La
Librería de El Sueño Igualitario
Una
novel-la, que viatja des de “lo criminal”
a “la novel-la negra” des de la ploma de Mireia Vancells
; ploma que s´ha fet amb el VII
Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall.
Està dins
la col-lecció Notes de Color de
Cossetània Edicions.
Altres
títols d´aquesta col-lecció són: A sol post de Ivone Puig Artigas; El dia de l´
escórpora de Miquel Bonet Pinyol i Negra
Memòria que és de la propia Mireia Vancells.
Allò que
ens diu la editorial Cossetània:
L’aparició
del cadàver esbudellat d’una ginecòloga a Ciutat Vella obliga la parella
d’inspectors dels Mossos d’Esquadra Jan Ribarroja i Carina Gutés a iniciar una
investigació policial. Un misteriós personatge els ajudarà en la resolució de
l’assassinat mitjançant el que es podria anomenar “la lògica dels nombres”. I
una veu discordant, mentrestant, com un corcó, ens va explicant amb un gran
luxe de detalls la història de l’amotinament de la Bounty. Homicidis,
matemàtiques i una odissea nàutica que, combinats, donen lloc a aquesta
novel·la d’intriga.
La ploma,
na Mireia Vancells: va néixer a Terrassa i actualment viu al Maresme, on
combina la seva activitat professional amb l’escriptura de novel·les i d’altres
aficions, com la navegació a vela. És llicenciada en Filologia Anglogermànica i
ha publicat El secret de la germandat (2009), Negra
memòria (2013, IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís
Savall), La carpeta de Vílnius (2015) i L’home de
Déu (2017, XXIV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre). Amb Aritmètica del
crim es va endur, per segona vegada en cinc anys, el Premi de Narrativa
Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall en la seva setena edició.
Cazarabet conversa
amb Mireia Vancells:
![Mireia Vancells foto cara[1].jpg](aritmeticacrim_archivos/image003.jpg)
-Mireia, què t´ha
dut a escriure aquesta novel·la de caire criminal? Una
narració criminal, però amb “els tocs típics” de “lo negre”. Què ens comentes?
-Doncs era
un gènere que feia temps que tenia ganes d'explorar, el de la novel·la negra.
Em venia de gust fer una història d'assassinats i crims. Després de la meva
novel·la anterior, "L'home de Déu", on la bruixeria i la malignitat hi eren
molt presents, em van quedar ganes de llançar-me a explicar una història
realment farcida de delictes, amb personatges dolents que maten com si res en
algun cas, o també de no tan dolents que cometen malifetes portats per les
circumstàncies. I d'aquestes ganes va néixer la idea per a "Aritmètica del crim" que s'ha
publicat enguany.
-M´agrada el fet de que no et
fiques en massa embolics; no cerques complicacions i vas al gra… per exemple
tibant de les teves aficions per a “fer forat”, no?
-Suposo que
et refereixes a la meva afició per la navegació a vela. Sí, la veritat és que
considero que el mar és un àmbit molt literari i a on encara avui en dia hi
poden tenir lloc vivències veritablement aventureres, com les d'abans, com les
que l'ésser humà experimentava anteriorment a l'arribada de l'era industrial.
Ja a "Negra memòria", publicada al 2013, explicava una història
que contenia una trama de navegació atlàntica. M'encanta escriure coses que
passen en el mar i en els vaixells.
-Com t´has sentit dins el camp de la narrativa criminal i negra?
-Molt bé.
He gaudit molt escrivint "Aritmètica del crim" crec que els lectors també ho passaran bé,
penso que es transmet aquesta part lúdica que hi he intentat posar. Trobo que
és un gènere molt divertit d'abordar, malgrat que els fets que s'hi expliquen
sovint no són gaire... diguem-ne... "edificants".
-El crim és molt menys complexe del que “a priori” pensem, veritat?
És, sovint una decisió, una reacció primària i sobtada, una mena de fugida
endavant……el que vull dir és que els executors del crim es mouen per les
mateixes seqüències primàries que a tots ens fan fer qualsevol altra cosa…Com
ho veus?
-Sí,
exactament. El crim pot arribar a ser "un fet més" dels molts que
formen part d'una vida, amb totes les cometes que s'hi vulgui posar. Lògicament
delinquir té conseqüències terribles tant per a l'executor com per a la
víctima, però si parlem de motivacions i de raons, crec que no cal ser un
"assassí" per cometre un homicidi en un moment donat. Per suposat que
jo els cometo només per escrit i a través dels personatges. No justifico en cap
cas l'ús de la violència ni de l'abús d'una persona sobre l'altra però sí,
opino que a dins de cadascun de nosaltres hi habita un delinqüent en potència...
que tant de bo no surti mai a la llum.
-És un camp molt complicat…alguns pensaven ara fa uns anys que
escriure narrativa d'intriga era com una mica secundari, però el sector, crec
que s´ha revaloritzat i molt. Com ho veus?
-La veritat
és que desconec com està el mercat i quines són les tendències actuals, no
sabria dir si havia passat de moda i ara ha retornat la intriga. Però la
narrativa d'intriga ha estat sempre una de les meves preferides. Em sembla una
lectura entretinguda, la vida ja és prou avorrida i de vegades difícil com per
posar-se a llegir coses espesses, filosòfiques o profundes. M'ho he passat bé
molt sovint llegint intriga i admiro autors com Edgar Allan Poe, Hector Hugh
Munro "Saki" o la mateixa Agatha Christie, els llibres dels quals jo
devorava quan era adolescent.
-La documentació ha de ser molt important en aquesta narració, no? Tot i que és veritat que escrius sobre temàtiques que,
d'alguna manera, domines….
-La trama
que versa sobre l'amotinament del vaixell Bounty la vaig haver de
desenvolupar tota a base d'un esforç de documentació exhaustiva. En realitat em
documento força de tot plegat abans no començo els meus projectes. Jo ho
comparo a quan has de pintar o restaurar un moble, que primer cal comprar bons
pinzells, dissolvent, paper de vidre i aleshores rascar, decapar, donar
segelladora, tornar a rascar... si pintes o envernisses sense preparar, el
moble quedarà horrorós i al cap de dos dies necessitarà nova restauració. Amb
l'escriptura passa igual. Si vols que el text et quedi lluït i la història se
sostingui, i ha un temps tan llarg de preparació, gairebé tan llarg com el de
la pròpia escriptura, o de vegades més i tot. Crec molt en la bona documentació
i la tasca de que quedi diluïda en la narració, que no es noti però que hi
sigui.
-Tots els
escriptors i escriptores d'aquest gènere que conec em diuen que tenen policies,
advocats, investigadors, criminòlegs que els assessoren…Com t'ho has fet, tu?
-Tinc
alguna persona propera dins del món policial que em va donar el seu parer i
orientació en el seu dia, abans de donar la novel·la per bona la vaig fer
llegir a diverses persones de confiança de dins de l'àmbit. També la vaig fer
llegir a un parell d'amics matemàtics.
-I això de ficar “els números” i l'aritmètica pel mig té molt de... no
ho sé …..d'haver llegit a molts escriptors i de saber
allò que vol el lector o lectora…no?
-Vaig
pensar que un toc de matemàtiques podia donar bon joc, sumar interès a la
trama. Jo sempre penso molt en com aconseguir que el lector s'ho passi bé i
m'hi esforço bastant. No es tracta que llegeixi "Aritmètica del crim" amb una
calculadora a la mà, ni molt menys, però sí que em ve sempre de gust que quan
un lector meu s'acaba de llegir una novel·la meva, pensi que ha après coses que
no sabia. I si s'emporta alguna curiositat matemàtica que li sigui atractiva o
útil, jo me n'alegraré molt.
- L´aritmètica està al damunt i al davant de molts més temes dels que
ens pensem, oi? Què ens pots explicar?
-Les
matemàtiques ho impregnen tot, és veritat. Jo sóc dolentíssima per a les
matemàtiques. De fet, és l'única matèria que vaig suspendre a la secundària,
quan jo era força bona estudiant. Les matemàtiques i la física eren matèries
que sempre se'm van resistir. Per tant, a l'hora d'abordar "Aritmètica del crim" vaig voler
reconciliar-me amb els números i he descobert que, en efecte, estan presents en
qualsevol cosa que ens envolta, en la natura, en els objectes, en tot.
-Tens molt vincles amb la narrativa anglosaxona d'intriga i de caire
criminal? O també et veus esquitxada per narradors i
narradores més afins a la Mediterrània?
-Per
escriure em nodreixo de tot el que he llegit durant tota la meva vida, d'autors
d'aquí i d'allà. També m'inspiro molt en el cinema i, en especial, agafo idees
de la vida real que com diuen, supera sempre la ficció.
-L'amotinament de
la Bounty ha estat portat al cinema diverses vegades i des de diferents
mirades i/o perspectives; però això també s'ha donat aquest amotinament com a
punt de partida de moltes plomes, no? Per què el
mires, tu?
-L'amotinament
de la Bounty és protagonista al 50% d'
"Aritmètica del crim" per uns
motius que prefereixo reservar-me ja que, explicant-los, faria un
"spoiler". Deixem que els lectors descobreixin per què en la novel·la
s'explica aquesta aventura nàutica del segle XVIII, si et sembla...
-Però aquesta novel-la teva també és una novel-la de personatges, no? Hi tenen un particular pes? Són,
elles i ells, molt rotunds…
-Efectivament.
He volgut donar molt pes a algunes interioritats psicològiques dels
personatges. Això sempre m'ha passat, no només amb aquesta novel·la. Ja a
"El secret de la germandat", que vaig
publicar al 2009, i a "Negra memòria" vaig voler donar tota la profunditat
possible als personatges protagonistes, i en cada llibre he volgut dibuixar
personatges ben humans, amb tots els ets i uts. I a l'hora de tenir motivacions
o predisposició per cometre segons quin delicte, l'estructura psicològica i
emocional, d'on ve cada personatge, com va ser la seva infantesa... hi té força
pes. Per això vaig tenir ganes de construir personatges aquest cop també amb
llums i ombres.
-I l´escenari... més Mediterrani no pot esdevindre…tot és molt llatí.
-"Aritmètica del crim", en efecte,
comença a Barcelona i sí, tot és molt mediterrani i molt llatí. La manera de
fer, els costums, una parella de Mossos d'Esquadra de la comissaria de Ciutat
Vella que ha de resoldre un assassinat d'una metgessa barcelonina, el Mosso que
viu a dins d'un veler amarrat al Port Vell... Tot fa olor de Mediterrània,
s'ensuma el salnitre del port barceloní i la pestilència estranya sempre
present en els carrerons del barri del Raval. I després hi ha una trama
oceànica que també fa molta olor de mar. Totes dues trames es trenen en una
concatenació de fets inconnexes al principi, i que a mesura que avancen les
pàgines es van relacionant més i més: Mediterrània, Atlàntic, Índic, Barcelona,
vaixells i illes remotes. I molts personatges fent de les seves.
-El més difícil ha sigut anar embolicant i desembolicant la trama?
-No és
fàcil mantenir el ritme en aquesta mena d'estructura, però crec que és
precisament aquesta arquitectura interna la que manté el lector pendent de la
història i fa que aquesta "enganxi", que el llibre els devori sense
poder-lo deixar.
-Però es nota que et diverteix tot això, veritat?
-Molt.
"Aritmètica del crim" és la
novel·la amb la qual m'ho he passat més bé mentre escrivia.
-Amiga, ens pots dir o explicar en què estàs treballant actualment?
Ens en pots fer cinc cèntims?
-Ara mateix
estic traduint la meva novel·la "Negra memòria" al castellà. Vaig per la meitat més o
menys. És una tasca lenta però que estic gaudint molt, ja que procuro que el
text conservi el mateix esperit que en la seva versió original en català i que
no perdi ni un gram de la seva ànima. M'agradaria, un cop acabi, bellugar-la i
que alguna editorial la publiqui en castellà. La meva intenció és que es
difongui per tot el mercat hispano-parlant, crec molt en el potencial d'aquest
llibre ja que té a veure amb el tràfic d'esclaus i per tant parla d'un tema
força universal.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069