La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Gemma Masip Bonet, autora de “De Gandesa a Grossbeeren” (Descontrol)
Un llibre per a Descontrol Editorial des de la ploma de Gemma Masip Bonet que ens conta el periple
vital d´un jove català defensor dels valors de la república que acabà
a un camp de concentració nazi.
Allò que ens
conta el llibre de la
editorial:
El llibre explica la història d'un jove
republicà català que va lluitar a la batalla de l'Ebre i
que més tard va anar a treballar a Alemanya sense saber que li tocaria pagar el deute que el règim franquista havia contret amb
l'Alemanya nazi. Va ser tancat
en un camp de concentració
i condemnat a treballs forçats. Se'n va sortir de miracle.
L´autora narra i s´endinsa dins de la vida i l´aventura del seu pare, Manel masip : un obrer català
que va viure en primera persona els
esdeveniments europeus més crucials del segle XX. Als 16 anys Masip es va allistar com a voluntari per anar a defensar la República. Va ser ferit
al front de l’Ebre. Un cop finalitzada la guerra, i cansat de no trobar feina, se n’anà a treballar a Alemanya. Ignorava, però, que en realitat acabaria treballant per al règim de
Hitler.
Aquest llibre ha estat posible gràcies a que en Manel Massip va deixar escrites les seves memòries i aquestes, després de la seva mort, van ésser trobades pels seus fills
i, a leshores, van descobir
al seu pare.
Cazarabet conversa amb Gemma Masip
Bonet:
-Gemma, com ha sigut
mirar arrere i recorre el periple
vital del teu pare?
-Emocionalment fort,
doncs et poses en contacte amb
la relació que tenia amb el
pare i me n’adonava de la vida tan dura que li va tocar viure i com es va esforçar perquè nosaltres, els fills, tinguessim una vida
més planera.
-Has descobert
coses o trets que no sabies?
-No, perquè era una persona molt transparent i no amagava res. Potser la por que va
passar i que li produïa el rememorar-ho i que a
mi se’m feia extrany perquè veia el pare com un home fort, optimista i sense por a
res.
-Com va ésser descubrir les memòries que
va deixar escrites ell i què et va fer tirar endavant i escriure aquest llibre, De Gandesa a Grossbeeren?
-De fet el pare, quan erem petits,
sempre ens explicava les seves aventures, però nosaltres les preniem com una peli i no n’erem gens conscients de que el
que ens estava explicant era real. Després al fer-te gran t’adones que de peli
res, que darrera aquelles
“aventures” hi havia molt patiment.
-Gandesa
fou un poble protagonista
de la guerra española, un poble protagonista de la
Batalla de l´Ebre i això
encara es recorda en aquelles
terres i territori. Què ens pots
dir des de la perspectiva d´allò
que va deixar en memòria el
teu pare o que, a lo millor,
vos podía contar?
-Precissament el dia 27 d’aquest mes vaig anar a presentar el llibre al Centre d’Estudis de la
Batalla de l’Ebre (CEBE) de Gandesa
dins els actes de commemoració de la
Batalla de l’Ebre.
El títol del llibre
porta el nom d’aquesta
población perquè precisamente en aquestes
terres va ser on el van ferir quan participava
a la Batalla de l’Ebre lluitant
a favor de la República. El que vam trobar en els manuscrits
i que no ens va explicar, és
una experiència de joventut
(adolescente) molt
traumàtica i difícil de païr,
tot i que era molt
consciente perquè lluitava.
-Com de
idealista era el teu pare?.
Li recordes a ells trets idealistes?
-Sí, havia sigut
molt idealista, era una persona de classe obrera que va descubrir tot
un món perquè a Sants, el barri on vivia, hi havia un moviment obrer que havia treballat molt per aconseguir millores per les classes populars i ell estava convençut
i era fidel a aquestes
idees. També defensava
molt la
República, sempre deia que havia fet molt,
escoles gratuïtes i de qualitat per a tothom i això ho repetia
constantment, però li feia molta
por que els fills ens envoliquessim en política doncs havia viscut
una repressió tan sagnant
que tenia molta por.
-Tot l´ ideal , com
a persona, li va fer anar de voluntari per Defensar la República a la batalla de l´Ebre?
-L’ideal que ell
tenia el va veure reflexat amb el que la República feia per millorar les condicions de la classe treballadora i això va ser el que
va fer que s’allisté voluntari.
-Ell defensava la República per moltes
coses, però sobretot perquè va estudiar a una escola
de la Repúiblica, no?; què en spots dir?
-Sempre explicava
que va poder anar a escola gràcies a que la República havia fet escoles per a tothom i això ho
valorava molt. Van ser pocs anys, els
que va poder anar a escola,
però li van inculcar uns valors que no va oblidar mai. Deia:
“Els mestres eren persones
rectes, però molt
cuidadores i ensenyaven sense
castigar…”
-Va resultar ferit
a aquesta batalla. Com van ésser els últims
dies d´aquesta guerra per
al teu pare?
-El 18 d’agost el van enviar a
portar un missatge a l’altra
punta de la trinxera. A la tornada les tropes franquistes havien trencat el front i dividit l’exercit republicà. Es va trobar al mig, davant tenia les tropes
franquistas i al darrera les republicanes,
hi havia un gran desordre, es va quedar arrecerat
en un marge esperant ordres i ja no es va adonar de res més, la metralla d’una bomba el va ferir.
-Allò
que em sorprén és d´on trau
forces per anar a buscar treaball a la gola del llop…què vos contava ell d´aquella decissió
que el va fer viure un infern al Camp de Grossbeeren?
-La, gana, la misèria i la impotència que devien sentir la gent a l’acabar la guerra va
portar a més de 10.000 homes
a Alemanya. Tots buscaven alguna solució per tirar
la família endavant i es
van creure les promeses que el govern
a través del Sindicat anunciava.
Van caure en una trampa, el govern
va utilitzar aquests homes per pagar el deute de
guerra que Franco havia contrete amb
el govern Alemany, gràcies al qual, va guanyar la guerra.
-Què és allò que més
contaba, després, el teu
pare?
-El que va veure i viure a Alemanya el va impactar molt. Jo crec que no es va poder treure mai del cap les imatges de les fileres de jueus i de presoners que veia a les estacions del tren ni el que va viure
en el camp de concentración. Anar
a enterrar companys del camp a la fossa
comuna que no sabia de què morien. Això ho
repetia molt.
-Gemma, com va ésser
el procés de documentació,
consultar arxius, hemeroteques,
bibliografies…?
-Tot va començar
per un viatge a Berlin que vam fer amb
el meu germà, de la mateixa manera que el pare ho explicava en les seves memòries i per trobar els escenaris
on ell va viure. A partir d’això tot va anar rodat,
una cosa va portar l’altra. El meu
gendre, que és arxiver i historiador va remenar molt pels arxius
de Berlin on va trobar força documentación que m’anava portant. Jo vaig llegir moltíssimes
històries d’homes i dones
que van viure situacions semblants, vaig consultar dades a diferents museus (CEBE de Gandesa) més tots els papers que teniem del pare, consultes a alguna hemeroteca, etc. Fins
que va anar quadrant tot. Van ser molts anys de recerca.
-I com
va anar el procés de
ordenar-ho tot i fer o duur a terme
la metodología de treball que ha donat
a terme aquest treball?
-Tenia totes les dades ordenades i calssificades i vaig començar a escriure la història, però quan la vaig
tenir tota feta, la vaig llançar a la paperera, no tenia qualitat literària. Així que em vaig
matricular a l’Escola d’Escriptura
de l’Ateneu Barcelonès i allà vaig aprendre
a donar forma a la història. Jo tenia clar que no volia fer un llibre de memòries, jo volia
explicar la història amb la
visió d’ara, des de la
mirada de les persones que vivim ara, com veiem ara tot
el que va passar en aquells
anys. No sé si ho he aconseguit, sé que la meva pretensió era gran. El meu missatge és que cal explicar aquestes històries per veure si n’aprenem i contribuir a
que no torni a passar mai més coses com
aquestes. Malauradament, estava escrivint aquestes paraules, quan va esclatar el problema dels refugiats de Síria i altres llocs. N’aprendrem mai?
-Amiga Gemma
com et sents com a part indirect
de la història al davant
del resultat final que és
donar a conéixer la historia del teu
pare?- Com ha estat aquesta mena d´aventura de ficar-te a escriure una historia?
-M’he
sentit molt bé escrivint això,
com el nen o nena que dilluns arriba a l’escola amb tots els deures fets. Era un deute que tenia amb el meu pare i els homes que com ell
van ser tan mal tractats i després
ignorats.
L’aventura ha estat tan gratificant que n’he començat una de nova,
un nou repte.
23878
De Gandesa a Grossbeeren. Gemma Masip Bonet
110 páginas 21 x 14 cms.
10,00 euros
Descontrol
El llibre
explica la història d'un jove republicà català que va lluitar a la batalla
de l'Ebre i que més tard va anar a treballar a Alemanya sense saber que li tocaria pagar el deute que el règim franquista havia contret amb l'Alemanya
nazi. Va ser tancat en un camp
de concentració i condemnat
a treballs forçats. Se'n va sortir de miracle.
La Gemma Masip, l'autora de la novela, és també
la filla del protagonista. Massip
ha refet la història del seu pare a partir dels escrits que va deixar annotats en el seu diari personal. Ha calgut molt de temps per completar espais on no hi
havia informació, ja que els capítols
de la detenció i l'internament
al Camp de Concentració mai
van ser escrits per l'angoixa
que suposava reviure aquells moments. L'autora va refer les passes del seu pare, viatjant en tren a Alemania per recórrer
fisicament els espais que es relataven al diari.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069