ensenyament
del valencià, sobretot llibres de text per a secundària i batxillerat. Ha traduït diversos llibres de
literatura infantil i juvenil, ha actualitzat clàssics com ara Curial i Güelfa i és coautor de l’adaptació d’Alí Babà i els quaranta
lladres i Els viatges de
Marco Polo i de biografies sobre Ausiàs
March o Jaume I. És
columnista del diari Levante-EMV, i ha recopilat part dels seus articles
en el llibre Columnes de paper.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069