La Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Pau Berenguer,
autor de “Germània” (Onada)
Una obra narrativa,
des de la ploma de Pau Berenguer , editat
per Onada que ens apropa als joves
que van combatre a les ordres
de Hitler quan la guerra ja
els girava l´esquena.
Aquesta
obra de narrativa va fer-se amb
el 39ë Premi de Narrativa Vila de Puçol.
Allò
que ens explica la sinopsis del llibre:
Hitler els havia promés
una guerra ràpida i victoriosa, que els estalviaria les penalitats del passat conflicte. Però a la tardor de 1944, després de quatre anys d’esforços
militars, l’exèrcit alemany havia de recórrer a reclutes cada vegada més
joves per fer front a l’avanç enemic. Els protagonistes
de Germània pertanyen a un jovent adoctrinat, encegat pels ideals
nazis i engalipat per la seua
propaganda, i que fou enviat
contra la maquinària de guerra soviètica,
ja imparable i disposada a
arrasar aquella nació que l’havia desafiat.
Germània és
un trist relat de guerra, on el lector pot empatitzar amb aquella generació dissortada que va créixer en el totalitarisme nazi
i va patir les conseqüències
extremes del seu bel·licisme.
Aquesta novel·la és el dia a dia
d’aquells xicons, condemnats a participar en una guerra que viuran fins a les últimes conseqüències, enmig del fred de l’hivern i els perills de la lluita, un viatge al pitjor dels escenaris que mai podrien haver
imaginat. Aquest és un al·legat contra els horrors de la guerra i els seus efectes
devastadors.
L´ autor, en Pau
Berenguer: és llicenciat en Història per la Universitat de València.
Actualment, és professor de geografia i història en un institut de secundària. Ha guanyat diversos premis de literatura breu, com ara els de Ciutat de Tarragona o el Teodoro Llorente de la Pobla de Vallbona.
Cazaraber conversa amb
Pau Berenguer:
-Pau, conta´ns
por favor què et va inspirar l´escriptura
d´aquesta narració?
-Durant una època, vaig sentir molt d'interés per la història de la Segona Guerra Mundial. En concret, em vaig sentir molt atret per les obres d'un
historiador britànic, Anthony Beevor, que
no només feia una anàlisi de l'estratègia i dels esdeveniments polítics sinó que abaixava la mirada fins a la vida
quotidiana del soldat de
les trinxeres o del civil de la rereguarda. De l'afany d’entendre la vida d'aquestes
persones, castigades per l'època
més difícil i tràgica del segle XX, va nàixer Germània.
-L’absurd
de la guerra, del conflicte bèl·lic,
queda, més que mai, ben patent?
-Palesar l’absurd de la guerra no
va ser un dels meus objectius. Vist amb retrospectiva, em vaig centrar més a destacar l’absurd d’una ideologia que va fer ús del bel·licisme i el militarisme com a solució als problemes
d’una nació. És l’eufòria nacionalista el que els
va portar a entrar en una guerra per a la qual no hi havia eixida.
Però quan s’adonen de l’engany i que els sacrificis no compensen els guanys, ja
és massa tard.
-Escriure
el que saps, per endavant, és una història trista …deu esdevindre quelcom difícil…
-És difícil si vols ser realista i
just amb els personatges. Ells visqueren una època ben diferent de la nostra. Desconeixien quin seria el resultat de cadascuna de les eleccions que prenien. Els havien
inculcat un odi desmesurat cap a l’altre. Però tampoc
crec que els eximisca de donar suport a un govern totalitari que va promoure el genocidi i la guerra
expansionista. El punt bo dels nazis era que parlaven clar sobre el que pretenien fer.
-Joves obligats a participar en un conflicte
bèl·lic que ja tenien costa amunt, joves que sabien que anaven a perdre ja no una batalla, la guerra…quelcom
més, potser la vida i segurament la innocència. Què ens pots
comentar?
-Crec que és molt
difícil posar-se en la seua pell.
Ho intente en Germània i em vaig proposar
acostar-me el més possible
a aquests joves, als seus temors
i les seues esperances. Tingueren
molt mala sort de viure en aquella Europa de totalitarisme
i guerra. Lluitaven per la seua
supervivència, perquè no podien esperar cap altra cosa en aquell món. Uns van perdre
l’adolescència, altres la
vida, en una guerra mundial, de la qual ells no eren responsables. Mai no
he tingut la sort de parlat amb aquests
supervivents. Però sí amb el meu avi,
qui també marxà a una
guerra ben dura a l’edat de vint
anys. Refer-te d’una experiència així deu ser molt
difícil.
-Un esdeveniment
que a tots els participants els va anar canviant, dins del propi conflicte i més enllà del mateix,
oi?
-Sí. Anaren al front amb uns ideals
i unes perspectives concretes, inspirades
per l’Estat alemany. Però la crua realitat
de la guerra havia de canviar
el seu plantejament de les
coses. Ningú naix fet per a la guerra, ni es pot
preparar per a una ituación així,
per molt que ell puga
pensar el contrari. El fred,
la crueltat, la proximitat
a la mort i tantes coses
horribles necessàriament t’han
de transformar.
-Com a escriptors un dels teus objectius és concienciar sobre l’horror i l’absurd de la guerra? És una mena d’al·legat contra la
guerra…una narració que utilitza
la guerra per a intentar fer o aportar quelcom per a la pau?
-No sé en quina mesura he aportat quelcom per a la pau. Supose que mostrar l’horror de la guerra hauria de
servir per a no desitjar cap. Per descomptat,
hui dia, tothom sap que els conflictes
armats no són gens desitjables. No cal llegir cap novel·la per a adonar-se’n. El problema és que
no pensem el mateix quan aquests tenen
lloc en altres territoris i els sofreixen altres. Fins i tot pensem
en els negocis que podem fer gràcies
a tal o la qual guerra. Per descomptat,
m’agradaria que aquesta
lectura servira per a fer
una reflexió al voltant de tot açò.
-Quins desafiaments t’han sorgit, com a escriptor,
dins aquesta narració? -I com a
persona?
-Com a escriptor, el desafiament més estabaatés ser fidels a la stabaa i a la veritat, però sense deixar
de crear un relat sta i entretingut per al lector. Un altre
desafiament era fins a quin punt staba
sent original amb aquesta novel·la. La Segona Guerra Munfial és, per descomptat, un tema molt tractat.
Com a
persona, em pregunte en quina mesura he sigut just amb
les meues afirmacions i reflexions.
-Em pregunto quins eren els sentiments que es removien entre aquells joives, els que anaven més convençuts
i els que no ho anaven tant….?
-Per descomptat, no podem generalitzar. No tots anaven contents a la guerra. Més aviat, succeïa
el contrari, donada l’evolució
de la guerra. Però també
és cert que hi havia molts fanatitzats i adoctrinats per les Joventuts Hitlerianes. L’enemic rus era
un monstre per a ells. Era
una lluita justa i elevada la que es plantejava al seu davant.
Emperò, com he dit, molts
d’aquests joves no estaven tan convençuts i sentien molta por. Alguns d’ells intuïen
que els russos clamaven venjança per tot un sense fi de crueltats escomeses al seu territori.
Tot depenia de la informació amb què comptaren
aquests xics, de les
converses que hagueren escoltat
a les seues cases, de mans
de germans que tornaven del
front, veïns que estaven assabentats d’alguna derrota, etc.
-Amic, tot llibre té el seu procés de documentació,
investigación i estudi. Com
ha sigut aquest i com teu has fet?
-Vaig combinar diferents recursos:
historiografia de la Segona
Guerra Mundial per a les qüestions estratègiques i més quotidianes, pàgines web sobre
per tal de trobar fotografies,
plànols, insígnies, nom d’unitats, etc. i documentals gràfics a fi que no
se m’escapara res. Afortunadament,
vaig viure durant un any a Alemanya, i crec que haver conegut els
alemanys i el seu territori també m’ha servit per a tractar aquesta temàtica.
Vaig fer un seguiment acurat de determinades formacions i unitats militars per a poder-les situar al relat.
Com suposareu, és un procés lent,
en el qual de vegades les
coses no encaixen i cal començar
des del principi. Però el resultat al capdavall, crec que ha sigut bo i n’estic satisfet.
-Després
quina és la metodologia de treball?
-La metodologia és primer tindre una imatge general de la situació, el context. Després, a poc a poc vas abaixant-la fins a veure els
personatges que necessita
el teu relat. Aquests poden ser ficticis, però no han de deixar de ser reals. Cal llegir i estar molt familiaritzat amb l’època i els
esdeveniments que tenen lloc. Cal documentar-se. Al final de tot
açò, li arriba el moment a la imaginació. Però sovint, investigació
i creació es mesclen, vénen
agafats de la mà.
-Amic, ja estàs pensant
en un projecte literari…ens pots fer
cinc cèntims?
-M’agraden
els relats de guerra. És una cosa que em ve des de menut. Potser de quan el meu avi
em contava coses de la
guerra civil. Crec que amb açò ja teniu
una lleugera idea del que estic
fent...
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069