La
Librería de El Sueño Igualitario
Alícia Coscollano s´apropa a la figura
de la mestra Carmen Segura i Martí una dona entregada
a l´art d´ensenyar , però també d´ d´apendre, fent i exercint l´ofici i el treball de mestra.
Una dona que va
demostrar des de sempre, però
sobretot des del seu ofici el ésser una avançada al seu temps.
La editorial Onada edita un conjunt de semblances recollides i que prenent forma
sota la ploma de Alicia Coscollano que ha entrevistat a altres quatres dones que la van conéixer i molt: María Ferrer,
Ana Beltrán, Amparín Grau i Maria
Asunción Roig.
Allò
que ens diu la pròpia autora, Alicia Coscollano
sobre l´obra:
Investigar sobre la
figura de Carmen Segura m’ha permès
endinsar-me i descobrir una
personalitat completa i fascinant.
Trobar i esbrinar la naturalesa humana que s’amagava
sota el nom del Concurs de Contes Carmen Segura ha estat un regal. M’he deixat
captivar per una mestra avançada
al seu temps i amb un compromís ferm per un ensenyament
curiosament molt actual en
una època a contracor. La mestra Carmen Segura va constituir una figura amb una formació holística que
cal reivindicar com un valor educatiu
que va permetre fixar les
bases formatives —i especialment
humanístiques— d’innumerables
alumnes. El record —encara avui
extraordinari— que moltes d’elles professen cap a Doña Carmen ha estat, sens dubte, medul·lar
al llarg de tot el procés creatiu de confecció d’aquest retrat que dibuixa, també, un període històric.
L´ autora, Alicia Coscollano:
Alícia Coscollano i Masip (Benicarló,
1966) ha treballat en mitjans
de comunicació com 7 Dies Actualitat de Vinaròs, ha estat corresponsal
del Mediterráneo i actualment ho
és del Levante, sota el pseudònim
de Núria Vernet. Ha estat al capdavant
de la direcció de l’Editorial
Antinea (Vinaròs). És autora de Cosas rotas (IV Premi
d’Autors Benicarlandos 2001), La
Polinesia (relat curt
finalista del II Concurs de Narrativa per a Dones convocat per la Generalitat Valenciana), Cròniques de la innocència (Editorial
Antinea, 2010) i l’assaig biogràfic Carles Santos i Ventura (Onada
Edicions, 2015). Actualment
dirigeix La Calamanda, web
digital de creació pròpia.
També fa tallers d’escriptura
creativa per a adults i joves,
i és professora de creació literària a la
Universitat Popular de Benicarló.
L´autora ja va estar amb nosaltres amb un
conversa un xic especial, prenent
el pols al periodisme: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/contarhistorias.htm
Cazarabet
conversa amb Alícia Coscollano:
-Alícia, abans de res ens pots apropar a la Carmen Segura com a ésser humà?
-Com a ésser humà
crec que era extraordinària,
si entenem per extraordinària
a una persona que se'n surt
de la mitjana quan a sensibilitat i vocació. trobar alumnes
que s'emocionen quan parlen
d'ella després de tants anys significa que va deixar una impremta inoblidable en totes elles, i en molts
sentits, no sols l'acadèmic.
-Com a mestra era tant compromesa com practicant d´un ofici que ella entenia com a integral e integrat, no?. Dá
hi la seva formació humanista i poliédrica que, després,
d´alguna manera intentatransmetre,
oi?
-Efectivament, ella va finalitzar
la seua formació a
Barcelona, i va portar fins a Benicarló i fins les aules del centre conegut en aquella època com les públiques el mètode Montesori, per exemple. les seus
classes eren dinàmiques i oferia una educació integral que passava tant per la filosofia o les matemàtiques, com per la música o la pintura. A més,
realitzava sortides vora mar per tal que les alumnes pugueren pintar a l'aire lliure.
-Parla´ns de la seva vessant com a escriptora
i dels Premis que es celebren al seu voltant a Benicarló?
-Els Premis de Contes
Carmen Segura pretenen ser un homenatge
a una mestra que,
a més, té una publicació,
els ‘Cuentos Azules’. Li agradava
contar històries a les alumnes,
i elles expliquen que ho feia
d'una manera tant vivificant, que pràcticament podien vore les escenes construir-se davant dels seus ulls.
no es estrany, doncs, que fora escriptora, també.
-Això pot entendre´s
més avui en dia, però era d´ésser
molt valenta dur a terme en aquells dies aquesta
mena de filosofía.Com ho veus?. Era com desmarcar-se dels dogmes que imperaven en aquells dies, veritat?
-És clar, i més
encara si tenim en compte els seus esforços
en aconseguir que les dones estudiaren, que
continuaren amb la seua formació. Va ser ella la que va formar les primeres dones que van accedir a llocs de treball en empreses a Benicarló. En aquella època
el normal era que la dona finalitzés estudis bàsics, i que es casés i preguera possessió d'un fals regne, la llar, que delimitava tots els seus potencials.
Ella va lluitar per tal que aquestes
capacitats personals
brillaren el suficient com
per a que mai no s'apagaren.
-Avui en dia es parla molt del método Montesori, però ella, avançada al seu temps, ja
el practicava a la seva
manera. Què ens pots dir?
-Com he dit abans, les classes eren dinàmiques i molt participatives. En aquell temps, evidentment,
encara teníem tota la frescor
educativa que va aportar la República. Posteriorment
va tenir lloc l’alçament feixista i va tenir que passar, com tants altres
mestres, per un procés de depuració.
-El nàixer en una família que cultivava el desfeci per la curiositat i els coneixements la degueren formar,
la degueren fer créixer com a persona i com a mestra. Què
ens pots dir?
-Ella va ser l'única dona entre molts germans. El seu entorn era certament culte, ja que va propiciar que tots estudiaren, incloent-la a
ella. En una família que dona suport
a la formació, informació i
a la curiositat es fàcil
que sorgeixin éssers especials.
-I és això últim
en lo que et concentres per escriure aquesta semblança de semblances?
-La seua semblança, traslladada per diferents alumnes, ha estat una aproximació, unes pinzellades d'un retrat més
ampli. es pot llegir entre línies. Ella, de fet, vivia la vocació com un projecte de vida. Quan finalitzava les classes del dia s'emportava a alumnes a casa, i
allí continuava oferint llibres, tocar el piano o pintar. Vivia
l'ensenyament en totes les vessants
i gaudia d'una formació holística. No és gens fàcil, ni inclús actualment, trobar persones amb tants interessos
per la vida.
-Com vas trobar a aquestes quatre dones que et
parlen d´ella? I com va ésser l´experiència de poder
conversar amb elles?
-Vam trobar-les investigant una mica en quines havien segut les seues alumnes i companyes. D'entre elles, hi han més però
traspassava la intenció del
llibre, van escollir-ne algunes. Són les que m'han transmès de primera mà l’essència de Carmen Segura,
que he intentat transmetre destacant especialment la seua vesant humanista.
-He percebut que quan parlen d´ella ho fan amb
una tranquil-litat i naturalitat
molt fortes; és així?
-Si, com si parlaren d'un familiar. Moltes tenen quadres penjats
a casa seguint el curs d'una afició que va iniciar la mestra Segura.
-Però segurament que també t´has documentat.Com ha sigut aquesta tasca?
La documentació respecte a la seua
persona a estat el testimoniatge
directe de les alumnes. la informació del context de l'època l'he buscat
en altres àmbits, internet m'ha proporcionat una aproximació d'aspectes que desconeixia, especialment vinculats al període de la Guerra
incivil. Ell cert es que
tal com anava investigant sobre la vida de Carmen Segura anava sentint-me fascinada. Dos dels moments més
significatius van ser quan vaig trobar el seu nínxol al cementeri -vaig romandre una bona estona-, i,
també, quan vaig anar a fotografiar la que va ser la seua
casa, amb el quartet al terrat que es va fer construir
per pintar en jubilar-se. Va acompanyar-me Maria Ferrer i va ser un moment únic.
-Una pregunta que
no em voldria deixar i que sempre em ronda pel cap
quan llig sobre persones com la Carmen Segura és que ella naix Roquetes i és més d´interior, d´un poble amb
la cultura de l´Ebre i va a parar a Benicarló i tot i que pareix que per la
distancia és poc el canvi o canvis de mentalitat ,
de manera de fer i desfer són substancioses. Com ho veus?. Què ens
pots dir a més, després , d’haver parlat
amb aquestes quatre dones que tant ajudat a fer les semblances i a entendre més a Carmen Segura
-Doncs Doña Carmen Segura parlava català, és clar,
i venia amb tota una cultura igualitària
i un sentit de paritat
entre homes i dones. Imagino que incorporar-se al
Benicarló de l'època deguera
de resultar delicat, però,
també, el que sé es que va viure la seua vocació d'una
manera ferma que va sustentar tota la seua vida seguint aquest camí. no
hi havia res més que l'ensenyament. de fet em
quedo amb aquestes paraules, que la descriuen, a
ella i al seu tarannà: tot el que no és ensenyament, es superflu. Per això sempre anava
amb un roba impersonal, mai
anava maquillada i sempre duia el mateix estil de cabell. Centrava tota la seua atenció en el camí de l'educació, no li importava altra
cosa.
26436
Carmen Segura i
Martí. Una mestra avançada
al seu temps. Alícia Coscollano i Masip
64 páginas 15 x 21 cms.
10,00 euros
Onada
Investigar sobre la figura de
Carmen Segura m’ha permès endinsar-me i descobrir una personalitat completa i fascinant.
Trobar i esbrinar la naturalesa humana que s’amagava
sota el nom del Concurs de Contes Carmen Segura ha estat un regal. M’he deixat
captivar per una mestra avançada
al seu temps i amb un compromís ferm per un ensenyament curiosament molt actual en una època a contracor. La mestra Carmen Segura va constituir una figura amb una formació holística que
cal reivindicar com un valor educatiu
que va permetre fixar les
bases formatives —i especialment
humanístiques— d’innumerables
alumnes. El record —encara avui
extraordinari— que moltes d’elles professen cap a Doña Carmen ha estat, sens dubte, medul·lar
al llarg de tot el procés creatiu de confecció d’aquest retrat que dibuixa, també, un període històric.
Alícia Coscollano
i Masip (Benicarló, 1966) ha treballat
en mitjans de comunicació com 7 Dies Actualitat
de Vinaròs, ha estat
corresponsal del Mediterráneo i actualment ho és del Levante, sota el pseudònim de Núria Vernet. Ha estat
al capdavant de la direcció
de l’Editorial Antinea (Vinaròs). És autora de Cosas
rotas (IV Premi d’Autors
Benicarlandos 2001), La Polinesia (relat curt finalista del II Concurs de
Narrativa per a Dones convocat per la Generalitat
Valenciana), Cròniques de la innocència
(Editorial Antinea, 2010) i l’assaig
biogràfic Carles Santos i Ventura (Onada Edicions, 2015). Actualment dirigeix La Calamanda, web digital de creació
pròpia. També fa tallers d’escriptura creativa per a adults
i joves, i és professora de creació literària a la Universitat Popular de Benicarló.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069