La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Robert Llopis
i Sendra y Luis Botella Ivars, autores de “Fer la guerra. Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la
Guerra Civil (1936-1939)” (Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert)
Versión en castellano: http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/benissacast.htm
Un
llibre inmens, tan en els continguts com amb el continent, sobre la Guerra
Civil a Benissa.
Un
exemple de com es fa història i memòria històrica des de l´ àmbit local.
Aquest
llibre ens aplega des de la ploma de dos escriptors e investigagadors envers la
história ben diferents, però que es complementen donant com a resultat un
llibre “potent” com el present que ens conta com va ésser la guerra a Benissa
mirant als ulls dels combatents que van sobreviure i que ho han pogut contar i
molt detalladament en segons quins moments. Un llibre, a més, dinàmic perquè és
un diccionari dels noms, homes , que van combatre en
la batalla i en la guerra; després el llibre toca , en una segona par, i ens fa
sentir la veu dels combatents amb els seus testimonis i paraules, en aquest cas
….escrites. La última part es dedica a la bibliografía, a les fonts documentals:sigui en fotografíes o en forma de documents.
El
llibre conté, també, un DVD que ben bé tot i ésser paral-lel al llibre podría
merèixer un capítol apart del seu atractiu, pel seu missatge i per la manera en
què s´ha fet, així com pel seu contingut.
Els autors:
Robert Llopis i
Sendra ; va nàixer a Benissa el 8 d'octubre de
1977.
És diplomat en Treball Social per la Universitat d'Alacant i té diversos
postgraus especialitzats en Teràpia Familiar i Mediació Familiar. Des del 2004
treballa en el Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Altea.
Compagina el seu treball amb la recerca històrica sobre la Guerra Civil i les
Brigades Internacionals. És coautor dels llibres "L'agonia de la II
República. Del colp de Casat al final de la guerra "; i de "Gandia i
el seu port, març de 1939. El penúltim acte de la Segona República
espanyola". També ha col·laborat en altres llibres col·lectius d'història
amb els següents capítols: La identificació dels passatgers internacionalistes
del Stanbrook, en SANTACREU, J.M. (Ed.): Una presó amb vesteixes al mar. El
drama del port d’ Alacant. Març de 1939, València, 3i4-Universitat d’ Alacant,
2008; i en l’ hospital i centre de permisos de les Brigades Internacionals a
Benissa. Bases per al seu estudi , en PARANY, A.
(Coord.): Les Brigades Internacionals: 70 anys de memòria històrica, Salamanca,
Amarú Edicions, 2007. Actualment està escrivint el seu pròxim llibre sobre les
Brigades Internacionals i el seu servei sanitari a Benissa i Dénia, per la qual
cosa va ser premiat com a Finalista de la desena Beca de Recerca de
l'Ajuntament de Dénia, en 2007
Luis Botella Ivars ; és llicenciat
en Història per la Universitat de València des de l’any 2009. Des d’aleshores
ha cursat el màster en Història i identitats hispàniques en el Mediterrani
occidental (segles XV-XIX) amb la tesina Les
visites reials a la ciutat de València al 1567. El cas d’Onofre Martorell,
i el màster de secundaria. Actualment continua estudiant, i investigant i en
aquest 2016 iniciarà un doctorat en la Universitat Autònoma de Barcelona.
Hi ha que apropar-se a Benissa:
https://es.wikipedia.org/wiki/Benisa
Fer un tast de Fer la guerra:
https://www.youtube.com/watch?v=LvC3lE5zF_A
Ací hi han també diverses notícies
sobre el llibre i documental:
https://www.facebook.com/ferlaguerra/?fref=ts
http://www.infobenissa.cat/cerca/fer+la+guerra
http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/02/04/56b32c3322601d30238b464e.html
Cazarabet conversa
amb Robert Llopis i Sendra i Luis Botella Ivars:
Amics, aquest llibre no és un llibre de
narració al 100% dels combatents de la guerra com a tal...perquè neix del
concepte d´ ésser un diccionari i s´ha de treballar, per tant, de manera
diferent. No és així? Però la segona part del llibre sí que és de testimonis,
per tant heu hagut de treballar mirant als testimonis i la documentació de
manera ben diferent, mantenint com un equilibri...
Tot va començar per la
curiositat d’uns joves adolescents. Curiositat per conèixer una part de la
nostra història més recent que estava silenciada, que semblava que no existia i
que no tenia cap valor. Quan vam començar a entrevistar a excombatents, a
finals de la dècada dels noranta, ens vam adonar que sabien molt poc de la vida
en la reraguarda benissera durant la guerra i, per contra, van començar a eixir
els testimonis de la seua experiència militar. I és que fins aleshores ningú
s’havia interessat per aqueixes experiències personals més enllà de les
típiques “batalletes” dins l’àmbit familiar. A més a més, la consulta del fons
documental de l’Arxiu Històric de Benissa, amb molta informació i dades
militars, va suposar que fórem conscients de la rellevància i la importància de
la vessant militar de la guerra; i aqueixa curiositat inicial es va transformar
en motivació per conèixer uns fets i a uns combatents oblidats. Així va sorgir el projecte de recopilació de
testimonis orals dels seus protagonistes i de documentació, amb nom i cognoms,
de les seues experiències de guerra i totes les seues dades personals, militars
i polítiques. Aleshores, Fer la Guerra
naix com un projecte amb vida pròpia derivat d’una investigació més ampla sobre
la República, la Guerra Civil i la repressió franquista a Benissa. El projecte
d’investigació presentava moltes dificultats inicials, perquè la majoria dels
qui foren combatents en la Guerra Civil estaven ja morts i les seues
experiències no havien sigut enregistrades. Trobe que quan ens vam endinsar en
aquest nou projecte, la nostra il·lusió ens va encisar, i malgrat els reptes
que representava a nivell metodològic, la força de tot plegat va poder molt,
perquè sabíem la importància d’allò que estàvem fent i per qui ho estàvem fent.
També és diferent pel fet de tractar-se d´un llibre de
testimonis. No és així?
Exacte. Junt a algunes
entrevistes realitzades al llarg de la dècada dels 90, l’any 2009 vam
entrevistar als últims combatents que participaren en el conflicte. La majoria
d’ells formen part de la quinta del biberó. En un primer moment pot semblar que
els seus testimonis no tenen la suficient transcendència històrica, però,
tanmateix, quan enllaces als diversos testimonis, s’esbrina una història
global. Ja no sols per allò que s’aporta al conjunt del que coneixem com la
Guerra Civil, sinó que permet analitzar millor aqueixa microhistòria que els
propis ciutadans desconeixen dels seus pobles. En el cas de Benissa, gràcies a
l’entrevista a José Baidal, dirigent i fundador de la CNT al poble, coneixem
com es produí l’impacte inicial de la Guerra Civil al poble.
Com va ésser treballar tots dos
junts...no sé, això de compartir projecte, treball, objectius, entre d’altres
coses?
ROBERT: Ens vam conèixer
ben jovenets, i des d’un inici compartíem la passió per la història del nostre
poble, i especialment la dels anys de la República i la Guerra Civil. Això va
crear ja un fort lligam que es va consolidar quan vam compartir un projecte
d’investigació ben definit inicialment. Luís s’ha encarregat de la part dels
Testimonis, i jo de la del Diccionari.
En tots aquests anys hem treballant en comú, en coordinació constant, i
amb una retroalimentació constant entre les nostres respectives línies de
treball. Ha sigut una experiència de treball ben positiva, de creixement,
d’entendre’ns i donar-nos suport quan la solitud de l’investigador ens
angoixava; i de fer-nos la guerra i també la pau quan no coincidíem per
qualsevol cosa i calia reconduir les coses. També de moments molt apassionants
quan hem pogut documentar alguns testimonis significatius de la solidaritat en
temps de guerra i d’ajuda mútua en els camps de concentració.
LUÍS: En el meu cas estava
cursant l’últim any de la carrera d’història a la Universitat de València, i el
projecte en el qual estava treballant Robert em semblà força interessant i una oportunitat
per realitzar la tasca d’investigador, la qual desconeixia. Les ferramentes
actuals han permès que mantinguérem un contacte constant i així dinamitzar
millor la tasca investigadora a pesar de la distància. El temps ha demostrat
que fou una bona idea emprendre aquest estudi i així ens ho han fet saber
altres investigadors i els propis familiars dels combatents que apareixen en el
llibre, dels quals hem rebut un gran suport i agraïment.
Com va ésser el procés de documentació per aconseguir
reunir tot aquest material? Teníeu que anar home per
home a cercar dades per a confeccionar el Diccionari i això ha tingut que donar
molta feina de recerca....com vos ho heu fet?
El procés de documentació
s’ha basat en la consulta, la catalogació, la revisió, el contrast i l’anàlisi
de multitud de fons arxivístiques diferents i complementàries, al llarg d’un
ample període de temps. L’Arxiu Històric de Benissa ha sigut la principal font
documental, el qual conserva els 28 lligalls militars de cada quinta mobilitzada
en temps de guerra. Això ens ha facilitat els possibles soldats mobilitzats, i a partir d’ahí hem seguit la recerca per
documentar la incorporació voluntària o obligatòria en les unitats milicianes,
en l’Exèrcit Popular de la República i en les Forces d’Ordre de la República.
La investigació s’ha centrat en un ample període històric, comprés entre
1930-1945, per poder documentar amb detall les màximes dades personals,
militars i polítiques de cada soldat. La tasca de recerca s’ha ampliat a arxius
comarcals, provincials, judicials, militars i de memòria històrica de tot
l’Estat Espanyol, i en algun cas també d’altres països com França. Vist ara en
perspectiva, ha sigut un procés de recerca d’una forta dimensió, perquè volíem
documentar els màxims detalls de l’itinerari
de guerra de cada combatent.
-Com va anar la recerca de fonts
bibliogràfiques, documents i fotografies?
En el cas dels
entrevistats, sí calgué anar casa per casa i preguntant a la gent del poble per
esbrinar quins homes quedaven vius. La gent de Benissa ha demostrat tenir un
gran sentiment cap a la seua història més recent, a pesar que no siga
agradable, ja que tots es van prestar a aportar fotografies i documents fins
confeccionar el llibre que conegueu actualment. També ha servit perquè molta
gent revaloritze la importància històrica de conservar i difondre aquelles
cartes i fotografies que han heretat de les seues famílies. Respecte a l’ús de
les fonts bibliogràfiques, vam tindre clar des del primer moment que volíem fer
un llibre d’investigació amb rigor històric. No ens hagués servit de res
transcriure els testimonis de cada home si després no el situàvem en el seu
context espai-temporal i històric. Aqueixa és una de les labors més importants
dels historiadors. Crec que això és la base del llibre per a comprendre la
magnitud del conflicte.
- I la metodologia de treball. Com va ésser?
El nostre estudi s’ha
basat, d’una banda, en un treball d’investigació de camp exhaustiu,
principalment a arxius, per a elaborar un diccionari que reconstruïra les
biografies militars dels combatents de Benissa. El Diccionari recull 1.516
entrades biogràfiques d’homes de Benissa, pertanyents, principalment, a les 28
quintes mobilitzades entre 1936-1939 pel govern de la Segona República
Espanyola; més aquells altres que s’incorporaren a l’Exèrcit Franquista. El
Diccionari s’organitza de forma alfabètica a partir del primer cognom de cada
soldat. Sempre que ens ha sigut possible documentar-ho, les entrades
biogràfiques aporten dades de tipus personal, militar i polític. L’elaboració
del Diccionari ens ha permès també realitzar una interpretació històrica de
conjunt, sobre la participació militar de Benissa en l’esforç de guerra.
La segona part del llibre
correspon als Testimonis. En primer lloc s’han transcrit 26 entrevistes amb
vells excombatents i s’han contextualitzat amb abundant bibliografia, amb la
finalitat de poder analitzar-les i dotar-les de la rigurositat que exigeix el
tractament de la memòria oral. L’objectiu ha sigut situar a cada entrevistat
dins del seu context històric, per a facilitar futures línies d’investigació,
així com donar
als seus testimonis la importància que realment mereixien. Com a investigadors, sabem que tot allò que queda
documentat és factible de ser estudiat i que les paraules, mai millor dit, se
les endú el vent. Els vells excombatents entrevistats ens han donat una sèrie
de informacions i detalls, que no ens seria possible saber mitjançant la
documentació existent. Per exemple, no tots els
entrevistats consten en els llistats de combatents en la Guerra Civil. Teníem
una persona que fou Guàrdia d’Assalt i que no apareix en els arxius. És falsa
la seua participació en la guerra? No, simplement no
apareix. Un altre dels entrevistats ens donà el nom d’un home de Benissa, que
des de França, ajudava a tots els benissers que estaven en camps de
concentració en aqueix país. Gràcies a aqueix testimoni van poder localitzar a
la seua filla i documentar la seua experiència solidària.
Finalment, el llibre recull
en els Annexos molta documentació inèdita, cartes i 275 fotografies.
En definitiva, amics, ens heu contat la
història de la guerra civil a Benissa des del testimoni directe dels combatents
que la van sobreviure, no? La llàstima és que aquests
testimonis van apagant-se...?
Si, és molt trist. Un
document escrit, com una carta, ens permet endinsar-nos en la història, i pot
fer-nos interpretar que estaven sentint aquelles persones durant la Guerra
Civil, però quan és tracta d’un testimoni oral és diferent. Això és història
viva. No s’interpreten les vivències, les vius junt a aqueixa persona, que se
li entretalla la veu o no pot evitar que li surten les llàgrimes quan parla del
passat tan horrible que li tocà viure. Les entrevistes duraren unes breus
hores, però quan t’acomiades d’aqueixa persona t’emportes alguna cosa més que
la seua vivència. Nosaltres vam tenir la sort de prendre aquestes entrevistes
de forma enèrgica a l’any 2009, quan l’home més jove que quedava viu tenia 89
anys. Realment ho vam agafar a l’últim moment, però almenys hem recollit
una sèrie de testimonis molt valuosos, que, des de diversos
punts de vista, expliquen el que va significar la Guerra Civil pels qui la
sofriren en el front. Actualment dels 26 entrevistats sols en queden 3 vius.
Els qui han pogut aplegar fins la publicació del llibre i el documental ens han
fet saber com d’agraïts estaven perquè algú els recordés. El que no s’imaginen
és que no seran mai oblidats.
- Com va ésser la Benissa de la II República? Com la va rebre la
població?
Benissa, com molts altres
pobles, va viure la proclamació de la Segona República, amb una manifestació
ciutadana pacífica i amb moltes esperances, però també amb la incertesa d’una
part de la població catòlica. A Benissa es van tenir que repetir les eleccions
municipals per les denúncies de frau caciquista en la compra de vots, entre
d’altres coses. Llevat d’una breu gestora municipal de centreesquerra, en els
mesos posteriors a les eleccions de 1931, Benissa va ser governada per la dreta
política i caciquista fins després de les eleccions del febrer de 1936.
Aleshores una gestora municipal de centreesquerra va tornar a impulsar les
reformes democràtiques i laborals, fins l’esclat del colp militar, en un poble
dominat per cacics i les grans propietats agrícoles. Malgrat tot, la República
a Benissa va suposar la participació d’una part representativa de la ciutadania
en la mobilització política i sindical; així com la finalització de la nova
escola unitària i de moltes escoletes rurals, entre d’altres.
I com va respondre
la Benissa que va rebre l´ esclat de la Guerra Civil?
Benissa en guerra, com va viure aquest conflicte, en refereixo a la gent de
carrer?
Justament el colp militar
va agafar a Benissa en plena vaga dels jornalers agrícoles de la CNT i UGT, per a forçar a la patronal a signar les
primeres Bases de Treball en el camp. Els militants anarcosindicalistes van
prendre la iniciativa i van ocupar la caserna de la Guàrdia Civil i, junt als
socialistes, van conformar un Comitè Antifeixista, amb una ampla representació
política de centreesquerra, que va substituir a un ajuntament de republicans
moderats, superat per les circumstàncies. El suport actiu al colp militar es va
aturar amb la detenció dels líders de la dreta catòlica i de membres de la
Falange. El colp militar es va viure amb preocupació i incertesa entre la
població, especialment en els primers dies, a causa de l’aquarterament de les
casernes militars d’Alcoi i de València. La consolidació d’una dinàmica de
guerra civil va provocar la divisió de la població benissera, com en tants
altres pobles. Els canvis revolucionaris i socials van ser molt intensos, com
també les estratègies de supervivència i adaptació de la població catòlica i
dretana.
- I els combatents que estaven lluitant
als diferents fronts, però que s´ anaven comunicant amb la família, els amics,
com eren aquestes comunicacions… heu pogut “captar” d´ algunes cartes trets característics?
Dels homes entrevistats cap
tenia cartes guardades. Sabem que es comunicaven amb les seues famílies
mitjançant el correu, i inclús els familiars anaven a veure’ls al front, o
tenien famílies properes al front que els podien oferir alguna ajuda. Molts
dels entrevistats pertanyen a les Brigades 116, 117 i 118 que lluitaren al
front de Llevant, d’ací la possibilitat de poder visitar-los. Tots els homes
confirmaren que aquestes cartes foren cremades quan va acabar la Guerra. No
volien tenir problemes amb el nou règim. D’altra banda, sí que hem aconseguit
obtenir algunes cartes d’altres soldats que conten les seues vivències al
front, i d’exiliats que conten les penúries als seus familiars. En una carta molt emotiva, un exiliat del poble, va
escriure als familiars d’un soldat de Benissa mort a França, per a què
s’assabentaren del que li havia passat al seu fill en el camp de concentració.
- Els combatents de Benissa, majoritàriament on van lluitar...al costat
republicà, defensant la II República o al costat dels sublevats?. Quin dels dos costats , des del
punt de vista dels combatents de Benissa, va enregistrar més suports i quin
dels dos més baixes directes?
La situació geogràfica de
Benissa en la reraguarda republicana va determinar que almenys 974 homes
formaren part de l’Exèrcit Popular de la República. En la nostra investigació
hem pogut determinar, no obstant, que 42 benissers estigueren adscrits a
l’exèrcit rebel franquista. Principalment van ser benissers que després d’haver
sigut capturats o haver desertat,
tornaren a ser mobilitzats amb les tropes franquistes. Destaca l’elevada
quantitat de voluntaris benissers, almenys 230, que s’allistaren en les
columnes milicianes, les forces d’ordre públic i la resta d’unitats de
l’Exèrcit Popular de la República. El Batalló Alicante Rojo, destinat al front
de Guadalajara, i després militaritzat com a 71 Brigada Mixta, fou la unitat
amb un major nombre de voluntaris benissers, amb quasi un centenar. Justament
en aquest batalló roig es va produir una de les majors tragèdies pel poble de
Benissa, ja que van morir en combat 10 joves el mateix dia, en desembre del
1936. Això va ser un gran colp per a les seues famílies i per a tot el poble.
Tot plegat, la guerra civil va suposar, almenys, la mort de 97 combatents
benissers i la desaparició d’altres 41, tots ells membres de les forces
republicanes.
-També heu realitzat un documental… com
ha anat l’aventura de dur-lo a terme?
Va ser tot fruit de la
mateixa investigació. Quan es plantejà la possibilitat d’entrevistar als
combatents que quedaven vius, la idea de gravar-los en vídeo fou molt
suggerent. Primerament, perquè permetia tenir un registre còmode a l’hora de transcriure’ls i del treball posterior. En aquell moment, la idea del
documental era una simple idea. Només quan vam acabar el llibre, ens vam poder
centrar en la realització d’un guió per a fer un documental. Un guió el qual no
volíem que forà una “història amable” de iaios recordant les seues
“batalletes”. Volíem que transmetera a l’espectador el que fou la guerra de
veritat. Els seus sofriments i les seues misèries, la fam i les malalties, les
situacions a vida o mort… Degut a la recopilació de 26 testimonis d’ex soldats vam
decidir que el més sensat era contar tota la Guerra
Civil, però a partir de les seues perspectives, i escollint les històries més
significatives. En aquest sentit, hem tingut la sort de tenir grans col·laboradors,
ja que el documental ha sigut la suma de moltes aportacions. Des del muntador Víctor Pineda fins al locutor Vicent
Artur, passant pels subtituladors. Així
mateix, el
finançament ha estat clau per poder obtenir el caràcter professional que ha
acabat tenint.
Un dels objectius que ens
hem propòsat és que aquesta història d’antics combatents de Benissa no quede
sols limitada a Benissa, sinó que puga ser coneguda en tot el país, i inclús
fora. Per això, ho hem subtitulat en diversos idiomes: castellà, anglès,
francès i italià. Fer la guerra no és
un documental de Benissa, sinó que representa el que ocorregué en moltíssims
pobles que quedaren en la zona republicana quan esclatà el conflicte.
- Els llibres, els assajos, els documentals que tracten sobre la guerra
local, quin paper creus que aporten a la reivindicació de la Memòria Històrica?
ROBERT: Pense que cada
projecte té les seues característiques pròpies. En aquest cas, Fer la Guerra no vol obrir cap ferida
antiga. Al contrari, vol tancar-les i cicatritzar-les, però amb dades
documentades i informació. Aqueixa és l’única forma que entenem de poder
continuar endavant sense les ombres del passat. Amb aquest llibre els
combatents de Benissa que van lluitar en la Guerra Civil seran recordats amb
noms i cognoms, i se’ls podrà retre memòria i homenatge. Espere que en un futur
altres pobles també se’n recorden de la seua gent que va fer la guerra i, entre totes i tots,
puguem reconstruir els seus itineraris militars i personals en aqueix moment
tan significant per la nostra història.
LUÍS: Pense que la
generació actual i la vinent ja no tenim aqueixa por que generà el franquisme
durant 40 anys, sinó que tenim curiositat i impotència quan escoltem històries
punyents, que pensem que no mereixen ser mai oblidades, sinó recordades perquè
les futures generacions comprenguen com de devastadora és una guerra. Amb el
nostre llibre i documental volem conscienciar a la resta de pobles de la
necessitat de recordar el nostre passat, per no cometre els mateixos errors.
22761
Fer la guerra.
Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra Civil
(1936-1939). Robert
Llopis i Sendra, Luis Botella Ivars
338 páginas + DVD
28,00 euros
Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert
El libro que no olvida ninguna memoria de la Guerra
Civil en Benissa
·
·
Robert Llopis y Luis Botella presentan el primer diccionario en España con los
nombres y biografías de todos los soldados de un municipio que
lucharon en el conflicto civil
·
·
La obra recoge testimonios de combatientes sobre menores de edad
que lucharon sin permiso paterno, marineros de submarinos de guerra,
milicianos que jamás regresaron a casa, exilios y hambre, represiones y
amistades eternas
Es la primera parte del libro, a cargo de Llopis, la que recoge a modo de diccionario precisamente todos los nombres (con sus apellidos y sus malnoms) de todos los soldados que participaron en aquella contienda: fueron más de 900, una cantidad ingente para una población que entonces tenía 5.000 habitantes. La mayoría eran republicanos, pero también hubo franquistas. Como todo diccionario que se precie, aparecen ordenados de la A a la Z, desde Alonda Rico, Francisco, que es el primero, hasta Zuziaga Ivars, Joaquín, que es el último. Para que como pretendía Saramago, ningún nombre, absolutamente ninguno, sea olvidado.
Ni tampoco ninguna vida.
Porque ese diccionario, fruto de una investigación de dos décadas, entre 1997 y
2013, no es una mera recopilación de fechas y estadísticas. Se dedica a
indagar quién fue cada protagonista: dónde vivía, su oficio, su
apodo, cuándo se incorporó al ejército, a qué unidad, si llegó a ser oficial,
si fue herido, si sufrió la represión franquista…
Además, con la finalidad de «recoger el mayor número de
experiencias para que no pasen al olvido», la segunda parte del libro expone
casi una treintena de testimonios de aquellos combatientes. A través
de entrevistas realizadas en su día por Luis Botella, todos ellos narran
sus vivencias tremendas en el campo de batalla y los posteriores años de una
paz traducida en muchas ocasiones en exilio, persecución y enfermedades.
Es una investigación clave para entender la historia del
siglo XX en Benissa pero que a la vez trasciende las fronteras de esa localidad
y se erige en obra universal: aunque sí hay en algunas poblaciones del
Estado diccionarios sobre los nombres de la represión, todavía no se había
realizado ninguno sobre soldados, más allá de algunos sobre brigadistas
internacionales de origen austriaco o estadounidense.
El resultado final es un fresco monumental sobre
aquella época forjado a partir de pequeñas historias individuales: el grupo de
amigos de la infancia que se alistaban como voluntarios el mismo día; menores
de edad que luchaban en el frente sin permiso de sus padres; evasiones épicas a
Mallorca y Francia; recuerdos de los diez soldados del pueblo
que fallecieron en Guadalajara cuando combatían en el batallón Alicante
Rojo y cuyos restos jamás regresaron a casa; oficiales del Ejército Popular o
del franquista dirigiendo soldados en el combate; marineros de barcos y
submarinos de guerra; actos de valentía y de temeridad.
También historias de miedo y de tragedia; de
bajas en el combate; de mutilados; de violencia extrema; de campos de concentración;
de represión: las fichas policiales tras la contienda en las que un
determinado vecino de Benissa era descrito como extremista peligroso, el otro como un rojo pero el de más allá como
hombre de buena conducta.
Y también historias de canciones que los
supervivientes recordaban siete décadas después. Como aquella que constituyó un
homenaje a los caídos en Guadalajara y que decía: Nutrida
de campesinos/la primera compañía/por los campos de la Alcarria/con gran valor
combatían/puedes estar orgulloso/Pego, Muro y Cocentaina/sin olvidar a Benissa
con el alma desgarrada(…)/Y en el campo que
caísteis/te prometemos venganza.
Y cartas, como aquella póstuma de Julio Cabrera
desde el frente a sus padres, asegurándoles que «nuestro
comandante es un tío cojonudo y nos llevará a la victoria»; soñando con que «pronto
estaremos los tres juntos en la mesa (…) e iremos al casino a tocar el piano; y proclamando que «es
una cosa fantástica pasearse de noche con un fusil al hombro a la luz de la
luna».
Y fotos. Hasta 300 recopiladas para el libro: partiendo
a la guerra desde Benissa o en la primera parada en Calp; o en Alicante; o ya
en el frente, Guadalajara, Teruel, Madrid, Pozoblanco; soldados en grupos
mostrando sus uniformes con orgullo o solos, republicanos o franquistas; o
en el exilio francés; o en la URSS; o en la posguerra, en el Batallón de
Trabajadores, en el Disciplinario.
Y cartas. Y documentos oficiales.
Y palabras, miles y miles de palabras de los supervivientes y de sus
tragedias resumidas en lo que uno de ellos, José Baidal, le contó a
Botella en el verano de 1990: «Mira
que n’hem passat».
Eso es lo que ya no será olvidado. Nunca.
La Marina Plaza
Robert Llopis Sendra es diplomado en Trabajo Social por la Universidad
de Alicante y tiene varios posgrados especializados en Terapia Familiar y
Mediación Familiar. Desde el 2004 trabaja en el Departamento de Servicios
Sociales del Ayuntamiento de Altea. Compagina su trabajo con la investigación
histórica sobre la Guerra Civil y las Brigadas Internacionales.
Es coautor de los libros "La agonía de la II República. Del golpe de
Casado al final de la guerra "; y de "Gandia i el seu port, març de
1939. El penúltim acte de la Segona República espanyola". También ha
colaborado en otros libros colectivos de historia con los siguientes capítulos:
“La identificació dels passatgers internacionalistes de l’Stanbrook”, en
SANTACREU, J.M. (Ed.): Una presó amb vistes al mar. El drama del port
d’Alacant. Març de 1939, València, 3i4-Universitat d’Alacant, 2008; y en “El
hospital y centro de permisos de las Brigadas Internacionales en Benissa. Bases
para su estudio”, en CELADA, A. (Coord.): Las Brigadas Internacionales: 70 años
de memoria histórica, Salamanca, Amarú Ediciones, 2007. Actualmente está escribiendo
su próximo libro sobre las Brigadas Internacionales y su servicio sanitario en
Benissa y Dénia, por lo que fue premiado como Finalista de la décima Beca de
Investigación del Ayuntamiento de Dénia, en 2007.
Luis Botella Ivars és llicenciat en Història per la Universitat de València des de l’any 2009. Des d’aleshores ha cursat el màster en Història i identitats hispàniques en el Mediterrani occidental (segles XV-XIX) amb la tesina Les visites reials a la ciutat de València al 1567. El cas d’Onofre Martorell, i el màster de secundaria. Actualment continua estudiant, i investigant i en aquest 2016 iniciarà un doctorat en la Universitat Autònoma de Barcelona.
“Fer la guerra”, la historia de los últimos
combatientes de Benissa y de un pueblo quebrado
·
Un documental desgrana
la trayectoria de los vecinos que participaron en la Guerra Civil desde el
momento de la rebelión militar hasta la derrota republicana
·
Dirigido
por Luis Botella con la colaboración de Robert Llopis, cuenta ya con un trailer
en las redes sociales y se difundirá de forma íntegra el próximo 25 de abril
·
Concebido
para que “les futures generacions puguen saber en
què consistí la guerra i els dolors i misèria que comportà”.
“Fer
la guerra no és un documental de rojos o blaus, de vencedors o vençuts…
Aquest documental és la història d’una guerra, la història d’un país i d’un
poble contada pels seus protagonistes. És la història de Benissa i el paper que
jugaren els seus ciutadans en aquest conflicte, sense buscar reobrir cap tipus
de ferida ni de portar a la memòria records dolorosos, sinó per a què les
futures generacions puguen saber en què consistí i els dolors i misèria que comportà”.
Estas palabras constituyen la mejor de las
presentaciones posibles del documental “Fer
la guerra. Els últims combatents de Benissa en la Guerra Civil”, dirigido por el
benissero Luis Botella Ivars y del que ha sido productor ejecutivo Robert
Llopis. Los dos obtuvieron el premio 25 d’abril del año pasado por su
labor de investigación sobre la contienda en esta localidad. El trailer del
trabajo audiovsiual ya está en las redes sociales según anunció esta
semana el ayuntamiento. Y sin ánimo de ninguna revancha o sed de justicia, sólo
con la pretensión de no renunciar al derecho insobornable del recuerdo,
desgrana cómo la terrible Guerra Civil sacudió los cimientos de esa población
de la Marina Alta y de un mundo entero y cómo les fue a los benisseros que
se vieron inmersos en el conflicto, a veces arrastrados por la fuerza
incontenible de los acontecimientos.
El documental comienza lógicamente por el
principio: arranca en julio de 1936, cuando los vecinos del municipio se enteran
de que ha estallado la guerra, se produce la movilización y posteriormente la
asignación a una brigada de numerosos hijos de Benissa que serán enviados a
distintos frentes bélicos según las necesidades de la contienda. El documental
va recorriendo los diferentes episodios de la guerra, como las batallas de
Guadalajara, Teruel, el Ebro; así como la suerte de cada
ciudadano. Al finalizar la guerra “es
produïren fugides desesperades; els qui més sort tingueren, pogueren tornar a
Benissa sense més repercussions, els menys afortunats caurien presos en camps
de concentració o haurien d’exiliar-se a França per fugir de la repressió”, concluye la
presentación del trabajo de Botella.
La versión íntegra de de Fer la
guerra. Els últims combatents de Benissa en la Guerra Civil se colgára precisamente
el próximo día 25 en youtube, facebook y les distintes plataformes
digitals, i formarà part del llibre Fer
la guerra. Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra
Civil (1936-1939), galardonado con los
premios 25 d’abril del 2014. El documental contará
con subtítulos en valenciano, castellano, inglés, italiano y francés.
Financiación y ficha técnica
Según el ayuntamiento,
la producción se ha podido realizar gracias a la financiación de VAPF
Cultural, Partido Popular Benissa, Partido Socialista de Benissa, UGT
L’Alacantí – La Marina, CC OO FEIS del País Valencià y Seu Universitària de la
Marina.
Luis
Botella Ivars es el director del documental, quien realizó todo el trabajo de
producción y grabó los testimonios en el año 2009, y ha contado con la
colaboración de Robert Llopis i Sendra como productor ejecutivo; Víctor
Pineda Ribes como montador, en grafismos y cámara; Eduard Torres como cámara;
Vicent Artur Moreno como locutor; Maria del Mar López Roldán en la
sincronización de los subtítulos, además de la elaboración de los subtítulos en
valenciano, castellano y inglés;Rose Cooper en la corrección de textos en
inglés; Armando Federico Salle en los subtítulos en italiano y Carmen Martí
Fabra en los subtítulos en francés.
Luis
Botella Ivars es licenciado en Historia por la Universidad de Valencia. Cuenta
con un Master de Historia e identidades mediterráneas (XV-XIX), en el cual
trabajó las visitas reales a la ciudad de Valencia en 1567, y con el Master en
Secundaria.
Esta
es la página de facebook del documental: https://www.facebook.com/ferlaguerra?fref=ts
La Marina Plaza
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069