Cazarabet conversa con... David Tormo,
coautor de “La línia del Cinca a la
guerra civil. Les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front
d´Aragó (1936-1938)” (Onada)
La línia del Cinca a la guerra civil. Les
fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d´Aragó (1936-1938).
El llibre ve a engrandir la col-lecció
“biblioteca –la nau, 21” , volcant un estudi molt
minució sobre una línea de fortificacións que és memoria física de la guerra
civil de la Generalitat Catalana al front d´Aragó.
El llibre i això ho podem afirmar és
un estudi molt demanat per a un públic lector que vol fer-se amb lectuires molt
especifiques.
Les plomes que estan a l´arrere del
llibre són molt especialitzades amb la materia i experts, ja, des d´altres
publicacions.
Els autors són una garantía amb
l´estudi i ens saben apropar molt bé des això que podriem reconèixer com a
arqueología de la guerra civil i arquitectura militar. Són els següents: Pérez Suñé, Josep Maria; Tormo Benavent, David; Rams
Folch, Pere; Sunyer Sunyer, Miquel,
La sinopsis del llibre:
El 25 d’agost de 1936, un mes després
de l’inici de la guerra civil, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de
Catalunya endegava un ambiciós pla de fortificacions defensives a la rereguarda
del front d’Aragó. En poc més d’un any, el Govern català va ser capaç de bastir
una xarxa de punts fortificats, amb búnquers, trinxeres cobertes, posicions
d’artilleria, dipòsits de munició… al llarg de tota la rereguarda del front aragonès,
des de Broto, al Pirineu d’Osca, fins a Horta de Sant Joan, als Ports de
Tortosa-Beseit.
La magnitud d’aquella empresa no va
passar desapercebuda a l’enemic, que aviat va rebre informes dels seus agents
sobre l’evolució de les obres i les seves característiques. Aquesta informació,
sumada a l’esfondrament de les línies republicanes del front aragonès el març
de 1938, que esdevingué una veritable desbandada, feu que la major part de la
línia defensiva de l’eix Cinca-Algars no complís amb la funció per a la qual
s’havia construït.
Vuit dècades després es conserven bona
part del conjunt d’aquelles fortificacions, distribuïdes en quatre sectors:
Boltaña, Montsó, Fraga i Gandesa. A partir d’aquests vestigis i de la
documentació que es conserva als arxius militars es ressenyen les motivacions,
els orígens i les vicissituds de la seva construcció, així com el valor
estratègic de cadascuna de les posicions que la formaven.
Els autors del llibre:
Josep Maria Pérez Suñé (Barcelona, 1957) és llicenciat en Geografia i
His-tòria (especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia) i s’ha
format com a investigador en el Centre per a l’Estudi de la Interdependència
Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC-Universitat de Barcelona).
Desenvolupa la seva activitat professional com a arqueòleg, col·labora en
publicacions especialitzades i de divulgació, i és coautor de diverses
monografies.
http://worldcat.org/identities/lccn-no2016156902/
David Tormo Benavent (Barcelona, 1973). Doctor en Història
Contemporània, és membre de l’equip tècnic del Consorci Memorial dels Espais de
la Batalla de l’Ebre des de 2001, on actualment és coordinador tècnic del
projecte. S’ha especialitzat en la guerra civil i en història local. És autor
d’obres col·lectives i diverses monografies dedicades a temàtica de la Guerra
Civil.
Aquest autor ja ha estat amb nosaltres
arran d´aquesta publicació envers La Batalla de l´Ebre.- http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/desperta.htm
Pere Rams Folch (Batea 1974), llicenciat en Història
(Universitat Rovira i Virgili, Tarragona), desenvolupa la seva activitat
professional com a arqueòleg i és soci-fundador de l’empresa Rams Domenech SL
que s’ha especialitzat en la recuperació d’espais d’interès històric i
etnogràfic. Col·labora en publicacions especialitzades i de divulgació, i és
coautor de diverses monografies.
Miquel Sunyer Sunyer (Batea 1949), de formació autodidacta, ha
orientat les seves inquietuds culturals a aspectes etnològics de la comarca de
la Terra Alta i a localitzar espais de la guerra civil a les Terres de l’Ebre.
https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/nueva-soldados-republicanos-Linea-Cinca_0_728977388.html
Cazarabet conversa amb David Tormo:
-Amic, des
d´on surt, o arrere quina necessitat, la idea de fer aquest llibre que es
passetja i ens ensenya les entranyes de la línea del Cinca a la guerra civil,
tractant les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d´Aragó
entre els anys 1936-1938…
-Aquest és un llibre coral, construït
i escrit a vuit mans després de gairebé un istor de treball. Els pioners van
ser els altres tres companys, tots tres originaris de Batea, on hi ha un nombre
considerable de posicions i elements fortificats d’aquesta isto. La curiositat
d’aquells que volen conèixer el seu patrimoni i passat, els va dur a iniciar la
cerca, primer localitzant les restes, i després fent-ne aixecaments topogràfics
i prospeccions arqueològiques. L’amistat que ens uneix de fa temps, per
compartir aquesta curiositat pel nostre istoria i el seu passat, em va istoria
al seu projecte a través de la troballa a l’Archivo General Militar de Àvila
d’un plànol de grans dimensions on es recollien totes les posicions de la isto.
Aquesta troballa ens va donar una
altra visió de l’assumpte. Les fortificacions, que havien batejat com la isto
de l’Algars, per discórrer properes a aquest riu, formaven part d’un tot més
gran, la isto del Cinca que s’estenia des d’Horta de Sant Joan i el Port dins
al Pirineu d’Osca. Aquella havia estat una empresa molt ambiciosa, i volíem
saber-ne més: qui l’havia impulsat? Com s’havia dissenyat
i executat? Què l’havia motivat i per a què havia servit? Teniem al davant un projecte de recerca d’unes
dimensions considerables que isto donar llum a un dels fets menys coneguts de
la Guerra Civil al front d’Aragó i Catalunya. Era istoria defugir la temptació
de cercar les respostes a tantes preguntes, i ens vam posar mans a l’obra.
-Vull aclarar que aquest és un treball que té
tant de recerca arqueológica com d´exercici de istori istoria o com ho
definirieu?
-Com deia, és un treball plural i
també interdisciplinar. Dels quatre autors tenim en Miquel Sunyé, autodidacta pel
que respecta als estudis d'història i un gran coneixedor del territori, que ha
aprofundit en l'organització del treball de camp i en la localització dels
vestigis de la línia; en Josep Maria Pérez i Pere Rams són arqueòlegs, que ha
aportat els seus coneixement en el treball de camp i també en la cerca
documental que permet sustentat i contrastar les troballes de les excavacions i
prospeccions; i un servidor és més un historiador "clàssic" d'arxiu i
biblioteca. Tots quatre ens hem compenetrat per aportar al projecte el que
millor sabem fer i enriquir-lo amb perspectives d'anàlisi procedents de
disciplines diferents però estretament relacionades.
-Com ha estat coordinar-vos entre
tots amb aquest treball des de tantes plomes…Cadascú tenia
clar què fer i aportar en cada momento? o com vos ho
vau planificar…?
-No va ser massa complicat. Ens
coneixem de fa molts anys i no és el primer treball que emprenem de forma
conjunta. Com et deia els més dotats per al treball de camp vam emprendre la
localització i prospecció de tantes posicions com els ha estat nforma, i els
que tenim més tirada a la documentació ens vam centrar en el treball d’arxiu.
El fruit de tot allò que anàvem copsant es posava en comú de tant en tant, en
reunions periodiques, de manera que tots teníem la mateixa nformación. A l’hora
de posar-la sobre el paper, també ens vam repartir la feina, de manera que el
llibre té dos blocs clars, una més històric i l’altre més proper a la fitxa de
jaciment arqueològic.
-Quines
característiques té la línea del Cinca a la guerra civil ,
amb les fortifiocacions fetes o construides a la línea que soporta el front
d´Aragó entre els anys, 1936-1938…?
-La principal característica és
l'adaptabiblitat de les diferents posicions a les característiques del terreny
en cadascun dels quatre sectors en que es va dividir (Gandesa, Fraga, Montsó i
Boltaña), tant pel que fa a la construcció mateixa dels diferents tipus d'obra
(casamates, refugis, trinxeres, ...) com dels
materials emprats.
I en segon lloc cal destacar el fet
que, tot i que l'anomenem línia, no és una fortificació lineal, contínua, al
llarg dels més de quatre-cents quilòmetres que defensa. Es tracta de nuclis
fortificats. Cada sector disposa de diverses posicions que tenen funcions
específiques i de mútua cobertura, per tal de poder complir amb el seu
objectiu.
-Què pretenien fortificant aquesta
franja,el que fou “front d´Aragó”?
-La inquietud de les autoritats
militars del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que són els impulsors
inicials del projecte, és dotar a la ínea de front, on s’instal·len les
columnes milicianes que des de Catalunya pretenen alliberar Saragossa i la
resta de les capitals aragoneses en les primers setmanes de la guerra, d’una
ínea de contenció a rereguarda en cas que el front principal s’enfonses.
No es tracta, però, d’un ínea de
contenció a l’ús, que tradicionalment es feien darrera d’un accident natural,
com seria el riu Cinca. La major part de les posicions es ínea a la riba dreta
del riu, i no a l’esquerra, on aquest faria de l’element de contenció natural a
l’avenç enemic. L’objectiu era que aquesta ínea, un cop estabilitzada gràcies a
l’enviament de les unitats de reserva o del replegament sobre aquelles
posicions de les mateixes unitats que estaven en primera ínea de foc, esdevingués
un cap de pont per a planificar i executar ofensives que facilitessin la
recuperació del terreny perdut, si era el cas. No es tractava només de protegir
els accessos naturals o viaris cap a Catalunya, es tractava també de dotar-se
d’una plataforma per poder contraatacar amb avantatge contra l’enemic en cas
que el front que s’estava dibuixant a la tardor de 1936 patís un atac
generalitzat de l’enemic, com va succeir la primavera de 1938, i
s’enfonses.
-Quan de temps van invertir en fer i construir
aquestes fortificacions?
-La documentació ens permet assegurar
que el 25 d'agost de 1936, poc més d'un mes després de l'inici de la guerra, ja
s'havien iniciat les obres en diversos punts de la línia, que gairebé estave
enllestida a la primavera de 1937. Tot apunta a que la seva execució no es va
allargar més enllà d'un any.
-Com era el perfil dels treballadors en les
seves construccions?—no només pregunto pels traballadors de mà d´obra “in
situ”…havien d´haver-hi d´altres que fessin els plánols; guardessin cura d´on
es feia la fortificació i demés—Ens podeu comertar-hi això?
-És una magnífica pregunta, perquè
aquest va ser un dels maldecaps que van haver de solucionar els promotors del
projecte. Bona part de les obres es van planificar en zones amb poblacions amb
un veïnat escàs, demogràficament poc poblades. Si bé inicialment es confiava en
que la mà d'obra la proporcionessin treballadors de la zona, aviat es va veure
que tot i la seva participació - remunerada, amb el salari equivalent al d'un
soldat - el nombre era insuficient. La solució va arribar a través del Sindicat
de la Construcció de la CNT que va fer una crida als seus militants arribant a
mobilitzar prop de 2.000 paletes, fusters i altres professionals de la
construcció de Barcelona o tota la seva àrea d'influència. Aquest contingent es
va enviar als punts on la manca de mà d'obra local era més greu, creant un nou
problema: com allotjar aquells centenars d'obrers de cara a l'hivern de
1937-1937?
La nostra cerca, fonamentada en arxius
d'àmbit estatal, només ens ha permès apuntar algunes de les solucions
plantejades i també dels problemes de proveïments i logística que van patir
aquells obrers. Esperem que futurs treballs d'àmbit més local o comarcal, amb
accés als arxius municipals o les fonts orals, aportin llum sobre aquesta
qüestió, que és una de les més interessants a l'hora d'entendre com un òrgan
acabat de crear, com el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, va ser capaç
de gestionar una obra d'aquelles dimensions amb tot el que implicava.
-En aquest
treball el procés de documentació s´adivina bruatl oi?, però també apasionant,
perquè part del procés de documentació és posible gràcies, en part, al treball
de camp, anant a viositar els llocs i forrtificacións de la línea del
Cinca…Ara, en perspectiva com ho veus?. Què en spots
refelexionar?
-Com ja he apuntat, tot i la
interrelació entre ambdues vessants, la cerca documental i el treball de camp,
ens vam repartir les tasques per poder guanyar en osible i osibleci. Com és
natural els que ens vam centrar en la tasca documental hem visitat més d’una
d’aquestes fortificacions al llarg d’aquests gairebé deu anys de treball sobre
el tema, com també ho és que els companys que van emprendre la part del treball
de camp s’han llegit més d’un lligall de documentació.
Tant aquestes lectures “curioses” com
les visites de “turista” ens han servit a uns i altres per entendre millor allò
que estàvem investigant des de diferents perspectives. Passejar per una de les
posicions, veure els diferents elements que la formen et permetia visualitzar
algunes de les lectures que en parlaven, i alhora, les lectures dels informes
detallats dels diferents elements construïts o previstos per cada osible
permetia als companys identificar estructures o cercar-les amb més concreció.
Ha estat una osiblecia emocionant que no sempre es osible en un estudi
estrictament històric, on no disposes d’elements naturals, d’espais concrets,
on visualitzar allò que estàs estudiant.
-Com vos ho vau fer, en conjunt? I què,
segurament, canviarieu per a ésser possiblement més efectius amb els estris per
assolir un magnífic treball que ja tenim en mans…però que, pot ser, avui, ja,
podría ésser assolit amb menys nervis perque amb tant de treball de campo, de
recerca i amb les maneres de compaginar les plomes, segurament que heu passat
estones de nervis…o meu pareix a mí…
-No recordo massa nervis. En projectes
tan llargs, que no depenen de terminis editorials de lliurament ni de informes
de justificació per subvencions o beques, t'ho prens com el que és: un projecte
personal voluntari, al que dediques el temps que pots anar robant a la feina,
la família i altre projectes de cerca que puguis tenir en marxa. Es tractava de
anar fent, a poc a poc, però sense pausa. De fet, com comentava, ens han quedat
molts fils dels que estirar, moltes qüestions on gustosament ens haguéssim
endinsat pel seu interès, però va arribar un moment en que vam ser conscients
que calia marcar-nos una fita, no pas temporal, si no de contingut. Tots hi vam
estar d'acord i, en arribar-hi, van tenir clar que tocava escriure i cercar una
editorial ... i aquesta és una altra aventura digna de
recollir en un altre llibre.
-Com ha esdevingut la tasca de treballar amb
Onada Edicions?
Molt fàcil i còmoda. Com deia, trobar
editorial és una petita aventura, i en el nostre cas després d'un parell de
carrerons sense sortida, que ens van tenir aturats prop d'un any a l'espera
d'una resposta positiva que no arribava, vam arribar fins a Onada i tot va ser
fàcil. Fàcil per la transparència en el tracte, que no sempre et robes en el
món de la publicació d'assaig històric, i també amb la col·laboració
professional. De fet, la relació continua vigent, donat que autors i editorial
som un tàndem que ha de pedalar per donar visibilitat al llibre i dur-lo tan
lluny com ens sigui possible.
-Amics, en què esteu treballant en l´actualitat …ens podeu fer cinc cèntims?
-Bé, ara per ara, ens en donat un
respir a nivell de treball en equip, cadascú aten els projectes que tenia en
marxa o en ment, tot i que tenim la voluntat d'apropar-nos, amb aquella mirada
local i comarcal que abans t'esmentava, a la part de la la Línia del Cinca que
correspondria al sector de Gandesa. Encara no em concretat res, però és un
projecte que ens engresca als quatre i que, potser, acabarem emprenent en un
futur no massa llunyà.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069