edition-122407.jpgCazarabet conversa con...   Mar Vivó Jiménez y Carlos Remohí Rius, autores de “Les cares de l’evasió fiscal. Pobresa, frau i corrupció a la Comunitat Valenciana” (Institució Alfons el Magnànim)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un llibre editat per la Institució Alfons del Magnànim que analitza a més de l’evasió fiscal… allò que es veu menys:la pobresa, el frau i la corrupció a la Comunitat Valenciana.

Un llibre a la col·lecció Periodisme,8 des de la ploma de Mar Vivó Jiménez i Carlos Remohí Rius.

La sinopsi del llibre: Según el diccionario de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, la pobreza (pobresa/pobrea en valenciano), en una de sus acepciones, es la «falta de los bienes materiales necesarios para vivir». Y sobre la palabra evasión (evasió), el mismo diccionario remite al verbo evadir, que define, entre otros, como «la acción de eludir, rehuir; sacar de un país (dinero o bienes) de manera ilegal, o escaparse, especialmente de la prisión».

De todo esto trata este libro, que, además, intenta ampliar el significado de las palabras explicando que la pobreza va más allá de las privaciones materiales, que evadir y eludir el pago de impuestos de grandes fortunas afecta –y mucho– la distribución de la riqueza y, en consecuencia, el aumento o no de la pobreza. 

Y viene a explicar, en definitiva, que la sociedad valenciana no se merece de ninguna manera aceptar un aumento de la desigualdad que al final supera la dimensión económica e hipoteca el desarrollo social y cultural de las personas que la conforman.

Este libro está hecho con la conciencia de que no estarán todos los factores determinantes de la pobreza ni del aumento de la desigualdad en el territorio valenciano, con la responsabilidad de que, en este intento de contextualización, solo se puede hacer una aproximación al tema planteado y siempre quedarán datos y cifras fuera del estudio, y con la voluntad humilde de poder ofrecer un mapa más aclaratorio del momento en el que vivimos.

Esperamos que, al acabar, los lectores y las lectoras tengan más preguntas que respuestas. Y para contribuir con estas reflexiones, se quiere subrayar que, al final, ninguna sociedad se puede permitir aceptar la pobreza como un mal y un concepto inevitables. Al fin y al cabo, todos los conceptos pueden cambiar. Esperemos haber puesto un grano de arena para conseguirlo.

 

Les seves plomes:

Mar Vivó; es periodista y docente. Nacida en València en 1980, ha hecho radio, televisión y prensa escrita para varios medios de ámbito autonómico y estatal.

Le gusta escribir sobre la realidad de las personas que luchan por tener una vida digna y más justa. Como profesora de Intervención Sociocomunitaria de FP, comparte y repiensa con los futuros profesionales como cambiar estas realidades.

 

Carlos Remohí; nació el 1975 en la ciudad de València. Es un apasionado de la lengua valenciana y de su tierra, el País Valenciano.

Es diplomado en Ciencias Empresariales por la Universidad de Valencia, tiene un máster en Desarrollo, Instituciones e Integración Económica y está especializado en desigualdad y pobreza. Es también activista independiente por los derechos humanos y la justicia fiscal.

Al llibre ens ofereixen un Diccionari de conceptes per a aclarar-nos algunes idees, vos  oferim una mostra per tal de que mireu en quin rigor tan la MAR COM EN Carlos han fet aquest llibre,per a que el puguem entendre totes i tots….

Diccionari de conceptes

 

Base imposable. Quantitat fixada per les lleis tributàries amb la qual s'estableix la capacitat econòmica del contribuent. Esta quantitat està integrada, per exemple, en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques pels ingressos que obté una persona a l’any (sou, interessos, etc.) i en l'lmpost sobre el Valor Afegit pel preu del producte que es compra o del servei que es rep. Esta quantitat es multiplica per un percentatge, també anomenat tipus o tarifa, que també ve fixat per les lleis.

 

Endós bancari. Endossar és l'acte de cedir de forma parcial o total la propietat o el poder sobre un document, essent possible la seua aplicació sobre qualsevol tipus de crèdit o propietat. L’endós és quan una persona o societat cedeix a una altra el poder de fer actes de domini al seu nom o transfereix la propietat d'un document.

 

Fons voltor. Poden ser societats creades amb el propòsit concret de buscar companyies o governs en situacions econòmiques delicades i als que puguen comprar els seus actius a preus molt baixos per a, en curt-mig termini, vendre'ls a nous inversors aconseguint altes rendibilitats.

 

IRPF (Impost Renda Persones Físiques). És un impost directe que s'aplica sobre l'obtenció de la renda com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, atesos els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat i d'acord amb Ies circumstàncies personals i familiars de les persones.

 

IS (Impost de Societats). És un impost directe que s'aplica sobre el benefici net que obtenen de Ia seua activitat les empreses.

 

IVA (Impost Valor Afegit). És un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i serveis produïts o comercialitzats en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals, en considerar-se el consum com una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones.

 

Societats offshore. Empreses creades normalment per grans empreses i patrimonis particulars registrades a paradisos fiscals sense activitat productiva que només cerquen beneficiar-se dels avantatges fiscals o de la nul·la tributació així com de l'opacitat.

 

Paradís fiscal. Segons la definició que fan organitzacions com Oxfam Intermon, Tax Justice Network o Eurodad: «Els paradisos fiscals són jurisdiccions o territoris que han adoptat intencionadament marcs fiscals i legals que permeten als no residents (persones físiques o jurídiques) reduir al mínim I'import d'impostos que han de pagar on realitzen una activitat econòmica substancial». Encara que molts d'aquests territoris tendeixen a especialitzar-se en un tipus de ventall que ofereixen, la majoria d'ells, generalment, compleixen amb els següents criteris:

- baixa o nul·la recaptació.

- avantatges fiscals per als no residents, sense necessitat de justificar una activitat econòmica.

- opacitat: marcs legals que permeten la no identificació de les entitats registrades ni dels seus titulars o propietaris dels actius.

 

Paradise Papers. Filtració feta pel International Consortium of lnvestigative Journalists (ICIJ) el novembre de 2017 sobre les empreses que han tingut comptes bancaris en paradisos fiscals, que consta de 13,4 milions de documents originats del gabinet d’advocats Appleby, Asiatici Trust i registres d'impostos de dinou jurisdiccions.

 

Panama Papers. Filtració d'abril de 2016 d'onze milions de documents del despatx d'advocats Mossack Fonseca, especialitzat en la creació de societats offshore del període 1970 a 2016, amb informació sobre evasió fiscal i blanqueig de diners.

 

Offleaks Papers. Filtració de milions de documents d'un banc privat en Jersey revelant fins a 175.000 empreses registrades en les Bahames amb el fi d'evadir impostos.

 

SICAV (Societats d'Inversió de Capital Variable). Són institucions de societat col·lectiva amb forma jurídica de societat anònima. El principal propòsit és la

captació de béns, fons i drets del públic per a poder gestionar-los i invertir-los de la forma que consideren convenient. Estes societats es creen amb l’objectiu principal de gaudir d'un important estalvi fiscal, sobretot perquè la tributació de les SICAV serà molt de menor per al pagament de certs impostos com I'IRPF o l’impost de societats, on la tributació és de l'1%. Entre els principals beneficis de las SICAV estan els següents aspectes:

- Un estalvi considerable mitjançant avantatges fiscals.

- A través de la diversificació es reduix el risc.

- Proporciona als accionistes liquiditat a l’instant.

- Control: participació en les decisions d’inversió per mitjà del consell d'administració.

- Llibertat en la venda de participacions en qualsevol instant.

En els últims anys han gaudit de molt de protagonisme en tractar se d'un instrument de gran utilitat pel a patrimonis familiars importants que busquen traure partit d'una fiscalitat avantatjosa.

 

Taxa Arope (At Risk Of Poverty and/or Exclusion). Indicador per al mesurament de la Pobresa i l'exclusió social de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social que engloba tres components o subindicadors que mesuren:

- taxa de risc de pobresa després de transferències socials.

- manca material severa de béns.

- llars que presenten baixa intensitat de laboral.

 

Tecnologia Blockchain. O «cadena de blocs" en anglès, és una tecnologia o base de dades distribuïda per cadenes de blocs que impedeixen la modificació una vegada que ha estat publicada una dada al sistema en quedar enllaçada a un bloc anterior la qual cosa dota de confiança la informació continguda utilitzant matemàtiques avançades, criptografia, llenguatges de programació i la tecnologia de llibre de comptabilitat distribuïda.

 

Trust. O fideocomiso és un contracte pel qual s’arriba a un acord privat pel qual una o diverses persones (fiduciants) aporten béns i actius a una altra persona o societat (fiduciària) per tal que els administre o invertisca amb ells en el seu propi benefici o en el d'un tercer (beneficiària) i es transmet la seua propietat a un termini o condició al fideicomissari, al fiduciant, el beneficiari o una altra persona.

 

Unitat de consum. El nombre d'unitats de consum de cada llar calculada en funció d'una escala d’equivalència que converteix el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum, assignant un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys per tal d'una millor comparabilitat dels ingressos entre e1s diferents tipus de llar a l'existir economies d'escala per llars amb més d'un membre.

 

Whistleblower (delator/alertador/denunciant). Revelador d'informació o de documents privats que evidencien fets constitutius de delictes i que estan essent silenciats, per tal d’evitar que transcendisquen a la societat civil, als mitjans de comunicació o als organismes públics i es puguen perseguir, sancionar o penalitzar.

 

Els altres llibres de la col·lecció Periodisme són:

1 SIMPLEMENTE ES PROFESIONALIDAD. Historias de la Brigada Político Social de València

LUCAS MARCO

 

2 LA COMUNICACIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA (2010-2018): CRISI I CANVI

GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA (ed. )

 

3 LA COMUNICACIÓN EN LA COMUNITAT VALENCIANA (2010-2018): CRISIS Y CAMBIO

GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA (ed. )

 

4 EL SÁHARA, La terra promesa

VICENT GARCIA DEVÍS

 

5 LA BATALLA PER LA SANITAT VALENCIANA

SERGI CASTILLO PRATS

 

6 ECOSISTEMA STARTUP VALENCIÀ. Fugacitat, ombres i IIum

SILVIA LÓPEZ MARTÍN

 

7 MENAS, LA INFANCIA DETRÁS DE UNA ETIQUETA. Ser menor y extranjero no acompañado en Ia Comunitat Valenciana

MIRIAM GÓMEZ BLANES

 

8 LES CARES DE L'EVASIÓ FISCAL. Pobresa, frau i corrupció a Ia Comunitat Valenciana

MAR VIVÓ JIMÉNEZ, CARLOS REMOHÍ RIUS

 

 

 

Cazarabet conversa amb Mar Vivó i Carles Remohí:

9081804e-8c38-455d-a7cd-2e84be1d432c_16-9-aspect-ratio_1600w_0.jpg-Mar, Carles...per què vos decidiu a escriure aquest llibre que explica com i de quina manera s´ evadeix fiscalment al País Valencià?

-La idea va eixir davant el fet que moltes vegades quan eres audiència de mitjans de comunicació -i ara també de xarxes- poques vegades es relaciona als mitjans els efectes que l’evasió, el frau, la corrupció tenen a la societat...és a dir, trobàvem que era necessària una contextualització; explicar que suposa cada una d’estes figures fiscals però sobretot parlar de l’impacte que tenen sobre la desigualtat i la pobresa en els ciutadans i ciutadanes d’a peu. Buscàvem mostrar la causalitat i els efectes que existeixen entre l’evasió fiscal i la reducció en el benestar social que comporta i concretament al nostre país on també en anys anteriors la corrupció que hem patit s’ha vist afavorida per les múltiples formes que l’evasió fiscal posa a l’abast. La forma d’evadir al País Valencià no és diferent com es comporten els capitals a la resta de l’estat, si bé existeixen factors diferencials com és el cas de la corrupció que hem patit en els últims anys, la qual es veu afavorida per aquestos canals d’evasió. Pel que fa a la inversió a paradisos fiscals, hem de tindre en compte l’elevada concentració de capitals a Madrid, conseqüència també del dumping fiscal que aquesta comunitat aplica a la resta del estat.

-Perquè, quantes cares té l´ evasió fiscal al País Valencià?

-Malauradament en té moltes. Si les observem des del punt de vista de les persones o grans corporacions que aclaparen la majoria de riquesa dins del nostre país, ofereixen la cara de l’acumulació de més i més capital; la cara de conèixer i tindre accés a poder fer enginyeria fiscal, això vol dir, saber les costures del sistema (tant a nivell local com global) per tal de declarar menys impostos i acumular capital.

D’altra banda, però, es trobarien les cares de tota eixa riquesa que no es recapta, ja que no es declarada produint un forat als recursos públics i que, per una part, fa que els i les ciutadanes no estiguen pagant els seus impostos d’una manera redistributiva i igualitària sinó que a més, tot allò que es deixa de recaptar al cap i a la fi són menys recursos que es destinen a sustentar l’Estat de benestar...més inversió en sanitat, educació, infraestructures...

 -Les cares aquestes per què i de quina manera són condicionades?

-El major condicionant dels costos que té en la societat l’evasió fiscal és la minoració en la recaptació, i pel que hem pogut comprovar en la nostra investigació és o bé es tradueixen en retallades en les polítiques socials o bé es tracten de compensar amb increment d’impostos regressius, com és el cas de L’IVA o en la càrrega fiscals als impostos del treball o de les pimes. Al llarg dels últims anys s’ha produït una reducció en la recaptació provinent de les grans corporacions i grans patrimonis s’han estant reduint gràcies sobretot a l’existència de l’evasió fiscal.

-A tots els llocs s’evadeix fiscalment de la mateixa manera?

-Bé, es prou complicat saber si el que es fa a altres llocs és igual o no, però el que sí es pot assegurar és que esbrinar dades sobre el que s’evadeix o no, és a dir, mesurar l’evasió fiscal és molt complicat, perquè és un sistema molt opac.

Amb tot, i tenint en compte que són aproximacions, la investigadora i professora d’Economia Financera en el Imperial College de Londres, Clara Martínez Toledano, va apuntar que la inversió cap a paradisos fiscals suposa un 23% del total a l’Estat espanyol. Al País Valencià la mitjana es situa en un 9% (amb dades dels últims estudis que ens fa facilitar de 2014). Ella ens apuntava que també es deu a la gran concentració de grups d’inversió que hi ha a Madrid d’empreses de tot l’estat.

-Anem a veure, preguntat així de primeres: quan es volen evadir els impostos d´ un lloc ....els diners no es trauen pel mateix canal que d’altres?

-Allò que implica l’evasió fiscal és que al cap i a la fi declares menys ingressos per tal de no pagar impostos i el que això implica, és per una banda, una transgressió conscient de la norma i, d’altra, implica una ocultació d’ingressos o bé, d’informació per tal de pagar menys impostos. Per tant quan s’oculten, es prou difícil determinar d’on venen eixos diners. L’existència dels paradisos fiscals i la permissivitat amb la qual s’actua pels organismes internacionals fa que siga molt complicat determinar els canals de fugida, l’eixida a la llum dels Papers de Panamà o recentment els Papers de Pandora ajuden molt a conèixer quins són els mecanismes i els canals que utilitzen els capitals per tal d’evadir el pagament dels impostos que els pertocaria pagar al seu lloc d’origen.

-El sistema tributari està ben tancat o segellat o el sistema està fet de maneres de “feta la llei feta la trampa”?

-Pensem que es poden fer diverses crítiques al sistema tributari però això no vol dir que siga totalment inoperatiu que no siga eficient. Pensem que és molt millorable i hauria d’ajustar-se més a les diverses realitats però també hauria de respondre a un principi recollit a la Constitució i és que no hem de oblidar que ha de tindre un caràcter redistributiu i progressiu així que en eixe sentit, sí que hauria de funcionar millor.

 -Per què hi ha tanta economia submergida...?; en alguns casos perquè no s´ aplega a final de mes o per pura cobdícia versus avarícia?

-Aquesta és una de les qüestions que varem preguntar a les persones les quals han col·laborat al llibre, i podem assenyalar que esdevenen múltiples factors, entre ells cal destacar la cultura del país, així com la valoració que una societat té respecte al evadir impostos o no, per exemple, es podríem mesurar la importància que dóna un país al compliment fiscal per les sancions que s’apliquen quan afloren capitals evadits i, en eixe sentit, una amnistia fiscal com varen aplicar fa uns anys no ajuda a formar una cultura fiscal «complidora» . Les dades ens expliquen (tot i que igualment és difícil de mesurar) que a l’Estat Espanyol i segons informació que en va donar Francisco Gaspar, representant del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), en xifres de 2012 l’economia submergida representava el 24% del PIB a l’Estat espanyol; a Castelló un 26, 9%; un 27,6% a Alacant i un 25,7% a València. Així que, efectivament, és molta economia submergida.

-Hi ha fórmules dins el sistema actual per actuar contra el frau?

-Sí i també hi ha de propostes, iniciatives sobre la taula. Per exemple, ací al nostre territori al 2016 va néixer l’Agència Valenciana Antifrau, amb la finalitat de ser un organisme de control i al mateix temps d’exigència de transparència en aquelles entitats públiques però també d’entitats o empreses que col·laboren amb les entitats públiques. I hi ha vàries propostes com, per exemple, la creació d’un sistema de traçabilitat dins de l’administració pública (tal i com es fa amb els productes agraris) per tal d’evitar operacions fraudulentes. També resulta fonamental establir protocols d’intercanvi de informació de la propietat d’actius entre països per tal que es puga perseguir l’evasió de capitals en paradisos fiscals.

D’altra banda, parlant amb el catedràtic de Dret de la Universitat de València (i que va faltar recentment), insistia molt en fer pedagogia dels impostos i del que signifiquen això per al nostre benestar...per tal de combatre, per exemple, el frau.

-Perquè el frau ,poc a poc porta ,a una gran conducta corrupta, oi?

-La veritat és que els dos conceptes estan prou lligats, les conductes corruptes es veuen afavorides per l’existència de l’evasió i el frau fiscal, es a dir, tant el frau com l’evasió fiscal són eines utilitzades per la corrupció sense les quals tindrien molt més difícil la seua existència, esdevenen com canals d’ocultació dels fons públics desviats a interessos particulars.

 -Fins a un punt en que aquesta conducta és vista com quelcom normal...què té que ser així i que tots, si poguessin, ho farien igual, oi?

-Crec que ací més que parlar nosaltres, ens agradaria apuntar unes frases de Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau que sobre la corrupció apunta que «provoca danys immaterials de difícil reparació: genera institucions i administracions publiques febles i desconfiança de la ciutadania en els seus governants i en el sistema democràtic; fa fracassar la competitivitat i prestigi de les nostres empreses, impedeix el desenvolupament i assetja els drets humans, implica pobresa i alimenta greument la desigualtat social»

 -Però en el sistema qui evadeix fiscalment parlant?

-Tot aquell qui pot fer-ho i que té diners per a fer-ho. Les persones de a peu, que paguem els nostres impostos i que guanyem el que treballem, per a totes aquestes persones és prou complicat evadir fiscalment, així com per als autònoms i les pymes. Però per a grans patrimonis i grans empreses que tenen i acumulen grans capitals, diguem-ne que busquen la manera de declarar menys i acaparar més diners...i aquestes empreses i patrimonis és prou més fàcil que puguen accedir a tota la enginyeria fiscal que possibilita evadir. Per exemple, Clara Martínez Toledano, economista especialitzada en evasió fiscal va calcular que dels grans patrimonis de l’estat espanyol només es declara un 25% de la riquesa, la resta roman oculta en paradisos fiscals, patrimonis que deixen de tributar, i de tot això resulta un increment de la desigualtat i de reducció d’eines públiques per tal de reduir la desigualtat.

-Val, els diners es trauen de les nostres arques, les de tothom, però com i de quina manera?

-No necessàriament de les nostres arques; potser no entren.

Ací caldria fer una puntualització: en cas una empresa o una persona estiga evadint, defraudant o eludint el que està fent és deixant d’ingressar en forma de tributs per eixa quantitat que no declara i eixos ingressos son els que no arriben a les arques de l’estat i són els que es deixen de aplicar en, per exemple, manteniment de carreteres, creació d’hospitals, parc d’habitatges socials...contribuint a crear més desigualtat entre la població, perquè cal recordar que quan s’està invertint en educació, salut, etc la desigualtat es redueix. Segons un estudi recent que va realitzar l’acadèmic en Ciències Econòmiques de la Universitat de València, José Goerlich, les transferències socials i els impostos directes ajuden a reduir la desigualtat un 30% i quan s’inverteix en educació i salut, es redueix un 19%.

D’altra banda, la corrupció sí que implica que es “traga” diners de les nostres arques minvant per tant la capacitat d’inversió de l’Estat i a més amb ajuda de l’evasió pot romandre ocult.

 -Una vegada fora, a un paradís fiscal...allí els guarda “un testaferro” què es fa amb ells?

-Els testaferros actuen com a figures jurídiques de creació d’empreses off shore, de tal forma que la propietat real dels patrimonis queden amagats per una teranyina de societats radicades a paradisos fiscals, els quals no intercanvien informació a els estats que els demanen si tenen algun indici que s’estiga cometent una evasió de capitals. El problema és l’existència d'aquests paradisos fiscals i la permissivitat per part dels organismes internacionals d'eradicar-los.

-Però el que evadeix fiscalment normalment vol tindre aquells diners a mà algun dia...com i de quina manera els fan tornar ací i com, una vegada ací, tornen a ser com invisibles per al sistema tributari?

-El ben cert és que cada vegada es descobreixen més escàndols relacionats amb empreses o corporacions en paradisos fiscals, sense anar més lluny els recent Pandora Papers gràcies en bona part a la tasca dels mitjans de comunicació però amb tot, el que demanen organitzacions com per exemple Intermon Oxfam, o igual des de Gestha, són més controls a nivell tributari i de manera local i estatal però també a escala global.

 -A ningú o a gairebé ningú dels emmarcats dins  “establishment”  li convé que s’acaben els paradisos fiscals?, per què?

-No sabríem dir si els convé o no però el que està clar és que les persones/empreses que poden evadir i coneixen les regles per a fer-ho, el que estan és acumulant riquesa...i encara que per a nosaltres pot no ser un objectiu en la vida, segurament per a estes persones sí, i per tant, suposem que, efectivament, si els paradisos fiscals els ajuden a acumular més riquesa no els hi agradaria que desaparegueren. D’altra banda, hem de tindre en compte que l’ocultació de patrimonis a més de buscar el no pagament d’impostos, també acull diners delictius com la corrupció o d’activitats il·legals, eixes persones resulten afavorides de l’existència dels paradisos fiscals, per la qual cosa, entenem que és un tema a solucionar de forma prioritària per tal d’ajudar a perseguir aquestes conductes.

 -Hi ha gent que per moure els diners d’ací a allà viu d’això?.- Seran persones en un cert poder per moure’s passant bastant desapercebuts i rebent, per ésser segurs, quantioses comissions, oi?

-No podem afirmar amb rotunditat que això estiga passant així però el que sí està clar que una ciutadana normal i corrent no té al seu abast els mecanismes per tal d’evadir o eludir i les persones que sí el poden fer, efectivament, tenen el poder que donen els diners i el poder que dona tindre la informació i conèixer totes les costures del sistema per tal de poder fer-ho.

 -Una manera d´ exemple de com el frau i l´ evasió fiscal es transforma en un aparell més o un ingredient més dins l’engranatge fiscal, oi?

-Malauradament exemples de frau en tenim de molts. Però un exemple molt lamentable de com legitimar l’evasió fiscal o el frau va ser quan al 2012 el govern del PP va amnistiar a empreses i persones que havien defraudat Hisenda i a més els hi va fer una rebaixa del 10% inicial que els defraudadors havien de tributar sobre les quantitats defraudades a un 3%. Això va ser un lamentable exemple que va mostrar que es podia defraudar i que a més eixia econòmic i mentrestant, una persona treballadora sí que ha de complir amb tots els seus impostos i les quantitats que li pertoquen. Va ser, un exemple de mala pedagogia sobre els impostos i sobre responsabilitat política.

 -Tot això porta a la pobresa, més directa o més indirecta,  de la ciutadania que està al seu voltant perquè directa o indirectament afecta a les arques públiques que s´ utilitzen per a l´ educació, la sanitat, els assumptes socials?.- S’ha de tindre en compte que si les inversions en les àrees fonamentals d’un estat de benestar minvant la gent ,a  la fi, va i se’n va pagant al metge... per ficar un exemple... lo que, al mateix temps, va bé a molta gent i és part de l’engranatge d’un sistema corrupte...

-Sí, el frau, l’economia submergida, l’evasió...són, com hem indicant, abans potenciadors i creadors de desigualtat i per tant, responsables de més pobresa i més acumulació de riquesa

 -Això, de cop i de repent, porta a ésser una corrupció enquistada, que viu amb nosaltres i que acaba sent normalitzada, oi?

-La corrupció és, com vam apuntar abans i citant les paraules de Joan Llinares, una lacra que desligitima el poder i que fa a les institucions d’una societat feble i, clar, fa que la gent s’allunya de les institucions i deixa de creure en elles.

 -Aquest llibre vol ser una mena de llibre, a la vegada, de difusió o a manera d’explicar-nos com ens aixecaven la camisola...?

-El llibre el que vol és contextualitzar, aportar el nostre granet de sorra sobre el que hem parlat abans de fer pedagogia. Entendre un poquet que tot està lligat i de la importància de comptar amb un sistema tributari fort però també de que els responsables polítics es facen càrrec i assumixen i facen complir la llei. I que, per suposat, eixa llei es pot millorar i s’ha de lluitar perquè siga més redistributiva, que es busque l’equilibri més proporcionat entre els que més tenen que paguen i tributen més. Però també hem volgut recopilar i mostrar que hi ha propostes damunt la taula i que hi ha moviments i persones que volen lluitar i defensar una justícia econòmica i social, per tant, la nostra intenció també ha sigut mostrar que no s’han d’acceptar les injustícies o desigualtats com a quelcom inamovible o intransformable. Pensem que el llibre és un punt de partida en el camí de conèixer els nostres drets i el que podem fer i exigir.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com