Cazarabet conversa con... Jesús M. Tibau, autor de “A mig
camí de la incertesa” (Cossetània)
El relator i escriptor Jesús Maria Tibau escriu un recull de relats curts que són tot un
encert i un entreteniment lector de primer ordre.
El prolífic escriptor no és la primera vegada que
escriu i edita amb Cossetània…
Allò que explica la sinopsis:
Dels setze llibres publicats per l’autor, aquest
és el vuitè recull de contes; fet que demostra el seu idil·li amb el gènere. La
capacitat per la síntesi, per concentrar emocions en poques línies, arriba al
límit amb els nanocontes finals que arrodoneixen el
recull.
A mig camí de la incertesa és un catàleg d’emocions i personatges a la corda fluixa de la vida, sense
drames exacerbats, sense estridències, en trànsit no saben cap a on. El passat
i les il·lusions formen part del paisatge.
Contes amb tendresa i humanitat.
L´autor, en Jesús M. Tibau:
En Jesús M. Tibau:
Natural de Cornudella de Montsant (1964) i tortosí per amor. Especialitzat en
relats breus, n’ha publicat fins ara vuit reculls, com El
vertigen del trapezista, Una
sortida digna o El noi del costat del
padrí. També ha publicat poesia, novel·la i dietaris,
i ha participat en més de quaranta llibres col·lectius. Entre altres, ha
guanyat els premis Marian Vayreda, el Mèrit de les
Lletres Ebrenques, el Premi de Narrativa Ribera d’Ebre i el premi Terra de
Fang.
Des del 2007 gestiona el blog
literari Tens un racó dalt del món, que va rebre el Premi Blocs Catalunya 2009. Presenta el programa de televisió
del mateix nom a Canal 21 Ebre, coordina el Club de Lectura de Tortosa, impulsa
el col·lectiu dilluns d’Arts al Forn i organitza diverses activitats, com la
Jornada Literària a Cornudella de Montsant.
Cazarabet conversa amb Jesús Maria Tibau:
-Jesús Maria estem al
davant, altra vegada, d’un llibre de relats des de la teva ploma…et sents com a
peix dins l´ aigua amb aquest gènere?; per què ?
-Exacte. La literatura breu
és el meu hàbitat natural. Em permet jugar amb les paraules, improvisar i ser
lliure de cap trama o de l’estructura que requereix una novel·la, a banda que
em fatiga i em comporta un gran esforç el treball previ de planificar aquesta
estructura. Prefereixo deixar-me portar per les emocions que em transmeten les
imatges que em vénen al cap o les paraules que vig escivint.
-Com els definiries als relats i a la unitat que és A mig camí de la incertesa?
-Són relats de temàtica
similars als anteriors, amb personatges humils i senzills, i situacions
quotidianes, que intento observar des d’una altra perspectiva, amb una mirada
humana, a la recerca de les emocions que ens envolten. Sobre l’estil, segueuixo el camí d’escriure relats cada cop més breus,
intentant buscar l’essència de tot plegat
-Per que d´ incertesa n’hi
ha i no poca, tot i que sigui “ a mig camí”, veritat?...parlem de la incertesa
de la vida, de les decisions que tenim que prendre .....
-Jo sóc una persona bastant
indecisa, i trasllado aquesta indecisió als meus personatges (o a l’inrevés).
No tinc respostes a les grans preguntes de la vida, ni tan sols a les petites,
però cada cop, amb els anys, procuro simplement gaudir del paisatge, sense
patir pel destí on em porta el camí. Aquesta incertesa de vegades fa por, però
hem d’aprendre a conviure-hi, com passa ara a tot el món, immers en una
gegantina incertesa.
-Et diré que allò
que em pareix és que el fil conductor de tots els relats és la naturalitat de
les trames, dels personatges i de tot plegat…què ens pots dir?
-En principi no hi ha fil
conductor, excepte, certament, el meu propi estil, l’aparent naturalitat
amb què passen les històries que, a simple vista semblen d’una gran normalitat,
però que en el fons atresoren grans emocions.
-Tots i totes ens podem
veure reflexats ací en aquestes històries,no? i és
perquè no hi ha cap mena d’existència extraordinària, ni de fets estridents…
-En general ens podem
sentir identificats plenament. Cada cop utilitzo menys els recursos fantàstics,
i m’inspiro més en la realitat, però també hi ha algun conte de ciència
ficció o de gènere negre, tot i que, en el fons, ens parlen d’emocions molt
compartides.
-Són retrats reials, carregats de quotidianitats…
-Sí. Hi ha personatges
aturats al semàfor, que baixen les escombraries, que visiten el metge de
capçalera, o que acompanyen la seva filla al tren. Coses que tots fem.
-Amic Jesús vas construir aquest llibre de relats seguint
un fil conductor en concret o una idea..o sigui sabies que aquests relats
tenien que anar acompanyats els uns dels altres….i presentats com en una unitat
d’unitats?
-Normalment mai busco un
fil conductor dels contes, a excepció de No és la derrota, sinó el vent, on a
tots els contes apareixia un mitjó caigut a la vorera. Sóc més escriptor de contes
que de llibres de contes. De tant en tant els recullo en un llibre, i la
selecció de congtes que hi entren és una mica
arbitrària, en funció dels que tinc disponibles en aquell moment. Però com que
hi ha certa trajectòria cronològica en escriure’ls, es potr
apreciar alguna diferència entre els reculls.
-És ben mirat un llibre de relats que ens duen pel
trajecte de la vida…la vida que pot ser, per un moment, la meva, ,la teva o la
d’una tercera persona…?
-Crec que són contes
humans, vitals, on els pas del temps, o la por al pas del temps, hi juga el seu
paper, així com totes aquelles il·lusions que d’alguna manera es van quedant
per aquest incvert camí.
-Pot ser el secret del llibre aquesta incertesa que tenim
tots els dies en obrir els ulls al davant d’un nou dia o a l´ arrere de la seva
ombra quan s’acaba…oi?
-Suposo que tots patim
aquesta incertesa de la vida, o tots la gaudim. A qui li agrada mirar una
pel·lícula i que li expliquin el final? Doncs això, gaudim de la pel·lícula,
tot pot ser més senzill.
-I també part de l’èxit por ésser aquesta identificació
constant que fem de manera directa o indirecta,oi?
-Qui llegeix el llibre vol
sentir-se identificat, ser partícep d’alguna manera
d’allò que viuen els personatges. Part de l’èxit d’un llibre rau en la
implicació de cada lector; són imprescindibles, sobretot en un recull de contes
sense final precís.
-Amic Tibau, ens pots fer cinc
cèntims d’allò que portes entre mans ara....què estàs preparant-hi?
-Jo estic escrivint sempre, dos, tres o quatres coses
diferents. M’agrada jugar, pessigar, fins que de vegades m’emociona un projecte
concret. És l’avantatge d’escriure literatura breu, pots saltar d’una cosa a
l’altra. Tinc a mig escriure i pendents de publicar més reculls de contes,
poemaris i idees per a narracions més llargues, però a curt termini està
prevista la propera publicació d’un poemari i d’un dietari que, atesa la
incertesa de tot plegat no podem saber quan veuran la llum.
També he iniciat recentment un projecte de relació
directa autor-lectors a través de la pàgina de
mecenatge L’Aixeta https://jesusmtibau.aixeta.cat/
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069