La
Librería de El Sueño Igualitario
Josep Clara tal com ja va fer
amb Manolet Sabaté, aprenent de maqui---també
editat per Rafael Dalmau,
editor--- s´apropa al que fou
un mite dins la guerrilla de vinculació
anarquista.
Allò
que ens diu Rafael Dalmau sobre el llibre:
A
la Catalunya rural, entre 1945 i 1951, Marcel·lí
Massana (Berga 1918, les Bordes-sur-Lez 1981) va crear-se una imatge
de llegenda i de mite de la guerrilla antifranquista,
i esdevingué símbol de valors contraposats. Per a les
persones d´ordre i les forces
que havien de garantir la seguretat
del règim fou un simple bandit criminal i sinistre; per a
d´altres, un resistent valent, prudent i justicier que colpejà, durament, els partidaris
de la dictadura.
Nosaltres
van conversar-hi amb Josep
Clara sobre aquell llibre: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/manolet.htm
Josep Clara: És doctor en historia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és profesor
titular d´històriacontemporània a
la Universitat de Girona. S´ha interesat per la historia política i social delSexeni Democràtic, la II
República i
el franquisme.Entre les darreres obres publicades,destaquem:Santiago Sobrequés i Vidal.La historia
al servei d´un país
i Els búnquers de
la costacatalana.Patrimoni militar en temps de guerra ,1936-1939.
Cazarabet
conversa amb Josep Clara:
-Josep,
què t´ha inspirat a escriure aquest llibre sobre aquest anarquista querriller, en Marcel·lí Massana?
-El llibre és una derivació lògica de la biografia que el 2002 vaig
dedicar a Ramon Vila, Caracremada.
Vila i Massana eren dos maquis originaris del Berguedà que van compartir hores
i espai geogràfic en llurs
activitats clandestines i
de resistència al franquisme.
-Vols apropar-te al Massana maqui,
però sobretot a l´home i a les seves circumstàncies, no?
-Apropar-se a l'home i a
les seves circumstàncies és fonamental per comprendre la seva posició i actuació política. Va tenir una infancia complicada, a causa de la mort dels pares, i una joventut marcada per la
guerra civil.
-El
comú de la gent pensa, encara, que el maquis era un fenòmen
només o més que res del Partit Comunista,
però només que escarbem un xic ens adonem que els llibertaris eren molt forts en aquesta
mena de lluita. Què ens pots dir?
-En la lluita contra el règim
de Franco hi van intervenir diversos grups polítics (socialistes, comunistes, anarquistes...), i els llibertaris –des de l'exili i des
de l'interior- hi van tenir un paper molt important en la
primera etapa del règim.
-Per
què és que tu et vols ocupar més que res d´aquests últims? Serà, en part, perquè abans sempre
la historia del maquis l´havien escrit
altresque només miraven als que abraçaven el comunisme?
-Cal equilibrar els estudis
i dedicar espai a tots els grups.
-Quins punts té
,com a denominador comú
, tot aquell que marxava al mont a lluitar contra la dictadura?
-Era gent que coneixia el medi on es movia
i podia servir-se'n per a
les relacions personals, passar més desapercebut
que en un medi urbà i viure al marge de la llei.
-Però també els separaven moltes coses?. Conta´ns, per favor.
-Uns es limitaven a fer de guia, d'altres
feien el camí per
transportar armes, explosius o per desplaçar-se cap a Barcelona.
-Un
rebel amb idees molt clares, però
també cultivat, no?. També
un idealista amb
ganes de canvis i participatiu,
el compromís era una de les seves
ferramentes, no?
-Massana era una home amb una cultura general, apresa
prop de familiars i col·legis religiosos, però també format en la duresa de les privacions de la guerra i la postguerra. Un home intel·ligent i compromès amb els ideals
de l'anarquisme.
-Però la rebel·lia d´on li surt
a en Massana?
-Reacciona davant del control i la formació tradicional rebuda, caracteritzada per la rigidesa, i
contra la repressió de postguerra.
-Però quan plega
la guerra, el combat i la derrota.Com ho assimila en Marcel·lí perquè sembla que aflora l´inconformisme?
-Després de la lluitar al front de guerra, hagué de patir com a presoner,
com a vençut en la contesa bèl·lica, en diversos
centres d'internament. Fou condemnat a 15 anys de reclusió temporal, per bé que el
1943 pogué aconseguir la llibertat condicional. Les privacions
ajuden a consolidar la seva
vida de rebel.
-Com hi passa
al maquis?
-Després de fugir a muntanya, per tal de no voler fer el servei
militar amb els guanyadors de la guerra. Va ser un expert
en els camins del contraban amb Andorra i el 1945 ingressà a la CNT de l'exili, la qual el
relacionà amb altres companys predisposats a actuar.
-Ens pots fer
un retrat breu per als nostres lectors
de com ho feia i d´on es va establir?
-Les seves accions foren ràpides com
un llampec, normalment acompanyat d'un grup. Va viure en diversos indrets del sud de França, especialment a Tolosa de Llenguadoc.
-Si veia i sentia la repressió davant de les accions del maquis
i davant els col·laboradors..allò
el deguera afectar.Parla´ns,
per favor.
-Se'n va lamentar per la forma brutal com foren eliminats
i per la pèrdua d'un suport inestimable.
-Quines van ésser les seves principals accions i com aquestes
van anar com deixar d´ésser fonamentals dins la seva vida?
-Diverses accions de guerrilla
rural al Berguedà i Alt
Llobregat: cops econòmics i
segrestos en masies de burgesos i elements franquistes.
-Com és el pas
de deixar el maquis, la lluita
armada i el purgatori?
-Hagué de retirar-se de la lluita
per circumstàncies de causa major.
Va tenir problemes amb la justícia francesa i el govern espanyol ho aprofità per demanar l'extradició del combatent que mai fou hagut per la guardia civil.
Les pressions franquistes
no aconseguiren l'extradició,
però li complicaren la
vida. Va haver de residir en un lloc
allunyat de la frontera i amb
residència assignada per
les autoritats franceses,
primerament al departament
de Deux-Sèvres i després al Cantal.
-A
vegades pareix mentira, només pareix, que un home tan ferm amb tot
pugan caure amb aquesta desmoralització..però si ho
penses bé de motius en sobraven i molts.Comenta´ns .
-Vigilat de prop, allunyat dels amics
i tenint dificultats per al
treball tot pot passar.
-Com i de quina manera es va recuperant
de tot plegat?
-Gràcies a l'ajut d'amics, un treball més estable. Des de 1956 va viure
més còmodament, sense restriccions, als afores de París i, un cop jubilat, en un poble de l'Arieja.
-I
el retorn a la seva terra , com és?..un
retrobament, és de suposar, emotiu i emocionant.fins i tot aclaparador, com massa ple d´emocions i sensacions retrobades.Com ho veus?
-El 1978 va retornar com un mite vivent
de la guerrilla. Va veure els
canvis al país, les millores
i les persistències del franquisme.
Tornar a Berga va ser, per a ell, emocionant.
No volgué quedar-se, tanmateix,
perquè es malfiava de la consolidació de la reforma política.
24776
Marcel·lí Massana, l'home
més buscat. Un mite de la
guerrilla anarquista.
Josep Clara i Resplandis
269 páginas 13,5 x 19,5 cms.
16.00 euros
Rafael Dalmau
A la Catalunya rural, entre
1945 i 1951, Marcel·lí Massana (Berga 1918 – les
Bordes-sur-Lez 1981) va crear-se una imatge de llegenda i de mite de
la guerrilla antifranquista, i esdevingué símbol de valors contraposats. Per a les persones d’ordre
i les forces que havien de
garantir la seguretat del règim
fou un simple bandit criminal
i sinistre; per a d’altres,
un resistent valent, prudent i justicier que colpejà, durament, els partidaris de la dictadura.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069