La
Librería de El Sueño Igualitario
Editorial
Claret ens apropa, des de la ploma d´Hilari Raguer i amb el pròleg d´Albert
Manet un molt directe llibre que “retrata” de ple a Joan Vilar i Costa,
qualificant-lo com a “profeta de la diáspora”…En Hilari Raguer és un religiós,
però també historiador que és ben conegut perquè ha aportat molt com a mirada
analítica dins la historia contemporànea de Catalunya i d´alguns dels seus
personatges….i aquests personatges no tenen perqué ésser els més coneguts per
tothom.en Hilari sempre va una mica més enllà i ens ofereix a més d´una altra
mirada.un espai més amplio n poder disposar d´escenaris històrics i de
personatges ben variats….En aquest llibre dedica la seva mirada histórica, però
també molt humana a Joan Vilar Costa que comparteix amb ell el destí de ser
religiós, però també la complicitat de tindre una mentalitat molt oberta i
ampliada . Aquest tret no va convertir,
a en Joan Vilar i Costa, en la persona
més còmoda per aquells anys ni per aquelles mentalitats i èpoques…Aquest
religiós ,per aquestes idees tant properes als conceptes democràtics i també al
catalanisme, així com per les seves maneres de fer, desfer i afrontar diversos
temes que xocaven, i molt, amb els seus dirigients…tot i que aquests fòren
jesuïtes ….es va tindre que emigrar a França on va dedicar el seu temps, de
manera abnegada, a la resta d´exiliats republicants….però, fins i tot a
l´esxili, aquest personatge va ésser “perseguit” i va sofrir o va estar a punt
de sufrir serioses conseqüències….En el llibre ens adonarem que a tots els
llocs , i en totes les societats, hi havien reductes molt conservadors, molt
dretants i de ment molt tancada que no tenien cap mania i que denunciaven a la
resta de ciutadans i conciutadans …
Allò que fa molt llamatiu aquest llibre i aquesta publicació és el paralelisme
d´en Joan Vilar i Costa amb la del propi Hilari Raguer, almenys, tot i les
distancias, aquest ésm la sensació que ens deixa el llibre mentres l´estem
llegint i estudiant…dos homes religiosos, de ment oberta, que diuen i/o
escriuent allò que pensen …i que són valents dins de diferents escenaris i
lluitant des de diferents perspectives i amb diferents problemes i situacions
que s´els va n presentar al davant..…
Allò que
ens diu i ens apropa Claret Edicions:
Va ingressar a la Companyia de Jesús als catorze anys i es va especialitzar en
estudis històrics, però en va haver de sortir el 1931 per les seves conviccions
democràtiques i catalanistes, que xocaven amb la mentalitat dels dirigents
jesuïtes d’aleshores. Com a sacerdot diocesà escrivia al diari catòlic
catalanista El Matí. Durant la guerra civil es va oferir al Comissariat de
Propaganda de la Generalitat i hi publicava un bulletí d’informació religiosa en
diverses llengües, i també una extensa i erudita refutació de la carta
col·lectiva dels bisbes espanyols. L’apèndix bibliogràfic i documental
d’aquesta obra és la primera bibliografia sobre la guerra civil espanyola,
elogiada per crítics tan oposats com Ricardo de la Cierva i Herbert R.
Southworth. Donava per ràdio unes conferències religioses dominicals. El 1939
es va haver d’exiliar i a Tolosa de LLenguadoc es va dedicar abnegadament al
servei dels exiliats republicans. L’Església de França era aleshores molt
partidària de Pétain i uns sacerdots van denunciar-lo i fer-lo detenir per
comunista, però el cardenal Saliège i el seu successor, el cardenal Garrone, el
van protegir. Alguns sacerdots joves, consiliaris de la JOC i dels moviments
apostòlics obrers, reconeixien que Vilar i Costa els havia obert els ulls sobre
el perill del feixisme. Va deixar un record inesborrable entre els exiliats
republicans, tant els anarquistes com els comunistes, que estaven a matar entre
ells però coincidien en l’estimació de mossèn Vilar i Costa. Com diu Albert
Manent en el pròleg, «Raguer ens acosta el personatge en una prosa ben tallada
i ardent».
L´autor i escriptor. Ens aproximem a Hilari Raguer:
Hilari Raguer i Suñer neix a Madrid, el 1928. De pares ripollesos. Monjo
de Montserrat i historiador. Doctor en Dret, llicenciat en teologia bíblica i
diplomat d’estudis superiors en ciències polítiques i en psicologia social. El
1954 ingressà al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot. Va
elaborar una tesi doctoral sobre l'UDC i el 1966 fundà la revista Documents
d'Església, treballà activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica i
publicà estudis d'història de Catalunya del segle XX. El 1999 s'encarregà amb
Agustí Colomines de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a
l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i
retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
http://es.wikipedia.org/wiki/Hilari_Raguer
Joan
Vilari Costa en la viquipèdia i d´altres:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vilar_i_Costa
http://www.civtat.cat/vilar_joan.html
Cazarabet conversa amb Hilari Raguer:
-Hilari, per què un llibre
sobre la figura de Joan Vilar I Costa? Perdona l´atreviment et sents
com una mica identificat amb ell…o com, no sé, que la seva figura t´inspiri…?
-Vaig escriure
aquesta biografia empès per la insistència d’un sacerdot francès, Jean
Laffargue, a qui dedico el llibre. Encara que més jove que mossèn Vilar, havia
compartit a Tolosa de Llenguadoc la seva tasca i em va lliurar tots els papers
que havia deixat. Me’l va fer conèixer i admirar. No va parar fins que vaig
anar dues vegades a Tolosa a entrevistar persones que havien tractat mossèn
Vilar.
-Expliqueu, per favor, amic
Hilari, als nostres lectors: per què el considereu un profeta i a
més de la diáspora…?( ja em permetràs, però gairebé li fiqueu a sobre l´espatlla
la responsabilitat d´un Moisés, tot i que aquest (si no em fallen els meus
coneixements en religió), no fou profeta)
-Profeta, més que un
que endevina el futur, és un que parla al poble de part de Déu i diu coses
noves. Aplico a Vilar un passatge bíblic, del profeta Ezequiel, que Déu va
enviar a Babilònia a confortar els jueus que hi havien estat deportats
(Ezequiel 7,14-15) per donar-los la confiança que no estaven deixats de la mà
de Déu. La vida de mossèn Vilar té diverses etapes: jesuïta durant la Dictadura
de Primo de Rivera, sacerdot diocesà durant la República, col·laborador del
Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra civil... però “la
seva millor hora” (que diria Churchill) va ser la darrera, exiliat a França, al
servei dels republicans exiliats. A més de socórrer els exiliats (la millor
predicació és la de les bones obres), Vilar va dir de part de Déu coses noves
als catòlics francesos, massa dretans.
-M´ha colpit molt això de
la seva “dedicació abnegada” als exiliats republicants. Conta´ns, per
favor, quelcom d´aquest passatge particular per l´exili…..
-A Tolosa de
Llenguadoc, capital dels republicans exiliats, podia haver viscut
confortablement com a capellà i com a professor (era un biblista molt erudit),
però es va consagrar als republicans més necessitats. Per ajudar-los vivia en
la més gran pobresa personal. No distingia entre catalans o castellans,
creients o no creients, d’aquest partit o de l’altre. No feia proselitisme, no
ajudava només els que anaven a missa o li escoltaven sermons, però encara que
complia estrictament les obligacions del sacerdoci i vestia la sotana era
respectat per tots aquells menjacapellans.
-La seva formació jesuiïa,
fins on el “marca”…fins on l´influencia en el seu pensament…perquè crec que és
des d´ahí que surt amb la ment tant oberta…fins i tot massa per al gust dels
propis formadors jesuïtes?
-És característic
dels jesuïtes el seu sentit estricte de l’obediència, però per a mossèn Vilar
la consciència estava per damunt de l’obediència al superior, i no va poder
acceptar la política anticatalana que seguia aleshores la Companyia de Jesús
(ben diferent de l’actual). Per això va deixar la Companyia. El que més li va
quedar de la seva formació jesuítica va ser la preparació per al mètode històric,
especialment aplicat els estudis bíblics. Va ser director de la biblioteca del
Pontifici Institut Bíblic de Roma.
-Hilari que té de
particular per als religiosos, els que ens podeu parlar més i millor de la
formació religiosa,la formació des dels jesuïtes?
-La idea de sant
Ignasi va ser crear una milícia a les ordres del Papa, per tirar-se de cap a
les tasques apostòliques que els encomanés, i particularment a les missions.
Aquest és el sentit propi del seu famós “quart vot”. Per això treballen en camps
molt diversos, atenent a les més variades necessitats pastorals. En aquest
sentit, mossèn Vilar era un bon jesuïta quan, a l’exili, veient les necessitats
humanes i religioses dels exiliats, renuncia a les activitats científiques (de
la ciència bíblica) i a càrrecs eclesiàstics per donar-se a allò que creu més
urgent.
-A França, en Joan Vilar i
Costa, trova el refugi, pot ser va salvar la vida, però també hii trova la
traició…Per què a banda de ser “considerat comunista” aquest home
era com temut per a molts altres religiosos…?
-L’Església de
França, com he dit, era aleshores majoritàriament molt de dretes. Després de la
segona guerra mundial van ser molt de Pétain, col·laboracionistes amb Alemanya.
Per això després De Gaulle exigia la destitució de trenta bisbes, acusats de
col·laboracionistes (Roncalli, futur Joan XXIII, nomenat nunci a París,
aconseguí de reduir el nombre a tres). A més, veien mossèn Vilar amic dels
espanyols republicans, els “rojos”.
-Com era, apropa, per favor
un xic al Joan Vilar i Costa: com a pensador polític…? Va ésser un religiós que
es va oposar al feixisme, però que, a la vegada, també va obrir no pocs ulls
sobre la realitat d´aquest moviment…explica, tenia com una mena de gràcia
especial a l´hora de desvetllar certs mals….?
-En aquella França
de la postguerra, encara que com dic l’Església fos majoritàriament de dretes,
hi ha una minoria que reacciona revisant les posicions tradicionals. Per dir-ho
amb el títol d’un llibre que farà furor (“França, país de missió”), descobreixen
que França no es tan catòlica com diuen i que ha de ser evangelitzada. Tenien
missioners i missioneres a tot el món, però a la mateixa França hi ha masses
camperoles i sobretot obreres que han de ser evangelitzades (recordem Azaña, el
1931: “España ha dejado de ser catòlica”). Comença la JOC, l’apostolat obrer,
els capellans obrers... És en aquests sectors que valoren Vilar i el tenen per
profeta. Com em deia l’abbé Laffargue: “mossèn Vilar ens va obrir els ulls
davant el perill del feixisme”, l’error de pensar que com més de dretes, més
catòlics.
-Quina concepció
tenia del catalanisme….més com a propera a un catalanisme cultural ,
llingüístic i demés o més aviat un catalanisme de nació plena i ferma…?
-Ja he dit que era
un erudit i el seu catalanisme abrandat tenia un abast molt cultural (p. ex.,
propugnava la recopilació i edició de les antigues traduccions de la Bíblia al
català). Potser s’hauria mantingut en aquesta trajectòria sense el daltabaix de
la guerra civil. A l’exili de Tolosa demostrarà que no era pas insensible a les
urgències polítiques i socials. No sols ho propugna amb escrits exhortant a la
solidaritat de tots els partits democràtics, sinó que ho practica amb la seva
dedicació als més necessitats.
- Anem i venim ,amb el
temps cronològic ,amb l´entrevista…com va viure la Guerra Civil, sabem que va
formar part del Comissionat de Propaganda de la Generalitat? Qunes tasques duia
a terme i amb quins escollos es topetava?
-Un dia es va
presentar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat (que tots els
historiadors reconeixen que va fer una gran tasca) i va dir al director, Jaume
Miravitlles: “Sóc sacerdot, però antifeixista i catalanista, i estic disposat a
col·laborar amb vostès”. Miravitlles va quedar encantat i li va facilitar els
mitjans necessaris. Publicava un butlletí d’informació religiosa (evidentment,
a favor de la República) en diverses llengües que s’enviava a autoritats
religioses internacionals. La seva gran obra va ser una voluminosa i ben
documentada refutació de la carta col·lectiva dels bisbes espanyols a favor de
la insurrecció militar. Per a redactar aquesta obra es va recloure durant uns
mesos a Montserrat, on trobava a la biblioteca la documentació històrica,
teològica i bíblica que necessitava.
-Quan hi veu que la seva única
sortida era la diáspora? Aquest home es va exiliar a un lloc bñen mític Tolosa
de Llenguadoc…ens podeu explicar si va triar aquest lloc per quelcom especial?
-A Tolosa hi va anar
a parar el nucli principal dels republicans exiliats. D’altra banda, l’arquebisbe
de Tolosa, cardenal Saliège, era molt avançat, no era col·laboracionista ni
d’ultradreta (va ser el primer bisbe que va protestar públicament per la
deportació de jueus, fins dones i nens, que Hitler exigia de Pétain) i va
protegir mossèn Vilar quan per denúncia de sacerdots francesos l’havien
detingut per comunista, i el va nomenar professor del seminari menor i també
“aumônier (capellà) des Espagnols”.
-Com era com escriptor: què
hi destacaries de les seves participacions a diferents publlicacions d´en
Joan Vilar i Costa? I com a persona..?
-Té importants
articles bíblics a l’Enciclopèdia Espasa. Es publicaven anònims, però sabem que
és seu un de gran valor científic dedicat a la Vulgata, la traducció de la
Bíblia al llatí que va fer sant Jeroni, i que fins al Vaticà II ha estat
l’oficial de l’Església romana. Era el típic savi distret. Quan, com tots els
jesuïtes, va haver de fer el “maestrillo” (uns anys ensenyant de tot en
col·legis de la Companyia abans de ser ordenat sacerdot), no se’n va sortir
gaire, perquè no sabia dominar els nens. Tampoc li va anar massa bé al seminari
menor de Tolosa. Era molt idealista. Però a l’exili es va mostrar molt realista
compartint les necessitats dels exiliats.
-Expliques, en el llibre,
que aquest home fa coincidir, ja que va deixar un record inesborrable, tant a
anarquistes com a comunistes…ja és difícil això , no? ( i ja és més que un
mèrit)
-Això és justament el que més em va cridar l’atenció les dues vegades que
vaig ser a Tolosa entrevistant exiliats. Ja sabem que els republicans estaven
molt dividits al final de la guerra, i més encara a l’exili. Quan parlava amb
un comunista, es desfeia en elogis de Vilar i Costa, però afegia: “llàstima que
es fiava massa dels anarquistes”, i si parlava amb un anarquista deia que era
admirable, però que es deixava manipular pels comunistes. La conclusió lògica
era que ajudava tothom i no es casava amb cap partit, sinó que exhortava, de
paraula i amb escrits, a la unitat i la solidaritat.
18619
Joan Vilar Costa.
Profeta de la diàspora. Hilari Raguer. Prólogo de Albert Manent
120 páginas 14,4 x 22 cms.
12,50 euros
Claret
Va ingressar a la Companyia de
Jesús als catorze anys i es va especialitzar en estudis històrics, però en va
haver de sortir el 1931 per les seves conviccions democràtiques i catalanistes,
que xocaven amb la mentalitat dels dirigents jesuïtes d’aleshores. Com a
sacerdot diocesà escrivia al diari catòlic catalanista El Matí. Durant
la guerra civil es va oferir al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i
hi publicava un bulletí d’informació religiosa en diverses llengües, i també una
extensa i erudita refutació de la carta col·lectiva dels bisbes espanyols.
L’apèndix bibliogràfic i documental
d’aquesta obra és la primera bibliografia sobre la guerra civil espanyola,
elogiada per crítics tan oposats com Ricardo de la Cierva i Herbert R.
Southworth. Donava per ràdio unes conferències religioses dominicals. El 1939
es va haver
d’exiliar i a Tolosa de LLenguadoc es va dedicar abnegadament al servei dels
exiliats republicans. L’Església de França era aleshores molt partidària de
Pétain i uns sacerdots van denunciar-lo i fer-lo detenir per comunista, però el
cardenal Saliège i el seu successor, el cardenal Garrone, el van protegir.
Alguns sacerdots joves, consiliaris de la JOC i dels moviments apostòlics
obrers, reconeixien que Vilar i Costa els havia obert els ulls sobre el perill
del feixisme. Va deixar un record inesborrable entre els exiliats republicans,
tant els anarquistes com els comunistes, que estaven a matar entre ells però
coincidien en l’estimació de mossèn Vilar i Costa. Com diu Albert Manent en el
pròleg, «Raguer ens acosta el personatge en una prosa ben tallada i ardent».
Hilari Raguer i Suñer neix a Madrid, el 1928. De pares ripollesos. Monjo
de Montserrat i historiador. Doctor en Dret, llicenciat en teologia bíblica i
diplomat d’estudis superiors en ciències polítiques i en psicologia social. El 1954
ingressà al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot. Va elaborar
una tesi doctoral sobre l'UDC i el 1966 fundà la revista Documents d'Església,
treballà activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica i publicà
estudis d'història de Catalunya del segle XX. El 1999 s'encarregà amb Agustí Colomines
de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili, dipositat a
l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu
Nacional de Catalunya.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069