La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Lluís Juste de
Nin, autor de “Andreu Nin. Siguiendo tus pasos” (Edicions de Ponent)
Un
llibre il-lustrat sobre la
figura del polític, intel-lectual
i activista Andreu Nin que ens
aplega des de la ploma ilustrada i el dibuix de Lluís Juste de Nin.
Alló que ens conta Edicions
de Ponent:
Andreu Nin . L’any 1892 va néixer al Vendrell, a la comarca del Baix
Penedès, en el si de la família humil d’un sabater afeccionat a la música,
un nen destinat a
convertir-se en català universal. Amb
el pare director de la Coral Vendrellenca, amic del mestre Pau Casals, l’Andreu ben aviat despuntà per la seva capacitat intel·lectual i per les seves preocupacions polítiques i socials i amb tretze
anys va publicar el seu
primer article en un periòdic
local. Catalanista convençut –l’11 de setembre del 1906 va fer el discurs de salutació a la senyera al Centre Catalanista del Vendrell– va començar a militar a les files del republicanisme
federal i va estudiar magisteri, primer a Tarragona i
després a Barcelona, mentre
col·laborava intensament a
la premsa local, comarcal i també a la barcelonina, on esdevingué redactor d’El Poble Català. La seva consciència social es va
concretar en una primera militància a les files del socialisme, però sobretot a partir del 1919 al gran sindicat
de la CNT, on n’esdevingué secretari general. Fou amic i company de dirigents com Salvador Seguí i Àngel Pestaña, i amb ells hagué de fer
front als anys durs del pistolerisme
i la repressió governamental.
Entusiasta de la revolució russa
del 1917, l’any 1921 viatjà
a Moscou tot representant la CNT, i romangué a
la pàtria dels soviets fins a les darreries del 1930.
Allí es féu comunista, va aprendre
el rus, es va comprometre amb
la revolució, es va enamorar de l’Olga
Tareeva –que li va donar dues filles precioses–,
es féu trotskista i profundament
antiestalinista, i començà
a traduir al català els clàssics russos.
De retorn a Catalunya, en vigílies
de la proclamació de la República, va viure amb intensitat
els canvis que s’estaven propiciant, primer com a dirigent de l’Esquerra Comunista i després
del Partit Obrer d’Unificació Marxista, i va publicar llibres
emblemàtics com Les dictadures dels nostres dies o Els moviments d’emancipació
nacional. Amb l’esclat de
la guerra civil, el juliol del 1936, es convertí en conseller de justícia de la
Generalitat de Catalunya, des d’on desenvolupà una tasca ingent, però el seu compromís
amb la revolució i les seves crítiques a Stalin i a l’estalinisme li valgueren una intensa campanya en
contra per part dels estalinistes catalans i espanyols. Després dels fets de maig
del 1937, iniciada la injusta repressió contra el
POUM, l’Andreu fou segrestat per la policia política
soviètica –que actuava clandestinament a l’Espanya
republicana– i morí assassinat. Però
el seu record i la seva herència no han desaparegut mai i han deixat una profunda empremta entre tots aquells que segueixen lluitant per l’emancipació social
i nacional, a les quals l’Andreu
havia dedicat la seva vida. Pelai Pagès. Professor d’Història Contemporània a la UB.
L´autor,
Lluís Juste de Nin:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Juste_de_Nin
Cazarabet
conversa amb Lluís Juste de Nin:
-Lluís, conta´ns
per què un llibre il-lustrat sobre Andreu Nin?
-A tothom agrada la Història,especialmente la del seu
país, però pocs son els que es compren un llibre. La
novel.la gràfica té la virtud de dirigir-se a un
lector més ampli, també més jove. Si el relat és visual i alhora novel.lat la seva difussió és objectivament
més gran.
-Què t´ha fet apropar-te
a aquest personatge?
- No només "genèticament"
( Andreu i el meu avi matern eren cosins); Nin fou
un dels pocs teórics- i home d´acció- que té
el nostre país. Començà abraçant el republicanisme
catalanista, seguí amb el socialismo, però per la manca de radicalitat
social i nacional decidí adherir-se a la CNT,arribant a ser Secretari
General. Fou l´època de la Revolució d´Octubre soviética. El
sindicat anarco-sindicalista decidí lliurar una Delegació a Moscou per a veure d´aprop la primera revolució proletària mundial : la bolxevic. Andreu hi formava part.
El cas és que, un cop allà quedà
fascinat i decidí romandre-hi,
sempre qualifiant-se de “sindicalista revolucionari”-.
Nou anys hi va viure, ocupant
un lloc de gran responsabilitat
al Profintern, vuit al Sindical Roja). També aviat
optà per fer-se membre del PCUS.Tingué una estreta relació amb Lenin i més encara amb Trotski ! Només marxarà
de la Unió Soviètica quan
Stalin ocupa el primer càrrec de l´URSS,.....
-Com el definiries com a ésser humà, com
el retrataries com a ésser humà?
-Nin fou un pensador revolucionari. Anti-dogmàtic, heterodoxe, i dissident de mena ! Al Profintern coneix a qui seria la seva dona, I companya de sempre :
la Olga Tareeva- -antiga ballarina del Bolxoi--. Amb ella tingueren dues filles, la Ira i la Nora ( aquesta darrera
viu encara, a Roma).La seva
sensibilitat- extraordinària-
va fer que no només aprengués el rus a la perfecció, sinó també " l´ànima russa", fet que va ser el millor traductor de Dostoievski, Tolstoi, Txejov, i d´altres. Per a molts, Crim i Càstic
o Anna Karenina son les millors
traduccions fetes en llengua románica ( Edicions Proa
té les originals en català !...)
-Per a un il-lustrador
la simbiosi entre com és una persona(en el sentit íntim, des de la perspectiva persona) i entre els trets físics
tenen relació? Com teu fas?
- Les expressions físiques d´Andreu m´han estat fàcils
de " captar". Em són
molt familiars,...per exemple tenia el mateix cap enrinxolat que el meu avi, i una mirada- darrera de les seves ulleres de montura rodona, on s´adivinava el seu rigor amb sí mateix , no exent d´una
expressió subtilment burleta...tenia sentit de l´humor !
-Em pareix, tot plegat ,en Nin, la història d´un home compromés,
inconformista, lluitador…revolucionari
Com és reflexar
tot això, des de la il-lustració?
- CONEIXENT LA SEVA VIDA PRIVADA !
He parlat amb la seva nevoda Maria
Nin, que viu a Barcelona i
el va conèixer bé quan va tornar a Catalunya a 1930. L´amor
que unia als quatre ( l´Olga, les dues nenes i ell..). Les anècdotes que trobareu al meu llibre, que en bona part venen del relar de Silvia Ortiz Nin, filla de Nora i doncs neta d´Andreu, que viu al Comtat de Kent (GB). Cada vinyeta on surte ell, he procurat señalar les seves típiques expressions de celles, de mig somriure...era tot un seductor : tant a la seva relació privada, amic dels seus amics
( El Noi del Sucre en fou
un abans d´anar a l´URSS, Maurin, Molins, Solano, i tants...), com també era un seductor als mítings ! es posava la gent a la butxaca !!
-Amb tot el que havia vist i viscut Andreu Nin com és
que no va veure el perill
que tenia envers els que el
van apressar?. Creus que va pecar un poc de confiat?
-La meva novel.la comença
amb això : no volia escorta
! Widebaldo Solano el mateix
dia que fou segrestat li va advertir del risc. Tots sabien
que els stalinistes no pararien fins a... però era així ! No irresponsable, sinó massa confiat amb
sí mateix.
-Comences a
narrar, contar i a presentar-nos a Andreu Nin després dels Fets
de Maig ,
per què agafes aquest punt com
a punt de sortida?
- Segurament per la meva adoració al relat cinematogràfic :
saltant moments de la seva vida, relatats per ell mateix, per la seva companya, pel seu amic
Molins... i tot junt com peces d´un puzle que al final quadra tot ...
-Què és allò que aporta a la vida
política activa el Partit Obrer
d´Unificació Marxista que no aporten o que es van deixar pel camí
altres partirs d´arrel marxista?
- El POUM, a través de Maurin i de Nin foren sempre
enemics del dogmatisme, de
les consignes, de tot tipus
de dictadures pretesament proletàries !
eren tant demòcrates com revolucionaris.També ( i el
BOC és el precedent) creient fermament que " l´alliberament social és indestriable de l´alliberament
nacional català."
-Tot i això, em referixo
a les arrels, el POUM acabà , sempre,
anant més de la mà dels anarquistes
i anarcosindicalistes que dels
que, teòricament, estaven més prop del marxisme
com els del PCE o els de PSUC?
- Cert, amb els anarco-sindicalistes revolucionaris, no pas dels de la FAI,que Nin n´era ben crític
per els excessos a la reraguàrdia ( no parlo del front..).
-Quins interrogants quedent oberts envers la desaparició i la mort del líder
del POUM?
- Pocs interrogants queden:
l´assassí de Nin fou el mateix assassí
de Trotski
: Stalin. El POUM , cal
recordar-ho, va ser il.legalitzat
per la República a 1938, no pas pe Franco ! També cal
acusar avui dia que destacats membres del PCE-PSUC de
la guerra foren cómplices d´Orlov
( el sicari d´Stalin).
Què queda ? doncs tal vegada el dia que es trobin les seves restes i puguin anar al columbari del Vendrell on l´espera la seva aimada Olga...
-Escriure sobre tot això , ja
és ben difícil, però encara
més , pensó, condensar-ho ,
tot plegat, amb una novel-la gràfica…què ens pots
dir?
-No ho sé... jo he nascut amb el llapis.
És la meva eina ( arma) d´expressió....Per
exemple ,la meva filla ( Tània Juste) és escriptora i novel.lísta- Premi Nèstor Luján de novel.la histórica...- ella dibuixa escribint. Jo escric dibuixant !
-Lluis, em pregunto, sempre, molt com deuent
d´ésser els procesos de documentació, investigació, estudi…aquest ha tingut que esdevindre apasionant, no?. I arran d´això com
té que ser la metodología de treball?
-Ocupa mesos... però és apassionant quan fas un descubriment . Vols un exemple' : la Nora Nin, a l´exili mexicà es va enamorar i casar amb
un secretari-guardaespatlles de Trotski
!.. fantàstic, oi ?? a la meva propera reencarnació
seré periodista d´investigació...sense
deixar el llapis, eh !!
-I a l ´hora de volcar-ho tot en una novel-la
gràfica s´ha de pensar com en una mescla de guionista, de fotògraf
i d´escriptor de , a més, fets reials….Què en spots comentar?
- Cert. Una barreja de cinema, literatura i periodisme,
de fet....
-El llibre és impactant…per allò que aportà en Nin en torn a les demandes socials i al compromís….És encara, avui un referent…Així d´auesta manera el president de la Generalitat en Carles Puigdemont
li regalà un exemplar a Pablo Iglesias, secretari
general de Podemos….Com et vas sentir quan ho vas veure
per la TV o et vas assebentar? Com
valores la figura d´un NIn com “eternament revolucionari”?
-El gest del President : excel.lent, i tot un señor. El
Pablo va quedar de quadres ! tot i ser l´únic
partit a la Nació veïna que
s´acosta més a compendre el Fet i Procés català. Puidemont li donava
la biografía d´un revolucionari
català que tenia ben clar
que tota Nació, si així ho vol, té TOT el dret a ser un Estat pròpi i solidari
amb tot el seu entorn. No tant sols amb
Espanya...faltaria més.El gran problema d´Espanya- a
diferencia del Regne Unit o
Canadà-, és que no
VOLEN compendre res. Per a ells
"España" és l´ampliació
del " Reino de Castilla", i punt. Només podem entendre´ns
si els dos siguem algún dia DOS ESTATS de la Confederació
Europea. Ep !!... però NO aquesta
Europa d´ara !
23042
Andreu Nin. Siguiendo tus pasos. Lluís Juste de Nin
104 páginas 21 x 19 cms. Con ediciones en catalán y en castellano
20.00 euros
Edicions de Ponent
ANDREU NIN
En el año 1892 nació en El Vendrell, en la comarca del Baix
Penedès, en el seno de la familia humilde de un
zapatero aficionado a la música, un niño destinado a convertirse en catalán
universal.
Con el padre director de la Coral VeNdrellenca, amigo
del maestro Pau Casals, Andreu pronto despuntó por su
capacidad intelectual y por sus preocupaciones políticas y sociales y con trece
años ya publicó su primer artículo en un periódico local.
Catalanista convencido, –el 11 de septiembre de 1906 hizo el discurso de saludo
a la bandera catalana en el Centre Catalanista del Vendrell–, comenzó a militar
en las filas del republicanismo federal y estudió magisterio, primero en
Tarragona y luego en Barcelona, mientras colaboraba intensamente en la prensa
local, comarcal y también barcelonesa, donde se convirtió en redactor de El Poble Català.
Su conciencia social se concretó en una primera militancia en las filas del
socialismo, pero sobre todo a partir de 1919 en el gran sindicato de la CNT,
del que llegó a ser secretario general. Fue amigo y compañero de dirigentes
como Salvador Seguí y Ángel Pestaña, y junto a ellos hizo frente a los duros
años del pistolerismo y a la represión gubernamental.
Entusiasta de la revolución rusa de 1917, viajó a Moscú en 1921 representando a
la CNT, y permaneció en la patria de los soviets hasta finales de 1930. Allí se
hizo comunista, aprendió el ruso, se comprometió con la revolución, se enamoró
de Olga Tareeva –que le dio dos preciosas hijas–, se
hizo trotskista y profundamente antiestalinista, y
comenzó a traducir al catalán los clásicos rusos.
De regreso a Catalunya, en vísperas de la proclamación de la República, vivió
con intensidad los cambios que se estaban produciendo, primero como dirigente
de Esquerra Comunista y más tarde del Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Asimismo publicó libros emblemáticos como “Les dictadures
dels nostres dies” o “Els moviments
d’emancipació nacional”.
Al estallar la guerra civil, en julio de 1936, se convirtió en conseller de justicia de la Generalitat de Catalunya, desde
cuyo cargo desempeñó una labor ingente, pero su compromiso con la revolución y
sus críticas a Stalin y al estalinismo le valieron una intensa campaña en su
contra por parte de los estalinistas catalanes y españoles.
Tras los hechos de mayo de 1937, iniciada la injusta represión contra el POUM,
Andreu fue secuestrado por la policía política soviética –que actuaba
clandestinamente en la España republicana– y murió asesinado. Sin embargo, su
recuerdo y su legado jamás han desaparecido y han dejado una profunda huella
entre todos aquellos que siguen luchando por la emancipación social y nacional,
a las cuales Andreu había dedicado su vida.
Pelai Pagès. Profesor de
Historia Contemporánea en la Universitat de
Barcelona.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069