La
Librería de El Sueño Igualitario
.Què és el CEHI?
Des de quan funciona?
.El Centre d’Estudis Històrics Internacionals va ser
creat ara [2015] fa 66 anys! És un dels centres de recerca amb fons documentals
propis més antic de la Universitat de Barcelona. Llarga, a voltes complicada
però consolidada trajectòria.
Jaume Vicens Vives
el va posar en marxa l’any 1949 però per entendre aquest projecte i el que va
representar arrencar-lo cal tenir molt present el context en el qual va
aparèixer i que no era un altre que la Universitat franquista amb tot el que
això comportà (repressió, mediocritat, acientifisme,
corrupteles...). Vicens Vives, depurat com a professor i expulsat de la
universitat l’any 1939 –malauradament com tants d’altres!-, va aconseguir amb
moltes dificultats tornar l’any 1948 a la Universitat de Barcelona com a
catedràtic d’Història Moderna i Contemporània. I, amb la força i les ganes de
recuperar el temps perdut, va posar fil a l’agulla per embastar un seguit de
projectes que encara avui –amb els canvis i modificacions inevitables- tenen
continuïtat!
L’any 1960 amb la
mort de Vicens Vives el Centre va viure una mena de parèntesi o d’estat
d’hibernació fins que un dels seus deixebles- el professor Emili Giralt – va
prendre el testimoni i va reprendre la tasca inacabada del mestre. Durant
aquest període, l’Arxiu-Biblioteca del CEHI va rebre
una colossal empenta amb la signatura d’un conveni amb la FIEHS (Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre Civile d’Espagne)
amb seu a Ginebra i Centre de recerca a Perpinyà. Els valuosos fons documentals
d’aquesta institució es van incorporar als del CEHI. Aquesta nova etapa va
permetre, per exemple, organitzar el
Primer Col·loqui sobre la Guerra Civil que es feia a l’Estat espanyol després
de la mort del dictador.
A finals dels anys
noranta, el Centre inicià una nova etapa ja ubicat al Pavelló de la República
de la mà del professor Rafael Aracil i jo mateix. Va
obrir una etapa de revitalització i d’obertura cap a nous reptes i com a
resposta a les noves demandes d’un món canviant.
-Amb quines il·lusions va néixer?
-Potser més que d’il·lusions parlaríem d’una bona barreja
d’ambició, empenta i optimisme amb grans dosis de pragmatisme i possibilisme.
La idea de Vicens Vives era construir
una plataforma per tal d’ultrapassar el constrenyiment i les estretors per les
quals havia de moure’s el desenvolupament de la història dins dels pobres
esquemes que el règim franquista atorgà a la disciplina. Els seus objectius
foren reimpulsar la historiografia catalana i
espanyola, la recerca de qualitat i la difusió entre els estudiants i joves
investigadors dels avenços científics que es produïen fora de les nostres
fronteres i que el nou règim mirava amb recel. El terme “internacionals” que acompanya el nom del Centre és, de fet, tota
una declaració de principis.
I aquí continuem! Intentant alimentar la il·lusió curs
rere curs donant suport i guia a les noves fornades d’historiadors que
s’apleguen al voltant del Centre. Especialment important per a nosaltres són
els investigadors novells que inicien las seves recerques i la prova són les tesis doctorals que al llarg d’aquests
anys s’han realitzat sota l’aixopluc del Centre. Més d’una desena de recerques
sobre diferents aspectes de la Guerra civil, de l’exili republicà, del
franquisme, de la Transició política...Aquest balanç el considerem molt positiu
i engrescador! Però el projecte del CEHI vol traspassar els murs de l’Acadèmia i fer arribar a la
ciutadania els resultats de les recerques perquè a banda de la il·lusió també
intentem mantenir un ferm compromís amb el nostre present. El CEHI no és aliè a
les preocupacions i debats que tenen lloc en el si de la nostra societat i vol
aportar elements de qualitat per a la reflexió. En aquest sentit, per exemple,
l’any 1999 vàrem iniciar una sèrie de cursos monogràfics oberts a tots els
públics sobre “Memòria de la Transició a
Espanya i a Catalunya” que durant 7 anys consecutius va anar fent una dissecció
de la transició política a través dels seus protagonistes i de prestigiosos
experts tant de l’àmbit polític, cultural, econòmic o educatiu. En la mateixa
línia i amb el mateix objectiu d’apropar el debat acadèmic a la ciutadania, el
CEHI va dur a terme, entre 1997 i 2012,
15 edicions del curs “Conflictes i Convergències del Món Actual”. En la
mateixa línia de posar sobre la taula elements de reflexió l’any 2013 vàrem
organitzar unes jornades acadèmiques però obertes a tothom amb el títol
“Formació de nous estats al món del segle XXI?: els processos independentistes
(Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, Euskadi, Catalunya).
-Quin paper creus que hi juga el CEHI (les seves
funcions, activitats i vincles...)amb la historiografia i la manera de mirar
, d´ estudiar e investigar des de la
història avui en dia?
-Si estem d’acord
que la història es refà contínuament i que cada nova generació es pregunta i
s’interessa per allò que ha tingut lloc en el passat i per allò que d’altres
han dit sobre aquest passat, un dels nostres motors és generar nous coneixements i noves formes d’entendre i
explicar aquest passat. I la nostra
millor benzina - o font d’energia alternativa, per allò de
la sostenibilitat- són, sense dubte,
les noves fornades d’historiadors que curs rere curs s’inicien en aquest viatge
i per les quals apostem fortament.
-Quina vinculació
teniu amb el Pavelló de la República? ( per favor feu-nos cinc cèntims de què
és i quina és la funció del Pavelló de la República)
-El Pavelló de la
República és la seu actual del CEHI. És una rèplica de l’emblemàtic edifici que
va construir la República espanyola per a l’Exposició Internacional de París de
l’any 1937. L’any 1992 l’Ajuntament de Barcelona el va copiar –gairebé amb esperit amanuense
per la fidelitat a l’original- i va ser inaugurat un 19 de juliol pel rei Joan
Carles I: capricis de la història! . El va cedir per 25 anys a la Universitat
l’any 1993 per tal d’encabir la Fundació Biblioteca Figueras – Centre d’Estudis
d’Història Contemporània i el nostre Centre. Aquesta unió ha donat lloc a un
dels centres més importants per a l’estudi de la nostra història més recent
gràcies als fons que custodiem i a l’equip que, any rere any, ha anat
treballant i consolidant l’enorme tasca de difusió que mirem de fer a tothora!
El dia a dia de l’
Arxiu-Biblioteca corre a càrrec del CRAI (Centre de
Recursos per a l’aprenentatge i la investigació) unitat especialitzada creada
per la UB per gestionar totes les biblioteques de la Institució. Això permet
assegurar un tractament professional i normativament homologat així com
afavoreix la difusió i l’accessibilitat als fons no només de la comunitat
universitària en sentit ampli (estudiants de grau, de màsters, de doctorat,
professors...) sinó també dona la possibilitat d’atendre molts investigadors
d’arreu. En aquest sentit, la especificitat i riquesa de l’ Arxiu-Biblioteca
del CEHI el fa únic en el si de la Universitat i va més enllà d’allò que es
considera una biblioteca universitària stricto sensu. Per això no entenem que les mesures de tancament
d’edificis que la Universitat ha establert des de fa uns anys per estalviar s’apliquin a aquest servei.
Molts dels investigadors d’arreu aprofiten les èpoques de vacances (d’hivern o
d’estiu) per a desplaçar-se fins el Centre i dur a terme les seves consultes i,
evidentment, el tancament els deixa una mica orfes.
Pensem que la unió
entre un edifici que simbolitza la lluita contra el feixisme i les dictadures,
com és el Pavelló de la República, i una institució com el CEHI, no fan sinó
reforçar i ampliar l’esperit que inspirà el naixement del Centre. Com deia en
Jaume Vicens: «(...) si tots els que sentim la crida de la vocació històrica
ens col·loquem en el lloc de servei que ens correspon i engranem els nostres
esforços en un decidit propòsit de superació col·lectiva » de ben segur que el
CEHI seguirà anant a rumb amb la recuperació de la memòria i la defensa de les
llibertats democràtiques com a nord.
-Teniu col·laboracions, suposo, amb altres entitats i
demés: com són, com les duent a terme...?
-Col·laborar és per a nosaltres fonamental. És més,
moltes de les activitats del CEHI no serien possibles sense el concurs de molts
col·laboradors. Des del CEHI hem procurat sempre mantenir-ne amb tothom i a
molts nivells: amb companys de professió, amb institucions públiques o privades
que entenen i recolzen els nostres projectes, amb ciutadans concrets que
perceben el nostre Centre com una institució seriosa i professional per
dipositar els seus papers personals...
Entenem que donada la dificultat d’aconseguir finançament
estable, trobar formes de col·laborar és la única manera de funcionar i
d’aconseguir tirar endavant el projecte. Estem convençuts de la necessitat de
teixir xarxes i eixamplar-les perquè el coneixement que es pugui desprendre de
les recerques no deixi d’avançar, i perquè no esdevingui estèril o merament
estètic cal compartir-lo.
-Amb l´ estudi de la història més recent ens topetem amb la II República, la proclamació de Companys de
l´ Estat Català i la particular “partida de dominó” que va jugar amb la II República, el colp d´
Estat militar , la guerra civil, la posguerra i la
llarga dictadura...De ben segur, que tots aquests assumptes són els més
consultats i els que més preguntes, encara avui, enregistren… Què ens pots
comentar?.És el CEHI un lloc on podem , dit d´ alguna manera, anar a curar la
desfeta de tants anys de “desmemòria”, vos trobeu , avui en dia, amb gent,
estudiants e investigadors que apleguen amb aquella mena d´ il·lusió, d´
estudiar e investigar pel gust de traure
pel gust de traure a la llum certs esdeveniments?
-La Guerra Civil continua sent un tema principal de
consulta i recerca perquè encara queden moltes històries per (re)explicar. La
postguerra, la repressió i la lluita contra la dictadura són temes que
interessen cada cop més perquè formen part d’un passat que ha estat traumàtic
per a diverses generacions i sobre el qual necessitem actuar traient a la llum
tot el que va ocórrer. Potser seria excessiu parlar del CEHI com un lloc de
“curació de la desmemòria” com apunteu, encara que sí tenim clar el que ha de
ser el nostre paper per tal de contribuir a pal·liar aquestes memòries ferides –en el sentit apuntat per Paul Ricoeur sobre “memoires blessées”.
-Quines publicacions impulsa
el CEHI?
La publicació de monografies és un dels objectius
prioritaris del CEHI per tal de transferir el coneixement cap a la societat
perquè de poc serveixen les investigacions si no traspassen els murs de l’Acadèmia. Com a ciutadans
tenim el dret de conèixer la nostra història però, a més a més, com a
professionals tenim el deure de difondre-la!
En els darrers anys hem publicat una bona mostra fruit de
les recerques que l’equip d’historiadors del CEHI ha dut a terme com ara: Catalunya
al món. La presència catalana al món: segles XIX i XX (2009), Atles de la Guerra Civil a Catalunya (1a.
2010; 2a. 2012), Diari d’una postguerra:
<<La Vanguardia espanyola>> (1939-1946) (2010); Soldiers, Bombs and Rifles:
Military History of the 20th Century (2013).
També aquelles relacionades amb les exposicions que hem organitzat a partir del
ric fons del nostre arxiu com ara República!
Cartells i cartellistes (1931-1939) (2006), Educació, municipis i República (2006), Defensar Madrid és defensar Catalunya: solidaritat en temps de guerra
(2009); i, evidentment, publicacions de caire més acadèmic com a actes de
congressos i seminaris: Fosses comunes i
simbologia franquista (2008), La
Dictadura franquista: la institucionalització d’un règim (2010), Hablemos de reconciliación:
un encuentro con víctimas
del conflicto vasco (2013).
Per una altra banda, procurem ajudar a publicar els
treballs individuals dels investigadors adscrits al Centre per tal de donar a
conèixer les seves recerques, com per exemple les que tenen el seu origen en
tesis doctorals: Federico Vázquez, L’Administració
de Justícia a Catalunya (1939-1953), Paola
Lo Cascio, Nacionalisme
i autogovern. Catalunya (1980-2003); o la de Queralt Solé, Els morts clandestins. Les fosses comunes de
la Guerra Civil a Catalunya. Aquestes investigacions han estat publicades
per l’editorial Afers amb qui ens
uneix molts anys de ferma col·laboració.
-Aquestes són les monografies, podem ara parlar de les
vostres publicacions de caràcter més periòdic?
-L’altre constant del CEHI pel que fa a l’impuls de publicacions és la que té a veure amb dues
revistes científiques especialitzades de periodicitat anual: Índice Histórico
Español (IHE) i Estudis d’Història Agrària (EHA).
IHE va aparèixer l’any
1953 sota la direcció de Vicens Vives com una revista d’informació i crítica
bibliogràfica de la producció històrica referent a Espanya i a Hispanoamèrica. A partir de 2012 vam iniciar una nova etapa
més concorde a les necessitats actuals dels investigadors i es centra en la
publicació d’estats de la qüestió referits a qualsevol moment i a qualsevol
tema de la Història d’Espanya. A més a més, i per no oblidar d’on venim i com a tribut als orígens de la revista,
continuem realitzant una selecció mensual de ressenyes que són consultables en
accés obert a través del portal RCUB (Revistes
Científiques de la Universitat de Barcelona).
L’altre publicació periòdica és Estudis d’Història Agrària la primera revista que va aparèixer a
l’Estat espanyol especialitzada en aquesta qüestió i que es va editar per
primer cop l’any 1978 de la mà dels professors Emili Giralt i Rafael Aracil. La revista continua editant-se
ara sota la direcció del professor Llorenç Ferrer i amb col·laboració amb la
Universitat de Lleida i la Universitat de Girona.
-Antoni ,un dels
principals batecs del, dia a dia, del CEHI
és la seva biblioteca i el seu arxiu...? Podríem considerar-lo n dels
arxius és importants del món de tot allò referent a la II República?
-I tant! Però no només per aquest període sinó també per
a l’estudi de la Guerra Civil, la repressió, l’exili, el Franquisme, l’oposició
al franquisme, la transició a la democràcia...
-“Els papers
del Pavelló de la República” en què
consisteix i la sèrie “memòria de la transició”?
-La col·lecció “Els papers del Pavelló de la República”
neix com un projecte per a donar difusió als fons que custodia el CEHI
mitjançant la selecció de documents realitzat per un especialista que
s’encarrega de contextualitzar-los i analitzar-los. Es tracta de posar en valor
aquests fons que, any rere any, el Centre ha anat aconseguint. La seva ànima
“impulsora” va ser el professor Rafael Aracil, i,
gràcies a la bona acollida de la idea per part de Vicent Olmos
i l’editorial Afers i al seu suport constant, l’any 2004 vam editar el primer
número de la mà de Josep Termes el Fons de Jordi Arquer – fundador del POUM-.
Ja en portem 14 números! sobre el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), la CNT,
el periodista Xavier Vinader, el filòsof José María Valverde, sobre polítics i activistes com ara Manuel Serra
i Moret, Miquel Ferrer, Josep Maria Trias Peitx
...Aquest any 2015 acabem de publicar el fons de l’Alberto Pérez Baró,
sindicalista i un dels impulsors de les col·lectivitzacions durant la guerra
civil.
La sèrie “Memòria de la Transició“ que consta de 6 volums
i un DVD amb material divers (intervencions dels ponents, cartells i adhesius
d’eleccions i de campanyes cíviques), i són el resultat de les 7 edicions del
curs “Memòria de la Transició a Catalunya i a Espanya” que vam iniciar l’any
1999, i recullen la transcripció de les intervencions dels protagonistes
polítics – Jordi Pujol, Joan Reventós, Josep Benet,
Miquel Roca, Santiago Carrillo...- i d’especialistes de reconeguda solvència en
el seu àmbit que van participar del debat de cada una de les sessions que cada
any es va dedicar a temes concrets: sindicalisme, gènere i qüestió nacional; la
reforma de l’exèrcit i de l’administració local; els joves; els mitjans de comunicació;
l’ensenyament i la cultura; i la reforma de la justícia.
-Què esteu
preparant per l´ any vinent, pel curs vinent?
-Pel que fa a la recerca de base, el CEHI compta amb un
Grup de Recerca Consolidat i Reconegut per la Generalitat de Catalunya el GRANMA
(Grup de Recerca i Anàlisi del Món
Actual), dins del qual actualment estem duent a terme el projecte “La
guerra espanyola i trenta anys de guerra a Europa: herències y conseqüències
(1914-1945/2015)”, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i que té
per objectiu una reflexió d’ampli abast a l’entorn del què van suposar i quin
llegat van deixar les tres dècades de guerra (1914-1945) que van sacsejar
Europa. El nostre observatori no pot ser un altre que el de la Guerra Civil
espanyola però amb la voluntat de projectar e inserir les seves conseqüències
en el context europeu. La hipòtesis de partida és que la Guerra Civil espanyola
forma part del gran conflicte del segle XX. Les dinàmiques militars, socials,
econòmiques i polítiques que es van donar a Espanya entre 1936 i 1939 recorren
tots els conflictes del segle XX i representen un moment decisiu del cicle de
canvis inaugurat amb la I Guerra Mundial i que s’estén fins la II Guerra
Mundial.
Estem treballant també sobre “Humanitarisme i protecció als
refugiats en els conflictes armats d’Afganistan, Síria i palestina: reptes i
oportunitats en el suport a la construcció de la pau”, projecte que
desenvolupem gràcies a l’ajut rebut de l’ICIP
(Institut Català Internacional per la Pau). I esperem poder presentar
públicament les conclusions a finals de l’any 2016.
Pel que fa a publicacions, està a punt de sortir el
número 128 de la revista Índice Histórico Español
amb estats de la qüestió sobre didàctica de la història, o Espanya i la I
Guerra Mundial, entre d’altres. I tenim dos “Papers del Pavelló de la
República” al forn: un sobre un militant de base del PSUC i d’ ICV, Romuald Grané, i un altre sobre
els partits d’esquerra marxista durant la transició a partir del fons de
partits polítics que té el CEHI.
En el terreny de la divulgació històrica, participem
novament en el programa Gaudir UB
oferint dos cursos: “Banda sonora del segle XX: música i societat al món
contemporani” i “Dictadures i cinema: una mirada cinematogràfica al terror
polític del segle XX”.
I mantenim a la cartera
de possibles un seguit de projectes que esperen trobar la seva oportunitat
per reeixir!
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069