La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Margarita
Carbó, autora del libro " Eusebi
Carbó i Carbó. Vida i militància. Un anarquista al servei de la Generalitat de
Catalunya" (Cossetània)
Cossetània
Edicions ens porta un llibre magnífic perquè, des d´un diari , ens apropa a un
home Eusebi Carbó(un importantíssim personatge de l´anarquisme català i
espanyol) i també s´apren , i molt, del moviment anarquista a l´Estat al segle
passat. Perquè ho fem, a més, des de la ploma de la néta del protagonista que
té una proximitat amb el text, però que també li entra, és evident, de manera
especial per allò que ha vist, ha pogut viure i sentir en tota la seva
vida….però també perquè és historiadora i estudiosa de l´anarquisme, com a
moviment social i com a ideologia que té un protagonisme molt especial en la
historia del segle XX.
L´autora, na Margarita Carbó, és la néta del protagonista de la historia,
Eusebi Carbó i després de “recollir” el quadern del seu avi es va ficar amb la
seva investigació, estudi i treball, aconseguint l´elaboració d´ un magnífic llibre que té un tescrit introductori sobre l´anarquisme, signat per
la pròpia Margarita, però que, en el cor del mateix, no és més ni menys que el
diari d´Eusebi Carbó va portar a terme en el viatge que va realizar al servei
de la Generalitat de Catalunya per terres nord-americanes
Què és allò que ens conta Cossetània sobre el llibre:
L’estiu del 1937, Eusebi C. Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria,
conegut orador i redactor de nombrosos articles en la premsa confederal, va
acceptar l’encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya d’emprendre un
viatge a Nova York amb l’objectiu d’aconseguir ajuda per a la causa republicana
entre els grups anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó
mantenia relacions amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava
perquè havia viscut a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves
campanyes propagandístiques.
Al llarg del viatge, que va començar el 17 d’agost i va acabar el 21 de gener
de l’any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un
quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat
nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els
llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que
van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys
d’ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser
per això, al final d’una reunió multitudinària de què va ser l’orador
principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va
anotar al seu quadern: “Estic brutalment emocionat veient l’emoció del públic.
I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya.”
Prefaci i estudi introductori:
http://www.cossetania.com/tasts/Eusebicarbo.pdf
L´ autora del llibre:
Margarita Carbó Darnaculleta és doctora en Història per la Universidad Nacional
Autónoma de México i professora investigadora de la Facultad de Filosofía y
Letras de la mateixa institució a la capital mexicana.
Els temes dels seus treballs són i han estat relatius a la història de Mèxic
dels segles xix i xx, tot i que els últims anys ha obert una nova línia
d’investigació sobre l’anarquisme internacional del segle xx. Amb motiu d’una
estada acadèmica a la Universitat de Barcelona, va decidir començar a recollir
dades sobre la vida i la militància del seu avi patern Eusebi C. Carbó en
diverses fonts i repositoris catalans, les quals més tard complementà amb la
informació obtinguda del seu arxiu personal, d’on va rescatar el diari de
viatge que aquest llibre ofereix als lectors i va trobar un objectiu per als
resultats de la seva investigació: fer la presentació de qui, sent anarquista,
va posar al servei de la Generalitat de Catalunya les seves capacitats i els
seus contactes a l’estranger, durant els difícils moments de la Guerra Civil
Espanyola.
Cazarabet conversa amb Margarita Carbó Darnaculleta:
-Margarita, aquest quadern escolar del teu avi que narra (a manera de
dietari)el seu viatge als Estats Units per “recollir” ajut, el tindreu, és de suposar, com una mena de
tresor.No és així?
-Sí, quan
vaig trobar el diari de viatge em va semblar que rescatava part d'aquella vida
tan intensa i entregada als altres, perqué a més a més, tinc pocs textos dels
moltíssimas que va escriure; com ell diu en un article, "un huracán
totalitario" s'els va emportar.
- En Eusebi, pel vist (bé , millor dit, per tot
allò que estem llegint) era un idealista fenomenal…un home entudsiasta I
enamorat de les idees llibertàries a més dún molt bon orador.Què en spots dir i
explicar?
-Va ser
contestatari desde molt jovenet, des de que fou gairebé un nen. Va nèixer i crèixer en una ambient
radicalitzat per les idees republicanes i federals del darrer terci del
segle XIX. L´anarquisme va ser el pas de molts ampurdanesos a partir del
federalisme…..
-El seu primer valor, tú diries que sempre va ésser
la llibertat?
-Sí, la
llibertat i la justicia social.
-Periodista o millor dit un home que va col-laborar
amb la prensa…Com va ésser aquest camí…?
-Va ser
mestre d'escola de la Normal de Girona i també periodista des del seu pas per
Palamós, d' on era nadiu, i sabem, que des de molt jove escrivia per periódics
locals.
-Ja venia crec que d´idees molt obertes ,
progresistes…perquè aleshores tindre una familia anticlerical no era gens fácil
de trovar i el teu avi, a més, va més enllà s´apropa a l´anarquisme i és ferm
amb la defensa del laïcisme donant classes a Valladolid a un Col.legi on la Institució Lluire era el que imperava …Com creus que allò li va
influenciar al tev avi i com creus que ,després , ell ho va trasladar al teu pare
i t´ha passat a tú….?.
-Sí,
venia d'una familia d'idees molt obertes;
pero així com l'anticlericalisme li venia del seu
pare, l´ anarquisme li va arrivar tot sol, a través de certes
lectures, específicament de Pierre Joseph Proudhon i Piotr Kropotkin que no sé
pas qui li va proporcionar o on les va trobar.
L'
ensenyament va ser per ell una eina i un estri
de consciència un medi per anar construint la societat igualitaria del
futur, per aixó va admirar tan a Francesc Ferrer i Guardia i el seu projecte
pedagògic de la Escola Moderna, participant com a mestre en la que es va
establir a La Bisbal d'Empordà el 1903.
No va ser
pas ell qui va trasmetre les idees anarquistes al meu pare. El meu pare es va
criar amb la familia materna i va ser el seu avi Joaquim Garriga, pare de la
seva mare, qui el va introduir desde nen al pensament ácrata.
-Tot i ser d´idees anarquistes, Eusebi Carbó es fica a les ordres de la
Generalitat de Catalunya...un anaquista no és gens fácil que es fiqui a les
ordres de ningú i sota res. Creus que va ésser , sobretot, el propòsit d´acabar
amb el feixisme allò que el va moure? ( tot i que van fer falta un grapat
d´anys més per dominar-lo ,i acabar amb el feixisme , només després d´una
Guerra Mundial que a l´acabament va deixar un illot solitari i feixista a
l´Estat Espanyol) -Aquesta decissió de ficar-se a les ordres de la Generalitat
Catalana (ja sé que importants membres anarquistes estàven tant al govern
català com al govern central) , però a l´Eusebi li va portar alguna mena de discusió,
problemes i demés?
-Va
treballar per a la Generalitat de Catalunya perqué en les circunstancias de la
Guerra Civil Espanyola, va considerar que havia de recoltzar el que era menys
dolent o menys perillós per els treballadors. Entre un govern que incluia a
militants de tot l'espectre politic "d' esquerra" i a membres de
sindicats tan radicals com la CNT i d'altres i el feixisme no hi havia dubte
amb i qui s'havia d´ estar. Obviament això li va portar alguns problemes pero
no massa, perquè casi tots els “cenetistes” van estar disposats a
col-laborar amb la Generalitat, amb el gobern espanyol i amb esl sectors del
excercit que es varen mantenir leials a la II República.
-Després dels Fets de Maig del 37 a Barcelona, del
poder aclaparador, dominant i repressiu del PSUC…jo, perdona, però és que no
puc pensar com un home d´aquests ideals tant llibertaris.a la fi, acaa
ficant-se com al servei de la Generalitat…?. Com va Eusebi els Fets de
Maig, en spots fer cinc cèntims, per favor….
Va estar
amagat, cambiant cada dia de domicili i els comunistes van assassinar, entre
molts d'altres, a un dels seus amics més estimats, l'italià Camilo Berneri. Va
explicar la seva presència al govern després dels Fets de Maig amb els mateixos
arguments d'abans. A pesar de tot, lo pitjor era la possibilitat del
triomf del feixisme.
-Eusebi Carbó
va conéixer a en Macario Royo ja
als anys 20(dirigent llibertari de Mas de las Matas ). T´explico el
mencionava(aquest últim) en una entrevista
on explicava que havia estat a França amb Blasco Ibánez, Unamuno, Carles
Esplà ( establint un contacte amb una mena de Comité Revolucionari)….què en
sabeu de tot això?. El Carbó d´abans d´anar a França , em sembla, no va ser
igual mai, perquè allí l´experiència viscuda amb aquestes gents i ments el
degueren alimentar de manera molt particular. Què ens pots dir?
-No ho
sé, la veritat és que no en puc dir res. L'amistat amb el Blasco Ibáñez
obeïa al fet de les expressions de simpatia amb les idees de esquerra del
escriptor i al fet de ser valencià. A Méxic va continual aquella relació
amb la filla de Blasco, anomenada Llibertat.
-També va conèixer a Malatesta,Borhi, Fabri i fou molt amic de Joan
Peiró….al que va ficar en un “cara a cara” amb Àngel Pestaña…-També va estará
Itàlia on l´ideari anarquista era molt ferm: com creus que li va influenciar el
seu pas per Itàlia…?
Sí, tots
ells varen ser els seus amics, Borghi, Peiró, Mariano Vázquez. Malatesta va ser
més aviat mestre e inspirador de idees i de conductes. El va conéixer i
escoltar quan va passar per Italia al 1920.
-Res, que sembla a ser que es va convertir en un home de món, de
llengües i amb l´anglés i això ho va tibdre relativament fácil per a que la
Generalitat l´escollís per anar a Estats
Units a fer la seva tasca .Parle´m d´aquesta tasca la d´aconseguir e
intentar que la gent agafés una nova
conciència sobre allò que, veritablement, passava i ja havia passat a l´Estat
Espanyol i, particularment, a Catalunya. Què ens pots comentar?
-No parlava
l'anglés. La tasca era propagandística i la va realitzar bàsicament entre
companys italians. L' objectiu final del viatge era Méxic, on havía de
presentar una exposició de cartells que feien referencia a la guerra i a la
resistència que no varen arrivar pas, fet que va obligar a cancelar la
seva vinguda.
-El teu avi neix a Palamós, viu a València, després
Barcelona, França…però és, sobretot, un
home de món….em sembla pel que vaig veient d´aquests que no coneixien ni
fronteres, ni banderes, himnes….allò que es sol dir que la seva patria era el
món. Com va entendre la proclamació de l´Estatut de Catalunya per part d´en
Companys l´any 1932?
-Com un
moment per disfrutar de més llibertat …peréue els treballadors poguessin
organitzarse i defensar els seus principis. La democràcia, a pesar de tot,
ofería marges més amples per actuar.
-Ja sabem que el teu avi s´anava apropant a la gent que ja estaba de
part de la República, però també tenia que donar a saber quin era el verdader
estat de la situació i de tot plegat perquè només d´aquesta manera podien
ajudar la causa del Republicans, de la Generalitat.Què en spots dir? Perquè és
de suposar que, aleshores, ja estaba a l´ambient il´amenaça feixista a tota
Europa i l´aulor d´una propera guerra…?
-El tema
del feixisme i de la Primera Guerra Mundial varen ser factors fonamentals per
explicar les seves preses de decissions respecte de la seva collaboració amb la
República Espanyola i amb la Generalitat de Catalunya. Era un home
convençut de les seves idees, pero no era dogmàtic ni deixava de valorar els
moments histórics en que li havia tocat viure i actuar.
-Després de la seva “missió” als Estats Unitsm el
teu avi torna a Catalunya, si no em fa una mala pasada la memoria, i allí es
trova amb la derrota. Com un idealista que, a la seva manera, va lluitar per la
II República i pels ideals
llibertaris…com assumeix la derrota?
-Va
assumir la derrota amb amargura; després de haber “abrigat” tantes esperances
respecte del futur d'Espanya i del món,…veures vençut i desterrat va ser molt
dur per ell i per la majoria dels qui
van sortir d'Espanya.
-Com va ésser l´estada a l´exili..el teu avi era
allò que podríem dir o reconèixer com un “cul inquiet”, però a ningú li agrada
tenir que anar-se´n de la seva terra per motius d´escapar de la repressió d´una
guerra?
-Va
arrivar a l ´exili: primer a França, després a la República Dominicana i
finalment a Méxic, cansat i amb poca salut, i se´n va adonar molt aviat que tal
com anaven les coses a Europa, el retorn i la possibilitat de reanudar la
lluita serien difícils, sobretot després del final de la Segona
Guerra Mundial i del començament de la guerra freda, que va transformar al
régim franquista en “valuarte” del les democràcies parlamentaries davant l'Unió
Soviética.
- Margarita apropar-nos a
lectures com aquesta que relata un pas
per la història d´un anarquista molt
actiu ens pot i ens hauria de duur a estudiar,preguntar-nos i apropar-nos a no
pocs dubtes que puguem tindre sobre la història de l´anarquisme a Espanya,
Europa i al món.perque ben bé, tot i que sembla que és un moviment despreciat i
com apartat(fins i tot dels llibres de text), si no entenem o ens fiquem a
estudiar, preguntar e investigar sobre l´anarquisme és imposible entendre la
historia, per exemple, de l´Estat Españnyol en la seva historia contemporànea?
-L'
anarquisme es una filosofia política i social i un moviment internacional
fonamental en la història del món dit occidental i específicament en la
història d'Espanya i de Catalunya. És necessari rescatar-lo i estudiar-lo.
-Ets una estudiosa i una investigadora d´aquest
moviment a nivel internacional…Estàs preparant quelcom a publicar sobre ell?
-Els meus
primers estudis anarquistes van ser, encara, com alumna de la carrera d'
Història a la UNAM, sobre Ricardo Flores Magón i la seva influencia a la
Revolució mexicana de 1910. Actualment, estic treballant en un projecte
sobre la vida d' un anarquista rus anomenat Simón Fleshin, que va morí a Méxic
als anys 80.
Els
enllaços et poden ajudar:
Insurrecció
de desembre del 33:
http://es.wikipedia.org/wiki/Insurrecci%C3%B3n_anarquista_de_diciembre_de_1933
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_maig_del_1937
Eusebi Carbó i Carbó:
http://puertoreal.cnt.es/bilbiografias-anarquistas/4324-2014-01-01-08-50-39.html
http://www.estelnegre.org/documents/carbocarbo/carbocarbo.html
http://autogestionacrata.blogspot.com.es/2012/12/eusebio-carbo-carbo.html
Desglosant
, recordant I diferencient….
Confederación
Nacional del Trabajo
http://es.wikipedia.org/wiki/Confederaci%C3%B3n_Nacional_del_Trabajo
Associación
Internacional de Trabajadores
http://es.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_Internacional_de_los_Trabajadores
Federación
Anarquista Ibèrica:
http://es.wikipedia.org/wiki/Federaci%C3%B3n_Anarquista_Ib%C3%A9rica
Anarcocomunismo:
http://es.wikipedia.org/wiki/Anarcocomunismo
Et poden
ajudar aquests enllaços:
Medis:
http://es.wikipedia.org/wiki/Solidaridad_Obrera_(peri%C3%B3dico)
Cultura y
acción publicación
http://bibliotecaanarquistaculturayaccion.blogspot.com.es/
Curioso,
los entresijos de algunas cosas de la historia del anarquismo internacional,
desde el prisma europeo:
Sobre el
grupo “Los Iguales” al que perteneció Eusebio Carbó:
http://es.wikipedia.org/wiki/Anarquismo_en_Francia
Manifiesto
de los Treinta.
http://www.patriasindicalista.es/ateneoazul/ps_textos/manifiesto_de_los_treinta.pdf
Manifest
d´Intel-ligència Republicana:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Catal%C3%A0_%281917-1931%29
El cas
pel que fou empresonat Eusebi Carbó i Carbó “El Cas Conde de Salvatierra”:
http://anarcoefemerides.balearweb.net/archives/20150116
http://historiasdehispania.blogspot.com.es/2007/08/el-pistolerismo-iv-auge-y-cada-del-barn.html
Personajes
a los que nos podemos acercar si leemos este libro…
Ángel
Pestaña:
http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Pesta%C3%B1a
Joan Peiró i Belis:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Peir%C3%B3_i_Belis
18782
Un anarquista al
servei de la Generalitat de Catalunya. Eusebi Carbó i Carbó. Vida i militància. Margarita Carbó i Eusebi Carbó
288 páginas 13,5 x 21 cms.
17,50 euros
Cossetània
L’estiu del 1937, Eusebi C.
Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria, conegut orador i redactor
de nombrosos articles en la premsa confederal, va acceptar l’encàrrec del
govern de la Generalitat de Catalunya d’emprendre un viatge a Nova York amb
l’objectiu d’aconseguir ajuda per a la causa republicana entre els grups
anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó mantenia relacions
amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava perquè havia viscut
a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves campanyes
propagandístiques.
Al llarg del viatge, que va començar el 17 d’agost i va acabar el 21 de gener
de l’any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un
quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat
nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els
llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que
van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys
d’ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser
per això, al final d’una reunió multitudinària de què va ser l’orador
principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va
anotar al seu quadern: “Estic brutalment emocionat veient l’emoció del públic.
I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya.”
Prefacio y estudio introductorio:
http://www.cossetania.com/tasts/Eusebicarbo.pdf
Margarita Carbó Darnaculleta és doctora en Història per la Universidad
Nacional Autónoma de México i professora investigadora de la Facultad de
Filosofía y Letras de la mateixa institució a la capital mexicana.
Els temes dels seus treballs són i han estat relatius a la història de Mèxic
dels segles xix i xx, tot i que els últims anys ha obert una nova línia
d’investigació sobre l’anarquisme internacional del segle xx. Amb motiu d’una
estada acadèmica a la Universitat de Barcelona, va decidir començar a recollir
dades sobre la vida i la militància del seu avi patern Eusebi C. Carbó en
diverses fonts i repositoris catalans, les quals més tard complementà amb la
informació obtinguda del seu arxiu personal, d’on va rescatar el diari de
viatge que aquest llibre ofereix als lectors i va trobar un objectiu per als
resultats de la seva investigació: fer la presentació de qui, sent anarquista,
va posar al servei de la Generalitat de Catalunya les seves capacitats i els
seus contactes a l’estranger, durant els difícils moments de la Guerra Civil
Espanyola.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069