La
Librería de El Sueño Igualitario
-
Has escrit ja alguns llibres sobre la recuperació de la MH a Castelló i
provincia. Per què? , perque és la terra que més coneixes i per qué és allò que
més, d´alguna manera, t´estimes escriure per recuperar la MH de la teva
terra?
- Converses familiars ja de xiquet, les primeres notícies que sobre la memòria
històrica en van arribar a la dècada dels 90…ja van despertar la curiositat i
la necessitat de coneixement envers la guerra civil i el franquisme a la meua
terra, al meu ámbit geogràfic quotidià, aquest contacte amb l’entorn més
immediat, amb la teua ciutat, amb els llocs coneguts…, noms de carrers,
històries amb els seus personatges, personatges de l’actualitat local,
polítics, famílies amb “nom”…tot aço fa preguntar-te qui som aquestes persones,
per qué han arribat on estàn…i t’anodones que per explicar el nostre present,
la gent que encara hui ocupa càrrecs, detenten el poder econòmic, per conèixer
la societat actual de Castello, com s’ha configurat, les seues tradicions que
ens han transmés, les nostres festes…tot te una explicació i un perque molt
important a la Guerra Civil i la postguerra, i en gran mesura amb els vencedors
d’aquesta guerra, que van organitzar el poder local i van construir un
imaginari col•lectiu d’història, de festes i de tradició que encara està assumit
per gran part de la societat actual. Al mateix temps hi ha altres personatges
silenciats, famílies, exiliats, afusellats, dels que per primera volta sents
parlar…son l’altra història, la desconeguda fins ara.
- Escriure sobre la teva terra, la teva gent i sobre uns esdeveniments tant
tràgics no és molt dur?.
- Es dur en quant a la càrrega de violència, mort, històries de vida, de
repressió i d’injustícia a les que t’has d’enfrontar, peró al mateix temps es
gratificant redescubrir aquestes històries, fer-les públiques, es un compromís
ètic de l’historiador amb la seua història i la seua societat…es col•laborar
d’alguna manera amb els principis de veritat i justícia que han d’impulsar el
restabliment dels drets de les víctimes dels conflictes, les guerres i les
violacions dels drets humans…es gratificant sentir con les paraules
pronunciades per primera volta en una entrevista sobre esdeveniments de fa tant
de temps poden alleugerar una pena, un patiment personal…com molts testimonis
experimenten una mena de catarsi emocional.
- Allò que vull dir que ,a lo millor d´un tema tant fotut com aquest, primer
parlaran els testimonis i les gents amb gent desconeguda que amb un estudiós de
la terra…..t´has trobat amb moltes portes tancades?.
- No, la veritat es que en general la gent ha segut receptiva, amb interés i
moltes voltes necessitat de parlar, de transmetre la seua història, una forma
d’alleugerar-se per dins, de donar testimoni al final d’una vida. També es
veritat que moltes entrevistes i testimoniatges han segut mitjançant contactes
coneguts amb aquestes persones, o inclús elles directament s’han dirigit a mi,
o al grup per parlar coneixent la nostra tasca, en les nostres jornades,
exposicions, actes….
- És aquest el llibre que més t´ha exprimit com investigador, el més
exigent?
- Sens dubte, el llibre es el resultat de 10 anys de recerca sobre el tema de
la repressió…a mesura que he anat avançant en la investigació he pogut publicar
articles específics sobre aspectes més concrets de la repressió, llibres en
col•laboració…sobre els arxius de la repressió, sobre la repressió a Borriana,
sobre episodis de la Guerra Civil…pero aquest llibre resumeix i envolta tot el
treball sobre la temàtica repressiva, es una mena de síntesis d’àmbit
provincial perque la quantitat d’informació acumulada durant tots els anys, de
testimoniatges, dades aconseguits als diferents arxius i documentació…es de tal
mesura que s’ha de fer també un esforç important de síntesi, de selecció per
poder aconseguir el més important, el més significatiu en el volum
d’informació que pot contindre un llibre.
- Quan de temps has invertit en la investigación i amb l´escriptura del llibre?
- La recerca sobre la repressió i la Guerra Civil va començar l’any 2003 pero
la idea de fer un llibre, un monogràfic sobre la repressió crec es va gestar 4
o 5 anys després quan la qualitat i quantitat d’informació de la que disposava
en va fer reflexionar que era possible sintetizar i reunir tota aquesta
investigació en un monografia sobre la repressió a nivell provincial.
- Per què el títol aquest, a l´hora tant el-loqüent: Un país en gris i
negre?
- Perque simbolitza en gran mesura que vàries generacions de persones en aquest
país van viure molts anys de la seua vida marcats per la guerra i la repressió,
per episodis i vivències traumàtiques que els havien succeit directament o als
seus pares, a les seues famílies…per aço mentre era vigent la Dictadura i foren
d’alguna forma els vençuts en tot el que comporta, les seues vides sempres
estarien marcades per aquesta circustància, unes vides en gris i negre, amb
moments dolorosos, traumàtics, i altres que vas sobrevivint, vivint el día a
día com pots amb alegries també peró en un fons de silenci, de tristesa.
- Quan de
temps va durar aquest “país en gris i negre”?
- Tot el regim franquista va ser un periode totalitari, amb violacions
sistemàtiques dels drets humans, cal recordar les penes de mort aplicades
inclus a 1975. Si ens atenem a la repressió més dura sobre els directament
vençuts a la guerra, a execucions comeses i a persones empresonades per fets
relacionats amb la Guerra Civil…podem determinar finals dels anys 50 com
representativa d’aquesta etapa més sanguinària que coincideix també amb la desaparició
de la guerrilla i de la repressió exercida sobre ella i els seus suposats
col•laboradors, i amb certa liberalització del regim.
- Com ha anat la recerca per tal de confeccionar aquest llibre?
- Per una banda la recerca en documentació, arxius locals i estatals, alguns
oberts per primera vegada a la investigació, com tota la documentació de
l’Arxiu de la Presó de Castelló totalment inèdita, els consells de guerra
sumaríssims, l’Arxiu de l’Hospital Provincial, registres civils de diferents
pobles de la província i l’Arxiu Històric Provincial entre altres…a més del
Centre Documental de la Memòria de Salamanca…per altra banda la recollida i el
tractament de molts testimoniatges i informacions orals de totes les comarques,
seleccionats i contrastats amb altres fonts documentals. Després cal fer un
important esforç de síntesi, contextualització, establir unes premises o
objectius de la investigació, i extraure unes conclusions segons les dades i la
informació obtinguda i tractada.
- Com definiries que va ésser la Guerra Civil a Castelló, provincia?
- A la provincia de Castelló va fracassar l’intent de colp d’estat el 18 de
juliol i queda en zona fidel a la República, en un principi a la rereguarda
republicana. Durant els primers moments el desmembrament de les institucions i
el poder republicà juntament amb l’aparició de poder paral•lels…-comités de
front popular, antifeixistes a nivell provincial i local- produeix una dualitat
de poders, i una escalada de violència revolucionària incontrolada pel poder central
fins novembre de 1936. Es produeix una repressió forta contra els suposats
col•laboradors de la sublevació (militars, dretans, Esglesia…)…la situació es
controlada per l’Estat a partir de novembre de 1936 cessant prácticament la
violència i els esforços es conduiran a intentar aturar l’avanç rebel i la
caiguda del territori en mans de l’exèrcit franquista, aço es produirà durant
l’any 1938 amb la caiguda de les primeres poblacions al nord de la provìncia
durant l’abril de 1938, la ciutat de Castelló el 14 de juny de 1938 i la
paralització de l’ofensiva i l’estabilització del front a la línia XYZ al
juliol-agost de 1938 fins la finalització de la guerra.
- I la postguerra?
- La posguerra va ser un periode dur com a la resta de l’Estat…les penúries
econòmiques d’un país sacsejat per la guerra, la fam, la “cartilla de
racionamiento” present a totes les cases fins passats els anys 50, el control
sobre els costums i la imposició d’una moral nacionalcatòlica oficial a tota la
societat. Per als vençuts van ser nombroses les confiscacions, els
desterraments, les mesures de llibertat vigilada o atenuada, l’exclusió social
i l’exili. Havien perdut la pau i van ser condemnats al silenci, ara també
havien perdut béns, possessions, diners, la possibilitat de tenir un treball..
La marginació laboral dels vençuts solia dur a la degradació i la misèria
econòmica, incrementant-se el número els suïcidis, i de delictes comuns com els
robatoris o la prostitució.
El règim franquista va acabar amb una edat d’or de la cultura castellonenca
dels anys 30: una burgesia castellonenca va tindre una connexió directa amb els
canvis i la modernització social del primer terç del segle XX; amb el mecenatge
educatiu o cultural de famílies i personalitats i amb una producció literària,
cultural i artística notable.
- Com es va desenvolupar la dictadura?
- A nivell global com he comentat abans un periode autàrquic de postguerra amb
un país aillat i una repressió molt forta conseqüència de la guerra, i una
segona etapa de liberalització econòmica i intent d’apertura internacional en
la qual continua la repressió política adaptant-se a les circustàncies i per
tal de controlar i eliminar una suposada oposición al règim
- La repressió, en qualsevol de les modalitats, mereix punt i apart.
Com va ésser?
- La repressió i la mort en la zona insurgent són durant la Guerra Civil
espanyola la base de la construcció del nou poder, una necessitat política per
a mantenir i consolidar el nou projecte dictatorial i contrarevolucionari. Els
colpistes van actuar des del primer moment amb la convicció que com més dura i
cruel fóra la repressió i com més gent hi estiguera sotmesa, més fàcil seria
aconseguir els seus objectius: destruir la República i les seues idees
“dissolvents” que representava –des de el republicanisme burgués, el laicisme,
l’autonomisme, fins el socialisme i l’anarquisme que pretenia l’abolició de
l’Estat-, i les bases socials del sindicalisme i dels partits
d’esquerra. Molts autors qualifiquen la guerra civil espanyola com una guerra
de classes i per tant la repressió potser també considerada una repressió de
classe, de la classe propietària sobre la treballadora mitjançant el seu braç
armat: l’exércit, la Guàrdia Civil i les diferents milicies nacionalistes.
La repressió va ser el fruit d’una planificació freda i sistemàtica que
pretenia impedir la reorganització futura de l’oponent polític amb una
violència freda i calculada, i al mateix temps portava lligada una
institucionalització de la mort i del terror. La repressió va ser exercida
amb diversos instruments polítics, judicials i administratius, convertint-se en
la continuació de la Guerra Civil pe altres procediments. Els vencedors de la
guerra, amb la plena col•laboració i suport de l’Església que va legitimar la
violència i la repressió dels colpistes, s’apropien del discurs cristià de la
croada contra l’anti-Espanya i de la necessitat d’expurgar i fer pagar els
crims comesos i construeixen un nou imaginari col•lectiu basat en
l’autoritarisme falangista que adaptava formes i mètodes d’un feixisme
idealitzat i en un discurs catòlic integrista.
Centenars d’afusellats, morts en presons i centres de detenció —com a
conseqüència de la fam, les malalties i, a vegades, de les pallisses i les
tortures rebudes—, així com masovers acusats de col•laborar amb la guerrilla i
assassinats per l’aplicació de la ley de fugas, són el rastre sagnant que
durant un període de pràcticament dues dècades ha deixat la repressió
franquista a les nostres comarques. A banda, també cal esmentar altres mètodes
repressius com ara les confiscacions, els desterraments, les mesures de
llibertat vigilada o atenuada, el control sobre els costums, i les seues
conseqüències com ara l’exclusió social. L’exili es exponent del fracàs i la
derrota de la guerra que provoca una diàspora republicana dels vençuts, dels
quals molt havien patit previament el pas per camps de concentració francesos
referents -per les seues experiències viscudes-. en els testimoniatges i en la
memòria literària republicana.
- Fas dues diferenciacions: la repressió des de les
pressons fins a la que varen sofrir els maquis. Ens pots fer cinc cèntims.
- Finalitzada la Guerra Civil, l’empresonament massiu va ser un dels eixos
fonamentals de l’aparell repressiu del règim franquista a tot l’Estat, en el
marc d’una política de venjança que no només va afectar els que havien lluitat
en el bàndol republicà o els que s’havien significat políticament, sinó també
els seus familiars, amics i coneguts d’aquests. Les terribles condicions de vida
de les presons i centres de detenció, els càstigs brutals i l’adoctrinament
ideològic i religiós defineixen la vida penitenciària de la postguerra
espanyola, com ho demostren els testimoniatges de les condicions de vida a la
presó provincial de Castelló, a les dos presons comarcals que funcionaven a la
província, la presó de la Mercè de Borriana i la de Vinaròs, i a diverses
presons o dipòsits municipals en les comarques de Castelló.
El tracte inhumà era una constant en les presons i els centres de detenció, amb
maltractaments físics i psíquics com ara simulacions d’execucions i linxaments,
fins i tot van fer acte de presència epidèmies de tifus i sarna i desnutrició
generalitzada per l’absència de mesures sanitàries i higièniques
Una població reclosa que podia acostar-se perfectament als 300.000 interns el
1940—que a Castelló va arribar als 2.034 reclusos al gener de 1940, solament a
la presó provincial i que segons algunes dades podria superar els 5.000
reclusos en les diferents presons i centres de detencions de la província—,
absorbida per un sistema penitenciari manifestament insuficient, basat en la
pràctica de l’exclusió social massiva dels vençuts amb la intenció de depurar
la societat mitjançant el mètode de «castigar, doblegar y transformar» no només
els reclusos sinó també les seues famílies, però que ara, en plena postguerra,
era incapaç de plantar cara al gran contingent humà a què havia d’atendre. Es
generaven així situacions com ara l’amuntegament, el fred, la fam, les
malalties —tuberculosi, avitaminosi—, i els maltractaments —pallisses i
tortures— entre els murs de la presó, que en molts casos van provocar la mort
dels reclusos. La saturació de les presons no era per a les autoritats
franquistes un problema de caràcter humanitari, sinó un problema d’Estat pel
greu col•lapse que podia provocar en l’administració de justícia, per les
despeses econòmiques que suposava el manteniment de tota aquesta població i
estructura penitenciària, i també un problema de seguretat per la creixent
insubordinació que estava generant aquesta massificació carcerària
La repressió contra el maquis va començar la seua escalada el 1946. El règim va
aprofitar l’excusa de combatre la guerrilla per a eliminar qualsevol
dissidència política. El Franquisme va aprofitar aquesta conjuntura per
reactivar i renovar el seu engranatge repressiu. Però l’accentuació repressiva
no es féu tan sols per neutralitzar i liquidar la guerrilla: la voluntat d’
infondre passivitat i temor a partir dels cruels assassinats a la població civil
s’emmarcà en la pretensió depuradora, desinfectant i d’esterilització que el
règim mai havia deixat de tenir, més enllà de la en molts casos mínima i
obligada col•laboració de la població masovera amb els guerrillers.
Les activitats guerrilleres proporcionaren al règim un nou pretext per
silenciar, de la manera més sagnant, els possibles dissidents o desafectes,
persones que es pogueren salvar, amb penes de presó i sancions econòmiques, de
la primera gran onada d’aniquilació al dissident – un sector de represaliats
que tingueren el privilegi del sobreseïment d’expedients de responsabilitats
polítiques o de l’amnistia carcerària entre el 1940 o 1945 conseqüència dels
problemes que l’aglomeració i superpoblació de les presons generava. Per
aquells que tornaven de la presó o pels propis familiars de persones amb
antecedents d’esquerres, no resultava fàcil adaptar-se de nou a aquest ambient.
La por i la sospita constant en cap moment facilitaren una integració a la
societat, conformant-se un clima de persecució i de por que fou revifat pel
retorn de les ànsies de revenja, pel desig de rapinya sobre els béns, o per la
pervivència de picabaralles ideològiques, personals i laborals. El medi rural,
amb les seves característiques pròpies, la menor població i manca d’anonimat,
augmentà, si cap, un clima d’angoixa que es tornà, per a molts, irrespirable:
fou, si més no, la cruel prolongació de l’espai carcerari. Però en alguns
casos, la indiscriminada repressió i eliminació física també va arribar a
persones sense cap tipus de connotacions i antecedents polítics.
En tota aquesta repressió contra la guerrilla es va aplicar la coneguda
política de «terra cremada», que havia posat en pràctica el general de la
Guàrdia Civil Manuel Pizarro a la zona del Maestrat. Això implicava la
imposició del toc de queda, desallotjament de cases de camp i masies, incendi
de boscos i pràctica de crims indiscriminats mitjançant passejos o aplicació de
la llei de fugues, en el marc d’una sèrie de mesures en la lluita contra la
guerrilla com ara la centralització de tota la informació i els serveis, la
potenciació de les contrapartides i la pressió sobre la població civil.
-
Després estaven les discriminacions i la repressió de la gent d´esquerres que
vivien a la ciutat o al poble, on tothom es coneixia …..en quins
testimonis t´has trobat?
- Practicament tots els testimoniatges de persones de xicotetes i mitjanes
localitats ens parlem de molts paral•lelismes…l’entrada de les tropes amb el
saqueig de les cases i les primeres detencions, les presons improvisades i
episodis de venjances puntuals, i en una segona onada repressiva la tornada a
casa de molts evacuats amb les seues famílies i de soldats que venien del front
a la finalització de la guerra que es troben amb comités de benvinguda formats
per falangistes, guardies civils, familiars de víctimes de la repressió
revolucionària…que humilien, apallisen en ocasions, detenen i empresonen a
moltes d’aquestes persones. Les famílies dels repressaliats i empresonats van
viure també aquesta repressió en forma de detencions, registres, saquejos,
discriminació a l’escola, al lloc de treball, insults…
- Joan com és la diferència entre la guerra, la postguerra i la dictadura a
Castelló capital i a les ciutats més grans (més poblades) i la guerra,
postguerra i dictadura als pobles i a les comarques menys poblades?
- La maquinaria repressiva del Nou Estat va arribar i va resultar
implacable a tots els llocs del territori, la maquinària judicial, els consells
de guerra, les presons…van ser un univers repressiu comú per a tota la
població…peró el grau de coneixement de la población als pobles, les
delacions…les envejes i rivalitats entre famílies van trobar en aquesta
maquinària repressiva un cultiu magnífic per eliminar adversaris i
enemistats….les detencions i empresonaments, apallisaments i episodis de
repressió extrajudicial…van proliferar a les xicotetes poblacions, consentides
per les noves autoritats, els dretans i falangistes dels pobles van poder
exercir la justícia de la seua ma …amb permisivitat….La vida cuotidiana
resultarà en tots els seus aspectes més dura per les famílies dels vençuts als
pobles, assenyalats…com a rojos o « fills de rojos »
- En quins llocs t´has trobat amb situacions que no t´esperaves, normalment per
desagradables i aspres?
- Normalment la gent amb la que parles, els testimonis…son persones que han
patit la guerra i la repressió directament o els seus familiars…i son proclius
a contar les experiències, inclus es dirigeixen ells cap a nosaltres i tenen
interès i necessitat de parlar…potser en les investigacions d’episodis
repressius relacionats amb la guerrilla si que en trobat masovers, persones de
les comarques de l’interior receloses de donar informació, tancades quan es van
assabentar que intentaven investigar alguna desaparició o recuperar la memòria
d’algun fet concret.
Als jutjats municipals d’alguns municipis si que notes la falta de sensibilitat
potser per desconeixement o falta de confiança a l’hora de donar informació o
obrir els seus arxius…pero practicament s’han anat subsanat totes aquestes
reticències que encara perduren en alguns funcionaris que d’alguna forma es
consideren els amos de la documentació al seu càrrec.
- Joan, quins poden ser els teus pròxims treballs, en spots dir en què estàs
treballant?
- Ara després de l’esforç d’aquesta última etapa per publicar el llibre
descansar un poc d’aquest ritme de treball…poc a poc continuar aprofundint en
diferents aspectes de la guerra civil i la repressió a les nostres
comarques…actualitzant aquest llibre, ja que es un camp obert a la recepció de
noves dades i informacions que de fet ja estic incorporant…i investigar alguns
temes més específics como el mon penitenciari, l’exili, la repressió sobre les
dones…tot enmarcat al nostre ámbito geogràfic.
Sobre el Grup d´Estudis
d´Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I:
Es un grupo formado por profesionales de la historia y los archivos que tiene
como objetivo prioritario investigar y rescatar la memoria colectiva de
momentos históricos como la II República, la Guerra Civil, el franquismo y la
transición democrática en el marco geográfico de Castellón i las nuevas
comarcas, mostrando y estudiando como nuestros antepasados vivieron la realidad
mediante normas, representaciones y formas de vida cotidiana, modelos de
género, profesiones tradicionales y modernos, celebraciones religiones y
profanas y espacios de sociabilidad y ocio. El colectivo realiza entrevistas
orales, recoge fuentes orales y hace inventario y cataloga archivos para
facilitar la búsqueda y recogida todo este patrimonio en el Centre de
Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica Local de la Universitat
Jaume I.
Este Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló inició sus actividades
en el año, 2004, teniendo como objetivo la recuperación de la memoria histórica
de la Segunda República, La Guerra Civil i la dictadura franquista en todos los
ámbitos: histórico, político, sociocultural…todo ello teniendo como
herramientas la recogida de testimonios orales, la creación de un archivo
documental sobre Memoria Histórica, el asesoramiento legal y histórico a
familiares y víctimas de la represión franquista y la celebración de actos,
homenajes, conferencias, exposiciones, jornadas y otras iniciativas públicas de
recuperación de la memoria….todo ello encaminado a reparar los principios de
verdad, justicia y reparación de los vencidos i de su dignidad….
14572
Un país en gris i
negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló. Juan Luis Porcar Orihuela
309 páginas 17 x 24 cms.
18,00 euros
Universitat Jaume I
La represión fue un elemento fundamental para la consolidación del franquismo.
La obra analiza cómo se organizó la maquinaria represiva del régimen en la
provincia de Castellón, la organización del sistema judicial y carcelario y
cómo se articula una represión sistemática e indiscriminada sobre los vencidos.
Proporciona además una investigación cuantitativa y una relación nominal
actualizada de las víctimas mortales, como respuesta a las legítimas
necesidades de información y localización por parte de sus familiares.
Finalizada la Guerra Civil, el nuevo régimen franquista impuso el terror y la
violencia para perpetuarse en el poder con el absoluto menosprecio por el
respeto a los derechos humanos. La represión significó un elemento fundamental
para la consolidación del régimen. No solamente persiguió el exterminio de los
adversarios políticos, también pretendía la eliminación de las instituciones y
las ideas que habían configurado la Segunda República.
Este libro analiza cómo se organizó la maquinaria represiva del nuevo Estado a
la provincia de Castelló, la organización del sistema judicial y de las
cárceles, cómo se articula una represión sistemática e indiscriminada
sobre los derrotados a las diferentes comarcas y localidades de Castelló. Además
proporciona una investigación cuantitativa y una relación nominal actualizada
de las víctimas mortales de la represión franquista. Como respuesta a las
legítimas necesidades de información y localización que tienen los familiares
de víctimas del franquismo y analiza las diversas manifestaciones de esta
violencia política—detenciones, estar en prisión, procedimientos judiciales
sumarísimas y la represión ejercida en la lucha contra los maquis y sus
colaboradores. El trabajo de Porcar, mediante el acceso a nuevas fuentes
históricas y archivísticas y la introducción de la memoria oral evidencia
el carácter eminentemente político e ideológico de la de la represión
estrechamente relacionada con la condición de las víctimas; estudia el uso de
la política penitenciaria y de la lucha contra la guerrilla como otra
herramienta al servicio del exterminio de los adversarios políticos i de los
vencidos en la Guerra Civil, recordando y poniendo nombres y apellidos a las
víctimas…dando voz a los familiares i homenajeando a los vencidos con el relato
de una obra que no se ha contado.
El libro está prologado por Martí Domínguez, para pasar, después, a ser todo
parte de la pluma, la investigación y el estudio de Juan Luís Porcar con una
introducción: El País dels nostres avis, un país en gris i negre ; y un total
de cinco capítulos, además se le suman el epílogo, las conclusiones y las
fuentes históricas y la bibliografía….
El primer capítulo trata sobre la búsqueda y la memoria histórica( búsqueda y
memoria, recuperando la memoria histórica a Castelló); segundo capítulo, La
Represión franquista( violencia y represión física, la destrucción de la
legalidad republicana y la nueva legislación represiva, la ley de
responsabilidades políticas, el trabajo, la moral y las mujeres); el tercer
capítulo con la maquinaria represiva en marcha, las ejecuciones, la prisión y
la represión de los maquis ( guerra y ocupación, escapadas, denuncias,
detenciones y interrogatorios, la justicia de Franco, la prisión, la represión
del maquis…) un cuarto capítulo que analiza la represión franquista a las
comarcas de Castelló i sus víctimas mortales( investigando la represión,
tipología represiva y cuantificación la represión franquista en comarcas…) un
quinto capítulo que trata sobre las víctimas de la represión franquista,
estudio geográfico ( Els Ports, El Baix Maestrat, L´Alt Maestrat, L´Alcalatén,
L´Alt Millars, L´Alt Palància, La Plana Alta, La Plana Baixa, las víctimas de
la represión franquista a la provincia de Castellón de vecindario desconocido o
de otras provincias del Estado)
Juan Luís Porcar nació en Valencia en 1966 y es técnico documentalista
en la Universidad Jaime I de Castelló. Se licenció en Geografía y Historia en
la Universidad de Valencia y es Membre del Grup d´ Estudis de Història Local i
Fonts Orals de la Universitat Jaume I (UJI) i del Grup per la Recerca de la
Mem`roria Històrica de Castelló. Porcar es autor de diversos artículos,
ponencias y publicaciones sobre la memoria histórica i sobre diferentes
aspectos de la Guerra Civil y la represión franquista. Porcar ha intervenido en
actos y jornadas y ha impartido conferencias cobre la memoria histórica a las
comarcas de Castelló. Destacan entre sus obras: La repressió franquista al País
Valencià: Borriana i Manises y La memoria i les víctimes . Además es coautor de
Castelló sota les bombes y coeditor de La Cultura exiliada, publicado por la
Universidad Jaume I. En l´actualitat en Porcar és Tècnic Documentalista del
Servei de Comunicació i Publicacions a la Universitat Jaume I.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol