Cazarabet conversa con... Andreu Caralt Giménez, autor de “El somni
trencat. Amposta: revolució, guerra i exili” (Onada)
La col·lecció La Barcella d´Onada
Edicions edita aquest llibre d´Andreu Caralt Giménez
on s´adentra en Amposta: revolució, guerra i exili.
Aquest llibre va guanyar el II Premi de recerca
Jordi Fontanet.
Un assaig d’investigació històrica que és i
deuria d’esser tot un exemple a seguir per la seva rigurositat…
gens estrident, sense pretensions, però que fa , en majúscules, la feina: la de
recuperar la història d’un poble en un temps, com diria el propi autor, de
“somnis trencats”.
Allò que ens conta el llibre: El somni
trencat. Amposta: revolució, guerra i exili és el resultat del Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019 concedit a l’autor
per l’Ajuntament d’Amposta. L’objectiu és posar les bases d’una història global
dels fets succeïts a la ciutat entre el 1936 i el 1939, amb l’addenda
imprescindible de la repressió franquista i un exili massiu a l’estranger. Els
bombardejos aeris, els combats terrestres per la conquesta de la ciutat,
l’arribada massiva de refugiats de guerra, l’operació militar de la batalla de
l’Ebre i l’evacuació completa de la ciutat, entre d’altres, són fenòmens
extraordinaris patits a la capital del Montsià. Però encara cal sumar-n’hi un
darrer, de força volcànica al municipi, la fortalesa del moviment anarquista.
El seu profund i radical desenvolupament al llarg del període d’estudi esdevé
el principal tret identitari que converteix en única
dins el marc català la Guerra Civil a Amposta.
El volum aborda tots aquests fenòmens i posa a
disposició una bateria de llistats d’ampostins en diferents circumstàncies de
la guerra o l’exili, alguns d’ells obligatòriament incomplets, per a la consulta
i futures recerques. Per a milers d’ampostins, la Guerra Civil va suposar el
trencament dels seus somnis individuals o col·lectius, somnis que van romandre
en el record silenciat o van ser anorreats per la força de les armes. Serveixi
l’obra per a recordar-los.
El autor, Andreu Caralt Giménez: (El Vendrell,
1971). És historiador, escriptor i periodista ebrenc; màster i doctorand en
Història Contemporània i llicenciat en Psicologia per la Universitat de
Barcelona. És corresponsable des de 2014 de l’empresa
de serveis i agència de viatges Terra Enllà, estudis i experiències,
especialitzada en la batalla de l’Ebre, la Guerra Civil i la Segona Guerra
Mundial. Ha estat periodista del Diari de Tarragona (1999-2018) i autor de Diari de
Guerra (2011-2016). Ha escrit els llibres 3.669
biberons. Història de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 (Generalitat de Catalunya, 2017) i La
Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l’Ebre i el Segre (Diputació de Lleida, 2020). És el productor i guionista del documental A les
fosques, la memòria de la Tortosa bombardejada (Terra Enllà i Bluverd Comunicació, 2018).
Entorn al Premi de recerca Jordi Fontanet: https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-jordi-fontanet-2021%22%20target=%22_blank%22%20rel=%22noopener
Cazarabet conversa amb Andreu Caralt Giménez:
-Andreu, amic, amic per què
quines raons hi ha arrere d´ haver-te ficat a escriure aquest llibre sobre la
història contemporània d´ Amposta que avarca els temps de la revolució, la
guerra i l’exili...
-El llibre és la culminació de la
recerca que vaig iniciar a finals de 2019. La recerca ha estat possible perquè
vaig guanyar el II Premi de Recerca Jordi Fontanet promogut per l’Ajuntament
d’Amposta per fer, precisament, aquesta recerca. Havia presentat una proposta
en aquest sentit. A banda, des del 2018 faig rutes guiades sobre la Guerra
Civil a la ciutat amb l’empresa del qual sóc codirector
amb Maite Hernández, Terra Enllà. El fet de conèixer de prop la realitat
històrica de la ciutat em va empènyer a presentar la proposta.
-Parlem
una miqueta del títol del llibre. Eren temps de vides truncades i com no , com
bé dius, de somnis trencats, oi?.-Abans, però sobretot durant l´ escriptura d´
aquest llibre, hauràs trobat molts somnis trencats i no poques vides
truncades....oi?, ---encara ara ,després de tants anys—
-El nom del llibre sorgeix de la
idea del pont penjant d’Amposta, símbol del progrés social i econòmic a la
ciutat i destruït per la Legió Còndor el 10 de març de 1938. Aquesta idea
s’enllaça amb el comentari d’un antic anarquista, membre de la Col·lectivitat
d’Amposta, exiliat a França i que dècades després va tornar a la ciutat a veure
si Amposta encara espirava quelcom d’aquell somni igualitari, però no va trobar
res d’aquell esperit; la ciutat com la resta del país havia pujat al carro del
‘desarrollisme’. El títol és prou ample per encabir
diversos conceptes; d’una banda, el somni trencat del republicanisme sobiranista d’Esquerra Republicana, estroncat per la guerra
i el franquisme. El somni trencat, fins i tot, pel palauisme
de dretes, que havia governat la ciutat bona part del primer terç de segle XX i
que va ser derruït quan el seu dirigent, Joan Palau Miralles, fou assassinat
pels revolucionaris l’estiu de 1936. Però, sobretot, el somni trencat s’adequa
a la idea alliberadora i emancipadora de l’anarquisme ampostí, anorreada per
l’exili i la repressió.
-Com
era socialment parlant l´ Amposta dels anys 30? -Andreu,si et pareix, ens
fiquem una miqueta en context: com va rebre Amposta a la República; com era
aquest poble de les Terres de l’Ebre durant els primers anys de la
República....?
-El primer terç del segle XX a
Amposta, en l’àmbit polític, disposa de tres forces motores. D’una banda, el
populisme de dretes encapçalat per l’alcalde Joan Palau Miralles. Els seus
opositors l’acusaran de cacic, monàrquic i anticatalanista
però és respectat per una part important de la població i envejat fora la
ciutat per la seva capacitat d’influència. En segon lloc, el republicanisme
d’esquerre liderat pel partit radical-socialista de
Marcel·lí Domingo i en tercer lloc per l’anarquisme. Amposta és una vila
pròspera, amb l’arròs com a força econòmica principal; ara bé, també és el
sector econòmic en què, a la vegada, s’exerceixen les situacions de domini i
explotació que atien el malestar social.
-I
com va esdevindre el bienni negre dins la II República?. -Dins aquest període
van esdevindre ”Els fets d´ Octubre”, què ens pots comentar-hi?.
Ens pots fer cinc cèntims?
-Després d’un primer govern
d’esquerres, en les municipals de 1934, van guanyar les dretes de Palau. A
l’octubre d’aquell any, les forces sobiranistes
locals s’uniren a la proclamació de l’Estat Català dins la República espanyola
del Govern de la Generalitat però com arreu la defensa de la situació va
fracassar. Palau, amb el suport del govern de Dretes a Espanya, va exercir una
forta repressió contra els sobiranistes. Més d’una
trentena van ser tancats en un vaixell-presó a
Tarragona. Els fets d’Octubre i la seva repressió posterior van elevar els
nivells d’animadversió entre les forces polítiques i els grups socials en
conflicte al municipi.
-Després
del bienni negre ...les forces d´ esquerres d´ arreu de L´ Estat Espanyol s´
uneixen i formen el Front Popular que amb les seves contradiccions, recels i
demés tirant endavant i es fan amb el triomf...Com va acollir Amposta aquell
triomf de les esquerres a les urnes?
-El triomf a nivell estatal provocà
la dimissió del govern de dretes de Palau en perdre el suport del govern centra
existent fins llavors i va permetre formar un nou govern municipal sota
presidència d’Esquerra Republicana. El nou govern continuà la tasca del primer
govern d’esquerres, de 1931 a 1934, però sempre amb un ull vigilant a la
creixent força de l’anarquisme local.
-Els
anarquistes i les anarquistes—els llibertaris i llibertàries —d´ Amposta com
estaven implantats en aquells dies i com reaccionen a aquests canvis...que
gairebé podríem qualificar d´ abruptes i de “revolucionaris” per que passaven
moltes coses, diferents i diferencials, dins els dies de la República –amb tots
els seus períodes...; -No venien d´ una tradició molt antiga, no?, com es van
fer un lloc?
-L’anarquisme ampostí volia
implantar el seu somni revolucionari, el municipi lliure, en què, entre altres,
s’abolia la contractació laboral perquè era entesa com una explotació laboral.
També perseguien la col·lectivització dels sectors econòmics de la vila i la
municipalització dels serveis. Aquesta revolució la volien dur a terme hagués
qui hagués en el govern, a seu parer, estaven enfront seu. L’anarquisme havia
arrelat amb força degut a les condicions socioeconòmiques del treball a
l’arrossar, sobretot, i disposaven d’un diari propi, El Explotado.
-Com agafa l’ esclat de la guerra, pel colp
d’Estat, a Amposta?.-Com s´ assabenta la gent?.- Com són les primeres
reaccions?.- Qui mostra més reflexes reactius?.-Durant els primers dies de l´
esclat de la guerra qui pren la paraula i molt més que la paraula...?.- Podríem
dir que hi ha por i desconcert a Amposta?
-El cop d’estat reaccionari provoca
la presa del poder dels revolucionaris de manera quasi immediata. El Comitè
Antifeixista preexistent es transforma en Comitè Revolucionari i se n’exclouen
els elements considerats no revolucionaris, es a dir el republicanisme
d’esquerres. Són dies de barreja de sentiments: por, coacció, eufòria,
alliberament...
-Qui
va actuar pistola en mà a Amposta?, tenint en compte que era denominador comú
que a tots els llocs hi venien bandes de d´ altres pobles?
-Els assassinats extrajudicials de
l’estiu i tardor de 1936 sorgeixen en un percentatge molt difícil de determinar
del Comitè Revolucionari d’Amposta. No venen revolucionaris externs a fer
assassinats, de fer serien els ampostins els que acudirien a altres municipis a
perpetrar actes d’aquesta mena.
-A Amposta i al
seu terme es van produir moltes confiscacions...més que res eren de terres i
conreus?.-Els motius d eles confiscacions, almenys els comuns, eren el “ésser
elements de dretes”?
-Les confiscacions van ser dutes a
terme pel Comitè Revolucionari d’Amposta
de manera a tots les persones considerades faccioses, de dretes, burgeses i
també els que eren propietaris de diverses finques. En alguns casos se’ls va
expropiar tota la terra i en altres una part per tal continuessin exercint la
seva professió. Les confiscacions es van estendre a membres del sindicat
catalanista Unió de Rabassaires i de partits polítics republicans moderats.
-En els anys
trenta eren molt comuns enlloc “els Casinos”i a Amposta n’hi havia un i va
esdevindre, pel que ens contes, una confiscació que va aixecar moltes
discrepàncies entre els components del Consell Municipal revolucionari—format
per la CNT i La UGT—va tindre una confrontació, per aquesta confiscació, amb
Esquerra Republicana, oi?
-La polèmica pel Casino, llarga i
complexa, és un símbol de les discrepàncies obertes dins la coalició
antifeixista durant els mesos de guerra. Unes discrepàncies que a l’espera
d’assolir una resolució definitiva van fer desaparèixer les tropes franquistes
quan van ocupar Amposta i amb ell el mateix casino.
-Per què s´
expulsa a Esquerra Republicana del Consell revolucionari?
-Tècnicament no se’ls expulsa, sinó
que no se’ls deix formar-hi part tot i haver-ho sol·licitat. Les dues formacions
del consell, CNT i UGT, els consideraven una nosa pel seu projecte, a més
consideraven que els republicans s’havien dissolt i no tenien, per tant,
presència política a la ciutat
-Com i de quina
manera afirmes que l’Ajuntament d´ Amposta es queda sense poder?. -Tot i això
van milícies cap a l’Aragó...
-L’Ajuntament d’Amposta es
transforma en un Consell Revolucionari que, cal recordar-ho, no sorgeix de les
urnes sinó fruit d’un procés revolucionari. Ni la CNT ni la UGT s’havien presentat
a eleccions i no tenien representació municipal abans del 18 de juliol de 1936.
Ara bé, el Consell Revolucionari desenvolupa una tasca administrativa
equiparable a la d’un Ajuntament prenent, això sí, mesures revolucionàries.
Entre aquestes tasques, la d’equipar els milicians anarquistes que marxen al
front.
-Es constitueix
el Consell de la Generalitat i dies després,pocs, el Comité
Revolucionari d´ Amposta passa a ser Consell Municipal...Com el definiries?
-Amb el pas dels mesos, la resta de
formacions antifeixistes d’Amposta (ERC, Unió de Rabassaires) entraran al
Consell Municipal, coincidint amb el progressiu declivi del període
revolucionari que assumeix la seva pèrdua de poder amb els fets de Maig de
1937. A partir de llavors, és un govern municipal de concentració, amb poca
unitat interna, i sota tutela del Consell de la Generalitat.
-Com
s’estableix aleshores, el dia a dia, d’Amposta? En temps dominats per “aires
revolucionaris”, de la col·lectivitat a Amposta ?.- Parla’ns una miqueta dels impostos
de guerra?
-És difícil copsar el batec diari de
la ciutat en aquella època. Una part de la població estava eufòrica davant
l’aplicació somiada del municipi lliure de qualsevol tipus d’explotació. Una
altra part, políticament menys actius, tractava d’adaptar-se als canvis que
propugnava el govern revolucionari. En un altre cantó de la balança, n’hi havia
d’altres que vivien coaccionats pels nou poder o directament perseguits. Pel
que als fa impostos de guerra, oficialment havien de nodrir despeses derivades
de l’enfrontament militar però també s’haurien utilitzat per sufragar despeses
administratives d’un ajuntament en un període en què molts revolucionaris
consideraven el pagament d’impostos una imposició burgesa. Així que l’aplicació
i rebuda dels esmentats impostos va ser desigual.
-Les diferents carteres i
àmbits d´ acció dins Amposta com es distribueix i com es porta entre membres de
CNT i d´ UGT?; per exemple tu treballes bastant en l’apartat de l’economia,
clar amb tanta confiscació i també cal pensar que en
temps de guerra s´ ha de gestionar amb més precisió per les mancances i
carències, oi?.....- Amposta va tindre paper moneda—ara molt buscat pels
col·leccionistes---,però també va conèixer, tal com passava la guerra, la fam..
-L’esforç transformador de la
societat i les relacions econòmiques per part del binomi CNT-UGT és molt gran i
es desenvolupa en molt poc temps. Això genera tensions entre els partits
polítics que se’n veuen apartats i una part de la població reticent a aquest
grau de transformació. En tot cas, aquestes tensions es veuran agreujades amb
l’arribada massiva de refugiats de guerra, que genera un esforç afegit per a la
població, i els primers atacs aeris, que posa en risc la vida de les persones
al marge de la seva condició política.
-La cultura i
l’ensenyament eren “carteres” que es volien i pretenien “mimar”..com es va fer
a Amposta?
-El partit més interessat en la
regidoria de Cultura va ser Esquerra Republicana, que va insistir en poder-la
governar. El perseguia, sobretot, un anhel de catalanitat de la vida pública a
la ciutat que, a parer seu, havien desatès les formacions més revolucionàries.
-Aviat comencen
els atacs aeris...d’on venien i quin ambient van
establir a Amposta i rodalies?
-Els atacs aeris procedien de les
bases aèries de l’Aviazione Legionaria
Italiana i la Legió Còndor a la illa de Mallorca. L’objectiu militar dels
bombardeigs sobre Amposta era destruir el pont sobre l’Ebre, infraestructura de
comunicació entre ambdues ribes del riu. Els atacs van ser esporàdics fins que
es van generalitzar, com a bona part de les poblacions a la riba del riu,
durant els combats de l’ofensiva d’Aragó, el març i abril de 1938.
-Molts
llocs de la costa Mediterrània llevantina van rebre nens i nenes refugiades i
Amposta no va ésser una excepció. Com s’establien i què van fer després de la
guerra?---conec algun cas que es va quedar de per vida al lloc d’ acollida—
-En el cas d’Amposta i, per extensió
a bona part de les Terres de l’Ebre, els refugiats arribaven en tren a
l’estació de Tortosa i llavors eren redistribuïts pels pobles de l’entorn. El
Consell Municipi els donà suport, facilità allotjament i manutenció. Una part
dels refugiats residien en cases particulars. Fou una càrrega feixuga per la
població local però assumida com a esforç de guerra. Seguir el seu rastre és
complex i no ha estat objecte d’estudi però una molt bona part hauria marxat de
la ciutat com a evacuats amb la conquesta franquista d’Amposta el 18 d’abril de
1938.
-Com
i de quina manera afecten els fets de maig del 37 a la vida d´ Amposta i al
nucli del Consell Municipal—recordem format per membres de la CNT i per membres
de l´ UGT?.- Es produeixen enfrontaments, ens pots parlar-ne?
-Els fets de Maig a les
Terres de l’Ebre es focalitzen a Tortosa, on es produeix un enfrontament armat
obert, als carrers de la ciutat, amb víctimes mortals. Hi participen
anarquistes ampostins, entre ells l’alcalde, Enrique Morales. El fracàs de la
insurrecció posa fi al domini revolucionari a Amposta, ERC entra al Govern, que
acata les disposicions del Consell de la Generalitat. Els anarquistes queden en
minoria i la Guàrdia d’Assalt exerceix d’organisme de control i repressió.
-Poc a poc la
guerra s’obri camí cap a Amposta....i ho fa per l´ Aragó, pel
Montsià i amb fets tràgics com el de la Conxa la lletera, el bombardeig mortal
del 8 d´ abril i el combat per Amposta...tot passa en un tres i no res, oi?
-Hi ha moments en què la història
s’accelera i això succeeix entre març i abril de 1938 al Baix Ebre i Montsià.
L’ofensiva terrestre franquista des d’Aragó genera els atacs aeris mortals
sobre la població, la destrucció de pont sobre l’Ebre, amb el posterior combat
per la ciutat i la seva ocupació.
-Quan la gent
d´ esquerres o que, simplement es sentia fins a aleshores segura a Amposta es
veu amenaçada per l´ arribada de les tropes franquistes marxen, com dius, “ a
riuades”, oi?; cap on van marxar majoritàriament?
-Una part significativa d’ampostins
fuig del combat a zones pròximes amb la voluntat de tornar a la vila si la
situació s’estabilitza. Una part, no majoritària, marxa evacuada lluny de la
ciutat, són majoritàriament anarquistes. Són acollits en bona part al Prat de
Llobregat i àrea metropolitana, i amb la conquesta franquista s’exiliaran a
França. En tots aquests recorreguts hi ha excepcions.
-Quines forces
en nom del feixisme i del franquisme entren a Amposta?. –Com va
ser?.- Com apleguen al poder....reemplaçant el poder del Consell Municipal...?
-Amposta és ocupada per la 1a
Divisió de Navarra de García-Valiño. Després
s’estacionaran unitats Italo-espanyoles del CTV i una
divisió del Cos d’Exèrcit Marroquí. La tutela és militar de manera absoluta. La
gestió municipal és bàsicament administrativa, però també de suport
indispensable a la maquinària repressiva que s’inicia llavors per la
jurisdicció militar. En l’àmbit local, l’alcalde i regidors escollits són
persones rellevants del sector de dretes d’Amposta.
-Com es viu la
Batalla de l’Ebre a Amposta?.- Es veu, segur, que sacsejat el seu dia a dia,
no?
-L’episodi de la batalla de l’Ebre a
Amposta ha estat força desconegut pels historiadors i també per a la població
local. Va succeir durant escassament 24 hores, fora del nucli urbà, en un
municipi quasi completament evacuat. L’afectació sobre la població ampostina,
per tant, va ser baixa i va afectar, bàsicament, als propietaris dels terrenys
convertits en camp de batalla perquè aquests van quedar molt malmesos.
-Perdona, allò
que desconeixia és que Amposta es va veure evacuada?. Com va ésser perquè , a
aleshores, ja era dur a terme una logística important i quant tot l’entorn
estava de qualsevol manera..
-L’evacuació de la ciutat s’inicia a
partir dels atacs aeris de març i abril de 1938. Amb la conquesta de la ciutat
i l’establiment de l’Ebre com a línia de front, la vida diària no pot
recuperar-se amb normalitat entre altres coses per l’ intercanvi de foc
d’artilleria entre ambos exèrcits. A partir del combat de la batalla de l’Ebre,
les ordres militars són més insistents per evacuar els civils fins que s’aplica
l’ordre que afecta, també, l’aparell administratiu. Busquen refugi en
poblacions fora de la línia de foc, en aquest cas, Ulldecona.
-Molts
ampostins i ampostines van marxar a l’exili, oi? Camí de França primer i
després què?, veig que molts i moltes van marxar a Sudamèrica...
-I per suposat van haver-hi deportats als camps nazis, previ pas els “stalags”---estic llegint
encara el llibre---,però és de suposar que Mauthausen ---després molts passaven
a Gusen--va ésser el camp que més ampostins va rebre, pots destacar-hi alguna
cosa?
-El llibre inclou un llistat extens
d’exiliats ampostins, és una primera pedra per a recuperar aquesta part de la
història de la ciutat, que ha estat prou silenciada. La immensa majoria estan
localitzats a França, a Llatinoamèrica són en
proporció pocs. Sobre els deportats, destaco el periple personal de cadascun
d’ells, que mostra l’heterogeneïtat política, social i cultural de conjunt.
-Com són els
primers temps de l’Amposta franquista post guerra, una vegada aplega altra
vegada la gent...-Són temps de repressió i la repressió es va obrir com un
ventall i va esdevindre una repressió de tot tipus, oi?.- Allò que
vull dir que van haver-hi execucions, però també repressió econòmica, presó...
-Tots els elements de la repressió
franquista es van manifestar a Amposta, també. Destaco un llistat amb les prop
de mig miler de persones objecte d’un processament judicial i una biografia inèdita
dels ampostins afusellats pel franquisme elaborada a partir dels consells de
guerra sumaríssims que van haver d’afrontar.
-Dediques
un capítol als ampostins a la Divisió Azul, què ens
podries dir?.- Tots van anar-hi de grat o algú, a canvi de no esperar més
represàlies, va anar-hi com forçat...?.-Com va ésser per a ells?
-No dedico un capítol, cito els noms dels dos
ampostins que he trobat com a soldats de la Divisió Azul
però no hi havia voluntat de relatar els seus periples vitals, això requeriria
accedir a un altre tipus de fonts i no era objecte d’estudi.
-Has
fet un assaig d´ investigació històrica molt minuciós i exigent, oi?.- Ací la
investigació versus documentació, recerca i
contrastar dades i demés ha sigut molt feixuga, però també plena de
satisfacció en veure que vas fent i el resultat final, oi? -Has treballat,
directa o indirectament, amb testimonis orals?.-Quant de temps vas estar-hi
entre la documentació, investigació i l´ escriptura...?
-La recerca s’ha allargat durant un
any i mig aproximadament. La pandèmia del Covid ha
estat un gran obstacle però amb el temps s’ha pogut anar superat. Aquests tipus
de recerques no tenen un punt i final i, per tant, quan tenia un capítol ben
estructurat l’escrivia deixant la porta a oberta a modificacions i millores.
Després calia donar cohesió a tot el text mitjançant moltes relectures i
diverses reescriptures i, finalment, aportar ritme i agilitat al text. El
llibre compta amb més de 540 notes de peu i 84 pàgines de llistats d’ampostins
de diverses tipologies; són dos dels aspectes que han requerit més esforç i
dels que estic més satisfet tot i ser secundaris en la lectura.
-Com ha
estat la teva metodologia de treball?
-No és la meva primera ni segona
recerca d’aquest període. Així que, en primer lloc, buscar les fonts més
consistents o pròximes (local i comarcal), bibliografia publicada, hemeroteca.
Després, recerca de memòria oral i treballs duts a terme en aquest àmbit,
posteriorment recerca en arxius d’àmbit estatal i internacional...és un procés continu
però laboriós. A vegades, un nom en una llista ha suposat una setmana
d’investigació consultant centenars de documents. A mi m’agrada treballar amb
molta documentació per destriar-la després.
-Segurament al
donar a conèixer i al presentar aquest llibre...segurament que et trobes en
“noves noves”...que la gent s´ apropa i et diu: “Andreu pos
mon iaio o mon pare..allò o això”...
-Això ha succeït ja, algunes fonts
noves de memòria oral, alguna informació complementària...hem de valorar amb
els promotors del llibre quin tractament farem a les noves informacions que
puguin aparèixer.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com