La Librería de El Sueño Igualitario

caràtula.jpgCazarabet conversa con...   Manel Mas, autor de “Flors de pedra

 

 

 

 

 

 

Un llibre de poemes de Manel Mas que és quelcom més que un poemari, és un tribut a l´herència humana i la que ens deixa tota la natura des de els arbres, les flors a les pedres….

Un homenatge, de caire i tracnà ecològic, mitjançant les paraules poètiques al respecte i l´estima pels nostres companys de vida….

Podríem parlar del llibre de poemes de cap a peus i , fins i tot, comentar-hi molts trets i missatges que porta escrits, com amagats, dinsell , però pensem que lo millor és conversar i xerrar ambl´autor  e invitar-vos a degustar el llibre que, ell, tan amablement , i amb generositat, ens deixa per a tots i totes.

 

 

Cazarabet conversa amb Manel Mas:

SAM_3326.JPG-Manel, llegint aquest llibre m´he adonat que per a vos les pedres són allò més paregut a un ésser viu, almenys d´entrada

-Sí, les pedres són essers vius, que tenen un cicle vital... només que a un ritme extremadament més lent que el nostre. Ho comparo amb els arbres mil·lenaris: nosaltres, al seu ritme vital seriem com a mosquetes que només duren una nit.

-Sempre he pensat que el poeta té que tindre ànima de filòsof, com ho veus?.

-Cert,  i millor ens aniria si els filòsofs també tinguessin ànima de poeta.

- Des de quin racó filosòfic surt el poeta que portes dins?

-De l’observació ingènua del meu entorn. Parlo de l’entorn per a fer-me entendre, però en realitat no hi ha entorn: jo formo part ineludible de l’entorn, i és des d’aquesta convicció que tracto d’expressar-me.

-Els poemes són ferramentes, estris per a pensar; l´art de les paraules ben composades i compassades al servei del pensament i de la reflexió?. Tu a ho veus així, també? Per què?

-Els poemes són un grapat de paraules que expressen un estat d’ànim congelat en el temps, com la llum dels estels que observem a la nit... Però també la pintura és un grapat de colors que ens fa vibrar, o la música un grapat de notes... Totes les arts parteixen d’una reflexió o emoció prèvia que els hi dóna vida, per a fossilitzar-la i poder-la compartir.

-L´art de pensar i de reflexionar podríem dir que és la filosofia i no déu de convindre massa que hi pensem i reflexionem perquè a la filosofia se l´està enterrant des de les aules. Què ens pots dir?

-Cert, són mals temps per a la lírica (que tan deien Golpes Bajos)... és difícilment explicable que als governants no els hi interessi que la joventut aprengui a pensar i sàpiga dels pensaments d’altres congèneres al llarg del temps: quins governants hi haurà demà si volen als ciutadans instal·lats en la mediocritat? Ens manaran uns ineptes tan o més mediocres que els actuals.

-Tú ací en aquest poemari has pensat i reflexionat envers les paraules ben lligades i com compassades, però n´hi ha que pensen pintant, amb la narrativa o fins i tot amb llibres d´assaig e investigació i /o divulgació…el cas és aportar quelcom, no?

-Cert: tot són maneres d’expressar emocions, sentiments, pensaments... la música, la pintura, la literatura: tot neix de la necessitat d’exterioritzar una visió única de la vida.

2583A.jpg-De tota manera val a dir que tot el teu llibre és una petita obra d´art perquè, amic Manel ; és de les petites coses d´on surten , sovint, les millors i més sinceres reflexions…no?

-M’agrada pensar que faig poesia rural, feréstega, apropada a la natura i la multitud de petits instants que ens envolten; diferent de la poesia urbana, més immersa en el brogit i en les preocupacions de l’instant que se’ls hi escapa.  A mi l’instant m’atrapa: no hi ha ahir ni demà, només l’ara (“tot és ara i res”, que deia Joan Vinyoli).

-Aquest llibre de poemes és un homenatge a les petites coses que fan camí i que fan gran a la vida, no?

-Són les petites coses (una posta de sol, l’ombra d’un arbre una tarda calorosa d’estiu, el soroll del rierol fent cloquejar les pedres...) les que ens omplen: els diners (una entelèquia per la qual la majoria ven allò més preuat que té: el propi temps), el treball, la xerrameca buida dels mitjans de desinformació de masses... tot això, buida, cansa, més que omple.

-Parla´ns de les il·lustracions, dibuixos d´en Rafel Garrit que acompanyen , com si es tractés d´un ball, als teus poemes?

-Estic molt agraït als dibuixos de Rafel Garrit... li vaig deixar llegir els poemes quan la idea de llibre ja estava en marxa i li vaig demanar que em pintés allò que li ressonaven. El resultat d’uns quants d’aquells dibuixos esta al llibre, dansant amb les paraules, si.

-Però també estan les teves fotografies i les pedres pintades  des de la delicadesa  de Natasha Newton…

-Per a mí la poesia és més que unes paraules sobre un full en blanc. He escrit poemes sobre pedres, sobre fusta, sobre qualsevol material. Em fascina la gent que pot fer poesia sense emprar paraules (poesia visual de Joan Brossa, J.M. Calleja, Chema Madoz -imatge inferior- o les pedres pintades de Natasha Newton).

També em fascinen els poetes anònims que omplen de paraules i vida les parets també anònimes de ciutats anònimes.

-Parlant dels poemes: per què aquesta mètrica tant lligada a l´orient?

-De ben jove que m’ha interessat la poesia d’orient (Li Po, Matsuo Basho) i en especial un tipus de poemes molt curts, els HAIKU, que fan pensar més pel què insinuen que pel què diuen...                                        

(tres Haikus de Matsuo Basho)

-Té a veure ,en part, al seu pensament, a la seva manera de concebre la vida, a la seva filosofia més lligada amb lo integral i lo holístic?

-Ja els poetes xinesos acompanyaven de dibuixos els seus versos, fets amb una delicada cal·ligrafia. A Occident l’art de la cal·ligrafia es va pràcticament perdre amb la introducció de la impremta. El llibre pretén ser un petit homenatge a aquest manera de concebre la poesia no només con a una col·lecció més o menys encertada de paraules, sinó com estan escrites i com estan acompanyades. Intento buscar una visió més global del poema, per a donar a entendre una visió global de la vida... 

-Amic quan escrivies aquestes poesies en què o en qui pensaves. Les teves reflexions per on viatjaven?

-Amb moltes coses… I en res en concret. A vegades, quan la ment està en calma I els pensaments només son un murmuri llunyà, com el sorollet de les formigues en transportar menjar, és quan s’obre, fugaç com un llamp, aquesta visió de formar part d’un tot que normalment es veu com allò-que-passa-for a-de-nosaltres. És aquest instant de sorpresa el què pretenen capturar les paraules, com la fotografia captura un moment.

maxresdefault.jpg-La natura i el compromís envers ella està present en tot moment. D´una persona compromesa amb la salut del planeta i amb  l´ecologisme no es podria  esperar menys. Què ens  pots comentar?

-Per això dic que faig poesia rural (de fet ja hi ha novel·la rural, o sia que no he inventat la sopa d’all), ja que des de la ruralitat es té més consciència dels canvis a llarg del dia, al llarg de les estacions, de les nits en què els estels es poden quasi tocar i la negror del firmament impressiona i empetiteix l’observador. És des d’aquest batec amb la natura que neix la meva poesia (o col·leccions de paraules).

Una de les observacions que impacten més als amics de ciutats que em visiten és, en determinats dies d’un cert grau d’humitat, veure com d’un punt del cel blau on no hi ha rés comença a sortir un nuvolet que es va transformant, engrandint, movent-se, empetitint i finalment desapareixent: és una paràbola sense paraules de la vida humana. D’altres vegades, els núvols formen caravanes que recorren el cel, com en una Ruta de la Seda aèria.

-Per cert, Manel, quants anys portes de compromís, lluita i reivindicació envers la natura i l´ecologisme?

-Bufff! Crec que des que vaig néixer que m’ha interessat i sorprès allò que m’envolta, i del què en formo part. Diguem que, de manera organitzada, als 17 anys ja vaig convèncer a alguna gent per a endegar un grup ecologista que es va anomenar P.A.T.I.N.E.T. (mitjà de transport sense ús de combustibles fòssils, però també l’acrònim de “Pilot d’Amics Tècnics en Informar Normalment d’Ecologia a Tothom”), que ens reuníem al local de la recent reconstituïda CNT, a Manresa.

L’inici del grup va ser tan curiós com que vaig fer una pegatina (amb un dibuix d’un germà meu), i la vaig anar ensenyant, com si es tractés d’un grup que ja funcionava... D’inici vam ser unes deu persones, totes joves, des d’àcrates a insubmisos, rebels, inconformistes, conscienciats, vegetarians, nudistes... Va ser l’embrió de moltes altres mogudes: una revista i ràdio lliure (LLAMBORDA), una associació de veïns, el renombrament com a Col·lectiu ecologista L’ALZINA... i un enorme pòsit que encara es recorda.

-I veus, notes al teu arrere consciència ecologista? I relleu?

-Sí. Però no és una cosa que em preocupi. Tots els moviments ciutadans tenen un període de vida, si no es respecta no es fa rés més que aguantar forçadament un cadàver. Així també totes les formes de protesta i reivindicació s’han d’adaptar als temps en què es desenvolupen, si no volen acabar sent absorbides per allò a que s’estan oposant.

Com serà l’ecologisme d’aquí un temps? No ho sé (potser una resposta està al llibre anònim DESIERTO: MANIFIESTO POSTECOLOGISTA, de l’editorial melusina), però tampoc em preocupa: de ben segur que serà el què decideixi la gent que es vagi incorporant a la defensa d’aquest entorn del què depenem i en formem part.

Crec que davant determinades agressions o injustícies sempre hi haurà gent que s’hi oposarà (tot i que relativament poca, donada l’època de mediocritat i conformisme que ens ha tocat viure), i és aquesta gent la que ha de triar les eines que consideri oportunes.

Sempre m’ha agradat la carta del cabdill Seattle al president dels Estats Units, i en concret la frase “nosaltres som una part de la Terra, i ella és una part de nosaltres”.

 

 

 

 

caràtula.jpg25891
Flors de pedra. Manel Mas
82 páginas        15 x 21 cms.
Manel Mas

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com