Cazarabet conversa con... Antoni López
Daufí, coautor de “El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l’Ebre”
(Onada)
Emeteri Fabregat i Antoni López analitzen en aquest llibre, editat per
Onada, com va esdevindre la darrera colonització del Delta de l´ Ebre.
La sinopsi del llibre, allò que ens conta Onada Edicions:
El Poblenou del Delta és l’únic exemple de poble de colonització realitzat
pel franquisme a les Terres de l’Ebre i com a tal formà part d’un projecte més
ampli que volia completar la transformació agrícola del Delta. A més, volia ser
un exponent de la política social franquista aplicada per solucionar els
problemes del camp, suposadament favorable als petits camperols. Tot i això,
l’anàlisi del procés de colonització desenvolupat a partir de 1940 ens porta a
unes conclusions radicalment diferents: els principals beneficiats foren els
grans terratinents, mentre que els pagesos i jornalers només reberen les
engrunes d’un procés que, des d’un punt de vista agronòmic, estava ple de
dificultats.
Els seus autors:
Emeteri Fabregat.- professor a l’IES Roquetes, col·laborador de diferents
projectes de recerca universitària, és autor de diversos estudis sobre història
econòmica i demografia de les Terres de l’Ebre. Actualment investiga quina era
la realitat humana, econòmica i ecològica del Delta abans i després de la
introducció del conreu de l’arròs.
Antoni López.- és arquitecte i estudia el patrimoni cultural ebrenc. És
autor de la Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre, publicada pel
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Cazarabet conversa amb Antoni López Daufí:
Si et pareix primer
anirem a tractar trets més genèrics:
-Amic, ens pots explicar
què és allò que et va fer apropar-te a la colonització al Delta de l’Ebre i més
en concret al Poble Nou, l’últim poble fruit del fenomen de la colonització a Espanya?
-D’entrada, la singularitat de trobar-nos davant un exemple d’urbanisme de
laboratori i, després, la curiositat i la voluntat de posar en valor un
patrimoni fins llavors ocult i pràcticament inexplorat.
Un aclariment: Poble Nou és la darrera colonització del Delta però no és
pas el darrer poble de colonització aixecat en territori nacional.
-Cobra o té trets
diferencials el fenomen de la colonització a l´Estat Espanyol? - I dins de
Catalunya com era aquest poble de colonització respecte a d’altres?
-El procés colonitzador engegat per l’Espanya franquista rep influències,
entre altres, d’aquell que desenvolupà l’Itàlia de Mussolini entre els anys
1928 i 1942, a la zona de l’Agro Pontino, al voltant de Roma. En el cas
espanyol, la mida dels pobles és mes petita. L’INC (Instituto Nacional de
Colonización) organisme que coordinà les tasques colonitzadores -incloent
els projectes dels pobles- es creà a imatge de la italiana Opera Nazionale
dei Combatenti (ONC).
Poble Nou -inicialment Villafranco del Delta- és una raresa dintre
de Catalunya on només n’hi han 4 pobles de colonització (els altres són
Gimenells, Sucs i El Pla de la Font, tots tres a Lleida) i no tant per
l’interès en actuar a Catalunya sinó per ser el tram final de la conca
hidrogràfica de l’Ebre. De fet, Villafranco es va projectar des de
l’oficina regional ubicada a Saragossa.
-Els pobles de
colonització per què es creaven? Quins objectius es buscaven? Es trobaven
sempre a prop de rius pel tema de mirar de viure del regadiu i del conreu de
terres del regadiu, oi?
-Òbviament, la finalitat bàsica dels pobles era allotjar les famílies de
colons que havien estat seleccionats per treballar la terra. A Espanya es va
apostar per l’habitatge concentrat (poblats) en lloc del disseminat. L’objectiu
final, però, era dotar el país d’una economia basada en l’agricultura capaç de
ser el motor nacional en els anys de l’aïllament nacional.
Els pobles de colonització es distribueixen a l’entorn de les grans conques
hidrogràfiques nacionals. Abans de construir els pobles s’havien creat les
grans infraestructures de reg, de desguàs i de camins necessàries per a la
transformació de terrenys erms en conreus de regadiu. Aquesta tasca no
l’executava l’INC (Instituto Nacional de Colonización) sinó el Ministerio
de Obras Públicas.
-Eren possibles aquests pobles de colonització perquè
molts altres pobles s’havien extingit pels pantans, per les zones devastades
per la guerra…
-No. Aquests pobles obeeixen a una voluntat política de repoblar el camp
espanyol i responen a un determinat model d’explotació agrícola.
-Què hi ha del
paternalisme envers el petit camperol.. repartint “els lots”?
-El període d’accés a la propietat s’iniciava amb el lliurament dels títols
de possessió als colons que complien tots els requisits, i finalitzava quan,
havent complert totes les seves obligacions, rebien el títol de propietat
corresponent. Quan això no era factible, l’Estat activava un període anomenat
‘de tutela’ oferint un programa de crèdit supervisat i la direcció tècnica
necessària per garantir-ne l’explotació del lot de terra assignat. Malgrat tot,
l’Estat no regalava res i el colon acabava pagant-ho tot amb el fruit del seu
esforç: la terra, en un termini que acostumava a variar entre 15 i 25 anys, i
l’habitatge, al voltant dels 40 anys.
-Aquest paternalisme
envers els camperols i els lots…era perquè tenien certa por al moviment del
“jornalers”, per a fer front o mostrar-se com a contrapunt de fer acció
propagandística a les iniciatives passades de la Reforma agraria que va
pretendre la II República o la col·lectivització…
En la política agrària franquista s’observa una exaltació del món rural;
una glorificació del camp i de la vida rural.
Aquesta reivindicació del món rural era deguda a que la ideologia del
bàndol vencedor identificava lo urbà amb la ciutat industrial i obrera que
havia recolzat la República mentre que lo agrari s’identificava amb aquells
petits nuclis de població camperola que havien contribuït a la victòria
franquista. És a dir, una clara oposició entre el pagès de vida senzilla i
austera i l’obrer corromput i d’esquerres. Així, doncs, ens movem en un context
de ruralització forçada del qual en sortiria un home nou, que viuria amb uns
nous principis.
-Quin lloc ocupa ací la mecanització?, per que lo que
queda clar que la colonització que gira entorn a l’agricultura hi ha molta
autoexplotació..si el sector és viu és per això. Què ens pots reflexionar?
-El fet de definir a Poble Nou unes exigües parcel·les de ben just 4
hectàrees de superfície impossibilitava que la mecanització fora viable.
-En aquells dies l’agricultura
estava molt intervinguda, per una regulació de preus i mercats molt regida pel
règim… els pobles de colonització com vivien molt de les explotacions
hortofructícoles (també de cereals)… com ho vivien i com influïen?
-Respecte a aquesta qüestió, el què us puc dir és que cal tenir present que
l’arròs és un conreu estacional (d’abril a setembre). Per tant, la resta de
l’any calia buscar-se altres feines com ara la cria del llagostí a les Salines
de la Trinitat o -allò més habitual- anar a treballar per als grans
terratinents.
-Ara si va bé ens centrem
més en el Poble Nou. En base a quines excuses naix o sorgeix la possibilitat d’implantar
Villafranco del Delta que amb els anys ha passat a dir-se Poble Nou?
-Villafranco del Delta sorgeix per conrear la zona anomenada del Través, a
l’hemidelta dret del Delta de l’Ebre. Es va construir per repoblar una terra
erma i pantanosa i transformar-la en arrossars.
-És l’únic exemple de
poble de colonització impulsat pel franquisme… quins estudis previs duen a
terme per tal de portar-ho a terme? Des que es dona el vist i plau a construir
un poble de colonització fins que aquest
s’estableix…quan de temps passa? Què va costar més i quines tasques es van resistir
més?
-Poble Nou del Delta és un exemple significatiu dels més de 300 pobles
creats exnovo per l’Instituto Nacional de Colonización.
El procés que se seguia contemplava les següents etapes: Partint de
l’aprovació, l’any 1939, de la Ley de Bases para la Colonización de Grandes
Zonas, es declarava d’interès nacional -l’any 1941- la colonització, en
aquest cas, dels dos hemideltes del Delta de l’Ebre (Poble Nou està situat a
l’hemidelta dret). Més endavant, es definien les zones regables; les
expropiacions; parcel·lacions; se seleccionaven els colons; s’assignaven els
lots de terres; i, finalment, es construïen els pobles. Poble Nou del Delta es
va acabar de construir l’abril de 1956.
Allò que va costar més d’implantar foren les instal·lacions d’aigua i d’electricitat
i la connexió a la xarxa general de clavegueram, amb tots els inconvenients que
això comportà durant els primers anys als colons. Aquesta manca inicial de
serveis va ser habitual en bastants pobles de colonització.
-Cada poble colonitzat tenia característiques ben
diferents i diferencials…com es deixava veure això en el dia a dia del, ara,
Poblenou …? (abans Villafranco del Delta)
-Una característica pròpia de Poble Nou és la vegetació dels seus carrers a
base de palmeres, una de les poques espècies vegetals que ha sobreviscut en
aquest ambient salí. Això li confereix al poble un ambient i una imatge
semblant a la de les colònies d’ultramar del nord d’Àfrica. La seva proximitat
al mar ha propiciat un futur turístic a Poble Nou que és un dels factors que ha
garantit la seva subsistència i per això no ha quedat despoblat com tants
d’altres pobles de colonització.
-Hi havia una llei de
colonització de la zona, oi? Ens pots fer cinc cèntims? Els veïns de pobles com
Villafranco tenien deures i obligacions que no tenien altres? I què hi
havia entorn als drets?
-Sí, el 8 de juny
de 1947
es va promulgar la llei per la qual es cedien a l'Institut Nacional de
Colonització, els terrenys de l'hemidelta dret de l'Ebre situats a l'antiga
zona marítimo-terrestre.
Per ser seleccionat com a colon calia acreditar uns requisits:
Ser major d’edat i amb el servei militar complert
Tenir un certs coneixements d’agricultura i aptituds per treballar la terra
Acreditar una bona conducta
Preferiblement, casat i amb fills
També cal recordar que el colon no podia ni dividir ni hipotecar la
propietat rebuda.
-Quantes cases alberga Villafranco
del Delta? I quants veïns?
-Actualment hi ha 130 habitatges. Inicialment es van construir 96
habitatges dels 127 previstos en el projecte. Posteriorment, el poble ha anat
creixent seguint pautes arquitectòniques actuals. En temporada de vacances, la
seva població actual -al voltant de 160 veïns- augmenta considerablement degut
a l’existència de diferents establiments de cases rurals i altres serveis
turístics.
-Entorn a quins conreus vivien els habitants d’aquest poble
de colonització? i com es van delimitar els terrenys de conreu?
-A principi de la dècada de 1950 la zona del Través ja experimentà una
colonització espontània per petits pagesos que ocupaven gran part de les
terres. L’acció colonitzadora de l’INC accelerà el procés.
En base a aquestes preexistències, es va definir per a aquesta zona i tipus
de conreu un lot de terra de 3,5 hectàrees.
Si vos pareix,
ara, anem a endinsar-nos en com eren aquests pobles de colonització,
arquitectònicament parlant…- Els pobles de
colonització, urbanística i arquitectònicament,
tenien característiques molt paregudes, no? Per què?
-Sí, a primer cop d’ull la majoria dels pobles s’hi assemblen entre ells:
baixa densitat urbana (una planta o dues d’alçària); traçats amb geometria
regular; predominant l’estructura concèntrica a partir d’un nucli o centre
cívic amb la silueta del campanar que sobresurt del conjunt edificat;
generalment, pintats de blanc (se’ls anomenava ´los pueblos blancos del
franquismo´).
Aquesta semblança ve de que el seu disseny partia d’unes directrius i
d’unes normatives comuns a tot el territori espanyol i que calia respectar.
-Poques altures (o sense
altures), una mica de jardinet a vegades al davant o a l´arrere de la mateixa
casa (a vegades, sense)… encalades …com eren per dins i què tenien que tindre i
què no tenien que avui seria gairebé impensable?
-Els habitatges projectats milloraven les condicions de llum, ventilació i
distribució que presentaven aleshores les tipologies rurals existents als
pobles tradicionals. Podríem dir que eren un intent de racionalització de
l’habitatge agrícola tradicional. En aquest sentit, cal remarcar que cada
parcel·la destinava una construcció específica per a usos agraris (magatzem,
quadra, corral,...) i, en alguns poblats, s’arribava a projectar recorreguts
independents per als colons i per al bestiar.
Allò que més ens sobtaria, avui en dia, és la situació de l’aseo (cambra
higiènica) fora de l’habitatge, integrat en la dependència agrícola.
-Eren pareguts aquests conjunts,
tot i les moltes diferències i diferenciacions
a allò que podem conèixer avui en dia com unifamiliars i adossats?
-Jo m’atreviria a dir que algunes parcel·les de Poble Nou disposen de més
superfície lliure (pati) i les seves edificacions ofereixen millors estendards
de comoditat que moltes de les promocions actuals de cases en filera o
adossats.
-I com aquestes cases encaixaven totes, i com “un tot”, dins un mateix projecte d’ordenació
urbana?
-Bé, aquí intervenia l’habilitat projectual de cada arquitecte. Normalment,
solia utilitzar diverses tipologies arquitectòniques -a Poble Nou n’hi han
quatre- per tal d’assolir un millor encaix global i, sobretot, per evitar la
sensació d’uniformitat i monotonia, i donar resposta als diferents programes familiars.
La pauta d’ordenació és l’agrupació i combinació de cadascuna d’aquestes
variants tipològiques per tal de formar blocs volumètrics (les illes) que, a la
vegada, s’agrupen per donar la forma final del poblat.
-Quin paper tenien les
zones verdes? Com es disposaven?
-Les zones verdes servien com a superfície de reserva per a futures
ampliacions dels pobles. És important dir que existia una classificació que
distingia entre pobles estabilitzats i pobles amb possibilitat de creixement.
És a dir, alguns naixien com a models tancats d’urbanisme.
Es disposaven com a paravents i com a elements de protecció dels pobles.
-Podríem dir que els
poblats de colonització tenien un “estil propi” i que només calia
adaptar-se a cada lloc lo millor
possible?
-Pel que fa a la seva aparença exterior, la recomanació era que s’hi
assemblessin als pobles tradicionals, a l’arquitectura vernacla. De vegades, en
funció de les preferències de cada autor, presenten un llenguatge més proper a
la modernitat arquitectònica del moment (el racionalisme) la qual estava mal
vista per les jerarquies de l’aparell estatal perquè se la identificava amb
l’arquitectura de la República.
Sí; les circumstàncies del lloc acabaven determinant molts dels trets
urbanístics de cada poble de colonització.
-Per acabar, voldria afegir
alguna cosa més?
Sí. Des de 1993, Poble Nou del Delta està declarat Bé Cultural d’Interès
Local. Té valor en tant conjunt edificat d’una sola tacada tot seguint unes
pautes de composició unitària i utilitzant una paleta de materials tradicionals
i solvents. He constatat que aquests aspectes no sempre s’han respectat en les
recents intervencions arquitectòniques que ha experimentat el poble, tot
provocant alteracions constructives consentides. Malgrat tot, la potència del seu
traçat és tan evident que l’urbanisme de Poble Nou del Delta continua clarament
llegible.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069