La
Librería de El Sueño Igualitario
Marc Biosca sl apropa intensament
i sigilosament a aquest
home de Mequinensa, un home de lletres
que retratà la seva vida com a periodista i cronista i que fou
protagonista, també com a escriptor.
Pagès editors
publica un llibre en el que Marc Biosca
s´acosta a aquest escriptor de la franja i de frontera…tot
un mite que escriu des de la terra.
Conèixer una miqueta
de més prop a aquest home:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jes%C3%BAs_Moncada_i_Estruga
L´escriptor que recordà
a Sebastià Joan Arbó, sobretot amb “Camí
de sirga”, tot i que les comparacions…
http://www.eldiario.es/aragon/cultura/Jesus-Moncada-escritor-inmortalizo-Mequinenza_0_422407995.html
Ens fem cinc cèntims del llibre?
El que llegireu
en aquestes pàgines no té pas la voluntat de posar de manifest el valor de l'obra literària de Jesús Moncada, vàlua
ja més que provada. Ara bé, qui era, però sobretot,
com va arribar a ser és una
qüestió que, a part d'atractiva, en gran mesura resta inexplorada. Som davant d'un
assaig d'aproximació lliure, no una biografia
estricta, que ens farà més proper qui
ha estat, indubtablement,
una de les figures més potents
de la literatura catalana contemporània. De Moncada
en segueix planant la imatge d'escriptor poc exposat públicament
—una mitja veritat molt certa— i gens donat als típics
exercicis que afavoririen
un apropament a la seva
figura per inducció. Si gratem,
però, descobrim que la seva vida es va veure immersa en un joc continu de relacions d'una riquesa gens menyspreable.
L´autor, Marc Biosca:
Marc Biosca
i Llahí, (Lleida, 1980) és llicenciat en sociologia i ciències polítiques i de l'administració per la UAB. Actualment
viu i treballa a Barcelona. En aquesta
mateixa editorial, l'any
2008 es va publicar la seva primera obra: ¿Per què ells en diuen
Euskal Herria i nosaltres Ítaca?, traduïda a l'euskera per l'editorial Alberdania amb el títol: Haiek zergatik
deitzen diote Euskal Herria eta guk Ithaka?
Cazarabet
conversa con Marc Biosca:
-Marc, com és o què és
allò que t´ha fet escriure entorn
a la figura de l´escriptor aragonés i de la franja
Jesús Moncada?
-La resposta és senzilla:
m'hi vaig posar perquè no hi havia
cap aproximació a Jesús
Moncada, cosa que em semblava
inconcebible amb un autor de la seva
dimensió. No és l'únic cas, hi ha d'altres escriptors molt potents que no ha estat aproximats, diguem-ne, biogràficament —Sales,
Riba...— fet que mostra la
poca tirada, encara, en les lletres catalanes, d'aquest tipus d'exercicis tan comuns en el món anglosaxó.
-Han d´haver un grapat
de coses que t´han fet
aproximar-te a Moncada: la seva manera d´entendre la vida…aqueixa
filosofía de frontera?
-M'intrigava
la trajectòria de vida d'una
persona tan poc exposada com ell. Aquest
caràcter reservat el va tenir sempre, no solament quan la seva dimensió d'escriptor
ja havia esclatat. De fet, som davant d'un
dels grans escriptors de la literatura catalana que no va voler copar cap tribuna de projecció pública —amb tot el que això comporta a nivell de projecció de la seva obra, i perquè no dir-ho, de rendiment econòmic. Moncada va decidir a inicis
dels vuitanta que plegava de pintar per dedicar-se exclusivament
a la literatura, i això és
el que va fer sense que res
el destorbés de la seva voluntat.
-Un aragonés de la franja que va triar la llengua
catalana per expresar-se…em fa l´efecte
que era més fácil, i això és molt trist,
en aquells dies que avui en dia…
Crec que no, que allò més fàcil
i més lògic hagués estat desenvolupar
la seva trajectòria en llengua castellana. Per què? Doncs perquè Moncada estudia a Saragossa i és allà on realitza
les primeres provatures literàries, en castellà, evidentment. Cal recordar que en aquells
anys seixanta, la
literatura catalana és postergada, i superar la idea
que el català pot utilitzar-se per fer literatura com ho va fer
Moncada és un exercici molt meritori i poc usual. De fet, el primer recull de contes de Moncada,
"Contes de la mà esquerra" és el primer volum en llengua catalana que apareix de les mans d'un escriptor franjolí, i el llibre es va
editar el 1981! En aquest sentit hem avançat,
ara ja no és estrany trobar lectors en català a la Franja, i escriptors, publicacions, etc... On no crec
que haguem avançat massa és en la situació del català a l'escola a la Franja, i això és molt preocupant.
-Com valoraries, així breument, l´obra d´aquest escriptor que ve del periodisme i
del món de la crònica?
-No he entrat en fer valoracions
de la seva obra, senzillament
perquè persones molt més competents que jo ja ho
han fet i ho han fet molt bé.
Solament un parell de dades per contextualitzar la seva dimensió com
a escriptor: Moncada té una obra relativament
escassa: tres novel·les,
tres reculls de contes i un
recull dels pocs articles que va escriure a la premsa, però tot i això
els premis no van parar de
rajar, i fins i tot, el seu nom va sonar pel premi Nobel, per boca del
traductor al suec de Camí
de sirga. Una altra dada a tenir
en compte és que, en vida,
Moncada va ser el segon autor català
més traduït, Camí de sirga es va traduir a setze idiomes, solament superada per la Plaça
del diamant de Mercè Rodoreda. Per acabar, constatar que és
una pena que deixés una obra inacabada, la
provisional "Dante SA".
-Però no és un biografia pura, més aviat és una analítica a la seva persona envers la seva obra, però també al contrari. És així?
-Sí, l'he titulat Mosaic
de vida perquè es permet certes llibertats, trobo que solament apropant-nos a la persona i els seus espais de vida, les seves relacions, els seus aprenentatges,
obrim portes per entendre millor la seva obra.
-Desgraciadament Moncada ens
va deixar aviat, massa aviat…ens
em perdut moltes de les seves agudes reflexions. Com creus, per exemple, que viuria aquests temps d´incomprensió,
segons la meva manera de veure les coses, envers els sentiments de molts i moltes catalanes..al cap i a la fi ells escrivia i reflexionava en aquesta llengua?
-Moncada era demòcrata, i si a més a més el titlléssim de catalanista em temo que no anem errats. Poca broma amb el que està passant avui
dia a Catalunya, i per la gent
que són fills de la
postguerra amb familiars
que van ser represaliats pel
règim franquista, com
Moncada, la sensació segur que no li
seria gens agradable.
-La frontera significa moltes vegades
viure en una espècie d´estira i arronsa, però a la vegada si es té la ment
oberta és un mosai d´influències que ens poden omplir de riqueses. Com ho
veus respecte a Moncada?
-Clar,
les zones de barreig obren molts prismes. Moncada, a més a més, va poder comparar amb assiduïtat el que era Lleida
en contraposició amb el que
era Saragossa als anys cinquanta. I les diferències eren molt notables, tot i que ell anés
a estudiar a l'escola dels
Labordeta, un oasi si ho comparem amb els
altres centres tutelats pel règim franquista. De fet, el mateix Moncada explica
que va viure l'experiència saragossana amb un cert recel, però
posteriorment, quan va ser reconegut com a autor literari, va agrair molt el caliu dels
seus amics saragossans. Tampoc es pot menysprear el fet que la major part dels anys
de la seva els visqués a Barcelona —tot i que feia estades al poble a les vacances d'estiu, principalment. De fet, en una resposta per carta al
filòleg Artur Quintana en què aquest li
demanava si podia escriure la presentació d’un catàleg fotogràfic
sobre l’emigració aragonesa de postguerra, Moncada li va respondre dient-li que ell mai no s’havia considerat un emigrant i que el fet d’haver anat
de Mequinensa a Barcelona no li
havia suposat cap desarrelament, perquè no s’havia mogut de casa.
-Per què em recorda tant , d´alguna manera, a Sebastià Joan Arbó .No sé, em recorda als
escriptors que escriuen des
de la terra, des de la gent
que la viu en totes les seves
dimensions…De fet, reflexionant, també em recorda una mica a Blasco Ibañez.
Què ens pots
dir?
-En aquesta pregunta no et puc ajudar pas gaire,
francament, No he llegit prou els autors
que cites. Però em fa gràcia que citis Sebastià Juan Arbó, precisament perquè a moltes entrevistes, a Moncada li preguntaven si creis que era
continuador de la seva literatura o si i tenia molta relació, i a ell sempre li
tocava dir que no n’havia llegit res!
-Com i de quina manera creus
que li va influenciar son pare com
a fotògraf?
-El pare va ser dels primers a tenir ginys relacionats
amb el món de la fotografia al poble, i un petit laboratori on podia revelar les pròpies fotos. Això segur que el
va familiaritzar amb aquesta expressió, però val a dir que Moncada solament la va utilitzar durant el temps que ensorraven el poble vell. És a dir, Jesús
solament va fotografiar la vila
antiga. No hem trobat cap foto seva de Barcelona o de cap altra ciutat. Per tant, la reflexió és la següent: en tota la seva vida, Moncada va anar engrandint una dèria: deixar constància de la memòria de Mequinensa, perquè no es perdés, i per aquest fi es va valdre de diverses expressions: fotografia, el dibuix, la pintura
i la literatura. Quan una no li
feia servei o creia que l'havia esgotat, l'aparcaba sense miraments. Finalment, solament es va quedar amb la literatura, on hi va abocar totes les seves forces.
26240
Jesús Moncada, mosaic
de vida. Marc Biosca i Llahí
210 páginas 17 x 24 cms.
16.00 euros
Pagès
El que llegireu
en aquestes pàgines no té pas la voluntat de posar de manifest el valor de l'obra literària de Jesús Moncada, vàlua
ja més que provada. Ara bé, qui era, però sobretot,
com va arribar a ser és una
qüestió que, a part d'atractiva, en gran mesura resta inexplorada. Som davant d'un
assaig d'aproximació lliure, no una biografia
estricta, que ens farà més proper qui
ha estat, indubtablement,
una de les figures més potents
de la literatura catalana contemporània. De Moncada
en segueix planant la imatge d'escriptor poc exposat públicament
—una mitja veritat molt certa— i gens donat als
típics exercicis que afavoririen un apropament a la seva figura per inducció. Si gratem, però, descobrim
que la seva vida es va veure
immersa en un joc continu de relacions d'una riquesa gens menyspreable.
Veure
primeres pàgines
Marc Biosca i Llahí,
(Lleida, 1980) és llicenciat
en sociologia i ciències polítiques i de l'administració
per la UAB. Actualment viu
i treballa a Barcelona. En aquesta mateixa editorial, l'any 2008 es
va publicar la seva primera obra: ¿Per què ells en diuen
Euskal Herria i nosaltres Ítaca?, traduïda a l'euskera per l'editorial Alberdania amb el títol: Haiek zergatik
deitzen diote Euskal Herria eta guk Ithaka?
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069