La
Librería de Cazarabet
Cazarabet conversa con... Berta Sans
Monroig, autora de “El parlar de Càlig.
Anàlisi fonética, morfológica, sintáctica i léxica” (Onada)
El parlar
de Càlig.
Anàlisi
fonética, morfológica, sintáctica i léxica.
La
filòloga Berta Sans ens presenta el seu treball de final de màster i que té al
parlar del seu poble com a centre d´estudi.
Allò que
ens diu Onada del llibre. De què va el llibre:
Es tracta
d´un estudi monogràfic que descriu i analitza la llengua parlada en aquesta localitat
del Baix Maestrat . “Aquesta comarca, des del punt de
vista geolingüístic, desperta un gran interés en el món de la dialectología, ja
que constitueix una zona de transcició, una cruïlla , on conflueixen les
varietats geogràfiques valenciana i nord-occidental”.
Així:
“tot i que la parla calijona es trova adscrita a la varietat nord-occidental,
també comparteix trets morfològics i lèxics amb varietat valenciana”
L´
autora, Berta Sans Monroig:
Filòloga,
llicenciada en filología catalana l´any 203 per la Universitat Rovira i Virgila
on va obtindre el Premi Extraudinari Final d´ Estudis Universitaris. L´ any
després estudia va cursar el Màster en Estudis Superiors de Llengua,Literatura
i Cultura Ctalanes en la mateixa universitat. Alhora realitza el Màster de
Professorat d´Educació Secundària a la Universitat de Val``encia. El Parlar de
Càlig és el resultat de la revisió i de la correció del treball de fi de màster
elaborat en finalitzar els Estudis Superiors de LLengua , Literatura i Cultura
Catalanes.
Cazarabet
conversa amb Berta Sans Monroig:
-Berta,
per què la filologia; què et va fer decantar-te per aquesta llicenciatura
universitària?
-Bé, des
de ben joveneta sempre m'ha interessat el món de la llengua i de la literatura.
Quan cursava tercer d'ESO recordo que un dia vaig arribar a casa i vaig
anunciar als meus pares que jo estudiaria Filologia Catalana, perquè volia
dedicar-me a ensenyar la meua llengua, i literatura, i la dels meus
avantpassats, a les pròximes generacions de jóvens.
-Aquest és el treball del Màster fi de
carrera; per què el vas dedicar a el parlar de Càlig?
-Com ja
he dit més amunt, sempre m'ha apassionat l'estudi de la nostra llengua, m'ha
despertat molta curiositat, però decantar-me per estudiar la parla del poble,
com bé indico a la introducció del llibre, es remunta als inicis dels estudis
de Filologia. Va ser durant l'últim curs de la carrera, a quint, quan
l'assignatura de Dialectologia em va aportar els coneixements necessaris per
tal de poder dur a terme l'estudi de la parla del meu poble. Per a aquesta
ocasió, el professor de Dialectologia, Pere Navarro, tutor del meu Treball de
Fi de Màster també, ens va indicar com havíem d'elaborar un treball sobre el
parlar d'un poble des de la vessant de la dialectologia a partir de
l'entrevista a un home i a una dona de la localitat. Per al curs següent, havia
de realitzar un projecte final d'estudis de màster i vaig decidir continuar
aquell camí que tot just feia un any havia encetat: analitzar en més
profunditat la parla calijona. Per a aquesta ocasió vaig entrevistar sis
persones, més les dos del 2013, una de les quals la vaig tornar a entrevistar.
Vaig iniciar la faena l’octubre de 2013 i la vaig acabar el gener de 2015. Tres
dones i cins hòmens, un total de vuit persones, han estat les protagonistes que
han fet possible que el parlar de Càlig siga una realitat física materialitzada
en format llibre.
-Què té de particular la nostra parla?
-El
parlar de Càlig, inclòs dins del dialecte nord-occidental, concretament dins
del subdialecte tortosí, comparteix molts trets amb el valencià també. Aquesta
cruïlla lingüística, i també administrativa i política, fa que aquests parlars
tinguen un atractiu especial dins el món de la dialectologia. Càlig,
concretament, presenta unes particularitats molt arrelades al dialecte
nord-occidental quant a fonètica, però s'aproxima més al valencià quant a
morfologia i lèxic. Per exemple, comparteix amb el nord-occidental la
conservació de la /d/ intervocàlica en els mots que contenen el sufix -ATORE:
llaurador. També cal destacar l'ús de l'article determinat masculí lo, los,
enfront del valencià el, els i el morfema /o/ de la primera persona del present
d’indicatiu: canto, ballo. Una característica molt particular també és
l'articulació de la vocal morfemàtica /o/ de la segona i tercera persona del
singular i la tercera del plural en el present de subjuntiu: cantos, canto,
cànton. D'altra banda, amb el valencià compartim el tret de la pèrdua de la /d/
intervocàlica en els mots acabats amb els sufixos -ATA: veguè, torrè; també
l'ús elevat de diminutius: carabasseta, collet, tauleta i l'ús del demostratiu
de proximitat: este, esta, etc.
-En
quins trets pot destacar més lo parlar de Càlig per damunt d´altres parlars?
(ja sé que cada parlar té el seu de particular, però pot ser que el de Càlig
tinga trets diferencials que el facen més atractiu).
-Tots els
parlars tenen el seu punt atractiu. No podria ser mai objectiva responent a
aquesta pregunta, ja que el parlar de Càlig és el meu, el dels meus pares,
iaios, besiaios... A la meua parla es lliguen sentiments, emocions, alegries i
penes. Tots els parlars que es troben inclosos dins del tortosí presenten unes
característiques molt particulars i fan que cadascun desperte un interés dins
el món de la dialectologia. Si he de destacar algun tret rellevant, molt
característic i particular de la nostra parla calijona és l'articulació de la
vocal medial oberta /a/ en posició final àtona en palatal semioberta ( /e/
oberta) i, com ja he esmentat més amunt, la pèrdua de la /d/ intervocàlica en
els mots acabats amb els sufixos -ATA i l'articulació palatal semioberta de la
vocal final: veguè, torrè.
-Aquest
llibre ens pot anar molt bé per saber, més i millor, de les característiques de
la nostra parla, però també, al cap i a la fi, arran d´això, estimar i apendre
a estimar més la nostra parla, llengua, cultura… Què ens pots reflexionar?
-Sí, i
tant! Sempre he dit que per estimar quelcom, ja siga una persona, una cultura o
una llengua, cal conèixer-la a fons. El parlar de Càlig és un d'aquells llibres
que ens permet endinsar-nos en la parla d'aquesta localitat del Baix Maestrat i
conèixer, i comprendre, el perquè d'alguns dels trets que inconscientment cada
dia pronunciem, però que no ens hi fixem ni ens n'adonem. Com va dir el
professor Pradilla a la presentació del llibre: "ara Càlig té una
gramàtica en format llibre que contempla la seua parla".
-Preguntava lo anterior, perquè sovint bona
falta ens fa, no?
-Sí,
evidentment. Per saber qui som i d'on venim, hem de llegir, hem d'escoltar les
persones més grans, ens hem de nodrir de la cultura dels nostres avantpassats i
hem d'estar atents a tot el que ens ha portat a ser qui som i com som. La
nostra llengua és un dels signes d'identitat més preuat que tenim i, concretament
el parlar calijó un tret tan propi i tan idiosincràtic de qualsevol calijó o
calijona, que ho hem de recordar permanentment. La dedicatòria del llibre està
dedicada a aquest tema precisament, ja que vaig pensar que era molt adient
emprar aquells dos versets del poema de Raimon "Jo vinc d'un silenci"
que hi diuen: qui perd els orígens, perd la identitat. Com bé vaig exposar en
la presentació del llibre, la importància de no perdre les nostres arrels, els
nostres costums i tindre present a cada moment d'on venim, és vital per poder
tirar endavant i continuar lluitant per tota la nostra cultura i, com no, la
nostra llengua, la nostra identitat.
-És un llibre destinat a un ampli ventall de
gent prendada per la curiositat, gent que estima la filologia i gent que, tot i
no estar agermanada directament amb la filologia, sí que desperta curiositat i
interés quan s´expliquen coses tan properes i gairebé íntimes per als calijons
i calijones com la seua parla. Què ens pots dir?
-Més que
un llibre reivindicatiu és informatiu, divulgatiu o, fins i tot, curiós. Molta
gent que ha comprat el llibre potser no entén moltes de les paraules que
s'amaguen, ni tota la part més científica que comporta, però sap que allí hi ha
una miqueta dels seus pares, iaios, besiaios, és a dir, que s'identifica, que
sent orgull de saber que allò que parla desperta un interés en el camp de la
dialectologia catalana i es dibuixa un somriure en les cares quan veuen que les
paraules que estan impreses en els fulls d'un llibre són aquelles que empren en
la seua quotidianitat. Ara vaig pel carrer i molts calijons i calijones em
paren per preguntar-me què vol dir allò que hi ha a la pàgina X, per què no
apareix una paraula que els seus pares deien a sovint... Aquests fets són els
que demostren que el llibre no és només un estudi científic destinat a filòlegs
i estudiosos de la llengua, sinó que també és interessant per a aquelles
persones que estimen, senten, ploren i es comuniquen en calijó.
24268
El parlar de Càlig.
Anàlisi fonética, morfológica, sintáctica i léxica. Berta Sans Monroig
224 páginas 24 x 17 cms.
20,00 euros
Onada
El parlar de Càlig és un estudi
monogràfic que descriu i analitza la llengua parlada en aquesta localitat del
Baix Maestrat. L’esmentada comarca, des del punt de vista geolingüístic,
desperta un gran interés en el món de la dialectologia, ja que constitueix una
zona de transició, una cruïlla on conflueixen les varietats geogràfiques
valenciana i nord-occidental. Tot i que la parla calijona es troba adscrita a
la varietat nord-occidental, també comparteix trets morfològics i lèxics amb la
varietat valenciana.
Berta Sans Monroig (Càlig, 1990) es
llicencia en Filologia Catalana l’any 2013 per la Universitat Rovira i Virgili
i obté el Premi Extraordinari Final d’Estudis Universitaris. L’any següent,
cursa el Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes
en la mateixa universitat. Alhora realitza el Màster de Professorat d’Educació
Secundària a la Universitat de València. El parlar de Càlig és el resultat de
la revisió i de la correcció del treball de fi de màster elaborat en finalitzar
els Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069