La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre de Angle Editorial des d´una ploma d´un escriptor rigurós i excepcional,
en Albert Pijuan.
La sinopsis del llibre:
Polònia,
1991. Krzysztof Niewinny
acaba d’arribar a la seva ciutat natal, de tornada de Suècia,
quan el franctirador mata
per primer cop. La policia deté un col·leccionista d’armes i l’executa sumàriament. Però el franctirador continuarà matant.
Krzysztof
ha tornat amb la voluntat de refer la seva vida, tot i que les circumstàncies no són les idònies. La família Niewinny viu confinada en un bloc
de pisos a l’extraradi on
el règim relega els indesitjables. Bartosz, el pare,
va desaparèixer fa anys; Zofia, la devota mare, malviu cuinant per als desvalguts del bloc; Jerzy, el germanastre, lidera una banda de xenòfobs
que fa la feina bruta de la policia.
I tot empitjorarà quan la sospita pels crims del franctirador caigui sobre la família Niewinny.
La novel·la de debut d’Albert Pijuan és un esplèndid
retrat d’una societat postcomunista, trencada,
delirant, atrapada encara en velles
rutines totalitàries. Amb el fil de la recerca i
captura del franctirador, Pijuan
ha construït un relat que
amaga girs inesperats fins a la sorpresa final; que enganxa
pels seus personatges fascinants i pel seu ambient
opressiu, i que ressona llargament en la imaginació del
lector.
L´ autor, en Albert
Pijuan:
Nascut
a Calfel, l´any 1985 és llicenciat en Ciències Polítiques I en Filosofia.Ha publicat relats curts en nombroses antologies, un llibre de poesia I l´inclassificable Ramon LLull. És l´autor
de Ara i aquí—2016—una aproximació contemporànea a la figura i l´obra
del Beat. Ha publicat i estrenat
les obres teatrals Tabula Brasa, Escola
de gossos i Nix tu, Simona,
les quals han tingut trajectòria interbacional.
Ha traduït, Johnny va agafar el fusel de Dalton Trumbo i L´ésser estimat d´Evelyn Waugh.
Amb
El fractirador s ´estrena en el gènere
de novel-la.
Cazarabet
conversa amb Albert Pijuan:
-Albert què és allò
que t´ha “inspirat” a l´hora d´escriure aquesta novel-la?
-Vaig escriure
la primera frase i la vaig tenir
al calaix més d'un any. Pensava
que era l'inici d'un conte, pel que tenia de directe, i pel ritme que marcava. Però va ser veure el "Dekalog" de Krzysztof Kieslowski i aleshores vaig visualitzar l'edifici, l'ambient, l'època, el fred. Va venir sola. També m'interessava
molt el contrapunt de novel·la negra en un ambient
postcomunista. Em va semblar
una bona manera d'abordar les conseqüències
de les Transicions polítiques,
de la possibilitat dels canvis, tant social com personal, i les conseqüències
que tenen.
-És més aviat una novel-la
de personatges…no sé , com coral? O de situacions col-locades unes dintre d´altres?
-És una novel·la
que intenta comprendre tots
els punts de vista possibles sobre els personatges implicats. Això et du inevitablement a una novel·la que s'acosta a la coralitat. Malauradament no es pot considerar coral, perquè la centralitat de Krzysztof és innegable. La coralitat és un territori molt interessat d'explorar si es vol enderrocar la tirania del
narrador.
-Vols crear “desfici” al lector o lectora a l´hora
de llegir el teu relat?
-Quan els
lectors s'acosten a una novel·la negra (o almenys d'aparença negra) ve amb un paquet d'expectatives. Cal jugar amb aquestes expectatives,
satisfent-les o trencant-les.
Crec que no hi ha cap escriptor que no vulgui crear "desfici" pel que ha escrit. Això també depèn molt de la predisposició del lector. si et refereixes a la importància de la
trama en la novel·la, crec
que sí, que la trama és un dels
elements que té més pes a
"El franctirador" i que, per tant, m'agradaria que el lector s'hi sentís arrossegat.
-Des de la primera página ja contes molt
i des d´aquest molt es podrien desgranar moltes contalles, oi?
-Intento no enganyar el
lector. Explico tant com puc tant aviat com puc. Tot i així, en una trama
criminal la dosificació d'informació
és crucial. També m'agrada
la idea de densitat, o d'intensitat
potser. Que cada pàgina pugui tenir molt
de suc. És una novel·la de 200 pàgines però que pesa com una de quatre-centes.
-Em fa l´efecte que per a vos la literatura és
una manera d´expressar-te ,
un exercici creatiu, però també una manera de jugar a les titelles
des de les lletres amb
lectores i lectors. Es així?
-En aquest cas concret, que ens movem en el registre criminal, crec
que el lector està predisposat
a ser marejat. I no volia deixar escapar aquesta oportunitat.
-Quin pes té l´escenari d´aquell país , Polònia, alliberat pel comunisme?.
Però no és només Polònia: és tot el món
que habitava a l´altra part del mur, un món que estaba dins un nus recentment desnugat… Polònia és, a més, un país molt complexe com tots els
paisos que amb les seves societats arrastren el pes d´ésser objecte
de codícies…
-Fins que no vaig saber que es desenvolupava a
Polònia a principis dels noranta que la novel·la no existia. Més enllà de la fascinació que pugui tenir pel món
comunista, el que m'interessava de Polònia era el paral·lelisme que
es podia establir amb la nostra història
política recent.
-Com creus que afecta certa o la represió que han vist, sentit i viscut els teus personatges?
-A la novel·la apareixen diferents maneres d'encarar-se a aquesta repressió: tenim la derrota, el defalliment,
l'abandó... Però també tenim la contesta, la rebel·lió,
la voluntat de desfer el
mal fet. Tota aquesta mena
de respostes són presents en qualsevol context repressiu.
-Utilitzes un llenguatge o una manera d´expresar-te
directa, sense massa girs, vas directamente a dir allò que vols…en spot agradar i molt, però pot
semblar, fins i tot, aspra…al cap
i a la fi és com és la vida…
-L'ús del llenguatge neix de la voluntat d'equiparar l'estil al tema de la novel·la. Socialment, psicològicament i meteorològicament, l'ambient és dur, i una manera de transmetre aquesta duresa era a través del llenguatge.
A més a més, buscant aquesta intensitat, on cada frase amaga molt més del que diu, aquest ús
del llenguatge em semblava el més adequat.
-Pretens que nosaltres ens plantegem
certa manera d´estar, establir-se la naturalesa del mal?
-En cap moment
es parla del mal a la novel·la, tot
i que el lector el pot identificar. Tot i així, si mirem bé aquells
personatges maliciosos sempre
trobarem motius pel seu comportament
(que no justificacions). Cada personatge
té el seu clarobscur. La proposta de la novel·la és que el mal té clarobscurs, és humà, i que, per tant, nosaltres també en podem ser partícips.
-Veig molt ràbia continguda,
mlta enveja, ànims debastats, rancunies. Com ho veus?
-Potser sí. Està situada en un moment crític tant pels
personatges com per la societat on viuen.
Però també hi ha humor (negre, naturalment).
-I els silencis soterrats que, sovint, fan tan de mal a la societat
i a nosaltres mateixa com altres factors com els
citats anteriorment, què penses?
-Més que de silenci parlaria de silenciar. Molts personatges tenen l'objectiu de silenciar.
Silenciar un altre personatge
o una veu interior. De fet,
el canvi d'un règim a un altre, de la manera
que es va fer a Polònia i a
Espanya, ha estat a través
del silenciament, no de la transformació.
-Dostoievski amb
els seus personatges al davant de situacions i de maneres de ser
que afrontaven el mal i al mal; Cela i el propi Sender ,per dir-te autors que he llegit i que ara em venen a la memoria, i que dibuixen situacions, escenaris i personajes al damunt
una fina línea roja …
-Dostoievski és molt present a la novel·la. Hi ha un parell de picades d'ull a "Crim i càstig". De fet m'era impossible imaginar la novel·la sense que el tarannà dels personatges
de Dostoievski aparegués per alguna banda. De
Dostoievski m'agrada molt com crea uns personatges
poderosíssims però que sembla que en qualsevol moment s'hagin de trencar.
26445
El franctirador. Albert Pijoan
192 páginas 14,5 x 23 cms.
16,90 euros
Angle
Molt
més que una novel·la negra
Polònia, 1991. Quan Krzysztof Niewinny es veu obligat a tornar a la seva ciutat natal, el franctirador mata per primera vegada. La policia deté un col·leccionista d’armes i l’executa sumàriament. Però, al cap de poc, el franctirador torna a
matar. Enmig de la por i la paranoia provocades pels atacs atzarosos del franctirador, Krzysztof ha de
tornar a començar de zero després que l’intent per guanyar-se la vida a Suècia hagi acabat en catàstrofe.
Les circumstàncies per a Krzysztof
no són les idònies. La família Niewinny viu confinada al Góra, un bloc de pisos a l’extraradi on el règim relegava els indesitjables. Bartosz, el pare, va desaparèixer
fa anys; Zofia, la devota
mare, malviu cuinant per als desvalguts del bloc; Jerzy, el germanastre, lidera una
banda de xenòfobs que fa la feina
bruta de la policia. La situació
de Krzysztof va de mal en pitjor
quan la sospita dels crims del franctirador comença a planar damunt la seva família.
La novel·la de debut d'Albert
Pijuan és un extraordinari retrat d'una societat postcomunista, trencada, delirant, atrapada
encara en velles rutines totalitàries. Amb el fil de la cerca i captura del franctirador,
Pijuan ha construït un relat que amaga girs inesperats fins a la sorpresa
final; que enganxa pels seus personatges fascinants i pel seu ambient opressiu,
i que ressona llargament en
la imaginació del lector.
Albert Pijuan
Nascut a Calafell l’any 1985, és llicenciat en Ciències Polítiques i en Filosofia. Ha publicat relats curts en nombroses antologies i un llibre de poesia. Ha publicat i estrenat les obres teatrals
Tabula Brasa, Escola de gossos
i Nix tu, Simona, les quals
han tingut trajectòria
internacional. El franctirador és
la seva primera novel·la.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069