La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre o més aviat
un tractat sobre l´ús de falconeria de Maties Mercader (1475).
El llibre hi
compta amb la edició crítica, la introducció i les notes de Roser Melchor
Fenollosa.
El llibre editat
per la Institució Alfons el Magnànim està dins de la Col-lecció Arxius i
Documents.
La Institució
Alfons el Magnànim és un Centre Valencià d´Estudis i d´Investigació.
Es tracta aquesta
de l´obra dún canonge en Maties
Mercader, escrita al segle XV, però que avui encara és un referent i d´interés.
Allò que ens
conta la Institució sobre el llibre:
La Pratica
de citreria és obra de Maties Mercader,
canonge valencià del segle XV i fill, net i oncle de tres batlles generals del
Regne de València. Fou ardiaca major de la Seu valenciana, paborde i rector de
l'església de Sant Nicolau de València, entre d'altres. Va haver d'intervenir
en processos legals contra la Inquisició que imposava Ferran el Catòlic. I ho
féu tot defensant les lleis valencianes, així com els interessos de l'Església
en els temps difícils de finals d'un règim que el Catòlic s'entestà a liquidar.
Posseïdor d'una important biblioteca, amb molts
llibres portats a València des de Nàpols, participà en l'humanisme que bullia a
l'altra banda del Mediterrani.
El tractat de falconeria que Mercader va llegar
a les portes del Renaixement i que ara editem li l'encomanà el rei Ferran I de
Nàpols, fill d'Alfons el Magnànim, en una Cort on l'afició a la caça vivia
temps gloriosos i era més important que a cap altre lloc de l'Europa
d'aleshores. A Nàpols acudien experts d'arreu, amb tècniques noves, i hi
dipositaven les seues experiències, de manera que va esdevenir el centre amb
més prestigi, i més innovador, on es valorava més l'experimentació directa que
la tradició. Mercader participà en aquesta ciència nova.
Autora de l'edició:
Roser Melchor és llicenciada en Filologia
Catalana i Italiana, especialitats que ha posat al servei de l'edició de textos
entre ambdós llengües en contacte. Edita el text Pratica
de citreria de Maties Mercader a
partir dels testimonis de les biblioteques: Biblioteca Nacional de España, Real
Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, Bibliothèque Nationale
de France, Yale University Library, Biblioteca Comunale di Palermo i Biblioteca
Centrale de la Regione di Sicilia.
Els
títols d´aquesta col-lecció, la d´Arxius i Documents de la Institució Alfons el Magnànim:
https://archivero.es/isbn/coleccion/Arxius-i-documents.2927/
Cazarabet conversa amb Roser
Melchor Fenollosa:
-Roser,
tan important era al segle XV la falconeria per tal de dedicar-li una
investigació en forma de tractat des de la ploma del canonge Maties Mercader?
-La falconeria és
realment important en l’Europa de l’Edat Mitjana i ho és molt a la cort Napolitana
d’Alfons el Magnànim i del seu fill, el rei Ferran. El llibre recull una cacera
a gli Astroni, -un cràter- amb la
descripció de tot un desplegament de participants i un gran luxe en animals,
persones, vestits i ornaments de tot tipus. En un inventari de bens que vénen
de Nàpols amb el Duc de Calàbria quan es casa amb Germana de Foix llegim
ornaments d’aquests ocells; pensem que en aquesta cort es feien servir sonalls,
per exemple, encarregats a orfebres amb materials nobles d’or i plata, incrustacions
d’ivori i amb l’escut de la casa reial també incrustat: tot un luxe. A més en
les corts medievals els reis, de vegades, s’enviaven obsequis que eren en
ocasions ocells de caça ensinistrats; els falconers portaven els presents a la
cort com a diplomàtics i ho aprofitaven per tractar assumptes polítics. La cort
de Nàpols invertia moltíssims diners i recursos humans en el cultiu d’aquesta
art.
-A partir d’on surt aquest llibre que ací
edita la Institució Alfons el Magnànim?
-Aquest llibre
surt de la investigació que faig en la tesi doctoral. És l’edició d’un tractat
escrit per un canonge valencià en l’italià –el títol és en napolità de
l’època-de la cort de Nàpols; en la llengua d’aquella cancelleria. Maties
Mercader-així es diu l’autor-va a Nàpols no sabem a què però el que sí que
sabem és que hi va diverses vegades i que té bona relació amb el monarca i li
encomanen que escriga el que sap sobre la cura dels falcons.
-Per què et fixes en la Pratica de citreria?
-Forma part d’una
visió més àmplia del segle XV. Alguns estudiosos com Joan Fuster, Miquel
Batllori o Germà Colón manifesten que el segle XV de les lletres catalanes, tot
i que és el segle d’or de la nostra literatura, encara no està prou estudiat.
L’aportació d’intel·lectuals nostrats a l’Humanisme és molt més nombrosa del
que es coneix; n’hi ha molts més noms que encara no han eixit a la llum, noms
de persones que escriuen no ja literatura de creació, sinó sobre altres temes i
ho fan en altres llengües a més del català com és el llatí, el castellà i
l’italià. La professora i investigadora de la Universitat de València Júlia
Benavent concreta aquesta idea amb noms i cognoms, obres i arxius i
biblioteques escampades arreu del planeta però sobretot a Europa i més encara a
Itàlia. Publica el llibre Biblioteca
dispersa que suposa un avanç excepcional i
punt de partida fonamental perquè es puga estudiar i ressituar el nostre
segle XV. El tractat de Mercader se situa en aquest àmbit, és un dels noms dels
valencians del s. XV que participen i col·laboren amb l’Humanisme en aquell
segle.
-Es podia considerar la falconeria, en aquell
temps, un art? I ara?
-La falconeria és
l’art de caçar amb aus, abans i ara. A l’Edat Mitjana va tenir la seua màxima esplendor
i ara, des del 2010 està considerada Patrimoni Nacional de la Humanitat per la
Unesco. Actualment és un esport.
-Però un art que sorgia d’una necessitat?
-Els antics tractats de falconeria recomanaven
aquest “deport” i la caça en general per a l’educació dels senyors, nobles,
reis perquè els exercitava en el camp de la guerra i en la disciplina de la
desídia que duia mals hàbits i vicis. En temps de pau la caça preparava
aquestes persones. Els pobres també caçaven però en uns casos era per necessitat
mentre que per als altres suposava més coses, com hem dit.
-Els falcons són animals que encara hui són
molt venerats, oi?
-Els falconers de
hui en dia se’ls estimen i els aprecien moltíssim.
-Avui en dia hi ha gent que pràtica la
falconeria…es té en compte aquest tractat?
-No. Vaig
contactar amb algun falconer al començament del treball i la cura dels ocells
es fa, segons em van dir, actualment amb medicaments farmacèutics. Sembla que
no fan servir herbes ni preparats com a l’època en què va ser escrit el
tractat.
-Quines característiques tenia qui es dedicava
a la falconeria fa uns anys i quines guarden ara? Què
és el que els uneix i què és el que ja no es fa?
-A l’època del
tractat, el segle XV, hem dit adés que per als caçadors i per als pobres caçar
suposava una necessitat, sobreviure i menjar: Per als nobles, reis i grans senyors era una diversió amb un
component educatiu, també, un valor afegit al seu estatus de luxe. Els reis del
casal d’Aragó van dur la caça al més alt nivell.
Ara mateix desconec la varietat de persones que practiquen
aquesta afició. Les més properes que he conegut van a les fires o tenen escoles
de falconeria i ensenyen aquest art als
xiquets mitjançant tallers de natura. En països àrabs sembla que practiquen
aquesta art persones acabalades. No n’estic massa al corrent; cal dir, però que
actualment el falcons es fan servir als aeroports per espantar altres ocells i
evitar impactes contra els avions.
Una
característica comuna entre els falconers d’ambdues èpoques que comparem és que
són els responsables d’ensinistrar i de tenir cura dels falcons. La
responsabilitat en l’atenció quan emmalalteixen recau en els falconers. Son els
propis veterinaris i intercanviant experiències. Com a la cort napolitana dels
reis d’Aragó que va ser un centre obert a la ciència nova.
-Però no està realment ben vista pel grups
d’animalistes. Què ens pots reflexionar?
-No veig que
maltracten els ocells caçadors. Les preses ja és una altra cosa…No puc entrar
en aquesta polèmica.
-En aquells temps als estudis, les
investigacions, les lletres i demés tenien molt més fàcil accés o la gent molt
adinerada o els clergues…no és cap sorpresa que el llibre el signe un canonge.
Què en penses?
-Mercader és
membre d’una família molt important de la València de l’època. El seu pare va
ser batlle general del regne, el germà també així com el nebot. El batlle
general era un càrrec de molta responsabilitat, administrava els béns del rei.
A ell, com a membre d’una família important i influent que havia de tenir representants
en tots els sectors del poder, li va correspondre el de l’església. I ací,
també exercia molts càrrecs que equivalien a molts diners i molt de poder. Cal
dir que va exercir la tasca que li fou encomanada amb dignitat i la va executat
eficientment. Va ser una persona culta amb una biblioteca important, amb una
quantitat considerable de llibres-alguns d’ells portats de Nàpols- i que ha
estat motiu d’estudi, la biblioteca, en una tesi doctoral. Era una persona
culta, molt culta. A Nàpols li encomanen l’escriptura del tractat perquè
coneixia la matèria però perquè sabia fer-ho.
-Té molt de cultura mediterrània i mossàrab,
la falconeria, oi? Per què creus que ací, aquesta
pràctica estava més arrelada?
-Sí,
efectivament. No sé si està més arrelada que en altres llocs; supose que depén
de moments. Al segle XIII, Federico II de Sicília escriu un llibre molt
important de falconeria d’on beuran molts altres tractats posteriors; és en
llatí De arte venandi cum avibus
–De l’art de caçar amb ocells-. . Hi ha un rei a la corona d’Aragó, Joan el
Caçador que regna a les acaballes del s XIV i que mor d’una caiguda de cavall
en una cacera, molt arrelat a la falconeria també; la seua cort en genera
alguns textos. Ara, la cort napolitana del Magnànim i el seu fill, que abraça
mig segle, és on la falconeria pren més volada: les despeses en ocells i tot el
que generava (gossos, personal que requerien, cavalls, ornaments per als
ocells, etc) no era comparable a cap altra cort del moment. I això és a Nàpols
però l’afició està arrelada en aquest costat de Mediterrani en aquell moment
també. Per què? No t’ho sé dir però és evident que hi havia tradició. Ausiàs
March és falconer major del rei Alfons, s’intercanvien ocells…
-Amiga, com a editora fins a quin punt t’has
de documentar al davant de certs temes com
ara aquest, la falconeria? Com ha esdevingut tractar amb les biblioteques?
-Un especialista
en falconeria va orientar-me en lectures fonamentals que havia de conèixer.
Després he llegit tractats, molts d’ells penjats a internet, d’altres no. El
tractat de Mercader era de difícil interpretació i vaig haver de fer molta
recerca en diccionaris italians i també el Diccionari Català-
Valencià-Balear-aquest ha estat fonamental-moltes paraules passaven per
italianes però en realitat eren catalanismes que no existeixen en italià. El
tracte amb les biblioteques i arxius: tot una aventura, un goig. He hagut
d’acarar testimonis in situ a Madrid,
a El Escorial i a Palerm. El viatge a Sicília era imprevisible, finalment va
anar molt bé i el tracte amb els bibliotecaris, en general puc dir que he
trobat gent que fa bé el seu treball; els de Palerm molt
atents amb mi. Amb el manuscrit de Yale vam tenir problemes perquè no
m’enviaven una còpia. Tenien un testimoni de l’obra de Mercader i no me’n feien
arribar còpia. Finalment des de la UJI ho van aconseguir. A la Biblioteca
Comunale di Palermo van digitalitzar a posta el manuscrit per a mi per primera
vegada i la directora de la biblioteca va voler conèixer qui s’interessava pel
manuscrit, per a ells era una joia que custodiaven. És molt interessant, aquest
treball, ja veus.
27107
Pratica de citreria. Un tractat de
falconeria de Maties Mercader (1475).
Edició crítica. Introducció i notes de Roser Melchor Fenollosa
206 páginas
14,00 euros
Institució Alfons el Magnànim
La Pratica de
citreria és obra de Maties Mercader, canonge
valencià del segle XV i fill, net i oncle de tres batlles generals del Regne de
València. Fou ardiaca major de la Seu valenciana, paborde i rector de
l'església de Sant Nicolau de València, entre d'altres. Va haver d'intervenir
en processos legals contra la Inquisició que imposava Ferran el Catòlic. I ho
féu tot defensant les lleis valencianes, així com els interessos de l'Església
en els temps difícils de finals d'un règim que el Catòlic s'entestà a liquidar.
Posseïdor d'una important biblioteca, amb molts llibres
portats a València des de Nàpols, participà en l'humanisme que bullia a l'altra
banda del Mediterrani.
El tractat de falconeria que Mercader va llegar a les portes
del Renaixement i que ara editem li l'encomanà el rei Ferran I de Nàpols, fill
d'Alfons el Magnànim, en una Cort on l'afició a la caça vivia temps gloriosos i
era més important que a cap altre lloc de l'Europa d'aleshores. A Nàpols
acudien experts d'arreu, amb tècniques noves, i hi dipositaven les seues
experiències, de manera que va esdevenir el centre amb més prestigi, i més
innovador, on es valorava més l'experimentació directa que la tradició.
Mercader participà en aquesta ciència nova.
Roser Melchor és llicenciada en Filologia Catalana i
Italiana, especialitats que ha posat al servei de l'edició de textos entre
ambdós llengües en contacte. Edita el text Pratica de citreria de Maties Mercader a partir dels testimonis
de les biblioteques: Biblioteca Nacional de España, Real Biblioteca del
Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, Bibliothèque Nationale de France,
Yale University Library, Biblioteca Comunale di Palermo i Biblioteca Centrale
dela Regione di Sicilia.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069