La
Librería de El Sueño Igualitario
Joan Bautista Beltran
Reverter i Julio Allepuz Querol
són els autors
d´aquest interesant llibre que ens apropa a un tema que tothom coneix, però pocs
valoren perquè, simplement
es coneix només pel damunt; no és un tema conegut massa des de dins; en concret el llibre s´endinsa sobre el que es va segellar a la comarca del Montsià, entre 1936-1939.
La Sinopsi
segons Onada:
L’esclat, al juliol de 1936, de la Guerra Civil va trasbalsar
el país i va condicionar per complet la vida de la gent dels pobles
i la seua situació socioeconòmica i política. La comarca del Montsià no va estar exempta d’aquesta situació i les emissions de paper moneda en són fidel testimoni.
Partint d’un treball de recerca exhaustiu i rigorós, l’obra explica el fet excepcional i de gran transcendència
com va ser l’emissió de paper moneda per part de la majoria de consistoris catalans, els quals
van poder organitzar de manera autònoma
la seua activitat econòmica des de l’octubre de
1936 fins a l’abril de
1938. Uns temps convulsos i
de grans dificultats socials i econòmiques per als nostres pobles.
Davant d’aquesta situació, i amb la finalitat de resoldre d’una vegada per totes
la falta de moneda fraccionària, el govern de la Generalitat, modificant
la Llei municipal catalana, de 9 d’octubre
de 1936, va dotar els ajuntaments
de la potestat d’emetre
moneda fiduciària de petits
valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 van emetre paper moneda o bé algun signe monetari local; d’aquests, 11 eren de la comarca del Montsià.
L’objectiu del treball, a més de mostrar i donar
a conèixer, com és obvi, les imatges
dels bitllets i altres elements monetaris, no ha estat altre que difondre els fets i els
motius que van impulsar els
municipis de la nostra
comarca a emetre moneda fraccionària
durants els anys convulsos de la guerra civil. Una moneda que forma part del nostre patrimoni històric, cultural i numismàtic. Un retrat de la societat montsianenca del moment.
Els autors:
Joan B. Beltran
Reverter (Alcanar, 1956) Investigador i estudiós
d’història local, és autor
de llibres d’història sobre
el territori: Els encanteris de la serra de Montsià (2009)
o Catálogo de matasellos y marcas de la
presencia española en el Ártico y Antártico (2015), entre d’altres.
Julio Allepuz
Querol (La Sénia, 1944) És un destacat col·leccionista de filatèlia, numismàtica i notafília, especialment la relacionada amb
la Guerra Civil Espanyola (llibres,
targetes postals, pòsters…).
El paper moneda, cercant definicions:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bitllet_de_banc
http://www.habilitados-nacionales.com/otro/papel-moneda-municipal/
Cazarabet
conversa con Joan Bautista Beltran Reverter:
-Ens fiquem una mica en situació, si
vos pareix, la Comarca del Montsià,
tal com està constituïda, avui i ara, amb els pobles
i demés és la mateixa que la que ocupa el vostre
estudi.
Quant
el 23 de desembre de 1936 el Conseller Primer de la
Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, signa el decret
que determina els pobles
que integren les comarques de la nova divisió
territorial de Catalunya, la comarca del Montsià està constituïda per 11 pobles: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona. Finalment, l’any 1990 s’hi va incorporar el municipi de
Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca del Baix Ebre. L’estudi del paper moneda inclou la totalitat dels municipis que al 1936 formaven part de la comarca.
-Què és allò
que vos ha inspirat a escriure
aquest llibre estudi sobre el paper moneda de
Guerra Civil en aquesta comarca?
-L’esclat de la
Guerra Civil va trasbalsar el país i va condicionar per
complet la vida de la gent dels pobles i la seua situació socioeconòmica
i política. La comarca del Montsià no va estar exempta d’aquesta situació i les emissions de paper moneda en són fidel testimoni. Calia donar a conèixer aquella situació contextualitzant les emissions monetàries en el moment històric que vivia la comarca.
-Quina
és la diferencia amb “els vales”?
-No hi ha cap diferència. Cal dir que, a més de paper moneda, els bitllets emesos reberen altres denominacions: bitllet, val, vale,
bono, cupó. Menció a
part mereix el Mas de Barberans, on els
bitllets emesos oficialment pel Consell Municipal reberen dos noms diferents: certificat i val; i la Sénia, on reberen tres designacions diferents: val, bitllet i certificat. Per bé que a la majoria de pobles solament foren batejats amb un sol nom.
-Teniu previst estudiar aquest mateix tema en alguna altra comarca del sud de Catalunya o del Nord del
País Valencià?
-De moment, no tinc previst de estudiar les emissions d’altres comarques del
sud de Catalunya o del nord del País Valencià, si bé la majoria d’ells també emeteren paper moneda en el dies de la Guerra Civil. L’any
2008 vaig col·laborar amb un estudi del paper moneda a la Terra Alta.
-Quins pobles de la Comarca del Montsià van tindre paper moneda funcionant?. Quins pobles
van ésser com els més pioners?
-Tots els pobles que constituïen la comarca del Montsià
l’any 1936 varen emetre paper moneda, d’ells fou el de Santa Bàrbara, que en aquells dies va canviar el nom pel de Planes del Montsià, va ser
el primer en emetre paper
moneda, concretament el 17 de gener
de 1937.
-El
paper moneda s´instaurava
en els pobles on entrava en funcionament
el Consell Municipal o les Col·lectivitzacions.
Quin paper, verdaderament, oferia a banda de
suplir la moneda fraccionaria de la República, des del govern
central, que mancava i anava
minvant?
-La moneda fraccionària
emesa pels Consells Municipals, per les cooperatives de consum i sindicats, i fins i tot per particulars, va permetre que la gent dels pobles
pogués realitzar les
compres diàries (menjar, premsa, transport…) d’una manera més normal. La presència al carrer d’aquesta moneda era del tot necessària per a garantir la normalitat
econòmica del país.
-Quins eren els passos que es seguien per emetre paper moneda en els diferents municipis?
-Les emissions oficials de paper moneda emeses pels Consells
Municipals de la comarca del Montsià
tenien que estar avalades i
emparades per un dipòsit de
moneda legal igual a la quantitat emesa
consistent en bitllets de
la Generalitat de Catalunya. En altres pobles de l’estat espanyol ho serien per un dipòsit de bitllets del govern de la República.
-Hi han trets diferencials
entre el paper moneda dels pobles de la Comarca del Montsià amb la de la resta de llocs,
per exemple, de Catalunya?
-Efectivament,
no només a Catalunya, també a la resta de pobles de l’estat espanyol, cada poble tenia autonomia en el disseny final dels bitllets emesos.
A la comarca del Montsià, Ulldecona,
Alcanar i la Ràpita dels Alfacs (nom
que fou canviat a Sant Carles de la Ràpita) varen aprofitar imatges de llocs de la població per a il·lustrar els bitllets; altres ho faran d’una
forma més senzilla, però l’escut de Catalunya apareixerà en tots els bitllets.
-Quin dels pobles
va ésser més fructífer amb això
d´emetre el paper moneda?
-A la comarca del Montsià
podem dir que el Mas de Barberans o Planes del Montsià foren el més fructífers,
si bé, quasi bé el Consell Municipal de tots els pobles
va aprovar més d’una emissió de paper moneda amb diferents valors.
-Hi havia intercanvi entre paper moneda d´aquests pobles?. I entre les diferents comarques?
-No. El paper
moneda era d’ús obligatori dins del terme municipal de cada poble. En el cas de sindicats, cooperatives de consum i comerços particulars només podia ser utilitzar en els seus propis establiments. No hi podia haver intercanvi.
-Com bé sabreu
i de sobres, avui en dia el
paper moneda d´aquells dies és persegueix
molt per part de col·leccionistes….al davant d´aquesta mena de febre com vos ho heu
fet per poder obtindre o
palpar paper moneda?
-De fet, jo mateix tenia
una bona col·lecció de paper
moneda que, malauradament, vaig
tenir que vendre ja fa uns quants
anys. Per la meua relació d’amistat amb Julio Allepuz, destacat col·leccionista filatèlic i numismàtic de la Sénia, vaig contactar amb ell sabent
que disposava d’una
magnífica col·lecció de paper
moneda local, no només de la comarca del Montsià. De fet, el Sr. Allepuz és coautor del llibre El paper moneda a la
comarca del Montsià durant
la Guerra Civil (1936-1939). Altres col·leccionistes que coneixia
varen aportar alguns exemplars
de vals moneda que completarien l’estudi
de les emissions. Però és ben cert que el col·leccionisme de paper moneda
emes pels Consells Municipals durant el període de la Guerra Civil a tot l’estat espanyol és molt apreciat
i “perseguit” pels col·leccionistes numismàtics.
26073
El paper moneda a la comarca del Montsià
durant la Guerra Civil. Joan Bautista Beltran
Reverter, Julio Allepuz Querol
120 páginas 17u x 24 cms.
16.00 euros
Onada
L’esclat, al juliol
de 1936, de la Guerra Civil va trasbalsar el país i va
condicionar per complet la vida de la gent dels pobles
i la seua situació socioeconòmica i política. La comarca del Montsià no va estar exempta d’aquesta situació i les emissions de paper moneda en són fidel testimoni.
Partint d’un treball de recerca exhaustiu i rigorós, l’obra explica el fet excepcional i de gran transcendència
com va ser l’emissió de paper moneda per part de la majoria de consistoris catalans, els quals
van poder organitzar de manera autònoma
la seua activitat econòmica des de l’octubre de
1936 fins a l’abril de
1938. Uns temps convulsos i
de grans dificultats socials i econòmiques per als nostres pobles.
Davant d’aquesta situació, i amb la finalitat de resoldre d’una vegada per totes la falta de moneda fraccionària, el govern de la Generalitat,
modificant la Llei
municipal catalana, de 9 d’octubre de 1936, va dotar els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 van emetre paper moneda o bé algun signe monetari local; d’aquests, 11 eren de la comarca del Montsià.
L’objectiu del treball, a més de mostrar i donar a conèixer,
com és obvi,
les imatges dels bitllets i altres elements monetaris, no ha estat altre que difondre els fets
i els motius que van
impulsar els municipis de
la nostra comarca a emetre
moneda fraccionària durant els anys convulsos de la guerra
civil. Una moneda que forma part del nostre patrimoni històric, cultural i numismàtic.
Un retrat de la societat montsianenca del moment.
Joan B. Beltran Reverter (Alcanar,
1956) Investigador i estudiós d’història
local, és autor de llibres d’història sobre el territori: Els encanteris de la serra de Montsià (2009) o
Catálogo de matasellos y marcas de la presencia española en el Ártico y
Antártico (2015), entre d’altres.
Julio Allepuz Querol
(La Sénia, 1944) És un destacat col·leccionista de filatèlia, numismàtica i notafília, especialment la
relacionada amb la Guerra Civil Espanyola
(llibres, targetes postals, pòsters…).
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069