Cazarabet conversa con... Manel Aljama, autor de “La soledat del llebrer” (Pagès)
Una història negra des de la ploma de Manel
Aljama que va guanyar el XXVIII Premi Ferran Canyameres
de novel-la l’any passat.
Forma part de la col·lecció Lo Marraco Negre, de
Pagès.
La sinopsis del llibre:
Estiu de 1975, José Luis Canales,
el jove inspector de la Brigada Político Social
arriba a Barcelona. Destinat a la comissaria del Districte Cinquè, viurà
moments històrics: els darrers dies de Franco, l’entorn polític català, les vagues
i la delinqüència
quotidiana que quan surt a la premsa ho fa amb lletra petita. Desobeeix les
ordres dels seus superiors. Fidel a l’honestedat de la seva joventut i l’estima
per una meretriu, decideix investigar els assassinats de dones que fan el carrer.
Tot sol, amb l’única complicitat de la seva parella, aterra en el món sòrdid de
les curses de llebrers. Sense traça ni mètode, pot ser que la jugada li surti
molt cara.
Ens apropem a l’autor?
Manel Aljama ha treballat com informàtic
especialitzat en virtualització. Ha col·laborat en
diversos portals digitals. Ha publicat una desena d’antologies de relats i ha
estat traduït al francès. Present a les xarxes socials amb diversos blocs i
col·laboracions en revistes de gènere com miNatura.
El 2015 guanya el XXVII Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Badalona amb la
seva segona novel·la Futur imperfecte. Membre de clubs de lectura com el
d’ILC i el d’Òmnium de Sabadell. Rapsoda
i presentador quan li demanen. Fascinat per la ràdio des de ben jove, ha col·laborat
en programes literaris i de foment de la lectura, el més important, Llibres
& Company de RNA. Col·labora també en la plataforma Radio Arte dedicada als dramàtics. Des de 2018 condueix el
programa de música mediterrània Sons de Prop, a Montcada Ràdio (104.6 FM i internet) i publica regularment a la revista d’humanitats La
Tortuga Avui. http://manelaljama.cat/
Cazarabet conversa amb Manel Aljama:
-Manel
amic, què et duu a escriure novel·la negra?
El gust per escriure les històries que he llegit. El primer llibre que em
van regalar era de “El club de los siete secretos” on una grup de nens juguen a detectius. Sherlock Holmes, Agatha Christie, Chandler,
Hammet, Simenon, Highsmith van ser lectures que van reforçar i afirmar la
passió pel gènere.
-Creus que és un dels
gèneres o el gènere que millor despulla l’ànima humana?
És difícil dir això, però
sí que és el gènere que intenta mostrar les dues cares o els dos costats de
l’ànima.
-Fins i tot la social…i
ací, en aquesta novel·la lo social té molt de pes perquè ens trobem en ple
trànsit entre dictadura i transició…?
Sí. La dictadura genera
una societat que té clares les coses perquè circula entre una dualitat: el no
està prohibit és obligatori. Però quan s’esquerda, el sistema protector dels
comportaments automàtics que segueixen tot per inèrcia esdevé un problema. I
els policies, en especial els joves, pateixen aquesta crisi.
-Com ho viu això el protagonista a la temuda
Brigada Político Social?
Amb sorpresa. No ha rebut cap preparació específica. No en calia en un país
on els que han sobreviscut al cop d’estat del 1936 i la feina és perseguir
lladregots de banc. A Barcelona hi havia resistència organitzada i els crims de
sempre. Els valors que ha après al sistema no servien al 1975
- A la trama a l’entramat
hi ha molt de mar de fons amb retratar i dibuixar “lo polític” i “lo
social”…..t’ha costat molt bolcar-lo negre damunt blanc?
Escriure no. Documentar
sí. Jo era un nen de dotze anys (feia setè d’ EGB) al novembre de 1975 i tot i que no tenia la consciència política
d’un adult, alguna cosa sabia. La documentació ha estat feina feixuga perquè
sembla que hi hagués una única versió de la transició. Trobar testimonis vius
nous disposats a xerrar ha estat difícil.
-Ell es veu entre l’aigua i l’oli perquè té que fer
de policia,però té el seu propi rerefons, les seves conviccions, idees e
ideals…un xoc frontal en una persona que, en aquells dies, daguera esdevindre, fins i tot, difícil de dur a terme, no?
No s’avorria. Pertany a
la generació ye-ye però és del règim. El conflicte li
fa veure que hi ha altra realitat amb altes problemes que van més enllà del que
surt a la premsa.
No voldria fer
revelacions, però si no mor el dictador, hauria tingut un altre càstig molt més
server. “El hecho biológico
inevitable” com deien els del règim ho va trasbalsar tot i d’aquella manera el
va “beneficiar”.
Per això el títol. La
seva parella és una dona molt intel·ligent i molt més forta que ell. Però, com
tal va a la seva. No vol dependre de ningú.
Molt bé, encertes. És
també un símbol. Tots són llebrers, gossos per anar a cacera... En el cas dels
llebrers, no ho conec, potser algun gos s’ha rebel·lat algun dia i ha deixat de
perseguir el peluix. Llavors el seu propietari...
Som nosaltres que amb un
cantó o altre de la nostra personalitat o si vols, diguem, el cor o el cap,
decideixes encaminar les teves passes cap un lloc o un altre, sí. Sempre és
nostra la decisió. Recorda “El Vaquilla” que va
reconèixer que havia tingut oportunitats per sortir, però que les havia
rebutjat.
Tinc records visuals que
he intentat descriure i que també he pogut contrastar amb gent gran que tenia
vint o vint-i-cinc anys i em diuen després de llegir el llibre que he encertat de
ple.
Intento ser autor de mapa
tot i que els personatges et reclamen protagonisme i sempre sóc obert i
flexible.
Pagès és d’entrada una
editorial m’estimo molt. Un exemple. La novel·la acaba en Pagès perquè
l’editorial que publica el premi Josep Canyameres que
la novel·la va guanyar. Content que el meu llibre està al costat de tots els
altres guanyador i en catàleg tan complet. Com un nen amb sabates noves.
-Ens pots explicar en què
estàs treballant en l’actualitat…ens pots fer cinc cèntims?
No m’avorreixo. Tinc una altra novel·la de Canales que vaig escriure abans que aquesta, una nova distopia i un altre projecte que no
és ni negre ni distòpic.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069