La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... David Ginard i
Féron, autor de “Aurora Picornell
(1912-1937). De la història al símbol (Documenta Balear)
Una historia més enllà del que podem entendre com
humà i que va de l´any 1912 a l´any 1937
David Ginard i Féron ens narra
, mirant molt a prop la història d´aquesta dona que va més ennllà de la
historia i s´aproxima molt al símbol.
Què ens diu la editorial d´aquest llibre:
Aurora Picornell Femenias (1912-1937)
fou una rellevant activista política i social del segle xx. Nascuda en una
família obrera de Palma (Mallorca), en plena adolescència s’implicà en
iniciatives de caràcter feminista, laïcista i obrerista. Després de la
proclamació de la Segona República, es va afiliar al Partit Comunista
d’Espanya. Aviat es va convertir en la figura més coneguda d’aquesta
organització a Mallorca pel seu carisma, capacitat de treball i estreta
col·laboració política amb el seu company, el cèlebre agent de la Komintern
Heriberto Quiñones González.
L’assassinat d’Aurora Picornell, al cap de pocs
mesos del cop d’Estat de juliol del 1936, fou un dels episodis més dramàtics de
la repressió franquista a «l’illa de la calma». Aquesta obra, elaborada a la
llum de nombroses fonts inèdites, aborda per primera vegada un estudi biogràfic
de conjunt sobre Aurora Picornell i el seu entorn familiar i polític. A més a
més, s’hi analitza el procés de conformació i difusió del símbol associat a «la
Passionària de Mallorca» des del començament dels anys trenta del segle passat
fins avui.
L´ autor, en David Ginard:
És historiador. Doctor en
història per la Universitat de les Illes Balears (1997). S’ha especialitzat en
l’estudi del moviment obrer i l’època franquista. Entre els seus llibres
destaquen La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948) (Col.
Menjavents núm. 1, 1991), L’esquerra
mallorquina i el franquisme (Col.
Menjavents núm. 12, 1994), L’oposició al franquisme a les Balears (1936-1975) (Col.
Quaderns d’Història Contemporània de les Balears núm. 7, 1997), L’economia balear (1929-1959) (Col.
Qd’HCB núm. 18, 1999),Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en
España (1931-1942) (Col.
Plural núm 1, 2000), Les Baléares
sous le régime franquiste (2002), Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a
las prisiones franquistas (2005), L’època contemporània a les Balears
(1780-2005) (juntament amb Miquel A. Casanovas, Col. Qd’HCB núm.
50,2006) iL’exili balear de 1939 (Col.
Qd’HCB núm. 58, 2008). Ha coordinat, juntament amb Margalida Capellà Represión política, justícia y reparación (2009).
També ha coordinat Dona, Guerra Civil i franquisme (2011), Dona i lluita democràtica al segle XX (2012).
Les seves darreres obres a Edicions Documenta Balear: Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum I)(2012), Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum II) (2014), La repressió a les Balears durant la Guerra Civil (2015) i Aurora Picornell (1912-1937). De la
història al símbol (2016).
Cazarabet conversa amb David Ginard i Féron:
-David, per
què, avui I ara, un llibre sobre n´ Aurora Picornell?
-Aurora Picornell és
un personatge històric enormement atractiu per a la investigació històrica. Per
començar, va ser una gran transgressora: una dona jove, comunista, laicista i
feminista a una societat tan conservadora com la de la Mallorca dels anys
trenta. Aurora a més a més fa part d'un fenòmen hispànic i europeu, com és el
de la incorporació de dones joves, gairebé adolescents, a l'activisme
d'esquerres; ella fa part de la mateixa generació que Lina Odena o Aida
Lafuente. A més a més, té una biografia breu (va ser assainada als 24 anys)
però trepidant. I per acabar, va ser objecte, des de l'adolescència, d'un
procés de simbolització que arriba als nostres dies, i que resumeix molt bé
l'evolució d'allò que anomenam "memòria democràtica".
-Què et va duur o què et va inspirar a centrar-te amb ella?
-Vaig començar a
investigar sobre aquests temes fa gairebé 30 anys, i una part de la meva
recerca la vaig conduir a l’elaboració de rensafíe com la d’Heriberto Quiñones González
(l’home d’Aurora, agent de la Komintern, executat pel franquisme el 1942 i
expulsat del PCE) i Matilde Landa (una altra dirigent comunista que se suïcidà
a la presó de dones de Palma). Aquests dos llibres varen sortir el 2000 i el
2005. La d’Aurora era una biografia pendent, que vaig ajornar entre altres
motius per l’estat extremament complicat de les fonts. Pensem que a Mallorca el
1936-37 es va produir una destrucció rensa de la rensa obrera i republicana
(arxius de partits i sindicats, rensa, rensafíes, cartes….) i que quan arribà
la democràcia no es varen fer els esforços necessaris per rescatar el que
hagués pogut quedar. A més, Aurora havia viscut pocs anys i no era una dirigent
estatal important, com Quiñones i Landa. Al final, però, vaig poder tirar
endavant a partir d’un ús de materials molt diversos: des dels expedients
penitenciaris i judicials, fins a testimonis orals, passant per l’arxiu
familiar o la rensa periòdica. Han estat vies indirectes i molt complicades.
També vull destacar que abans que jo m’hi dedicàs, altres persones varen
treballar també la figura d’Aurora Picornell; és molt important recordar que en
els anys 70 i 80 gent com la dirigent comunista Francisca Bosch o els
escriptors Llorenç Capellà, Antoni Serra i Antoni Nadal realitzaren
aproximacions pioneres a la qüestió. També és fonamental el marc general sobre
la República i la Guerra construït des dels anys setanta per historiadors com
Pere Gabriel o Josep Massot.
-La podríem qualificar com a activista política i social que, naix, a més a
més, des del bressol de l´obrerisme? Com pren la iniciativa?
Tria la paraula, la ploma i la política i a partir d´ ahí..?
-Aurora va néixer el
1912 en el si d'un ambient obrer, d'esquerres i laicista. Fa un moment et deia
que Mallorca en els anys trenta era conservadora, però en realitat es
podria matisar molt, perquè en el barri d'Aurora, el Molinar, les esquerres
treien el 70% dels vots. El seu pare i alguns dels seus germans eren comunistes
i sindicalistes molt destacats. Li posen de nom Aurora, que no és un nom
qualsevol; a Mallorca tradicionalment es posa el nom dels avis i en aquella
època la majoria de les dones tenien un dels 6 ò 7 noms més habituals a l'illa.
Però en els ambients obrers es construeix aleshores una antroponímia laica,
alternativa, i "Aurora" és un nom amb ressonàncies revolucionàries
molt marcat. En definitiva, el procés de simbolització d'Aurora Picornell
comença ja llavors.
-Quin pes té l´educació rebuda?
-Aurora és un exemple
paradigmàtic de la capacitat del moviment obrer d'aquella època per dotar els
seus membres d'una cultura considerable, construïda al marge dels canals
acadèmics. Ella va anar poc temps a escola, fins als 14 anys, perquè va
haver de començar a treballar com a sastresa. Era l'escola pública del barri
del Molinar, que -com era habitual en aquella època- no era un edifici escolar
tal com l'entenem ara, sinó una saleta sense condicions que havia llogat la
mestra a un particular i en què s'aficava a totes les nines del barri. Vaig
tenir la sort de trobar un expedient molt curiós on es detallaven les
condicions d'aquest "antro" i també vaig localitzar qui havia estat
la mestra d'Aurora: una senyora molt devota i conservadora. Però en realitat
Aurora comptava amb moltes altres vies per formar-se: l'enorme biblioteca que
tenia el seu pare, la Casa del Poble de Palma, i els seus autèntics mestres com
la feminista "Margarita Leclerc" o el laicista Ateu Martí.
-Per què, una vegada proclamada la II República, hi tria el Partit Comunista
per a “fer acció” o intentar canviar-hi les coses?
-Aurora estava
vinculada a tradicions polítiques variades; el seu pare i alguns dels germans
eren comunistes, però dels seus "mestres", "Margarita
Leclerc" venia d'una tradició llibertària i Ateu Martí era un
lliurepensador que va passar per tots els partits d'esquerres. A començaments
de 1931 Aurora comença a publicar en la revista Ciutadania, que era republicana
federal, i milita uns mesos en la Joventut Republicana Federal. Però l'estiu de
1931 passa al PCE. Són evolucions habituals en aquella època.
-Però quin era el seu pas, el seu caminar, abans de la Segona
República?
-La seva primera
intervenció pública és a un enterrament civil, el 1927. Però sobretot el
1928-30 Aurora es mou dins el laicisme i el feminisme. Ateu Martí (en realitat
es deia Mateu però va renunciar a la M del seu nom) funda la Lliga Laica de
Mallorca i la fitxa per la junta directiva. “Margarita Leclerc”, que era una
feminista que s’estableix a Mallorca procedent de Catalunya, la pren com a
deixeble. Aurora escriu el pròleg a un opuscle sobre la superioritat femenina
que signa Leclerc el 1928. Pensem que aleshores Aurora tenia
15-16 anys… El 1930-31, amb 18 anys, ja era la dona d’esquerres més cèlebre de
Mallorca i comencen a sortir escrits a la omuni a càrrec de patriarques de
l’esquerra mallorquina com Gabriel Alomar o Alexandre Jaume on se la compara
amb Mariana Pineda i es proposa fer-li un homenatge públic.
-Per què, i en poc temps, es converteix en la figura més rellevant del
omunismo a Ses Illes?—en part sento certa acceleració per tot això, al seu
entorn tot pren velocitat—
-Era una jove molt
activista i amb gran capacitat d'empatia. Gran oradora. Simpàtica. Molt ferme
en les seves idees. Es movia en molts d'àmbits: el feminisme (fou la primera en
escriure sobre el 8 de març a Mallorca), el laicisme, el sindicat de sastreria,
el Socorro Rojo, entitats de barri... Se va parlar d'ella com "la
Pasionària de Mallorca", establint una comparació amb Dolores Ibárruri, a
qui per cert va conèixer.
-Quina és la influència que reb del seu
company, Heriberto Quiñones? I ella com influencia a aquest membre comunista?
-Certament són dues
persones molt diferents. Aquest tàndem Heriberto Quiñones-Aurora Picornell
té al meu entendre una significació interessant perquè en certa manera estem
parlant de dues biografies que conjugades i entremesclades -valorant llums i
ombres que tenen tant l’un com l’altre- dibuixarien les dues cares del
comunisme dels anys trenta: l’altruisme i la dedicació total al servei d’una
causa emancipadora d’una banda, i el sectarisme, el fanatisme i l’abdicació de
la pròpia personalitat d’una altra.
-Com desenvolupa la seva influència dins l´ organització Socors Roig
Internacional?
-El Socors Roig
Internacional havia tengut presència a Mallorca des de 1931, però no fou fins
els Fets d'Octubre de 1934 quan realment es va estrendre. I aquí va ser Aurora
Picornell la gran impulsora, tenint en compte que era una de les poques
militants destacades del PCE que no va ser detenguda. Aquesta és una etapa de
gran activisme i on Aurora es popularitza per tota l'illa, ella és també una
víctima de la repressió d'Octubre (el seu home és a la presó) i fins i tot la
detenen a finals de 1935 per repartir propaganda. Arran del judici es fa una
campanya de solidaritat amb ella. A la premsa de 1935-36 ja es parla de
"la heroica Aurora Picornell" i surten joves que diuen que volen
seguir el seu exemple.
-Què ens pots dir envers tot el que envoltà el seu assassinat, després
d´ésser vexada?
Quan té lloc el cop
d'Estat de juliol de 1936 Aurora és la primera dona detenguda a Mallorca; cau
el mateix 19 de juliol. Això és prou significatiu. Ja en els mesos anteriors a
la guerra havia sortit algun comentari vexatori contra ella a la premsa de
dretes i el periodista feixista Francisco Ferrari Billoch, en un escrit de
1936, la qualifica d'"harpía". Per tant, era una persona fortament
marcada pels seus adversaris polítics. L'afiquen a la presó, i és clarament la
figura més significada, la líder de les preses, tot i que era una de les més
joves (però la més preparada políticament). És obvi que era la candidata número
1 a ser passejada, per aquest motiu Quiñones -que en aquell moment era a la zona
republicana- va esforços per organitzar un intercanvi però fracassa.
L'assassinaren la nit del 5 al 6 de gener de 1937; uns falangistes anaren a la
presó amb una llista de dones que suposadament havien d'esser posades en
llibertat (Aurora, una mare i dues filles del Molinar que també eren del PCE i
una altra dona de la que només coneixem el nom) i les executaren al cementiri
de Porreres. El fet va generar una commoció tan gran a Mallorca que circularen
un gran nombre de llegendes al respecte: que estava embarassada, que un dels
assassins exhibí l'endemà la seva roba interior amb sang a un bar del Molinar,
que s'enfrontà als assassins dient que amb les bales no podrien matar les
idees... En el llibre intent analitzar totes aquestes llegendes; és impossible saber
si són certes o no, però és obvi que el mateix fet que es divulgassin té un
gran interès.
-Què creus que pot representar Aurora Picornell
mirant-ho des d´una mena de perspectiva femenista, avui i ara?
-La destrucció de la
memòria que es va produir des de 1936 a Mallorca va ser espantosa. A més
d'Aurora varen ser assassinats els seu pare, dos germans, el seu home, i moltes
de les persones que havien estat referents per a ella, com Ateu Martí.
Part de la família va marxar a l'exili. El propi barri del Molinar va ser
esbucat parcialment (els carrers on ella havia nascut i que havia passejat de
jove desaparegueren)... Semblava que Aurora podria haver desaparegut com a
símbol, però actualment és més viu que mai. Per entendre això, s'ha de valorar
l'acció dels militants comunistes dels anys setanta i vuitanta, com Francisca
Bosch, que ja abans de la mort de Franco començaren a difondre la seva història
i posteriorment aconseguiren que se li posàs un carrer, editaren cartells,
crearen un ateneu amb el seu nom, etc. Actualment ha esdevingut un símbol molt
plural, del feminisme i de tots els sectors progressistes, la qual cosa enllaça
plenament amb els seus orígens.
24085
Aurora Picornell
(1912-1937). De la història al símbol. David Ginard i Féron
344 páginas
20,00 euros
Documenta Balear
Aurora Picornell Femenias
(1912-1937) fou una rellevant activista política i social del segle xx. Nascuda
en una família obrera de Palma (Mallorca), en plena adolescència s’implicà en
iniciatives de caràcter feminista, laïcista i obrerista. Després de la
proclamació de la Segona República, es va afiliar al Partit Comunista
d’Espanya. Aviat es va convertir en la figura més coneguda d’aquesta
organització a Mallorca pel seu carisma, capacitat de treball i estreta
col·laboració política amb el seu company, el cèlebre agent de la Komintern
Heriberto Quiñones González.
L’assassinat d’Aurora Picornell, al cap de pocs mesos del cop d’Estat de juliol
del 1936, fou un dels episodis més dramàtics de la repressió franquista a
«l’illa de la calma». Aquesta obra, elaborada a la llum de nombroses fonts
inèdites, aborda per primera vegada un estudi biogràfic de conjunt sobre Aurora
Picornell i el seu entorn familiar i polític. A més a més, s’hi analitza el
procés de conformació i difusió del símbol associat a «la Passionària de
Mallorca» des del començament dels anys trenta del segle passat fins avui.
David Ginard Féron
(Palma 1966)
És historiador. Doctor en història per la Universitat de les Illes Balears
(1997). S’ha especialitzat en l’estudi del moviment obrer i l’època franquista.
Entre els seus llibres destaquen La resistència antifranquista a Mallorca
(1939-1948) (Col. Menjavents núm. 1, 1991), L’esquerra mallorquina i el
franquisme (Col. Menjavents núm. 12, 1994), L’oposició al franquisme a
les Balears (1936-1975) (Col. Quaderns d’Història Contemporània de les
Balears núm. 7, 1997), L’economia balear (1929-1959) (Col. Qd’HCB núm.
18, 1999), Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942)
(Col. Plural núm 1, 2000), Les Baléares sous le régime franquiste
(2002), Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones
franquistas (2005), L’època contemporània a les Balears (1780-2005)
(juntament amb Miquel A. Casanovas, Col. Qd’HCB núm. 50,2006) i L’exili
balear de 1939 (Col. Qd’HCB núm. 58, 2008). Ha coordinat, juntament amb
Margalida Capellà Represión política, justícia y reparación (2009).
També ha coordinat Dona, Guerra Civil i franquisme (2011), Dona
i lluita democràtica al segle XX (2012). Les seves darreres obres a
Edicions Documenta Balear: Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum
I)(2012), Treballadors,
sindicalistes i clandestins (volum II) (2014), La repressió a les
Balears durant la Guerra Civil (2015) i Aurora Picornell (1912-1937). De
la història al símbol (2016).
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069