La Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Joaquim Espinós,
autor de “Material fotogràfic” (Onada)
Onada edicions, des de la ploma de Joaquim Espinós, dins la
Col·lecció Narratives, ens presenta un llibre que conta i s´apropa a la
historia de tres amics que van emprendre el camí de l´emigració cap als Estats
Units des del País Valencià a la recerca, simplement, d´una vida millor
Una vegada als Estats Units, en concret , a Nova York
viuen tota una mena de vivències que fan de la narració quelcom tan àgil com la
vida mateixa.
Una novel·la apassionant que ens aportarà molt sobre un
fenomen, la emigració als Estats Units de la qual sabem més aviat poc… sobretot
si ho comparem amb altres fenòmens
històrics més trillats….
L´autor fa d´aquesta narració una aventura i ens fa
entrar en l´aventura dels protagonistes…ens fica dins de la pell de cadascú
d´ells.
Gairebé totes les famílies han tingut i han conegut
testimonis, més o menys directes, de persones, més o menys properes, que van
marxar del poble a un altre lloc, normalment per a buscar pa i un racó on
desenvolupar la seva felicitat i així gaudir del camí de la vida. Aquest és un
llibre que ens apropa a tres persones que s´aventuren cap a tot això des de
terres valencianes als Estats Units, però ben bé podríem mirar de parlar-ne
mirant el nostre entorn més proper…segurament arrere les mirades d´aquest tres
testimonis trobarem molts somnis dels nostres besavis, avis o pares…Cal llegir
aquesta novel·la, si es cau, amb més empatia… siguem comprensius i generosos en
la lectura i més enllà i més en aquests
dies en que Europa està quedant tan malament al davant de la crisi humanitària
de gents que volen aplegar al vell continent europeu en busca d´allò del que la
seva terra els nega: pau, seguretat, necessitats bàsiques, treball digne,
educació i sanitat com cal…
No és gratuït que la present novel·la hagi conquerit el
Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt.
La sinopsi des d´Onada Edicions:
Material fotogràfic conta la història de tres amics, tres joves de
divuit anys que van voler canviar el rumb de les seues vides, i per a fer-ho,
es van embarcar en un vaixell cap als Estats Units. Corre l’any 1918, i les
dures condicions de vida que hi havia en les zones rurals valencianes van fer
que molts es decidiren a emprendre el mateix camí que ells. Una vegada arribats
a Nova York, viuen tota una sèrie de penalitats i aventures, que canviaran per
sempre més les seues vides. Coneixen una ciutat i uns costums radicalment
moderns, que mai no hagueren somiat en la tranquil·litat tradicional dels seus
pobles. La majoria trien un camí segur, però d’altres s’endinsen en territoris
més perillosos. Material fotogràfic novel·la de manera efectiva i documentada
l’apassionant i no prou coneguda història de l’emigració valenciana als Estats
Units en les primeres dècades dels segle xx.
L’autor,
Joaquim Espinós:
És professor del Departament de Filologia Catalana de la
Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània. El
2008 va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig amb Història d’un
entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (2009, Pagès Editors).
Col·labora habitualment com a crític literari en el diari Información
d’Alacant, i manté el blog elsalimentsterrestres.blogspot.com. Ha treballat
també la didàctica de la literatura amb un enfocament de taller literari en el
volum Literatura creativa (2000, Bullent).
En l’àmbit de la creació literària ha publicat el relat infantil Joan de
l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i
les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa
juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), i El
cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4).
Cazarabet conversa amb Joaquim
Espinós:
-Joaquim, per què creus que et vas ficar a escriure
aquesta mena d´ epopeia a tres veus, amb aquests tres protagonistes?
-Hi vaig veure un tema suggerent, vinculat amb la
història del meu poble, i del poble valencià en general. Un tema, a més, que no
havia estat encara tractat. Estem acostumats a veure pel·lícules sobre
l’emigració als Estats Units dels italians, els irlandesos, els armenis, els
escandinaus, de totes les nacions europees, i l’emigració valenciana havia
estat silenciada. Això em motivava escriure-hi.
-Un epopeia que no acaba amb l’arribada als
Estats Units dels tres amics…podríem dir que allí se´n obri un altra ,no? o és
aviat una continuació com el viatge d´ Ulisses?, què ens pots dir?
-La vida dels emigrants als Estats Units no va ser fàcil,
com no ho és la vida de cap emigrant. Sabem, per la tasca dels historiadors,
pel que conten Teresa Morell, Juli Esteve o Enric Morrió, que els més
afortunats van treballar en fàbriques i els va anar prou bé. Però d’altres van
haver de fer treballs durs, com fer carreteres. Pic i pala. I Asfalt bollint
que els omplia les mans de bambolles.
Alguns, el que van anar més tard, coincidint amb el retorn dels soldats
nord-americans de la I Guerra Mundial, ni tan sols van trobar feina i van haver
de tornar amb les butxaques buides. En la meua novel·la intente unir el context
històric amb una trama sentimental que se superposa a l’amistat entre els tres
protagonistes.
-Amb el camí, amb tots els camins ,està la
veritable historia versus la plenitud de la mateixa i aquesta contalla
és una història de històries on la força dels personatges és
primordial i fonamental, oi?
-Sense personatges no hi ha novel·la. Dit així, sembla una
obvietat, però vull remarcar-ho. Sempre he pensat que el més difícil d’escriure
un relat és dotar de vida als personatges, fer creïbles els seus actes,
sentiments i pensaments. Així que sí, la força dels personatges és primordial,
sí.
-Els personatges, el mantindre l´equilibri
entre ells i des d´ells ...com és d´important en aquesta novel·la que té més
d´un protagonista?
-Bé, he intentat
que hi haja un equilibri entre els quatre protagonistes, Héctor, Ramon, Manel i
Carme. Cert que cap al final de la novel·la Hèctor adquireix una especial importància, però
resultava inevitable que fora així. Venia exigit per l’argument.
-Com era marxar de la tranquil·litat d´un poble valencià
molt més enllà de les terres valencianes, de l´Estat Espanyol per endinsar-nos,
creuant l´Atlàntic a una civilització tan diferent? -El colp deguera esdevindré
brutal, no? Com seu feia la gent per preparar-se a fer-ne front?
-Imagina’t, vindre d’un poble que vivia encara com segles
enrere, del treball del camp, en una societat preindustrial, i anar a parar a
Nova York, la ciutat més moderna del moment, amb els seus gratacels, els
cotxes, el tràfec de gent. Era passar de l’edat mitjana a la modernitat més
absoluta. Se n’anaven fets uns llauradors i tornaven fets uns dandis. Les fotos
que enviaven des dels Estats Units, com la que hi ha a la portada del
llibre, són molt reveladores.
-Es la història d´idealistes més enllà de
les il·lusions per la vida?
-Més que l’idealisme el que els movia era la necessitat
de millorar les seues condicions de vida. La filoxera i les successives
sequeres havien fet la vida molt difícil al camp valencià. I els Estats Units
el oferia l’oportunitat de guanyar uns diners que en tornar podien servir per
comprar cases o bancals que els feien la vida més amable. Cert que el fet de
ser joves la majoria dels emigrants hi devia afegir un element d’aventura,
d’il·lusió, i també de la imprescindible inconsciència necessària per a tirar
endavant en determinats moments la vida.
-Amic aquesta és una història plena
d´altres històries que suposo neix d´una necessitat gairebé imperativa de
contar històries i de fer-ho en valencià....
-Cert. De fet, una altra de les motivacions per a
escriure aquesta novel·la fou que encaixava en el projecte narratiu que havia
engegat uns anys abans. Dues de les meues novel·les anteriors, Ombres en el riu i La presó del cel, s’ambienten en la guerra civil i la postguerra
respectivament. Vaig pensar que una història sobre l’emigració valenciana als Estats Units de
les primers dècades del segle XX complementava un cicle narratiu que recorre
tot el segle XX. La meua última obra publicada, el diari El bosc i la casa, completa en certa
manera aquest cicle narratiu.
-Contar històries és viure en altres mons,
com en altres pells...la dels altres personatges, els teus personatges i això
comporta moltes coses. Què ens pots contar-hi?
-Escriure ficció t’exigeix un important exercici
d’empatia, de posar-te en el lloc dels teus personatges, sí. Has de fer
l’esforç d’eixir del clos de la teua subjectivitat, i mirar de comprendre i
acceptar altres maneres de ser. Resulta fonamental per a conferir vida al
relat.
-És com jugar ,però a la vegada, amb el
procés de documentació , amb l´ investigació, amb l´observació és un constant
raig d´aprenentatge?.-Pot ser és per això que l´escriptura, el fet de contar
històries sigui tan engrescador...que pugui aplegar a ésser més que una manera
de viure?
-Segur que sí. Mentre dura el procés d’escriptura, la
teua vida gira al voltant del món que estàs imaginant. Pot arribar a ser
obsessiu, tot el dia pegant-li voltes als personatges que has creat, descobrint
detalls nous, nous matisos que enriquisquen la història.
-Amic, penses amb alguna lectura, amb algun
referent dins la literatura quan et fiques amb les teves obres?
-Referents en tinc uns quants. Però arriba un moment en
què si vols tindre un estil propi, te n’has de distanciar i buscar el teu propi camí. És el que fa temps
que estic intentant.
-És aquest un relat, una obra narrativa, que
t´invita a fer un exercici com de memòria històrica?
-Definitivament sí. Igual que en les meues novel·les
sobre la guerra i la postguerra, en aquesta vull contribuir a fer memòria d’uns
fets històrics rellevants, importants per a la nostra història, per tal que no
caiguen en l’oblit.
-Què et va costar més a l´hora de compondre
aquesta història i què va ésser més fàcil?
-No sabria dir-te. Tenia clares les línies generals de
l’argument, l’aventura americana de tres amics. En aquest sentit, l’arrencada
estava clara. Les seues peripècies laborals i sentimentals van haver de
cuinar-se poc a poc, passant moltes hores davant de l’ordinador, provant possibilitats,
abandonant les que no funcionaven. Escrivint, en definitiva.
-Joaquim, com ha anat el procés de
documentació, la investigació envers el llibre “Material fotogràfic”?.- I com
treballes, com és la teva metodologia de treball?
-En aquest cas vaig comptar amb l’ajuda d’un historiador
del meu poble, Enric Morrió, que quan li vaig parlar del tema s’hi va engrescar
i va dur a terme una investigació molt completa, que ha fructificat en un
article i una exposició. Les seues informacions, fotos, cartes i fins i tot
vídeos m’han sigut una ajuda indispensable i m’han facilitat molt la feina.
-Ens pots dir, Joaquim, o fer
cinc cèntims d´allò en que estàs treballant ara?
-Doncs ara mateix estic en un moment de parèntesi
creatiu, de reflexió si volem dir-ho així. Tinc algun material antic que estic
revisant, i poca cosa més. A veure que ens depara el futur...
Fotos de l'exposició "Benillobers a Nova York", produïda per
Enric Morrió
Benilloba y Molí
del Noguer
Emigrants
Looking East of Woolworth
Building
Joaquín Juliá
Material
fotogràfic. Joaquim Espinós
Onada Edicions
https://www.onadaedicions.com/llibres/producte/Material+fotografic
https://www.onadaedicions.com/llibres/producte/Material+fotografic30
Material fotogràfic conta la història de tres amics, tres joves de divuit
anys que van voler canviar el rumb de les seues vides, i per a fer-ho, es van
embarcar en un vaixell cap als Estats Units. Corre l’any 1918, i les dures
condicions de vida que hi havia en les zones rurals valencianes van fer que
molts es decidiren a emprendre el mateix camí que ells. Una vegada arribats a
Nova York, viuen tota una sèrie de penalitats i aventures, que canviaran per
sempre més les seues vides. Coneixen una ciutat i uns costums radicalment
moderns, que mai no hagueren somiat en la tranquil·litat tradicional dels seus
pobles. La majoria trien un camí segur, però d’altres s’endinsen en territoris
més perillosos. Material fotogràfic novel·la de manera efectiva i documentada l’apassionant
i no prou coneguda història de l’emigració valenciana als Estats Units en les
primeres dècades dels segle xx.
'Material fotogràfic' és una novel·la que relata l’aventura d’eixir a la
recerca del pa i de la felicitat, l’autor fa un homenatge a una generació
valenta i emprenedora que amb només díhuit anys es va enfrontar a les
dificultats del viure, és un cant a l’amistat, a la solidaritat i la
generositat entre paisans imprescindible per a poder sobreviure lluny de la
terra nadiua, però és també un cant a la vida i a la força inesgotable de
l’amor.
Manel Alonso
Hi ha, per tant, el valor testimonial i històric, però també un estil
natural que fa que llisquem amb fluïdesa per la història. Una història amb una
trama bàsicament lineal, tret d’algun petit salt temporal, que ens depara, no
obstant, un desenllaç encertat, i amb una descripció psicològica dels
personatges principals –Ramon, Manel i Héctor– molt adequada. És interessant,
en aquest sentit, la manera com viuen cadascun d’ells la seua particular i
irrepetible aventura americana, la qual cosa respon, en gran mesura, a la seua
personalitat i circumstàncies biogràfiques, com sol passar en la vida real.
Juli Capilla
Joaquim Espinós Felipe (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del
Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit
d’estudi és la literatura contemporània. El 2008 va guanyar el premi Josep
Vallverdú d’assaig amb Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura
catalana (2009, Pagès Editors). Col·labora habitualment com a crític literari
en el diari Información d’Alacant, i manté el blog
elsalimentsterrestres.blogspot.com. Ha treballat també la didàctica de la
literatura amb un enfocament de taller literari en el volum Literatura creativa
(2000, Bullent).
En l’àmbit de la creació literària ha publicat el relat infantil Joan de l’Iris
i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les
novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991,
Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), i El cervell de la serp, premi
Ciutat d’Elx (2007, 3i4).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069